Seques pel sol,
el Mestral les empenta.
Elles aguanten.
el Mestral les empenta.
Elles aguanten.
Estira els dits,
la branca tardorenca,
i toca els núvols.
Flocs de cotó
troba la filadora
quan mira enlaire...
troba la filadora
quan mira enlaire...
Un regal d'un dels meus poetes blogàires preferits, en P-cfacsbc2v:
Lluny de la mare,
el camí de les fulles
és un misteri.
el camí de les fulles
és un misteri.
(Foto: Reus, 3 de desembre de 2009, 14.59.- Les fotos petites són retalls ampliats de la gran)
Ais, que maco, i que m'encanta la tardor i tot el que anem dient d'ella, imatges, textos, records, poesia.... felicitats per escriure tan bonic i dolç Assumpta! Un gran petó
ResponEliminaLes imatges són mol maques, i les paraules també. Però ja saps que l'Elur passarà per aquí i dirà que no acompleixes les normes. Així que...
ResponEliminaper mètrica són haikus o sigui que no t'amaguis
ResponEliminaAssumpta, tu no has dit que siguin res... ja ho dic jo: són poemes preciosos.
ResponEliminaQuè importa si són haikús o no? Seran igual de bonics...
CRIS.- Moltes gràcies, guapa!! La tardor ens dóna tanta varietat que sempre podem anar mostrant detalls d'ella :-)
ResponEliminaPetons!!
XEXU.- Jejeje no, no... a veure... De què dirà que no acompleixo les normes? Jo no he dit que aquests poemes siguin de cap "tipus concret" jejeje... tu veus alguna paraula japonesa en aquest post? ;-))
Abraçades!!
JORDI CASANOVAS.- Ostres!! Una paraula japonesa!!... Eluuuur, no he estat jo, eh? :-))
Abraçades!!
CARME ROSANAS.- Poemes, això és el que jo he posat a l’etiqueta ;-))
Si alguna vegada m’han de jutjar d’alguna cosa greu, demanaré que et vagin a buscar.
Petons!!
d'aixo s'en diu tardor feta poesia.
ResponEliminaBen trobades les imatges i ben trobades les paraules. Un post poètic en tots els sentits.
ResponEliminaUna abraçada.
Lluny de la mare,
ResponEliminael camí de les fulles
és un misteri.
Se m'acaba d'ocórrer pensant que aviat aquest arbre es quedarà sol. Bé, sol no, que sempre tindrà una ànima amiga per fer-li companyia (i fotos) si cal.
Jo tampoc sé si són haikus o no, l'únic que com expert en poesia puc assegurar és que no són sonets shakespearians. :-D
ResponEliminaPerò el que si és segur és que són molt bonics, estan molt ben fets i que acompanyen i complementen perfectament unes imatges precioses. :-)
Estic d'acord amb la Carme. No sé si volies fer haikus o no, però són uns versos preciosos! Gràcies per un detall així de bon matí! :)
ResponEliminaBona inspiració!!
ResponEliminaSaber veure tot això mirant una imatge, només s'aconsegueix amb molta sensibilitat i amb un saber dir.No s'aprent, es porta dins i només cal deixar-ho anar.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho.
Una abraçada.
molt macos aquests pensaments de final de tardor
ResponEliminaM´agraden el cel blau, malgrat els núvols i les fulles seques que encara resisteixen, vol dir que no fa massa vent.... i m´agrada el teu regal d´aquest matí: paraules i llum.
ResponEliminaLa tardor és per mi l'estació més romàntica. No ho sé perquè, però m'encanta encara que la meva preferida és l'hivern.
ResponEliminaBon cap de setmana Assumpta i bon pont si és que el fas.
Sap que jo et tinc per una poetessa que de vegades està parada, però quan surt a veure el vent i la nuvolada pot arrasar amb seus pensament trenats com si de richelieu es tractés.
ResponEliminaI les fotos, un petó a cada una que s'ho mereixen de llarg. Anton.
Mira que en són de bonics els núvols. Potser, per això, tot sovint m'hi agrada estar-hi una estoneta llarga. Són flongets, hospitalaris i et permeten relaxar el cervell de petits mal de caps.
ResponEliminaLa llàstima és aquesta tendència tossuda per ser blancs. Si fóssin blau i granes ja seria la pera! :)
Paraules i imatges en perfecta consonància. Preciós, Assumpta!
ResponEliminaHola Assumpta i companyia!
ResponEliminaParaules escrites amb sentiment.
