Fa molts anys... molts, molts, a la meva escola van decidir que per Sant Jordi, a una sala molt gran que hi havia, posarien com unes paradetes de llibres. Ho van organitzar força bé (suposo que amb la col•laboració d’algunes llibreries, clar) de tal manera que, arribat el dia, hi havia unes taules amb diferents llibres infantils i juvenils. Feia goig de veure!
A l’hora de la sortida, pares i mares es miraven els contes i en compraven alguns pels fills.
Crec que aquell any vaig tenir el meu primer llibre per Sant Jordi!!
La meva mare sempre ha estat una gran lectora i, a més, una persona que escriu sense ni una falta d’ortografia (en castellà, que és la llengua en que va estudiar, clar). Recordo que ens revisava els deures i no ens passava ni un accent, ni una coma... però si alguna vegada, davant d’alguna paraula rara, no n’estava segura, demostrava que era una fan del diccionari, al qual a casa seva ella i els seus germans deien “mataburros” ;-)
Em feien gràcia les seves regles mnemotècniques “el verbo echar, lo primero que echa es la hache”, “sólo sólo se acentúa cuando se puede sustituir por solamente”... i moltes més!
Gràcies a aquesta afició nosaltres teníem sempre algun conte com a regal per reis o al tió i si, pel sant o l’aniversari, demanàvem algun llibre, doncs segur que la resposta era afirmativa...
Ara bé, un llibre per Sant Jordi era una novetat per aquella Assumpta de vuit o nou anys i estava tota contenta que la mare li deixés triar un conte en aquella petita “fira” que s’havia muntat a l’escola.
Quan una cosa es surt del normal, la recordes sempre... i així ha estat, doncs mai ha marxat del meu cap el nom de Dulce Mariana Clotilde del Carmen, el nom d’una senyora -a la qual per abreviar anomenaven “Clo”- que tenia com a assistenta de la llar una cangura “de veritat”.
El llibre, que em va agradar moltíssim perquè mostrava una imaginació fantàstica, era de Gloria Fuertes i es titulava “Cangura para todo”. Hi havia diferents històries, però la Dulce Mariana Clotilde del Carmen sortia al primer, al que donava nom a tot el llibre... El voleu llegir? :-)
Bonic i instructiu relat. A més la referència a la Glòria Fuertes m'ha agradat molt. Fent contes era bona i fent versos també. Em permeto recomenar-te el seu llibre de poemes "Mujer de verso en pecho".
ResponEliminaUna abraçada.
Un escrit molt entranyable Assumpta....ah i m'ha agradat molt el conte jajaja Marsupianaaaa! es tan important que els pares transmetin el gust per la lectura des de petits! ah i el Barça ha tornat a guanyar...3-0!
ResponEliminaOstres, la Fuertes, quins records! Sortia al Un globo dos globos tres globos i tots aquells programes de quan era petit. M'agradava molt aquella senyora que explicava històries i em recordava a la meva àvia.
ResponEliminaI jo que em pensava que la que sortia del normal era la pròpia Gloria Fuertes... Però entenc la il·lusió que et devia fer el teu primer llibre regalat. No cal que digui que per mi un llibre és un regal ideal, i està molt bé començar a ensenyar-ho a la canalla de ben menuts.
ResponEliminaRAMON.- Sembla mentida com al llarg de tants anys sempre he recordat aquell llibre, el nom de la protagonista, com era la tapa... ;-)
ResponEliminaGràcies per la recomanació, el buscaré! ;-)
ELVIRA FR.- Jajajaja quin nom tan adequat per una cangura, eh? ;-))
Mon pare era àvid lector de la premsa, però pocs llibres li havia vist llegir (a part de que quasi no tenia temps lliure, pobre) però ma mare, era del Círculo de Lectores, la revista arribava a nom seu i tots anàvem sempre a mirar les novetats ;-))
Siiiiiii 3-0!! Anem directes al títol!! ;-)
SM.- Si, sí crec que la cançó del programa "un globo, dos globos, tres globos" era un poema seu! ;-)) (ara se m'ha ficat la cançó al cap jeje)
Ella era com una nena gran!! :-)
XEXU.- La Glòria Fuertes es sortia del “normal” o del que es pot considerar “standard” ;-) ... però una dona que era capaç de parlar, d’expressar-se en un llenguatge que arribava tan fàcilment als més petits, per mi és digna d’admirar ;-)
Sí, sí, a la meva mare li agradava molt regalar-nos llibres... una dona sàvia ;-)
ha estat maco llegir el relat..ho he fet posanti aquella veu i l'entonacio tant caracteristica que tenia la Gloria Fuertes..jajajjaj
ResponEliminagracies noia!!
Qué bé que ens ho poses!!...No tans sols comparteixes els teus records, sinò que ens dònes l'oportunitat que nosaltres també experimentem les sensacions!!
ResponEliminaM'ha agradat el conte!!...La Glòria amb els seus contes, sabia arribar als nens d'una manera diferent al que s'acostumava en l'época.
