dijous, 31 de desembre de 2009

L'Àustria (relat)


Un local tan gran com l'Àustria té, entre el seu públic, gent ben diferent que es reparteix en franges horàries. El pis superior és tot un món. Digne de ser estudiat amb detall.


Un dissabte al migdia és ple de joves famílies amb criatures petites que corren i juguen alegrement -cosa que em fa somriure- i que, també, criden en uns tons tan increïblement aguts que semblen emesos expressament per perforar-me l’oïda -cosa que m’empipa molt i em fa tenir tota mena de pensaments lletjos envers els seus pares.

Els dies de cada dia, cap a dos quarts de cinc, l’ambient és molt tranquil i predominen els jubilats. En Miquel -nom que m’he inventat jo per a ell- i els seus amics tenen la seva taula preferida, una de sis places, al costat de la finestra amb millors vistes sobre la Plaça del Mercat. El problema és que la resta de la humanitat no sap que aquella és la seva taula i l’ocupen tranquil•lament per menjar alguna cosa i llegir el diari, deixant passar l’estona plàcidament i sense presses.
Quan en Miquel arriba i es troba la taula ocupada, el que fa és seure a una tauleta petita ben a prop del seu objectiu, tot esperant que els invasors marxin, per poder prendre de nou possessió d’allò que és seu.

Em crida l’atenció una parella bastant jove que ell sempre va amb gorra i ella sol portar alguna cosa bonica al cabell, un passador, una diadema... Prenen un cafè amb llet però enlloc de tassa el volen en un vas i estan una bona estona xerrant de les seves coses i a mi, no sé per què, em fan pensar en una mena de Romeo i Julieta. Estic segura -sense tenir-ne el menor indici- que les seves famílies s’oposen a la seva relació.

Hi ha una altre parella, als que anomeno “el matrimoni”. Deuen tenir poc més de quaranta anys i es comporten com si allò fos casa seva. Ella puja primer i busca lloc, mirant que taula i cadires siguin ben netes doncs,tot i que el personal és força eficient, el volum de clients és gran i sempre pots seure damunt d’un tros de ceba confitada o d’una taca de mostassa o quetxup si no t’hi fixes. Llavors arriba ell amb la safata on, invariablement, hi ha un suc de taronja i una coca-cola. Mentre mengen els entrepans parlen poc però, quan acaben, estan una estona parlant i riuen bastant... llavors em semblen més joves per com es miren i es donen la mà.
Però el més espectacular és que, passada una estona, ella treu uns llibres de la bossa i comencen a llegir, tal qual ho dic, ben concentrats. A vegades s’aturen per comentar alguna cosa de les seves lectures respectives.
I la seva familiaritat amb el local arriba a l’extrem que ella, a vegades, enlloc d’un llibre treu alguna labor de punt de creu i comença a brodar.

A la part on hi ha la sala més gran i cap al fons, moltes vegades s’hi posa un grup de joves, poc més grans que adolescents, que arriben amb unes capses de les que treuen unes cartes totes fosques i es posen a jugar amb uns daus. Tot sembla bastant misteriós i de les poques paraules que els hi sento a dir n’hi ha tals com “mort”, “resurrecció”, i expressions com “jugar-se la vida”... fins i tot crec haver escoltat coses com “cerimònies”, “presons”, “tortures”... però és que tampoc m’atreveixo a estar massa pendent d'ells.

Entre els que som habituals, moltes vegades ja ens saludem amb un gest de cap i un somriure. Em sembla que a molts els hi crida l’atenció quan em veuen escriure a mà, a la meva llibreta amb espiral. El que no saben és que escric sobre ells.

La meva idea és fer una bona novel•la, una història sencera de cap a peus i hi voldria posar un assassinat. De fet, hauria de començar precisament amb el crim. Però, a quin d’aquests personatges que fa tant de temps que observo converteixo en víctima?

33 comentaris:

  1. No, no, no, sobretot el "matrimon", no... eh? Ni me'ls toquis. Busca't una altra víctima si et plau.

    Un bon relat Assumpta que sorpren per aquest final malintencionat. :)

    Ei, que no em deixeu anar a dormir... cada cop que em decideixo, se m'actualitza un altre blog! Bona niiiiit!

    ResponElimina
  2. I de què em sonarà a mi aquest Àustria?

