L’Advent és el període de quatre diumenges abans del Nadal en que els cristians ens preparem per celebrar aquesta gran festa, la segona en importància del nostre Any Litúrgic (la primera és Pasqua)
Igual com l’any civil comença sempre l’1 de gener i acaba el 31 de desembre i, entremig, hi ha tot el seu desenvolupament, els cristians tenim també un “any” on posem en ordre tot allò significatiu en que creiem. Aquest “calendari cristià” (o Any Litúrgic) comença sempre amb l’Advent. Diumenge passat va ser el primer d’Advent. Demà serà el segon...
Una de les tradicions que es segueixen és la de la Corona d’Advent, en que una garlanda de fulles i branques fan de llit a quatre espelmes que es van encenent una per setmana (la primera n’hi ha una d’encesa, la segona dos...)
A Catequesi, també varem fer la nostra Corona i, dimecres passat, varem encendre la primera espelma!!
A més, els infants estan aprenent una cançó de Nadal i el Mossèn els hi deixa escenificar d’una manera totalment “literal” així que quan la cançó diu “cantem, ballem, saltem, brinquem” tots els nens i nenes ho fan resultant, per uns segons, una mena de caos molt divertit. No puc posar-vos fotos en que els nens es vegin bé (jo no puc disposar de la seva imatge), així que les he distorsionat :-)
Cantem i ballem
saltem i brinquem
deixem la tristesa
fem ara, germans,
donant-nos les mans,
florir la infantesa.
Lo de les espèlmes ho desconexia, diumengue pàssat el mossen tambe ens va explicar lo del Advent.
ResponEliminaQuan vaig fer el blog del calendari d'advent. ho vaig trobar. No recordo que quan jo era petita és fes a l'esglèsia del poble.
ResponEliminaAra , com que sóc una atea convençuda, em limito a la xocolata del calendari.
Que bé s'ho passen els teus nens a cataquesis!
"Deixem la tristesa", especialment en els infants, no és temps de tristors.
ResponEliminaQue lindo que los niños puedan vivirlo conforme a su edad, sin la rigidez de otras épocas. Besos tía Elsa.
ResponEliminafer la corona amb els infants sempre és especialment emotiu. Preparar-nos per la gran festa del nadal, ojalà molta gent ho veiés així i no pas amb l'aire consumista i esbojerrat d'aquests dies.
ResponEliminaNo coneixia aquesta tradició de les espelmes. El més important és que els nens s'ho passin bé mentre aprenen, és clar.
ResponEliminaTot i que jo de l'advent em quedo amb el calendari de xocolatines...
Adéu!
STRIPER.- Ai, és estrany, doncs a Barcelona ho feien a totes les esglésies que jo coneixia i aquí a Reus també :-)
ResponEliminaS'encenen tot just començar la Missa :-)
Abraçades!!
MIREIA.- Jajaja a mi també m'agrada molt la xocolata! :-))
S'ho passen pipa! :-)
M'agradaria pensar que, quan siguin grans, tots tindran un bon record d'aquests moments a la Parròquia ;-)
Petons!!
P-CFACSBC2V.- Qui pogués tornar a viure un Nadal com el vivíem de petits!! :-))
Jo en tinc uns records preciosos!!
Abraçades!!
TÍA ELSA.- Bueno, cuando yo era pequeña la Navidad la vivía bien feliz (y de eso ya hace años jejeje) :-)
Besos!!
RITS.- Quanta raó tens!!! Costa moltíssim, estan tan acostumats a relacionar-ho tot amb coses materials... i, bé, que a tots ens agraden els regals, i la festa de Reis és maquíssima, i és màgica pels nens... però ensenyar-los que hi ha "quelcom més" costa, la veritat :-))
Petons!!
ALBERT.- Sí, sí, estic tan d'acord amb tu! :-))
És molt important que gaudeixin mentre aprenen, que cantin, que ballin, que juguin, que dibuixin...
L'any passat dos diumenges varem fer una xocolatada. Doncs l'altre dia una nena deia "La xocolata de la Parròquia és boníssima" i jo estava contentíssima perquè veia que ho recordava :-)
Jejeje a mi també m'agraden molt les xocolatines Mmmmm :-)
Abraçades!!
Que bonito Assumpta donde los niños bailan y cantan demostrando su alegría.
ResponEliminaTambién lo de la corona con las velas me encantó.
Acabo de prender velitas a la virgen también.Un beso grande
Hola Assumpta!
