divendres, 18 de desembre de 2009

Bratislava Christmas Market (Relats Conjunts)


Bratislava Christmas Market.
Escrit a partir d'una nova proposta de
Relats Conjunts.



El dia 19 farà quatre anys que sóc morta. Va ser justament aquí, davant d’aquestes paradetes del mercat nadalenc de Bratislava, mentre passejava embolcallada amb la meva il•lusió, a més de guants, bufanda i gorra de llana, tot pensant en trobar cosetes per endur-me’n a casa, pel tió. Especialment una per a ell.

El mercat era a menys de cinc minuts de l’hotel on ens allotjàvem durant unes mini-vacances i, amb tota la intenció, jo l’havia animat a fer una migdiada, dient-li la innocent mentida de que, mentre, estaria llegint a un dels salons.

Aquell home esbojarrat va voler passar amb bicicleta fent una mena de perillós eslàlom entre els vianants. Em va donar un cop, vaig relliscar i... Quan piques de cap a terra, contra aquestes pedres, poques possibilitats tens... una gorra de llana de colors no és protecció suficient.

Van fer tot el que estava al seu abast, pobra gent. En tinc un record molt bo de tots ells. Em sap greu haver-los amargat les festes, però jo tampoc hi podia fer més. En pocs segons ja no hi era o, més ben dit, hi era, però diferent.

Cada any hi torno, doncs ara sí que ho tinc fàcil per anar d’un lloc a l’altre, però només miro perquè ja no puc comprar res. Fa quatre anys, havia vist una nineta petita però, sobre tot, volia aquell cotxet de fusta pintat de colors... era la meva sorpresa per a ell. El dia abans se l’havia estat mirant una bona estona. Ara sé que era una indirecta. Llavors no ho sabia tan clar però ja m’ho pensava.

Com deia, cada any, per aquestes dades, vinc aquí, em concentro fort i sé que ell sap que sóc molt a prop seu i que el segueixo estimant moltíssim i que, quan ell em parla i m’explica coses, el puc sentir perfectament. Jo vaig morir, però el meu amor no.

28 comentaris:

  1. Primer!
    Quin conte més maco. Una mica trist, però molt ben escrit, i molt ben exposat. M'ha agradat, sí, sí.

    ResponElimina
  2. Un conte maco, maco, Assumpta, m'ha agradat!

    ResponElimina
  3. Un conte tris amb dolçor romantica m'agrada.

    ResponElimina
  4. Assumpta, vols dir que queda gaire bé matar la protagonista el dia que vas néixer? ;-)

    ResponElimina
  5. No sé on vaig llegir que un llibre t'ha d'enganxar amb la primera frase, tu també hi deus estar d'acord perquè la primera frase d'aquest conte t'obliga a llegir-lo tot. Una frase molt bona que només es superada per la última que em sembla encara molt millor.
    Un conte molt maco, té punts de tristesa però no em sembla un conte trist.

    ResponElimina
  6. Ne gustan mucho estos breves relatos, tan llenos de ternura, siempre pienso asi, que no están pero están y el amor nunca muere. Besos tìa Elsa.

    ResponElimina
  7. Segurament que el seu dia portava la urna dels records oberta i les memòries... Poc devia pensar sent viva que podria fer visites d'estranquis...
    Una imaginació de camell,.. M'he apartat quan l'he vist com un nuvolet que passava prop al obrir la pàgina, no sabia que era el que m'ha resultat ser. Un esperit. Un aplaudiment que vol dir que tenim una joia escrivint. Anton.

    ResponElimina
  8. XEXU.- Quan vaig veure aquest "Primer!" ahir a la nit (o aquesta matinada, més ben dit) vaig riure perquè a mi també em fa gràcia quan poso un primer comentari... cosa bona, perquè vol dir que tenim una mica de criatures dins nostre :-))
    M'alegra moltíssim que t'hagi agradat... Des de fa cosa d'uns tretze mesos que moltes vegades, quan faig un relat, penso en tu com a un dels meus crítics preferits i sempre confio en la teva sinceritat, eh? :-)
    Abraçades!!


    RITA.- Moltíssimes gràcies, de tot cor :-))
    Petons!!


    STRIPER.- Mil gràcies!! :-))
    Abraçades!!


    CARME.- Moltíssimes gràcies, maca!! :-))
    Petons!!


    P-CFACSBC2V.- Jajaja ho vaig fer expressament, mira, un detall una mica... diguem-n'hi, d'humor negre. Però m'ha fet gràcia que te n'hagis adonat (i recordat!) :-))
    Abraçades!!


    McABEU.- Ostres, moltes gràcies!! :-)
    Doncs no ho havia llegit això de la frase, però la veritat és que és una cosa que, si es presta, sempre miro de fer... Quan tens tendència a escriure "llarg", com jo, que m'enrotllo moltíssim, si no mires de tenir algun truco perquè la gent no s'avorreixi!! jajaja :-))
    El fet que s'explica és molt trist, però jo no volia que fos un conte trist, així que les teves paraules m'agraden perquè és com si t'hagués arribat això que jo mirava d'aconseguir :-)
    Abraçades!!


    TÍA ELSA.- Vos siempre me dejás comentarios bonitos jejeje
    Pasé por su blog y me costó un montón que me dejase comentar... primero no se abría la ventanita, luego no grabó el comentario... pero al fin pude!! :-))
    Yo también creo que nuestros seres queridos siempre siguen con nosotros :-)
    Besos!!


