dijous, 29 d’abril del 2010
Guillaume Tell, de Gioachino Rossini
Ahir, visitant el blog de l’Enric (Ca l’Assur), blog que he descobert fa poc i que m’agrada molt, vaig recordar una peça musical que, de joveneta, havia escoltat un munt de vegades perquè el meu pare la tenia en disc.
Es tracta de l’Obertura de l’òpera Guillaume Tell de Gioacchino Rossini. És tan coneguda que estic segura que la majoria de la gent que l’escolta sap taral•lejar-la encara que no en sàpiguen dir el títol.
En record del meu pare i dels seus diumenges al matí, dies tranquils després d’una setmana de treballar moltíssim (de dilluns a dissabte unes deu hores diàries) en que, davant del tocadiscos, movia els braços com si fos ell qui dirigís una magnífica orquestra i nosaltres, en veure’l somrèiem i, sense adonar-nos, ens anàvem aficionant a aquell tipus de música.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Efevtivament, l'he escoltada un munt de vegades i no en sabia el títol (i m'agrada!) :-D
ResponEliminaBona anècdota, també.
un record ben personal i ben bonic!!
ResponEliminareconec que l'he reconeguda i que com dius, no sabia ni el nom ni l'autor!!! això si, sempre m'ha atabalat. m'estressa un xic
Doncs si efectivament jo també la coneixia, però no n'hagués sabut dir el títol ni l'autor!
ResponEliminaQuantes vegades em vaig llegir el llibre de Guillem Tell, de fet a l'escola vaig haver-ne de fer un llibre amb il·lustracions quan era molt i molt menu. Grans records.
ResponEliminaSalut, Assumpta.
Que bonito recuerdo trajo a tu mente esta música.
ResponEliminaQuiero escucharla pero mi pc está medio brava, lueo entro por Mozzila a ver que pasa.
Un beso grande...E igual me voy moviendo los brazos asi.
I tant, i tant que és molt coneguda. El teu pare ens segueix sorprenent amb anècdotes força curioses i interessants.
ResponEliminaP-CFACSBC2V.- Això passa moltíssim amb la música clàssica ;-))
ResponEliminaAl Viena (ehem, sembla que no puc evitar parlar-ne) en posen de fons, i n'hi ha moltes que les reconec però no tinc ni la menor idea de quina peça és :-)) Oi que és xula?
Ai, el meu papi... als matins del diumenge la seva música i per les tardes el seu Barça :-))
RITS.- Jejeje si l’haguessis vist què bé que dirigia l'orquestra!! ;-))
A tu potser t'estressa perquè ets una persona més activa :-) jo, com que sóc una tortugueta, m'encanta perquè em posa les piles :-))
CARME.- Sí, sí, és d’aquelles peces que tots hem escoltat més d’una vegada encara que no recordem quan ni on. A mi m’agrada molt, em “posa en marxa” ;-)
JORDI.- Ai, quin record tan bonic!! Suposo que deus guardar-lo, no? Quina activitat tan maca per fer a l’escola, un llibre amb dibuixos sobre una història! Gràcies per compartir-la!! ;-))
MARISA, el rincón de mi niñez.- Si puedes escucharla seguro que la reconocerás ;-))
Ay, no me hables de PCs que no funcionan. Esta tarde, sobre las 6 me he quedado sin conexión y sobre las 7:45 que he tenido que salir aún no tenía. Al regresar, sobre las 10 de la noche, ya había de nuevo... ¡qué susto! ;-))
XEXU.- M'acabes de fer adonar que darrerament porto alguns comentaris en que parlo d'ell... oi que sí :-))
D'ell vaig heretar també la sang blaugrana ;-)
Oi que és conegudíssima? A mi em dóna ànim, marxa :-)
Quan la música ens fa recordar bells moments com el que tu expliques, el plaer d'escoltar-la es multiplica.
ResponEliminaGràcies per recordar-nos aquesta sensacional peça.
Una abraçada.
Els records vénen i van i de vegades i de vegades vénen més sovint......molt enèrgica l'obertura...el meu pare també frisava per escoltar música clàssica, sobretot òperes...
ResponEliminaM'ha agradat molt compartir amb tu aquest moment de tendresa, tot escoltant aquesta música tan alegre!...Dòna bon ànim per començar el dia!!
ResponEliminaUna abraçada.
No sóc gens original i com la majoria dels companys comentaristes, la coneixia i la he taral·lejat però no en sabia ni el títol ni l'autor. :-)
ResponEliminai tant que la conec!
ResponEliminaNo sóc molt fan de la música clàssica, però tinc una carpeteta on hi han tots els que considero "grans clàssic" -valgui la redundància, i aquesta hi és!
*Sànset*
Darrerament i per problemes de salut -res greu, però molt empipador-, disposo de molt poc temps, però no em puc estar d'esgarrapar uns minutets per enviar-te una forta abraçada i afegir-me així al tendre homenatge que has fet al teu pare en aquest post.
ResponEliminaQue content estic d'haver-te conegut, punyeta! :))
Homenatgem-lo doncs! I tant que em sona i transmet molta energia aquesta cançó!
ResponEliminaMare meva! He al·lucinat en escoltar-la! Sí, sí que la coneixa, però no en sabia el títol! Que fort! :D
ResponEliminaGràcies per compartir amb nosaltres un record tan maco! :D
RAMON.- M'encanta aquesta frase teva!! És ben cert... a la bellesa de la música s'uneix un record maco i ja és el súmmum ;-))
ResponEliminaELVIRA FR.- Suposo que això és el que em passa a mi i darrerament tinc una època més "paraire" ;-))
Quina gràcia que els nostres pares tinguessin els mateixos gustos!! :-))
MONTSE.- Oi que sí que dóna ànim? És com posar-se les piles i poder començar la jornada ;-))
McABEU.- Jejeje és que estava segura que tots la coneixeríeu ;-))
Podríes fer enigmes musicals!! ;-))
SÀNSET.- Ostres!! Alguna cosa em diu que aquesta carpeta amb les peces indispensables de la música clàssica deu ser un tresor... m'encantaria donar-hi una ullada per un foradet jeje ;-))
ASSUR.- Holaaa culpable d'aquest post!! ;-)
Jo sí que estic contenta d'haver trobat el teu blog, gràcies a en Salvador Espriu jejeje
Cuida't molt la salut i si has de descansar i no pots passar pels blogs doncs has de ser obedient ;-)
Que et milloris ben aviat!! :-))
JORDI.- Ara ho has dit!! Aquesta és la paraula que jo buscava i no em sortia: "Energia"... aquesta peça em transmet ENERGIA!! ;-))
NÚR.- Jejeje estic segura que això passaria amb un munt de peces. Les més conegudes surten a pel•lícules, anuncies, bandes sonores de programes de ràdio i les assimilem sense adonar-nos :-))
Jo l'he tocat un munt de vegades!
ResponElimina