dimecres, 21 d’abril del 2010

Drac del Parc Güell (Relats Conjunts)


Drac del Parc Güell, Antoni Gaudí, 1922
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts



Bona tarda... o bona nit o bon dia o el que correspongui... que, al cap i a la fi, m’és absolutament indiferent quina sigui l’hora en que llegiu les meves declaracions.

Bé doncs, començo:

Sóc un drac. Sí, un drac. I, com a tal bèstia que sóc, i fidel a la meva naturalesa, sóc un ésser dolent. Molt dolent, ho enteneu? Sabeu que vol dir dolent? Sí? Doncs això. És que estic ja una mica cansat de veure com la gent, grans, petits i famílies senceres s’apropen a mi i em miren sense cap mena de por als ulls, és més, justament les seves expressións són totalment oposades al pànic, com si jo fos una mena de mascota, un bitxo simpàtic...! I això no ho puc permetre.

Jo sóc qui, fa molts anys i sense cap mania, va segrestar una jove i bellíssima princesa, la qual havia de ser un exquisit sopar per a mi. Aquell àpat fabulós va ser tan sols una il•lusió, doncs va arribar un tal Jordi i me la va pispar.

En Jordi em va vèncer amb astúcia i valentia -altrament no hagués pas pogut- però enlloc de deixar-me mort i marxar, oblidant el meu cadàver al mig del bosc, em va tallar les ales tan poderoses que tenia i em va convertir en un drac de pedra.

Anys després, l’arquitecte Gaudí, home de gran intel•ligència (nascut a Reus però que triava com a marc de les seves obres magistrals la ciutat de Barcelona, ¿quina combinació millor hi pot haver?), posseïdor d’un esperit reflexiu i profund, va saber, mitjançant una revelació mentre dormia, on es trobaven les meves restes petrificades i, anant a buscar-les, em portà a Barcelona, em recobrí de trencadís (com a símbol de que el bé sempre acabarà destrossant al mal) i em situà a la porta d’aquest parc tan bell, del qual no puc gaudir doncs em queda a l’esquena.

Per acabar-ho d’arrodonir, estant jo ja privat de la meva capacitat de treure foc per la boca, va inventar un enginy perquè fos aigua el que sortís -com si jo fos una font!!-... l’aigua, passant per dins meu, simbolitza de nou la bondat on abans hi havia el poder destructor, la neteja de les taques del mal.

Au doncs, ara ja sabeu la veritat... sóc el drac de Sant Jordi, reduït a ornamentació modernista, però un drac perillós i molt dolent. Sense ales, sense foc... però sóc jo.

Només un dia a l’any una mica de tendresa omple el meu cor de pedra... Quan veig les parelles passejant, intercanviant roses i llibres, m’adono que, posat a morir, fer-ho a Catalunya i per formar part de la tradició més maca del món, potser val la pena... Ai, em temo que tant de temps sense foc i sense ales m’està estovant.


VISCA CATALUNYA!
VISCA LA TRADICIÓ DE SANT JORDI!


27 comentaris:

  1. Genial, Assumpta! M'ha encantat!!! Bona diada!

    ResponElimina
  2. A mi em fa que aquest drac, definitivament, s'ha estovat. Però també penso que és millor així, no fos cas que un dia, passejant pel Parc Güell, m'endugués una sorpresa desagradable…

    ResponElimina
  3. Molt bona! Aquest drac ja no espanta a ningú, home! Tant de dur que va, i té un cor més gran...

    El detall de l'origen de Gaudí és boníssim!

    ResponElimina
  4. M'ha encantat els teu relat, molt bó noia.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Ah que és la primera proposta....?
    ( com que del Baber en vas escriure tres!)Ai pobre drac que es va estovant...Bon relat! i ara espero el punt de vista del senyor Gaudi..i el de Sant Jordi i el de la princesa ( serien 4 relats...!)Només era una suggerència.... no cal que em facis cas..eh? has tingut l'encert de fer aparèixer el drac amb Sant Jordi i la princesa...Aquest drac vol ser dolent però em penso que no ho ha estat mai del tot ...M'ha agradat molt...no sé perquè però em desprèn una certa tendresa...

