dilluns, 5 d’abril de 2010

III.- El Xa Khusrau jura lleialtat a Baber (Relats Conjunts) (tercer intent)


El Xa Khusrau jura lleialtat a Baber, fragment del Baburnama. Anònim 1500
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts



La dona va entrar a la papereria Abacus. El local és gran, molt espaiós, amb nombroses prestatgeries plenes d’objectes propis del establiment, tots absolutament temptadors, una infinitat de meravelles que, ni fent memòria, podria enumerar però que, a més, ara no venen al cas, perquè el fet és que la dona va passar de llarg de tot això i es dirigí, directament, a la secció on hi ha les agendes. Va mirar una i una altre vegada els diversos models que hi havia i, finalment, es va quedar aturada amb expressió incrèdula.

Va mirar al seu voltant una mica decebuda, però llavors va veure un dels pocs dependents que hi ha en aquest tipus de botigues. Anà cap a ell i, tota decidida, li digué:

- Hola, voldria una agenda que a la tapa tingui el gravat del Xa Khusrau jurant lleialtat a Baber, que és un fragment del Baburnama, anònim, datat a l’any 1500.

- Com?

La dona perdé una mica de convenciment però insistí:

- Doncs que voldria una agenda que a la tapa tingués el gravat del Xa Khusrau... ai, perdoni, és que no sé si ho pronuncio bé... és un gravat de l’any 1500... bé, a l’agenda una reproducció, clar... que representa el jurament de...

El dependent, absolutament perdut, la va interrompre:

- Perdoni, però, és un tipus d’agenda especial? Vostè les ha vist a...

- No sé si és especial, és una agenda però que a la tapa té el gravat de quan el Xa Khusrau va jurar lleialtat a Baber...

- Em sap greu, dispensi, però és que... Li han dit que les teníem aquí? Veu? Les agendes són allà –i senyalà amb el dit i amb el cap el lloc d’on la dona venia.

- Sí, sí, les he mirat totes, però no hi és.

- Doncs ho sento, però és que no sé pas de què em parla. No la puc ajudar.

- Però és que l’altre vegada sí que la tenien!

El noi la va mirar interrogativament, sense dir res, però com esperant...

- Sí, sí, quan la Gran Ona de Kanagawa, el desembre de 2008...

- La gran Ona de...?

- Kanagawa.

- A veure, senyora... -el noi, de repent, somrigué i es mostrà molt amable, va canviar el to de veu, semblava com si pensés que parlava amb una criatura- Vingui, vingui, anem al taulell que ho consultaré a l’ordinador. No pateixi, no pateixi.

- No, no, si no pateixo pas, jo...

Tractant de dissimular, tot i que sense poder amagar un cert nerviosisme, el noi va prémer un botó vermell que hi ha amagat sota el taulell...

14 comentaris:

  1. Molt bo, Assumpta! He rigut molt...Superdivertit!

    ResponElimina
  2. Buenisima esta nueva propuesta, sigue en tu blog?

    ResponElimina
  3. Doncs sí que t'ha inspirat a tu això del xa Khusrau! tres! tres relats! i els tres ben diferents! molt divertit aquest! i ben escrit! m'imaginava la cara del depenent
    ( que val a dir és la mateixa cara dels meus amics i amigues quan els hi explico coses dels blocs...no he pogut resistir explicar la gran sorpresa que et vas trobar al Viena!)

    ResponElimina
  4. A vegades he tornat boig al llibretr,jajajaa.petons

    ResponElimina
  5. Jo he rigut molt també, perquè recordo perfectament el teu relat de la Gran ona de Kanagawa.
    És boníssim, el lligam que fas!

    Felicitats, guapa, és una molt bona idea i t'ha quedat superbé, clar que els "iniciats" juguem amb avantatge. :)

    ResponElimina
  6. KWEILAN.- És que aquest matí pensava en relats que havien tingut una imatge especialment difícil i aquell de la Gran Ona també va tenir "tela" i llavors m'ha vingut aquesta nova ximpleria al cap jeje ;-))


    TÍA ELSA.- Gracias!! ;-)) Pues pensaba dejarlo así, "en el aire" jeje que cada cual piense lo que quiera (mejor que no sea muy dramático para la pobre mujer) ;-))


    ELVIRA FR.- A mi el que em fa por que els de "Relats Conjunts" m'expulsin a perpetuïtat i no pugui participar mai més ;-))
    De fet, si això fos un cas real, el dependent encara seria capaç de trobar l'agenda ;-)) Ma germana i jo tenim comprovat que (en llibres) per complicada que sigui la pregunta, sempre saben la resposta!! jejeje
    Has de dir als teus amics que es facin un blog ;-))


    WIZARD.- Jejeje espero que no sigui el mateix dependent que aquest, pobre!! Els de l’Abacus són dels bons, per això... en saben un munt ;-))


    CARME.- Em poso molt contenta cada vegada que algú em diu que ha rigut amb un post meu!! Gràcies ;-))
    El cert és que quan vaig veure aquesta imatge la vaig trobar tan difícil que em va venir al cap aquesta de la Gran Ona, que no em sortia res de res... Aquest matí hi pensava i se m'ha ocorregut aquesta petita entremaliadura ;-))

    ResponElimina
  7. Hahaha, estàs pirada Assumpta! Només tu pots fer tres relats del pitjor RC de la història! I la veritat és que és molt divertit, he rigut molt! Potser no li vam fer justícia a la imatge. Ella mateixa no dóna per massa, però se li pot treure suc com tu has fet!

