El món dels blogs és una mina de troballes boniques, de frases i pensaments que et porten a altres frases i a altres pensaments...
Just ara vinc del blog de la Núr. Ella, en el seu post, en linka un d’anterior i, de la unió dels dos, m’he quedat amb una idea que trobo maquíssima i que vull posar aquí perquè m’agradaria que es quedés sempre amb mi i que formés part de la meva filosofia de vida.
I és que jo sóc una persona molt exagerada en els meus sentiments. Passo del blanc al negre amb una facilitat que fa esgarrifar. Quan les coses van bé sóc molt feliç i quan van malament sóc molt catastrofista.
Una amistat que s’allunya, que s'acaba -per exemple- és una tristesa, un desastre, una sensació d’abandó, una baixada d’autoestima impressionant... Quan, potser, les coses són com són perquè han de ser així i el que hauria d’aprendre a fer és pensar que aquesta persona que ara segueix un camí diferent, segur que en algun moment m’ha aportat alguna cosa bona.
Arc de Sant Martí. Reus, 8 de novembre de 2009
Seriem més feliços si sabéssim guardar-nos al cor allò de positiu que hi deixen aquells que passen per les nostres vides i, al mateix temps, saber oblidar i perdonar allò de negatiu...
A més, a part de la reflexió anterior, el post de la Núr m’ha portat al cap el record d’una cançó que sempre m’ha agradat moltíssim, així que la deixo aquí :-)
Ain't no mountain high enough.- Marvin Gaye i Tammi Terrell
Cap cim és prou alt.- Elena Gadel i Víctor Estévez.
Suggerida per Aigua i Jordi (Editat a les 18.45)
AIN'T NO MOUNTAIN HIGH ENOUGH - Marvin Gaye
Listen Baby
Ain't no mountain high.
Ain't no valley low.
Ain't no river wide enough baby.
If you need me, call me
No matter where you are
No matter how far,
Don't worry baby
Just call my name
I'll be there in a hurry
You don't have to worry
cause baby,
There aint no mountain high enough
ain't no valley low enough
ain't no river wide enough
To keep me from getting to you, babe
Remember the day
I set you free
I told you you could always count on me darling
From that day on, I made a vow
I'll be there when you want me
Someway, somehow
Cause baby,
Ain't no mountain high enough
Ain't no valley low enough
Ain't no river wide enough
To keep me from getting to you, babe
Oh no darling
No wind, no rain
Nor winter storm
can't stop me baby
no no baby
Cause you are my goal
If your ever in trouble
I'll be there on the double
just send for me
Oh baby!
My love is alive
way down in my heart
Although we are miles apart
If you ever need a helping hand
I'll be there on the double
Just as fast as I can
Don't you know that there
Ain't no mountain high enough
Ain't no valley low enough
Ain't no river wide enough
To keep me from getting to you babe
Don't ya know that there
Ain`t no mountain high enough
Ain`t no valley low enough
Ain`t no river wide enough
To keep me from gettin to you babe.
Es una buena idea,guardar las cosas buenas, conservar en la memoria el recuerdo de la buena gente como tu y esa cancion preciosa.Besos
ResponEliminaMalgrat costa de vegades seria el millor guardar les coses bones i endereçr les dolentes al oblit no al reco de les rancunies, en definitiva viure en amor.
ResponEliminaQue les coses bones s'han de guardar està clar, però si perdem una persona, ens quedarem les coses que ens ha donat. Si la majoria són dolentes, tampoc no cal buscar res positiu, segur que ens recuperarem aviat. El que sí que hem de tenir en compte és que és una visió molt egocèntrica pensar que si algú fa un altre camí nosaltres en som els responsables. Hi ha situacions que s'arreglen, però també la gent evoluciona de manera diferent i algunes persones no ens quadren a les nostres vides en un determinat moment. No vol dir que anteriorment, o en un futur, les postures es tornin a ajuntar.
ResponEliminaJo he deixat gent enrere, i segur que alguns m'han deixat a mi, i si ha estat així, poca cosa s'hi podia fer. La gent amb la que millor estàs sempre es manté, perquè també estan bé amb tu. Amb el temps tenim records de tot tipus, i en funcions dels que predominen sabrem què va significar una persona per nosaltres.
bona musica, jo com no tinc amics no opino del tema
ResponEliminaSerem més feliços pensant en positiu? Segur que sí. I per tenir més "estabilitat emocional", ni tot és blanc ni tot és negre. La gamma de grisos és tan àmplia…
ResponElimina:) Bon dia, Assumpta preciosa! Divendres al final vaig veure la meva amiga i va ser molt reconfortant veure que estava més animada després d'haver parlant amb qui la necessita. Ella sempre ha dit que marxa un temps, però que tornarà quan les coses s'hagin estabilitzat una mica (especialment a nivell econòmic perquè és molt difícil trobar feina), tot i que jo no ho tinc gaire clar! ;) Però intento estar més tranquil·la!