    REBAIXES.- Ara vigila, Anton, perquè estaràs pel camp fent aquestes fotos tan maques que fas i veuràs passar com un... fiiiuuu... "vist i no vist"... i seré jo :-))
    Moltíssimes gràcies per aquests comentaris sempre tan macos! :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  9. Molt bonic.
    Estaria bé poder veure-ho tot igualment des de "l'altre barri"

    Adéu!

    ResponElimina
  10. Un relat preciós i trist i amb esperança...tant debò fos així i els qui s'han anat podessin encara veure'ns, escoltar-nos...mirar-nos...l'amor immortal..el sentiments perdurant més enllà de la mort...M'ha colpit.

    ResponElimina
  11. Molt bones festes!! I molta salut per tu i els teus!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Que romàntica!

    Sap greu que ella estigui morta, però això que dius que ell sap que està allí... que maco!

    Representa que ell cada any torna al mercat per retrovar-se amb l'essència d'ella, o alguna cosa així...n?

    Molt maco!

    Utnoa

    ResponElimina
  13. Tens raó, Assumpta! L'amor sempre hi serà!

    Un conte molt ben escrit!
    Que passis molt i molt bones festes de nadal!

    ResponElimina
  14. Un plantejament molt original. M'ha agradat.

    ResponElimina
  15. ALBERT.- Com per llei de la naturalesa jo aniré a l'altre barri bastant abans que tu, ja t'ho explicaré jejeje
    A veure si trobo la forma de posar-te algun comentari al blog i tot! ;-))
    Abraçades!!


    ELVIRA FR.- Jo crec que és així :-)
    El que no sé és com ho fan exactament, però jo penso que ens veuen i que ens segueixen estimant moltíssim i que els hi podem parlar perquè ens senten :-)
    La teva amiga també et veu i et sent :-)
    Petons!!


    CONSUELO.- Moltíssimes gràcies, guapa! Igualment per a vosaltres :-))
    Petons!!


    UTNOA.- Moltes gràcies!! :-))
    De fet és trist que ella hagi mort, però si no es així no podria haver aquesta mena de comunicació especial, a través d'un amor etern...
    Quan arriben aquestes dades ell la recorda encara més i ella, en esperit, viatja al lloc on van estar per darrera vegada i recorda el que li volia comprar... i li transmet tot el seu amor :-)
    De fet, com ho dius tu també estaria bé que fos ell qui viatgés :-)
    Petons!!


    FANAL BLAU.- Moltes gràcies!! :-)
    L'amor és com l'energia, que no es pot destruir ;-))
    Molt bones festes per a tu també, de tot cor!!
    Petons!!


    COSES2.- Moltíssimes gràcies :-))
    Abraçades!!

    ResponElimina
  16. MOLTES FELICITAAAAATS!!!!

    Que gaudeixis d'un dia ben especial.

    Mil petonets (i una estirada d'orelles).
    =)))

    ResponElimina
  17. Per molts aaaanys!!! Que passis un bon dia i unes bones festes!

    (Per cert, enguany no hi ha fotos del pessebre?)

    ResponElimina
  18. Eeeei!! :-)))

    -ASSUMPTA- i P-CFACSBC2V!!!

    Moltes gràcies!!!
    Ai!! quina il·lusió!!
    Gràcies a tots dos, de cor!!!
    :-))

    Ara marxem a Barcelona, a veure la família :-))

    El meu pessebre s'assembla molt d'un any a l'altre... però ja en posaré! ;-))

    Smuaaaaaaaaaaaaac!!!

    ResponElimina
  19. Un relat de fantasmes!!! Em sumo al comentari del McAbeu; si la primera frase enganxa, l'última remata el relat!

    Molt bo, com sempre...

    ResponElimina
  20. ostres com estem amb els Relats conjunts! entre el Xexu i tu parlant de morts enmig d'un mercat!
    molt bo, sobretot la frase final! m'ha agradat moltíssim!

    ResponElimina
  21. Asumptaaaaaaaaaaaaaaa ja stas trigant massa !!! on es la copa del Barçaaaaa !!!! Viscaaaaaaa !!!!!!! auuuu vaaaaa posalaaaaaa
    muakisssssssssssssssssss

    ResponElimina
  22. Assumpta! 6!!!!!!!!!!!!!! uf...

    ho va dir el Profeta el primer dia perSIStirem!

    Visca el BARÇA!!!!!!!!!

    ResponElimina
  23. RAMON.- Jajaja m'ha fet gràcia el teu comentari perquè, quan vaig acabar el relat, li vaig deixar llegir al meu marit i, somrient, em va dir "ets una fantasma" i em va fer riure :-)
    Moltes gràcies!! :-)
    Abraçades!!


    RITS.- Si, noia, jajaja estem molt macabres ;-)) Algú que llegeixi els dos relats seguits potser s'amoïnarà i tot ;-))
    Gràcies, maca!!
    Petons!!


    M.TERESAAAAA, ELUUUUUUUR.- Jajajaja és que era a Barcelonaaa!!! Ja està, ja està posat el post!!! :-)))
    Jajaja PERSISTIREM!! ;-))
    Oeeee oeeee oeeeeeeeeee
    Petonassos a les dues! :-))

    ResponElimina
  24. nenaaaaa, que fas plorar. que jo sóc de plorera fàcil! gran història

    ResponElimina
  25. Una mica trist, però molt ben trobat. Felicitats pel relat (i per l'aniversari, que he llegit pels comentaris que has fet anys).

    ResponElimina
  26. És una història molt romàntica, trista per la separació física però bonica per la trobada espiritual o metafísica...M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  27. És un relat preciós! Visca l'amor etern més enllà de tot! :) M'agrada tant la sereno que transmet la protagonista... ains!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!