    Doncs jo sí que triaria el matrimoni aquest, mira que passar-se la tarda allà sense consumir gairebé res! Segur que encara podria treure algun diner si s'oferia a l'amo del local per fer-ho. I a més es podria quedar els llibres i tots! Aquell agent malalta segur que s'apunten els llibres que llegeixen per fer-ne una llista, grrr!

    ResponElimina
  3. Com mola el lloc!
    Jo inicialment pelava al cambrer. Diuen que sota la bata porta una insignia del Madrid. A la fi de la novela, resucita (estil JR de Dallas) però ja reconvertit en un culer convençut.

    ResponElimina
  4. Un lloc encisdador.Bon 2010 ple de pau , amor i fraternitat.

    ResponElimina
  5. Jo voto per la dona del "matrimoni" :-P Però com que la Carme diu que no pot ser, podria ser el Miquel, qui sap si després d'una baralla per aconseguir el seu lloc.

    Bon 2010!!!

    ResponElimina
  6. De la "simple" observació de la realitat quotidiana t'ha sortit un relat fantàstic.
    En quant a la pregunta final, fem un repàs dels habituals dels dies de cada dia:
    Durant una temporada llarga, fa temps, anava cada dia a esmorzar a un bar i no saps com m'identifico amb en Miquel quan trobava la MEVA taula ocupada (i jo no estic jubilat, que com tu em dius a l'apunt anterior encara som joves :-D).
    La parella jove no es mereix ser separada que ja en tenen prou amb l'oposició familiar.
    El matrimoni tampoc me'l toquis que ens els estimem molt.
    El joves jugadors de rol tenen tota la vida per davant, aviat aprendran que la realitat a vegades és més difícil de jugar perquè no tens cartes amb superpoders que t'ajudin.
    Ho sento però no pots matar ningú, aquesta novel·la quedarà al calaix de les bones idees. :-))

    ResponElimina
  7. he tingut un dejà vue, no sé perquè però tot el sona. Dec ser jo que no estic centrada.
    Jo també voto per la dona del matrimoni: aquesta que llegeix i fa labors... quina ocurrències llegir! Saps què millor, podria ser la culpable ? no?
    Bon any assumpta!!!

    ResponElimina
  8. Sense dubte, el mort ha de ser un dels "okupes" de la taula d'en Miquel i companyia. Però què s'han cregut, aquesta gent? Que poden anar pels puestus treient el lloc a alegres jubilats?? Ni parlar-ne!

    I ep, que no és clar qui seria l'assassí, eh? Podria ser qualsevol dels jubilats, per exemple!

    Quina gràcia, Assumpta, que hagis reconvertit el McDonald's en l'Àustria. Perquè és un McDonald's, no? ;-)

    Bon anyet, maca, a tu i a tots els aquí presents.

    ResponElimina
  9. ai doncs estaria bé que tots fossin culpables: "assassinat al viena express" ;) i la víctima un teòrica passavolant. Vaja! jo em demanaria sempre el paper de culpable, és més agraït :P

    Bon Any Nou Deu! :)

    ResponElimina
  10. Vull desitjar-te el millor
    Salut, Diner i Amor
    Pau, Estima i Llibertat,
    Concòrdia, voluntat i treball...
    i moltes coses més, totes positives
    i una sobre totes AGRAIR-TE el que m'has ajudat durant tot l'any... i que segueixis...Us estimo...!!!
    Per tu i el J.Ll una abraçada. Anton.

    ResponElimina
  11. És genial engegar l'ordinador al matí i trobar-se amb aquestes opinions tan variades i divertides!!

    Suposava que algú proposaria assassinar a la dona que és capaç de posar-se a brodar a una hamburgueseria (no és un McDonald's, Ferran, és un Viena) :-)

    De fet, el món és ple de gent rara jeje... llegeixen! i, com diu en XeXu, en fan llistes i tot... Menys mal que la Carme els ha donat protecció amb el seu primer comentari... ara, que la Mireia la proposa com a culpable, pobra dona!! jajaja ;-))

    La proposta de Clidice és boníssima. Tots ells, tan diferents però conxorxats... i amb l'Òscar he rigut molt!! jajaja

    En P-cfacsbc2v té dubtes, però el que és clar és que vol sang! ;-)) i això que, com diu Striper, és un lloc encisador! ;-)

    L'anàlisi de cada personatge d'en Mac és boníssim i la veritat és que crec que seguiré el seu consell, no puc matar-ne a cap, si ja són com amics ;-)

    Ara bé... i carregar-nos uns dels okupes de la taula d'en Miquel i els seus amics? com diu en Ferran?