ResponEliminaPel que fa a una amistat que s'acaba, que és diferent a la idea d'una amistat que se separa temporalment, estic totalment d'acord amb tu: cal conservar-ne les coses bones. Malgrat això, saber perdonar i oblidar, a mi em costa bastant! Bé, almenys això de perdonar (les monges de l'escola on anava no van poder-me inculcar mai el do del perdó). Sóc molt rancorosa, però també tinc mooooolt mala memòria, així que sovint em passa que estic enfadada... però que al final no en recordo el motiu! ;P Però continuo enfadada! hehehe
Trobo que la cançó és del tot encertada! :D
Sí, tens tota la raó, viuríem molt més tranquils i aniríem més per feina. Però com que a vegades som massoquistes, ens quedem amb allò negatiu i fins que no canviem el xip, ja hem passat alguna estona fotudeta.
ResponEliminaSort que el temps posa les coses al seu lloc!! Petonets!!
Ah, i molt bona elecció de cançó, a mi també m'agrada molt!!
És millor recordar les coses bones que les dolentes, estic d'acord. Però també estic d'acord amb en XEXU quan et diu que és un error pensar que només nosaltres som els responsables d'una ruptura. Sempre s'ha dit que dos no es barallen si un no vol però a mi em sembla que és més cert que per no barallar-se ho han de voler tots dos.
ResponEliminaUna forta abraçada! :-))
Ah! i la cançó m'encanta! :-D
ResponEliminadiuen que el cervell ja ho fa d'esma això...
ResponEliminaSaps, em passa força com a tú. Visc massa intensament els sentiments, i quan alguna cosa em fa mal o em fa molt feliç, sóc incapaç de racionalitzar els sentiments.
ResponEliminaQuan ja ha passat i el dolor (perquè de fet, els bons sentiments, es disfruten, els dolents són els que no portem tant bé), i amb temps, segurament seria capaç de veure les coses bones que t'ha aportat aquella persona i el que ha fet que ens distnciem, a entendre'l i perdonar-lo. PErò quan ho vius...
D'un temps cap aquí, tinc unes relacions que no acaben de funcionar copm erem. Ens distanciem i això em dol moltíssim. Voldria reetenir aquestes persones, continuar la nostra amistat com era, però cada vegada estem més lluny. L'accident de la cama m'ha demostrat que m'estimen molt, més fins i tot que l'amor que els dono jo, però no deixa de fer present les distàncies i que res ja no és com era. Sé que cadascú ha de fer el seu camí, però ara com ara, se'm fa dolorós veure els canvis en la gent i jo al mig sense saber cap on tirar.
Ai, Assumpta, perdona el rotllo. Mira m'ha sortit així, potser al vuit8ena encara no sóc capaç de parlar-ne gaire d'aquest tema.
"Seriem més feliços si sabéssim guardar-nos al cor allò de positiu que hi deixen aquells que passen per les nostres vides i, al mateix temps, saber oblidar i perdonar allò de negatiu..."
ResponEliminaJo no ho poc veure de cap altre manera :) encara que al principi els sentiments es confonen i ens fan estar malament al final han de quedar els bons records que ens fan somriure :)
La cançó es molt bonica, m'agrada la versió que van fer el Víctor i la Elena Gadel http://www.tv3.cat/videos/663579/Victor-i-Elena-Gadel-Cap-cim-es-prou-alt així se que diu la lletra :)
Molt bona reflexió, jo també m'hi apunto, i el tema, de CATEGORIA!!! Felicitats, un post brillant :) Un gran petó
ResponEliminaPerò tant da mal perdre una amistat....difícil de superar!
ResponEliminaJo sóc dels que penso que si una amistat es perd és perquè algú dels dos no la valorava suficientment, per tant, sé que aquest buit podrà ser ocupat per una altra persona.
ResponEliminaClar que el més important és guardar els bons moments, però alhora, són els més dolorosos de tots i els que et fan agafar més melancolia de temps passats. Quin remei podem posar-hi? Just la teva cançó Assumpta! Per cert, hi ha la versió catalana de l'Elena Gadel i el Víctor em penso, crec que era pel disc de la marató de Tv3.
Corregiu-me si vaig errat. Un petó Assumpta i salut!
Sempre ens hem de quedar amb les coses positives, les dolentes a barraca.