Amb els teus pocs anys, quina tria més intel.ligent vas fer, en la paradeta de llibres!!
Una abraçada.
—¡Socorro, el canguro se ha desdisecado!
ResponElimina:-DDD
També recordo, com en SALVADOR, la Gloria Fuertes del "Un globo, dos globos, tres globos" (sense tornar a escoltar la sintonia m'ha vingut al cap allò de la luna es un globo que se me escapó, la tierra es un globo donde vivo yo :-)).
ResponEliminaNo vaig tenir mai cap llibre seu, però el conte de la cangura Marsupiana m'ha agradat, és molt i molt imaginatiu.
Sóc un fanàtic de Sant Jordi i considero que és la millor tradició que hi ha, permeteu-me, a l'estat on estem encabits.
ResponEliminaJo també recordo amb il·lusió la primera vegada que els meus pares van regalar-me un llibre per Sant Jordi. Bé, vaig baixar a la llibreria del costat de casa i em van dir que escollís el que volgués! Ai!! Quins records!! Jo hi tornaria!!
SARGANTANA.- Ets molt, molt matineraaa! algun dia jo encara no hauré anat a dormir i tu ja t'hauràs llevat ;-))
ResponEliminaJejeje sí, jo també recordo la seva veu tan personal :-)
MONTSE.- Suposo que la tria la vaig fer pel títol i el dibuix de la portada ;-)) El que és segur és que el llibre em va agradar perquè de tant en tant seguia recordant a la Dulce Mariana Clotilde del Carmen... i ja feia temps que li volia dedicar un post i com s'acosta Sant Jordi, doncs he pensat que era un bon moment ;-))
Moltíssimes gràcies per aquest comentaris sempre tan plens de carinyo que em deixes!! Petonassos!!
P-CFACSBC2V.- Jajajaja de fet la impressió havia de ser de les grosses, eh? :-DDD
McABEU.- Què maco era aquell llibre! ;-) Era de tapes dures i de tirant a quadrat, les pàgines eren d'un paper bastant gruixut o sigui que es veia tot un bon llibre :-))
Llavors, a dins, un munt d'històries que, als ulls adults, podien semblar absurdes, però a mi m'encanta tot allò que és imaginatiu ;-) Si t'ha agradat, és que encara ets una mica nen...Oooops!! m'havia oblidat de la reverència... espera... (ja està) ;-))
JORDI.- Tens tota, tota, tota la raó, jo també en sóc una fanàtica i em sento orgullosa que el meu país tingui com a festa més important una que uneix amor i cultura ;-))
Quin record tan maco el del petit Jordi!! Oi que són coses que es recorden per sempre? A mi també m’agradaria tornar-hi, ni que fos per una estoneta jejeje
és genialíssim aquest conte!!! a la tarda, el llegire als meus alumnes!!!
ResponEliminaun petó, Assumpta!!
Recordo Gloria Fuertes sortint per la tele. Amb aquella veu tan peculiar i aquells rodolins que et feien creure que la poesia era la cosa més "xupada" del món.
ResponEliminaUn crack que forma part del meu imaginari, igual que Uri Geller doblegant culleretes o el desencís de la Ruperta pels concursants del 1,2, 3. Una crack!!!
Ara que ho has dit em faria gràcia. És curiós com se'ns queden alguns noms de protagonistes de llibres (o còmics) que llegíem de petits.
ResponEliminaJo em sabia tots els de l'Àsterix, "de carrerilla"!
*Sànset*
Amb frases com aquesta se n'ha d'aprendre ràpid, jaja:“el verbo echar, lo primero que echa es la hache".
ResponEliminaEstà bé que les escoles facin aquest tipus d'activitats; no sé si abans era gaire freqüent.
Adéu!
llegir i escoltar-lo. El meu record dels contes de Gloria Fuertes és sonor, quan ella els explicava.
ResponEliminaha arribat Sant Jordi. Aquesta tarda ho he percebut i ara m'ho has demostrat!
MONTSE.- Ostres, quina alegria em dones!! ;-)) Ja m'explicaràs si els hi ha agradat!! ;-))
ResponEliminaÒSCAR.- Tens tota la raó! ;-))
La veies, amb aquell aspecte de velleta inofensiva i fent rodolins amb qualsevol paraula i t'entraven ganes de fer petits poemes jejeje
SÀNSET.- Jo també sóc súper fan de l'Astèrix!! Hi ha gags que són de retorçar-se de riure ;-)
Si vols llegir el conte només has de clicar damunt d'on pregunto si el voleu llegir :-))
ALBERT.- Jejeje cada vegada que veig algú que escriu "hechar" me'n recordo ;-))
Doncs pensa que quan jo tenia vuit anyets era molt diferent de com és avui en dia. A les escoles no es feien massa activitats així... però alguna coseta sí :-)
RITS.- Sí, jo també recordo perfectament la seva veu i aquells contes tan senzills, curtets i sense cap límit a la fantasia :-))
I tant que ja tenim Sant Jordi al damunt!! ;-))