    ResponElimina
  8. MOlt bo es ben be que a la tercera va la vençuda..

    ResponElimina
  9. Millorar allò de la modista Modesta era un repte però te n'has sortit amb nota. :-))
    Per cert jo ja sé qui és aquesta dona que vol comprar l'agenda, és la Laura Fonts Solana que en necessita una d'enguany. :-D
    Un bon relat amb un final completament lògic. Tots sabem que quan el món dels escrits dels blogs intenta interaccionar amb el món real, la única solució és prémer el botó vermell.

    ResponElimina
  10. Ull amb la gent de l'Abacus!

    Ja sospitava que tenien un botó vermell, igual que aquell que va apretar el Ringo Star i els va portar tants problemes al Yellow Submarine.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Que booo!!! :-DDD M'encanta com comença i el "No, no, si no pateixo pas, jo" :-D I, és clar, havia de sortir-hi el tema de l'agenda :-)

    (T'ha agradat el "Xa Khusrau" aquest, eh!)

    ResponElimina
  12. És boníssim!!!!
    M'ha recordat una experiència real viscuda amb tu.
    Pobre dependent, peró s'ha de reconèixer que el noi era amable i educat, tot sigui dit de passada, tal com són realment els dependents i dependentes de l'Abacus.
    Per cert, si trobo l'agenda, te la compro, jajaja.

    ResponElimina
  13. XEXU.- M'encanta que em diguin que estic pirada jejeje suposo que em fa el mateix efecte que quan a tu et diuen pocavergonya, és com una expressió afectuosa i simpàtica ;-))
    De fet, s'ha de reconèixer que n'he fet tres però que cap d'ells és gens ni mica seriós :-) Suposo que és com un efecte estrany que, davant l'impossibilitat de situar-me en el lloc, en l'època, en l'espai o en res que s'hi relacionés mínimament, em va sortir la vena ximpleta... Espero que els de Relats Conjunts no s'ho prenguin malament, que només ho faig per jugar ;-))


    GARBI 24.- Moltes, moltes gràcies! ;-))
    Aviat trauran una nova imatge i trobaré a faltar aquesta, l’enyoraré!! :-))


    McABEU.- Jajaja no, no la Laura Fonts en va comprar una de més "normal" pel seu Joan ;-)) aquesta pobra a la que volen enviar al manicomi crec que té una certa semblança a mi mateixa... aisss :-PP
    Però el fet de que l'agenda amb la tapa de la Gran Ona de Kanagawa la tenien és cert! ;-) Clica l'enllaç que hi ha dins del text del relat i ho comprovarás. No l’enllaç que posaré a en Sànset que és una altre cosa jeje... tot i que també el pots clicar, si vols, clar :-))
    Per tant, a vegades, es pot barrejar el món virtual i el real i no passa res ;-))


    SÀNSET.- Jajaja et prometo que tots els dependents i dependentes de l'Abacus que conec són l'eficiència personificada. Els he posat a prova en repetides ocasions ;-))
    un regalet especial per a tu espero que no ho vegi en XeXu però estaria molt bé que ho veiés l'Elur ;-))


    P-CFACSBC2V.- Moltíssimes gràcies!! ;-))
    No sé que m'ha passat amb aquest Khusrau... Una relació que no va començar gens bé, el pobre em resultava indiferent, no m'inspirava res bonics... però hem acabat molt amics ;-))
    I quan estava escrivint "agenda" vaig pensar... "ai, ai... els temes em persegueixen" ;-))


    MERCÈ.- Hola estimadíssima germana i còmplice de trapelleries "Abacusianes"!! ;-))
    Aquella experiència real va ser el desembre de 2008... com passa el temps, oi? :-DD
    Jajaja tu ets capaç de trobar-la i tot!! ;-)
    Totalment cert. Nosaltres hem aconseguit que a l'Abacus ens trobessin llibres sense saber ni el títol ni l'autor jajaja "és un que va d'un home que fa de mestre..." ;-))
    Smuaaaaaaaaaac

    ResponElimina
  14. Tot i que la primera capa del relat és una divertida historia d'humor, reconec que per sota hi ha altres capes amb molta informació pels “iniciats” que desconec i em perdo (intueixo que feu moltes entremaliadures a l'Abacus). Així que et felicito per la teva fecunda inspiració (tres relats per una mateixa proposta, és una bona línia de superació) i et commino amablement a seguir amb un altre relat, a partir d'aquest misteriós botó vermell. ^_^

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!