El passat mes d’agost vaig fer un post on parlava de les llibretes d’en Josep Lluís. Des de llavors que tenia il·lusió per posar un dia les meves perquè, tot i que estan molt més buides que les seves, són molt especials per a mi. Cada una té una història. I, encara que les he fotografiat sense que es vegi res escrit, a algunes hi ha pensaments d’un moment, a altres algun relat... només n’hi ha una totalment buida.
Algunes són regal del meu marit o de la meva germana (sant, aniversari, reis...)
Una la vaig comprar en una fira d’artesania aquí a Reus, ja fa anys, i és feta pels interns de la presó de Tarragona, fins i tot n’hi ha una d’un “tot a Cent” (pessetes, clar! jaja)
Les textures dels papers són molt diferents, en algunes es veuen fibres de cotó o altres, algun dibuix estampat a les pàgines.
I les tapes també són maques.
Aquesta té una enquadernació molt curiosa :-)
I aquesta també té un apartat especial... és l’única que està escrita fins a la darrera plana... i és de l’any 83 ;-)
Que bonita colección.
ResponEliminaLas tapas tan bien decoradas,y las texturas de la hojas todas diferentes por lo que se puede apreciar.
Pero cuanta nostalgia la que tenés y toda escrita del año 83 UNA RELIQUIA !!tanto la coleccion de lápices y esta es hermosa.
Un beso grande.
No lo puede creer
ResponEliminaP
R
I
M
E
RAAAAAAAAA.
Otro beso
Que boniques! A mi m'agraden molt les llibretes boniques. Sovint les faig servir, però a vegades, no. Les guardo com si volgués trobar alguna cosa prou important per a elles i a vegades no la trobo. I queden buides, esperant.
ResponEliminaSón totes molt maques.
ResponEliminaM'ha agradat molt la de les tapes que semblen de "ganxillo", tant que a mi em sabria greu fer-la servir la qual cosa és una contradicció en si mateixa perquè una llibreta està feta per omplir-la. :-DD
El que m'ha agradat a mi és la simbologia de la llibreta que està per estrenar. Com cada nou capítol de la nostra vida...
ResponEliminaÉs molt maco que tinguis totes aquestes llibretes escrites... representen molt per tu. Segueix així!
ResponEliminaQuan algun amic o familiar se'n vagi de viatge li pots demanar que et porti una llibreta, així també en tindràs del món.
A mi, igual que a la Carme... quan tinc llibretes maques no les escric per por a no sé què, i es queden en l'oblit... Això ho he de deixar estar, jeje.
Bon cap de setmana
Utnoa
Caram, n'hi ha que són de col·leccionista!
ResponEliminaGuau, quina col·lecció més bonica. A mi saps que em passa amb les llibretes d'este tipus, em dóna llàstima escriure a elles, pense que el que escriuré no és lo suficientment important o bo per a plenar-les, o que simplement sense lletres meues escrites estarien millor. Manies... jaja.
ResponEliminaSalut!
Que fas col·lecció de llibretes Assumpta? Que maques totes. Jo fa un parell d'anys vaig trobar el diari personal de la meva tieta quan era petita i era preciosa la llibreta, tan maca.
ResponEliminaA vera si algun dia pots explicar-nos alguns d'aquests pensaments que tens escrits en cadascuna de les llibretes, menys la que està buida :)
unes llibretes ben boniques i de segur plenes de vida!
ResponEliminaA veure fas col.leció de llibretes?
ResponEliminaUna abraçada.
MARISA, el rincón de mi niñez.- Primeraaaa!! Síii :-)) jajaja
ResponEliminaVos y yo tenemos alma de coleccionista y cuando una cosa nos gusta nos ilusionamos muchísimo! :-)
Besos!!
CARME.- El que has dit és exactament el que em passa a mi ;-)
Les veig tan maques que penso que si no hi puc escriure quelcom veritablement bo, o molt important, més val que no hi escrigui... i allí estan, esperant històries, contes, pensaments.