    Seguiré pensant....

    De moment, i com diu l'ANTON, felicitem-nos el nou any i esperem que poguem seguir tots per aquí, escrivint, llegint comentant ;-))

    Gràcies a tots! Petons i abraçades!!

    ResponElimina
  12. assassinar algun d'aquests personatges? però si tots són encantadors!!!!

    en tot cas, al personal que s'ha deixat la taca de mostassa damunt la taula!

    Molt bon relat, a veure quan ens deleites amb la continuació i sabem a qui mates....

    per cert, esclar que si, el café amb llet amb got de vidre!!! res com el got de vidre!!!

    ResponElimina
  13. Ais, que bo.... a veure què en treus de les teves observacions.... el primer que faci alguna cosa "que no t'agradi" t'el carregues, nosaltres t'encobrirem, d'acord? Petons reina, molts i molts :) Feliç 2MIL10

    ResponElimina
  14. Un bar preciós!!! si algun dia vaig a Reus el buscaré perquè les fotos m'han agradat mooooolt! Ei i el relat també....posats a fer una novel.la de sang i fetge jo en tot cas enlloc d'assassinat segrestaria els amos dels bar i demanaria un recat a canvi de consumicions gratis tot el 2010!!! Com que ets bona persona per això t'has plantejat fer de dolenta en la ficció...:-)))MOLT BON ANY !!!!( em semble que ja t'ho he desitjat abans)

    ResponElimina
  15. Jo faria de la dona del matrimoni, l'assassina. M'ha encantat aquest relat tan descriptiu...
    Bon Any 2010, guapíssima!

    ResponElimina
  16. Molt bona la idea!!
    Però jo mataria, sense cap mena de dubte, la misteriosa clienta que observa tothom d'amagat prenent notes en una llibreta d'espiral.
    No t'ho prenguis malament, parlo només en sentit literari ;P, però em sembla que és qui té tots els números.

    BON ANY, Assumpta!!

    ResponElimina
  17. Assumpta, que això del McDonald's ho he dit en bromaaaaa!

    PS: Com no vull que el meu últim comentari de 2009 en el teu blog sigui la frase d'aquí dalt, en faig una altra:

    Molta felicitat per 2010!

    Ara sí :)

    ResponElimina
  18. Això està força interessant, a veure com acaba. Encara que això d'estar-se tota una tarda i sense consumir no es gaire correcte...

    Que tots els teus somnis es facin realitat en aquest nou any 2010!
    T’ho desitjo de tot cor, un petonet.

    ResponElimina
  19. Felices últimas horas del año, Assum, y que tengas un maravilloso...

    ...DOS MIL DIEZ!!!

    Sé feliz, bonita!!

    ResponElimina
  20. Hola Assumpta.
    Paso a desearte un feliz año nuevo.
    Gracias por estar siempre

    ResponElimina
  21. Assumpta:

    Molt bon Any 2010!!

    Al meu post d'inici d'any hi ha un poema que potser t'agradarà.

    M'agrada com escrius!

    m. Pilar

    ResponElimina
  22. Jo no et suggeriré cap crim, que havent matat el 2009 ja en tenim prou.

    Bon any 10!

    ResponElimina
  23. Mmm... un local que es diu Àustria mentre escolto el concert d'any nou que fan cada any des de Viena... quina coincidència :)

    ResponElimina
  24. Doncs posa algú del matrimoni (millor l'home). Això que algú vagi pels llocs com si fos casa seva fa ràbia.
    Bon Any!

    ResponElimina
  25. Moltíssimes gràcies per cada comentari vostre!! ;-))


    Fins ara ningú havia proposat matar a la clienta que observa i escriu jeje Captaire, si la matem a ella ens quedem sense llibre!!