ResponEliminaJo tampoc coneixia aquesta tradició. Bé, ara ja no :)
Salutacions
sílvia
És maco conservar les tradicions i conrear l'esperit nadalenc...
ResponEliminaMARISA, el rincón de mi niñez.- Jejeje tu te lo pasarías en grande :-))
ResponEliminaPrendiste velitas? ;-) Bien hecho!! :-))
Besos!!
SÍLVIA.- Ostres, estic contenta d'haver-ho explicat perquè veig que molta gent no sabia això de la Corona d'Advent!! :-))
Petons!!
ELVIRA FR.- Sí! :-)) No podem permetre que els nens perdin aquestes il·lusions :-)
Moltes gràcies, maca!
Petons!!
Segur que no ho saps, Assumpta (bé, o potser sí): a Alemanya, els quatre diumenges d'Advent són una tradició arreladíssima! "Naturalment", també tenen un vessant comercial; inevitable, en el món en què vivim. Però és que l'Erster Advent (el primer) dóna el tret de sortida a les festes nadalenques. Realment tenen molt de pes, els quatre Advents, pels alemanys. Curiós?
ResponEliminaHome, per fi m'assabento de què és l'advent, que tants cops he sentit associat a calendaris en aquesta època. De tots aquests temes no en sé res de res.
ResponEliminaSón les nostres tradicions i està molt bé que no es perdin, els nens (i molts grans) han de saber que si fem festa per Nadal no és perquè ho digui el Santa Claus del Corte Inglés sinó perquè celebrem el naixement de Jesucrist.
ResponEliminaÉs evident que tothom és lliure de celebrar i creure el que vulgui però alguns fan servir això com excusa de no voler saber res i ho considero un error, s'ha d'ensenyar i hem de conèixer bé la nostra tradició aleshores és quan realment serem lliures de triar el que ens sembli millor.
Una abraçada molt forta :-))
jeje, que divertit! jo no feia aquestes coses a cataquesi!
ResponEliminaAixò de l'advent... no sabia lo de les espelmes, jo el que faig és obrir una finestreta cada dia i menjar una xocolatina... jeje
Utnoa
Jo que he anat tota la vida a una escola de monges recordo perfectament la preparació pel dia de Nadal. Enceníem també les espelmes a mesura que passaven les setmanes, el que no recordo és unes catequèsis tan divertides com les que fas tu, Assumpta!
ResponEliminaJejeje, una abraçada
Quins nens més macos i no hi ha res com omplert de fe per trobar la salvació a tot.
ResponEliminaFERRAN.- Si algun dia arribo a Presidenta de la Generalitat et faré Conseller de Cultura!! :-))... No, no... conseller de Relacions Internacionals, que t'agradarà més :-))... Uhmmm... millor Ministre d'Afers Exteriors! (llavors ja serem independents jeje)
ResponEliminaNo sabia això que expliques però no m'estranya: La tradició cristiana és la mare de la cultura europea i qui no vol veure això és cec... M'agrada que ho hagis explicat al meu blog ;-))
Abraçades!!
XEXU.- L'altre dia, al teu blog, ens vas donar una lliçó magistral sobre l'utilització per a finalitats beneficioses del virus VIH. Vaig quedar admirada (i t'ho dic de veritat) no tan sols del que deies sinó de com ho vas explicar d'una forma tan accessible.
Llavors vaig pensar... i què li puc explicar jo que ell no sàpiga? jajajaja Quelcom de religió, segur!! :-))
Abraçades!!
McABEU.- El teu comentari és per emmarcar, Mac. Ets un home savi :-))
Abans anava a anomenar en Ferran Ministre de Cultura, però al final ho he fet d'Afers Exteriors... el Ministeri de Cultura és teu!... O potser d'Educació?... Ai! em costa confeccionar el meu Govern! :-D
Sigui com sigui -i bromes a part- el que tu dius és una veritat com un temple. La gent, basant-se en una mena de progressisme estrany, considera qualsevol cosa relacionada amb la religió com a quelcom negatiu, arribant als extrems de la indiferència cultural i això ho trobo bastant greu.
Em fan pensar amb el meu nebot quan, amb cinc anys, deia que "els pèsols no li agradaven" però es negava a provar-los :-)
Abraçades!!
UTNOA.- Jajaja sí que s’ho passen bé, sí, els bitxos aquests! ;-))
La veritat és que quan arriben a Catequesi ja porten tota una jornada escolar al damunt i tenen ganes de moure’s. Si no els hi ensenyes les coses de forma una mica amena es cansen, i és comprensible, pobrets. Però bé, també els hi fem “teòrica”, eh? jajaja (sembla per treure’s el permís de conduir) :-)
La xocolata és una de les meves debilitats ;-)
Petons!!