Algunes les començo, però si no sé seguir, poden esperar anys i anys... això sí, la il•lusió de que arribarà la inspiració la segueixo tenint jajaja
Petons!!
McABEU Oi que sí que són xules? :-))
M'has fet riure amb això del "ganxillo" :-)) És roba brodada jeje
Aquesta contradicció que tu dius és la que em passa a mi. Jo les vull escriure, però... són tan maques! I em sento com el que diu la Carme, que em sembla que res del que hi posi serà prou bo :-))
Abraçades!!
FERRAN.- Tens cor de poeta ;-))
El que passa és que, com diu la Carme i també em passa a mi, em sembla que si no hi puc escriure quelcom preciós, doncs més val no començar-la... ai!! ;-))
Abraçades!!
UTNOA.- Ostres!! Això m'encantaria! ;-))
De fet, fa tres anys varem anar a Holanda i tinc una llibreta, com un bloc d'apunts, del Museu Van Gogh i una altre que és com de dibuix (però mida petita) del Rijksmuseum :-) Són dos tresors més jeje
Petons!!
P-CFACSBC2V.- La veritat és que són molt maques però tampoc són res que costi de trobar :-)
Per exemple, la que té la roba brodada vermell i negre me la van comprar el meu marit i la meva germana fa anys, un dia que jo no podia sortir perquè em feien molt mal els genolls, érem a Barcelona (a casa la mare) i havien d'anar a comprar i, en tornar, me la van portar... d'El Corte Inglés! :-)) I la que posa “Nature” és de l’Abacus, a un preu bastant econòmic jeje
Abraçades!!
TONI.- Jajaja em fa gràcia perquè som moltíssims que veig que tenim aquesta mena de "sentiment" de que la llibreta "mereix" uns textos genials i nosaltres no ens en sentim capaços ;-))
A mi em passa el mateix jeje però si llegeixes les altres opinions, veuràs que no som els únics :-)
Abraçades!!
JORDI.- Doncs així, de manera “oficial” no puc dir que en faci col•lecció, però gairebé ho sembla :-)
El meu somni seria omplir-les de textos fantàsticament bons!! El dia que ho aconsegueixi us els mostraré ;-))
Abraçades!!
RITS.- Sí que són ben boniques ;-) i plenes de somnis. Però aquests somnis no troben la forma de ser plasmats a les seves pàgines... ai!!
Però un dia ho aconseguiré segur! Jeje
Petons!!
STRIPER.- Jajaja doncs, tot i que ho sembla, el cert és que no :-))
La meva intenció és escriure... però sempre em semblen massa maques i tinc por que allò que hi pugui posar no estigui a l'alçada d'unes llibretes tan boniques :-))
Abraçades!!
Quines llibretes més xules!
ResponEliminauauuuuuuuuu!!!
ResponEliminadivines nena!!
fa estona que busco el boto de l'olor on es...t'has fitxat mai amb la flaira del paper??
segur que cadascuna d'elles fa una olor diferent tambe
tot un reportatge
he reviscut els meus dies de la papereria, entrenyable.
gracies.
Una col·lecció magnífica! i quina feinada tindràs a omplir-les...
ResponEliminaEm sembla que t'has proposat anar descobrint totes les meves mancances domèstiques. :-DD
ResponEliminaDies enrere ja et vaig confessar que sóc un mig negat a la cuina i avui has descobert que en cosa de cosir i brodar sóc un inútil total. Vaaal! no sé diferenciar entre roba brodada i "ganxillo". Buscant per Internet he aprés que es diu "ganxet" (això ja ho sospitava, eh? però la meva àvia li deia ganxillo) i he trobat AIXÒ que m'has de reconèixer que s'assembla una mica a la tapa de la teva llibreta. :-)))
No hi ha llibretes digitals?? ;-)
ResponEliminaSón unes llibretes ben maques.