    Ara bé, nooooooo Albert B. i R. a l'home del matrimoni no el matis!! que és meu!! jajaja pobre, ell no en té cap culpa si la seva dona és així... No, no, ell no! :-)) a més la Kweilan diu que la dona del matrimoni hauria de ser l'assassina i ella mai el mataria a ell!! ;-))

    Jajaja Ferran, després d'haver insistit tant en els darrers comentaris que no recordaves posts anteriors, doncs pensava que això del McDonald's ho havies dit de veritat i que no recordaves haver llegit res aquí sobre el "Viena" jeje... i segur que a Meteoreus el local li sona molt... a part de sonar els valsos de fons (que molts tenim posats! jeje) :-))

    La Rits té un gran cor perquè no vol que es mati a ningú!! A més, té el suport d'en Puigmalet, que tampoc vol sang ;-)) i probablement us faré cas als dos jejeje

    I aquesta idea de l'Elvira jo hi havia pensat seriosament alguna vegada!! jajaja i si els ofereixo publicitat al blog a canvi de consumicions? ;-))
    És un local amb molta tradició a Reus ("El Casino"), al mateix centre de la ciutat i deu fer uns tres anys que ho va comprar (o llogar) el Viena i ho tenen molt maco :-))
    Ara bé, una oferta bona, bona és la de la Cris, que em deixa liquidar a qui vulgui i diu que m'encobrireu!! ;-))

    Jejeje -assumpta- em sembla que acabarà aquí! ;-) Em sento incapaç d'escriure una història llarga... tot i que, mira, a veure si un dia en faig un que duri tres o quatre entregues jeje :-))

    Moltes gràcies Espiria11 ara mateix m'hi passo!! :-))

    Mariluz i Marisa También os envio mis mejores deseos para este año que tiene un número que me gusta muchísimo "2010" Paz, amor y salud!!! :-)))


    Sou genials!!! Petons i abraçades per a tots!!

    ResponElimina
  26. Doncs ho deia seriosament, Assumpta: enlloc de plantejar-te els personatges com a possibles víctimes, planteja-te'ls tots com a possibles assassins.
    Converteixes la clienta que observa i pren notes en un personatge més. A partir d'aquí, hi ha un dels altres clients que amaga un terrible secret i creu que la clienta de la llibreta d'espiral l'ha descobert.
    Ara "juga" a pensar quin secret pot amagar cadascun dels altres personatges (potser tots en tenen algun), i ja tens el mòbil.

    ResponElimina
  27. La capital d'Àustria és Viena? jeje.

    Molt bonic el relat, tot i que això de l'assassinat m'ho repensaria una mica amb aquesta gent tan fantàstica.

    Bon any nou!

    ResponElimina
  28. Captaire la teva proposta em té captivada!! :-)
    Llàstima que no m'atreveixo a escriure textos llargs. Em falten molts coneixements. Per exemple, si escrivís sobre un crim, aquí hauria d'aparèixer policia (no tinc ni idea de com treballen) i un munt de situacions que desconec, però m'encanta com ho expliques!! Ho veig com una proposta... com un "joc", que dius tu... pensar què pot amagar cadascú... És genial!! :-)
    Em venen ganes de provar-ho i tot. De fet ja em van venint idees sobre secrets amagats!! :-))
    Abraçades!!


    Albert, jejeje casualment sí, és Viena ;-))
    Doncs aquesta gent tan fantàstica sembla ser que amaguen obscurs secrets... qualsevol d'ells podria ser un assassí? o una víctima? :-)
    Abraçades!!

    ResponElimina
  29. Hola Assumpta!
    Un espai que dóna per mil i uns relats.
    Feliç 2010!
    sílvia

    ResponElimina
  30. La idea del CAPTAIRE és bona i dóna per molt, sortiria una novel·la de l'Agatha Cristie. Vull dir que la narradora podria ser la Mr. Marple i la situació la dels "Deu negrets", sospitosos que són víctimes i viceversa.
    Nosaltres ja t'hem dit com ho has de fer, ara la feina és per tu :-))))
    FELIÇ 2010, ASSUMPTA (ja t'ho havia dit al meu blog, però aquí encara no. Un oblit imperdonable)

    ResponElimina
  31. Doncs sí, Sílvia! jeje més d'un relat meu ha nascut aquí ;-))

    És com un consulat vienés al Baix Camp jejeje
    Moltes gràcies, Jesús ;-)

    Ai, McAbeu no et pots imaginar quina il·lusió em faria ser capaç d'escriure quelcom llarg que s'adaptés a aquestes idees que m'heu donat!! ;-) Un molt feliç i enigmàtic 2010!! :-))


    Abraçades i petons per a tots i totes!! :-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!