JORDI.- Què bé!! Menys mal que trobo algú que fes la Corona d’Advent! ;-) Clar que anant a un cole de monges tenies avantatge ;-)
A que no són tan “horribles” els coles de monges com alguns volen donar a entendre? ;-)
Jo també hi vaig anar i mira que jo era trapella!... una vegada em van expulsar d’una assignatura per una setmana sencera... Però en tinc uns records boníssims ;-)
Bé, aquestes activitats no són cosa meva, eh? jaja és el Mossèn qui els “esvalota” jajaja
Desprès, les catequistes els prenem per grups i ja els fem treballar ;-)
Abraçades!!
CESC.- Si els poguessis veure, xiquet!! :-)) Sí que són macos, sí... i són tan divertits quan es posen a saltar i ballar... Llàstima que no pugui posar “bones” fotos, perquè es veuria ben bé com estan ballant a gust :-)
Poder transmetre’ls una mica de fe és el meu somni ;-)
Abraçades!!
Què bé que us ho passeu!
ResponEliminaI què me´n dius, Assumpta, de la catequesi popular que fas via internet???? Catequesi i cultureta.
ResponEliminaBon advent!
KWEILAN.- La veritat és que sí!! :-))
ResponEliminaÉs que, pobrets, arriben després d'un dia d'escola i estan cansats, hem de mirar de fer-ho una mica divertit :-))
Petons!!
MONTSERRATQP.- Jajaja està ben pensat això de fer Catequesi via Internet jajaja
Molt bon advent, a tu i a la família tan maca que tens ;-)
Petons!!
Desconeixia aquest fet, sempre es enriquidor. Penso en com de motivador ha de ser donar a conèixer tot aixo a aquests nens i com de be t'has de sentir fent aquestes tasques, una vocació per tu.
ResponEliminaD'on treus tant temps Assumpta? es increible. Et felicito.
Un forta abraçada.
Jo recordo les corones d'Advent perquè en teníem al col·legi; però a casa no ho hem fet mai. El que he vist que s'ha estès, i molt!, són els calendaris d'Advent! :S Sembla que rebre una xocolatina al dia ven millor que encendre una espelma cada setmana...
ResponEliminaLes criatures sembla que s'ho passen bé, eh? :)
M'encanta que algú m'expliqui les tradicions i creences desde la normalitat...jo, com diu la Mireia més amunt, támbé em dic atea convençuda però m'agrada saber de tot per gent que ho explica des del coneixement i la pràctica!
ResponEliminaSí que sembla que s'ho passin bé, els peques, saltant!!!!
JOAN CANAL.- Ai, Joan!! Amic meu, "tant de temps" no, si això només és una tarda a la setmana!!
ResponEliminaPerò sí, m'ho passo tan bé!
Fer coses amb nens és un regal :-))
Moltes gràcies perquè sempre dius coses tan maques :-)
Abraçades!!
NÚR.- Jo a casa tampoc en faig :-) Sóc tan desastre que encara em deixaria les espelmes enceses i calaria foc jajaja
Però tens raó, els Calendaris d'Advent, amb les xocolatines i tot s'han posat de moda. Més abans crec que és una tradició d'altes llocs, però com no contradiu cap de les nostres, a mi ja m'agrada :-))
No és com quan et volen fer "tragar" Pare Noel "sí o sí" quan nosaltres ja tenim el tió i els Reis, o quan t'ha d'agradar Halloween "per decret" i s'oblida la castanyada...
El Calendari d'Advent el trobo jo maquíssim, una il·lusió per petits i grans i que "omple" una mica un buit nostre, així que, benvingut! :-))
Petons!!
LA..- I a mi m'agrada tant quan em trobo un comentari així com el teu! :-))
A vegades, quan faig un post així crec que la gent pensarà "ja està la pesada de l'Assumpta amb la seva catequesi" jajaja però no!! I em deixeu comentaris molt macos! ;-))
M'alegro molt que t'agradi saber-ho!! :-) Com deia en McAbeu en el seu comentari, són tradicions que tenen un orígen en la fe però que està molt bé de conèixer fins i tot com a part de la nostra cultura :-))
Petons!!
Aixo de les espelmes no ho sabia, serà per aixo que hi ha la tradicio de ficar una corona a les portes, suposso que pot ser en algun pais van trasnformar la tradicio de les espelmes i la van penjar. Els nens s'ho passen be, oi??
ResponElimina