ResponEliminaAra, a omplir-les de bones idees i llavors encara ho seran més.
Fa il·llusió de tenir-ne/trobar-ne d'aquelles de fa anys.
=)
són xules, ara només cal anar-les emplenant, de mica en mica, amb paciència i en plenes de grans i petits moments, de relats i d'idees.
ResponEliminaA mi també m'agraden moolt les llibretes, els blocs, els quaderns, tot allò que em va bé per fer quatre ratlles no sé si en tinc tantes ni tan maques com les teves però m'agraden molt amb un llapis i una llibreta sóc la dona més feliç del món....o quasi
ResponEliminaTodas muy bonitas, las tapas muy originales, yo no soy de coleccionarlas y generalmente terminan vacias. Besotes tía Elsa.
ResponEliminaUna sana enveja m'envaeix de la teva col-lecció de precioses llibretes, guardades amb tanta cura pere tot el que representen. Gràcies per mostrar-nos-les.
ResponEliminaUna abraçada-
Jo em quedo amb aquesta blaugrana de l'any 83.
ResponEliminaGran col·lecció, però el Van Gaal encara et supera.
Adéu!
CORO.- Són part dels meus tresors ;-))
ResponEliminaAra només em falta trobar inspiració per omplir-les de bones històries :-)
Abraçades!!
SARGANTANA.- Suposo que tenir records d'haver tingut o treballat a una papereria ha de ser absolutament genial!! :-))
El botó de l'olor és dins la teva memòria i tens raó... són olors que m'encanten :-)
Mil gràcies!!
Petons!!
SM.- Sí, seria una gran feinada... però m'agradaria tant poder-ho fer :-))
Moltíssimes gràcies ;-)
Abraçades!!
McABEU.- Tu no has de patir per no saber cuinar i no tenir ni idea del tema "labors" :-)) que tens moooooltes qualitats que equilibren aquestes petites mancances jajaja
Ostres... uhmmm... mirada la foto... doncs... jo... bé, podríem dir que ambdues coses són manualitats! :-))
Abraçades!!
JORDI.- Jajaja doncs mira... "això" que estic fent servir "ara mateix" (amb tecles, pantalla i tal) és la meva "llibreta digital" ;-))
Abraçades!!
-ASSUMPTA-.- Tu també en tens de quan érem "més" joves? :-))
La veritat és que aquesta de l'any 83 la llegeixo i em quedo parada del que vaig escriure jajaja ;-)
Petons!!!
MIREIA.- Tens raó :-)) Si mirés de fer-ho poc a poc, doncs encara me'n sortiria... però jo vull escriure una "novel•la" a la primera i, clar... ;-)
Petons!!
ELVIRA FR.- Així tu també ets de les que si un dia et perds hem d'anar a buscar-te a l'Abacus? :-))
Tenir un llapis o boli i llibretes és com tenir la porta oberta a la imaginació :-)
Petons!!
TÍA ELSA.- De hecho, mi intención tampoco es tener una colección en el sentido auténtico de la palabra... pero me gustan tanto!! :-))
Besos!!
RAMON.- Gràcies a tu pels comentaris sempre bonics que deixes al meu blog ;-))
Pensa que sempre te'n pots comprar alguna i començar a escriure!!
Ai!! Acabo de tenir una idea!! Podries fer una llibreta amb els contes del teu net, els que tu li escrius!! :-))
Abraçades!!
ALBERT.- Quan més et vaig coneixent, a través de llegir-te al teu blog i de trobar els teus comentaris al meu, més m'adono de que ets molt intel•ligent! Aquesta sortida de Van Gaal m'ha fet molta gràcia!! :-))
A més, probablement tens raó!! jajaja
Abraçades!!
Quina diferència d'estampats i de tipus de paper, m'encanten aquestes petites diferències :)
ResponEliminaVeig que et passa com a mi amb aquestes coses, que em fa pena fer-les servir, estrenar-les, perque són tan maques...