ResponEliminaFa un any vaig tenir una decepció molt gran d'una persona a la que jo apreciava moltíssim, però ella es veu que només em feia servir per pujar graons dins l'empresa.
Quan ja va conseguir el que ella volia, ja en va tenir prou de la nostra amistad.
Em va fer molt mal, però no m'ho guardo dins, sinó encara me'n faria molt més.
Les coses bones, apreciar-les, les dolentes intentar ignorar-les.
Una cançó magnífica!
És una de les meues cançons preferides i a més sempre quan me la poso m'anima moltíssim. Respecte a les amistats que es van perdent crec que és normal perquè la vida ens va canviant i de vegades alguna amistat es queda pel camí però també en trobem d'altres.
ResponEliminaSempre és millor ser positiu. Hi ha gent que se'n va, però segur que n'arribarà de nova!
ResponEliminaLa cançó... de les meves, je je.
*Sànset*
M'has recordat a mi, a sentiments molt semblants als meus, intento quedar-me al gris si vaig cap al negre, intento que fins i tot sigui marró... però t'entenc i em convences, de vegades les coses són com han de ser tot i que facin mal oi...
ResponEliminaCOSMO.- Cuando una se pone a hacer posts de madrugada seguro que se olvida de cosas jeje... Me olvidé de decir que Núr, en su blog, cuando habla de saber quedarse con las cosas buenas, está explicando enseñanzas que aprendió en su estancia en China. ¡Cuántas cosas podríamos aprender de esos mensajes! :-)
ResponEliminaMuchísimas gracias, guapa!
Besos!!
STRIPER.- Aquest és el problema, que ens costa. Però quan ho aconsegueixes sents que t'has tret un pes del damunt i vius més feliç :-))
Abraçades!!
XEXU.- És cert que si algú només t'ha aportat negativitat, poca cosa bona guardaràs :-))
Però a vegades quan algú ens fa mal, quan perdem un amic, ens sentim malament i tendim a negativitzar-ho tot. Jo ahir vaig fer l'exercici de mirar de recordar coses bones de persones de les que algun mal record ho tapava tot... i les vaig trobar, i em vaig alegrar de trobar-les :-)
D'altre banda, aquest és un tema en que tu ets molt afortunat perquè tens uns amics bons d'aquells de veritat, d'aquells que no tens el menor dubte de que hi són i que saps que mai et farien res dolent ni et deixarien de arraconat :-)
Abraçades!!
DDRIVER.- Ostres, quan he llegit el teu comentari m'he quedat sense saber què dir... Però jo t'he llegit posts preparant viatges amb amics, i després he llegit les cròniques que explicaves. Potser no són aquells amics especials que a vegades necessitaríem, oi? Aquelles persones disposades a acceptar-nos tal qual som, a escoltar-nos... En el fons t'entenc, eh? :-)
Abraçades!!
P-CFACSBC2V.- Sí, tens raó, això de l'"estabilitat emocional" és tan important... I jo sóc una muntanya russa!
És cert que tinc el caràcter de natural optimista i això m'ajuda molt perquè quan vaig cap avall trobo força per tornar a pujar, però aquesta exageració de "sensacions" hi és :-)
Aprendrem a estimar el gris :-))
Abraçades!!
NÚR.- Ahir vaig fer el post de matinada (per tant, més ben dit, avui jaja) i com vaig anar a dos posts teus, jo en vaig treure una idea, però potser no ho vaig explicar bé :-))
Efectivament, una cosa és una amistat que s'ha d'allunyar i una diferent és la que s'acaba.
La cançó de Marvin Gaye anava pel primer cas, per aquells amics que, encara que siguin lluny, saben que la seva amistat és forta.
El pensament de saber guardar les coses bones, el vaig agafar de tots aquells ensenyaments de la filosofia xinesa que vas posar i em referia al segon cas, a l'amistat que s'acaba... fins i tot a la que s'acaba fent mal.
De totes formes, ja veus que em vas inspirar :-)
Espero el millor per la teva amiga!!
Jo no sóc gens rancorosa, gens ni mica. En canvi tinc "pronto"... jo em puc enfadar, puc dir quatre bestieses i als dos dies (o abans) ja m'ha passat i llavors intento fer les paus, intento apropar-me a la persona amb la que he pogut barallar-me. A vegades em trobo amb algú com jo i la cosa s'arregla sola :-)) Però a vegades no i em tanquen la porta als nassos... Què hi farem.
No siguis rancorosa, Núr, no s'hi treu res de bo. Ja veus, aquí fins i tot coincidien les monges del teu cole amb la cultura xinesa, què millor? :-)))
Petons!!