Salutacions
Sílvia
Queden molt bé aquestes fotos de fulles acompanyades d'aquests versos i amb els núvols que tan t'agraden de fons.
ResponEliminaAdéu!
Ostres quines fotos! m'agraden les fulles i el poema!!!:-)
ResponEliminaMuy bonitas las fotos y el texto, es una linda estación el otoño con sus colores ocres y días que se van poniendo un poquito fríos anunciando el invierno. Besos tía Elsa.
ResponEliminaSTRIPER.- Ostres, moltíssimes gràcies!! :-))
ResponEliminaAbraçades!!
RAMON.- Gràcies, de veritat... el cert és que la natura m'ho va posar fàcil :-))
Abrçades!!
P-CFACSBC2V.- M'has regalat un poema!! :-))
Puc editar el post i posar-lo al davant? ;-))
Abraçades!!
McABEU.- Jejeje segur que no són "dels teus sonets", Mac, perquè jo no sabria fer-los ;-))
Les branques semblaven tan indefenses, pobretes... ja saps el vent que està fent aquests dies!!
Mil gràcies! ;-)
Abraçades!!
NÚR.- Doncs... diguem que volia fer uns "haikús en la mètrica però amb el contingut lliure" jejeje
Moltes gràcies ;-))
Petons!!
CONSUELO.- Moltes gràcies, guapa :-)
Petons!!
MONTSE.- Dius unes coses tan maques sempre!! I mira que quan jo entro al teu blog i trobo aquella mirada tan especial que m'encanta, podria dir exactament el mateix :-))
Petons!!
RITS.- Moltes gràcies!! És que "a simple vista" ja donava aquesta imatge, jo només vaig "clicar" i la foto era així :-))
Petons!!
MONTSERRATQP.- Hola!! Molt benvinguts (tu i el nen, clar!! jeje) a aquest blog!! :-)
Sí que en fa de vent, sí!! :-) Fa un Mestral de por!!... per això sembla estrany com les fulles aquestes aguantaven, pobretes :-)
Moltíssimes gràcies!
Petons!!
JORDI.- Sí!! Potser sí que és la més romàntica!! A mi és la que més m'agrada... ara bé, fa dos anys que tenim molts dies seguits amb un vent fortíssim i això m'ho "aixafa"... què hi farem...
Bon cap de setmana per a tu també! ;-)
Jo estic en pont constant :-))
Abraçades!!
REBAIXES.- A la Carme i a tu us faré un monument algun dia jajaja
Ja li vaig dir a ella... Si necessito algun dia un Jutge, diré que us vagin a buscar :-))
Moltíssimes gràcies!!
Petons!!
ÒSCAR.- Aaaah!! Així l'altre dia quan anava a donar el meu passeig habitual pels núvols de davant de casa, aquell que saltava i brincava feliç quan vaig mirar en direcció a Barcelona, eres tu!! ;-)
També n'hi ha de núvols blaugranes jejeje
Abraçades!!
KWEILAN.- Ostres, les teves paraules sí que són maques! :-) Moltíssimes gràcies! :-))
Petons!!
SÍLVIA.- Les branques i els núvols... M'agraden tant! :-))
Gràcies, de cor!!
Petons!!
ALBERT.- És que quan ho vaig veure "al natural", ho vaig haver de fotografiar... Moltes gràcies :-))
Abraçades!!
ELVIRA.- Sou tots genials!! Sóu el millor remei per pujar els ànims a la gent :-))
Mil gràcies! :-)
Petons!!
TÍA ELSA.- Síii!! Esos colores otoñales! Los más lindos del año :-))
Muchísimas gràcias!!
Besos!!
La natura ens inspira constantment, Assumpta, cosa que trobo molt maca. També els teus pensaments.
ResponEliminaAmb ells et deixo, desitjant-te un excel·lent cap de setmana.
Que bé, un amica e tardor, Jo no l'he sabut trobar aquest any: juguem a cuit i amagar
ResponEliminaFERRAN.- Moltes gràcies!! La natura és tan maca que a vegades algunes coses quasi surten soles :-))
ResponEliminaMolt bon cap de setmana per a tu també!! ;-))
Abraçades!!
MIREIA.- Jo també tinc una mica d'enyor de tardor... molts dies de vent, vent... unes hores de treva i més vent... Vull un dia fresquet i asollellat, que doni gust fer un passeig pel parc i gaudir de la bellesa dels colors d'aquesta estació preciosa :-))
Petons!!