ResponEliminaSi mai t'haig de regalar res, ara ja ho sé, hehe
;-)
A més de dir-te que ets propietària d'una col·lecció de llibretes precioses, impressionants i magnífiques...i felicitar-te efusivament, em raca aquesta que n'hagi quedat una sense posar-hi el teu segell escrit, la teva empremta... Quants pensaments, idees, etc s'hauran esvaït i mai tindran un lloc. Testimonis teus que no hi haurà cap polític que te'ls robi...Qui sap si algun novel·lista tindria un bon títol
ResponEliminaLES TAPES QUE COBRIEN FULLS BLANCS... Per que no la omples?
Seria meravellós que tingués un futur aquesta llibreta... Bon dia ,
Assumpta.
Nota,.la comprovació em posa TESTIM.. fins s'ha assabentat que ens tenim afecte. Anton
Gran lloc on deixar-hi el que et passi pel cap!
ResponElimina*Sànset*
quines llibretes tan boniques! jo també en tinc unes quantes així, algunes esperant el moment especial per estrenar-les. Però les teues són precioses!
ResponEliminaGràcies per mostrar-nos una cosa tan personal, m'han encantat totes, m'agraden les llibretes i també en tinc un munt, i un diari dels anys 80 que és la meva relíquia preferida, jajajaja, petons reina :)
ResponEliminaCESC.- Si les veiessis "al natural"!! Són tan boniques!! ;-)
ResponEliminaAra bé, algunes són petitones, eh? en foto semblen més grans :-))
Abraçades!!
KUDIFAMILY.- Jajaja si t'hi fixes en els altres comentaris veuràs que aquest "mal" que tenim és comú!! :-))
Molts blogaires tenen aquesta mateixa sensació de no atrevir-se a escriure a una llibreta bonica ;-))
Petons!!
REBAIXES.- Anton!! Ets genial!! "LES TAPES QUE COBRIEN FULLS BLANCS" ho trobo tan maco que si algun dia escric un llibre de relats hi posaré aquest títol!! :-))
"T'ESTIM" és com ho diuen a Mallorca!! ;-))
Ets un sol ;-))
Abraçades!!
SÀNSET.- El problema és que em falta decissió. Tinc com por de fallar-me a mi mateixa :-)
Gràcies, guapo!
Abraçades!!
NIMUE.- Algun dia haurem de ser prou valentes per decidir que "el moment especial" ha arribat!! :-))
Petons!!
CRIS.- I no et sorprens una mica del que escrivies els anys 80? jajaja jo ho llegeixo i em "re-descobreixo" ;-))
Petons!!
N'hi ha algunes de ben originals! Però què feu vosaltres a casa amb tantes 'col·leccions' que teniu, com hi cabeu!
ResponEliminaXEXU.- Jajaja bé... i si veiessis la de llibres!! Tenim biblioteca i tot a casa!! :-)
ResponEliminaPerò la resposta és que això és un pis amb quatre habitacions, dues grans i dues petites i nosaltres només som dos :-)
Una habitació "gran" és la nostra :-)
L'altre habitació "gran" havia de ser pels "nens" però ara els nens són llibres :-D
Una de les petites és la "meva" de l'ordinador (també podria haver estat per "més nens") i la "súper petita" és (ufff no sé com descriure aquell desastre jaja podríem dir "el quarto de planxar?"...)
Abraçades!!
M'agrada com et fixes en les coses fins l'últim detall... a mi també m'agraden molt les llibretes, en tinc moltes (totes a mitges, només alguna acabada), però no són tan maques com la teva!
ResponEliminaHolaaaa YÁIZA!! Benvinguda al passat!! :-))
ResponEliminaEntrar a comentar un post antic enllaçat també és un detall bonic... tan bonic com les nostres llibretetes :-))