INSTINTS.- Crec que ho has dit molt bé, xiqueta :-)) Quan ens guardem les coses negatives sembla que siguem masoquistes. Per què? doncs perquè ens fem mal a nosaltres mateixos!!
ResponEliminaEn P-cfacsbc2v ho ha dit força clar, agafant les coses bones aconseguirem la nostra pròpia estabilitat emocional :-))
Petons!!
McABEU.- Mac, ets un pou de saviesa :-))
Tens tota la raó, aquesta frase de que "dos no es barallen si un no vol" (una de les preferides de la meva mare i que li dóna molt bons resultats, per cert) a vegades falla. Si et trobes amb algú que insisteix amb estar barallat ja pots anar fent, ja.
Doncs res, mirar de no pensar-hi i, tot i així, tractar de conservar alguna cosa bona d'aquella persona (que segur que la té) :-)
Ah!! M'alegro que t'agradi la cançó!! Poc a poc anirem esbrinant els teus "altres" gustos musicals :-))
Abraçades!!
JORDI CASANOVAS.- Si el teu cervell fa això d'esma, doncs és que ets una bona persona :-))
El cervell tracta d'esborrar records de situacions dolentes (i és cert, jo mateixa ho he comprovat) ara bé, amb les persones hi ha qui sembla que porti una llibreta (que no "un bloc" jeje) on apunti tot allò dolent que li han fet però on no escriu ni una sola línia de coses bones :-))
Abraçades!!
RITS.- No pateixis gens ni mica per posar comentaris llargs, jo els faig el doble i el triple que tu :-))
El que t'ha passat a tu em passa a mi contínuament, a cal XeXu moltíssim, però també m'ha passat a casa teva i em passava a ca la Bruixoleta :-)
Crec que he explicat més coses "personals" meves als vostres blogs que al meu, però jo això ho agafo com una mostra de confiança i m'agrada :-)
"Sóc incapaç de racionalitzar"... t'entenc... les coses són "meravelloses" o "desastroses" i costa molt trobar el terme mig. Després, com tu també dius amb el temps veus les coses en la seva dimensió real, però de moment!!
Doncs no ens queda més remei que mirar d'acceptar les coses com són i fer aquest esforç treure-li la part més positiva que poguem a qualsevol cosa. Jo avui estic tot el dia mirant de fer-ho... semblo ximpleta, però és veritat :-))
Petons!!
AIGUA.- Abans que res, dir-te que he posat la cançó que em deies. L'he buscat a YouTube perquè no sé com es posa un d'aquests vídeos de TV3... però com en Víctor i la Gadel m'agraden doncs ja està bé :-))
Si ets capaç de fer això és molt maco. Jo sempre ho intento i, de fet, no sóc gens rancorosa. Ara bé, una cosa és no guardar rancor i mirar d'oblidar i l'altre és fer aquest pas més que suposa, tractar de trobar-hi quelcom positiu. I aquest pas és el que vull fer :-))
Petons!!
CRIS.- Ostres, a tu et contractaré perquè vinguis a donar-me injeccions d'ànim jajaja
M'alegra que t'agradi la cançó! :-))
Petons!!
CONSUELO.- Tens tota la raó, però jo crec que si aconseguim eliminar qualsevol punt de rancúnia, tot es supera més aviat :-))
Petons!!
JORDI.- Absolutament d'acord... però, com deia Consuelo, quan sents que ets tu a qui no valoren, doncs fa mal... Llavors millor de no capficar-s'hi ni començar a donar voltes al cap. Fer un esforç per guardar els bons records d'aquesta persona i no just al contrari :-))
ResponEliminaSí, els bons records et poden posar més malenconiós, però furgar en els records dolents és el que veritablement fa mal...
Ah!! He posat la cançó que m'has dit! :-)) l'Aigua també la recordava i amb dues peticions l'havia de posar :-))
Abraçades!!
-ASSUMPTA-.- Ostres, saps recordo això que expliques? Feia molt poc que jo coneixia el teu blog... però recordo haver llegit quelcom que t'havia fet mal, una persona que tenies com amiga i t'havia fallat. Ho recordo. El que no sabia era que s'havia aprofitat per pujar a la feina... Doncs ara bé la part difícil :-) tot i que tu sembla que ja ho estàs fent :-))
Petons!!
KWEILAN.- Estic molt contenta perquè a tots us agrada la cançó!! :-))
En quant a amistats que es van perdent, clar, una cosa és aquell distanciament progressiu per les circumstàncies... i l'altre és una amistat que es trenca perquè passa alguna cosa dolenta. Llavors és quan s'ha de mirar de fer aquest esforç per no anar covant rancúnia, per quedar-nos amb la part final dolenta sinó mirar de conservar allò de bo :-))
Petons!!