    ResponElimina
  6. Gràcies pels comentaris!!
    Efectivament, aquest pobre drac, s'ha estovat... o es fa gran, o per molt que ho negui veure les famílies amb petits que se'l miren amb afecte, o fixar-se en les parelles per sant Jordi... no sé, però poc a poc s'ha tornat bo, per molt que vulgui mantenir una imatge ferotge :-)

    Ah, i suposo que aquesta vegada només hi haurà un relat jejeje

    Sempre m'ha fet gràcia pensar en el nexe d'unió Reus-Barcelona mitjançant Gaudí ;-))

    ResponElimina
  7. Buenas tardes Assumpta!! que bella historia del dragón, que con el tiempo se ablanda seguro.
    Adoro las lagartijas, lagartos iguana..Adoro a todos los reptliles...
    Besos

    Que hermoso Dragón de piedra, para adornar mi jardín

    ResponElimina
  8. A mi també em sembla que no és tan dolent com diu aquest drac!.
    Un relat molt bonic, FELIÇ DIADA DE SANT JORDI per tu també :-)

    ResponElimina
  9. Ha confessat!

    Ja era hora. Tot i que un petit bri de tendresa roman dins seu.

    Bon relat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. :D Pobret drac! A mi em sap greu... Ara encara m'inspirarà menys por que no m'hagi inspirat abans... ains... Si és que és preciós!!!

    Això sí, no entendré mai perquè a mi em van ensenyar que Gaudí, en realitat, va néixer a Riudoms, i no a Reus... ;P

    ResponElimina
  11. Has fet un petit conta molt simpàtic de la nostre Catalunya.

    Parlant del jove Jordi, el drac i en Gaudí.

    Tot molt bonic.

    BON SANT JORDI

    VISCA CATALUNYA
    I com no!

    VISCA EL BARÇA

    ResponElimina
  12. Precioso Assumpta, sin duda su viejo corazón se ha ablandado. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  13. ja torno a ser per la blogosfera! petons!

    ResponElimina
  14. Doncs si, el drac es fa molt simpàtic, encara que estiga tan malhumorat (i amb raó, perquè la gent és molt pesada...( en quan puga passe per allí per tocar-lo encara que siga!)) jaja... I aquesta festa és preciosa, clar que sí!

    ResponElimina
  15. Res, que no hi ha manera, ell aquí confessant que és molt dolent i vosaltres dient-li coses maques... jejeje

    Moltíssimes gràcies a tots per llegir el relat!! :-))

    ResponElimina
  16. Molt bonic, assumpta, m'ha agradat molt... i jo m'esforço molt per creure-me'l "és dolent" em repeteixo, però em costa, eh? amb aquest final... com vol que ens ho empassem?

    ResponElimina
  17. El Drac és fa el dur però en el fons està encantat de ser el guardià del parc i de que li facin fotos i l'admirin :)
    Bona diada!!!!! amb molts llibres, roses i dracs!

    ResponElimina
  18. Si non è vero è ben trovato!!!

    Esplèndida troballa la del simbolisme del trencadís!

    ResponElimina
  19. AHHHHH!!! I que passeu una bona Diada!!!

    ResponElimina
  20. Però no era de Riudoms? :P

    Molt bona diada!!

    ResponElimina
  21. Gràcies de tot cor per llegir el relat i deixar el vostre comentari!! :-))

    Per cert, PUIGMALET, aprofito el teu comentari, que ja sé que l'has fet en broma :-PP per aclarir, si algú en té algun dubte, que en Gaudí era de Reus. Ell mateix, quan havia d'omplir algun document, on posava "natural de..." escrivia "Reus".
    A més, va ser batejat al dia següent del seu naixement a la Prioral de Sant Pere de Reus (hi ha el registre parroquial, per sort) :-))

    ResponElimina
  22. tenc molts bons records d'aquest parc...
    Esper que St. Jordi t'hagi anat d'allò més bé!
    Salut!

    ResponElimina
  23. Drac, roses, simbologia, tradició i modernitat, tot molt ben cuinat i marinat! Felicitats pel relat, Assumpta! Que l'esperit i la força d'aquest drac acompanyin sempre els teus escrits. ^_^

    ResponElimina
  24. Potser sí que abans era dolent però la seva reconversió ha estat total, i millor així, no?

    ResponElimina
  25. Enhorabona, ja era hora de trencar aquesta etiqueta de dolent, i poder escoltar altres versions.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!