SÀNSET.- Vaig observant que tens molt bon gust musical!! jajaja
I, clar, això de les amistats és el que li deia a la Kweilan, una cosa és quan es "dilueixen" en el temps, però no hi ha cap trencament i l'altre és quan hi ha alguna cosa que fa que s'acabi de cop. Llavors és més trist però, tot i així, si ens omplim de records bons segur que som més feliços :-))
Abraçades!!
CESC.- Suposo que és perquè som persones molt... no sé com dir-ho... que posem molt tot el cor en allò que fem. A mi una vegada em van dir que era una fanàtica d'un munt de coses, m'ho van dir per ofendre'm, però jo no m'ho vaig prendre malament perquè sé que és veritat. Jo vaig a cent... quan la cosa va bé és meravellós i fantàstic i si, de cop, no va bé, em pego una bona patacada :-)
Però sí, hem de fer com diu en P-cfacsbc2v i mirar de trobar aquest equilibri :-))
I si hi ha coses que ens fan mal, doncs mirar d'agafar-les pel bon cantó i quedar-nos amb la part positiva que tinguin, per petita que sigui :-)
Abraçades!!
Després d'uns quants dies de vacances "blocaires" he recordat els meus i les meves amigues i tot seguit he llegit i he escoltat els seus "posts" I m'adono de les "coses bones" que ens passes...però que l'amistat perdura.
ResponEliminaFins aviat
No t'equivoquis, fins i tot els millors amics fallen algun cop, i depenent de quines errades per mi ha estat com per tu seria perdre la fe. El fet està en que encara que passi un temps, que poden ser hores, t'acabes adonant que el que t'aporta aquella persona supera en molt l'errada que comet, i la perdones de seguida. I dues coses relacionades amb això i molt importants. La primera és que l'errada està en els nostres ulls, segurament l'altre no ens vol ferir, però defensa una cosa que li és bona i per nosaltres dolenta. I la segona, i més important. Nosaltres també fallem. No ho dubtis.
ResponEliminaMANEL FILELLA.- Sempre benvingut aquí!! :-)) Com una mena d'ambaixador de pau :-))
ResponEliminaAbraçades!!
XEXU.- Començant pel segon punt, et diré que això és una cosa que tinc claríssima, a més que jo tinc una tendència molt gran a culpabilitzar-me de tot. Així, encara que al principi em pugui enfadar per alguna cosa i pensar que és culpa de l'altre, la meva ment ja s'encarrega d'anar-me fent el corcó i anar donant la volta perquè al final, la immensa majoria de les vegades m'acabi sentint culpable jo. A vegades, al cap del temps, i amb més objectivitat, i he vist la quantitat de vegades que m'he sentit culpable de coses de les que veritablement no ho era...
Però sí, i tant, tinc claríssim que jo també fallo, i molt. Mai pensaria que en qualsevol cosa que va malament jo no hi tinc, com a mínim, una part de culpa. Potser aquest és un dels motius pels quals sempre miro de fer les paus amb la gent i, a més, perquè penso que, sigui qui sigui qui ha fallat, allargar les coses mai és bo. La majoria de les vegades ho aconsegueixo... a vegades no...
En quant a que l'errada està en els nostres ulls, també ho sé :-)
No té sentit pensar que els amics de veritat et vulguin ferir, llavors no seríen amics.
I que els millors amics també fallen, doncs és clar!! :-)) La sort està que amb els bons amics, com tu dius, fas les paus ben aviat! :-)
Ei!! M'ha agradat molt un segon comentari!! :-)
Abraçades!!
Lo que pasa es que cuando alguien te lastima o te decepciona duele mucho, por supuesto todos nos dejan algo positivo, para pensar asi se requiere tener un espiritu muy elevado. Besos tía Elsa.
ResponEliminaArribo tard... però en aquests casos intento sempre aplicar una de les meves frases favorites:
ResponElimina"No estiguis trist perquè s'acaba, somriu perquè ha existit!"
TÍA ELSA.- Sí, estoy de acuerdo contigo. Conseguir eliminar las emociones negativas y quedarse con las positivas es dificil a veces, pero cuando se consigue uno se siente mucho mejor :-))
ResponEliminaBesos!!
METEOREUS.- No arribes tard! :-))
Doncs és una frase que resumeix molt bé aquesta idea de la filosofia xinesa que vaig trobar al blog de la Núr :-))
Abraçades!!
Coincidim en el Barça i la musica, aquesta m'agrada molt pero es la primera vegada que la sento en catala i m'ha sorpres...
ResponElimina