Història verídica del meu rellotge

Fa uns 16 o 17 anys, i després d’haver-me carregat dos o tres rellotges senzillets en un període breu de temps, el meu marit va tenir la bona idea de que, per Reis, em regalaria un rellotge una mica millor.

Varem estar mirant i, finalment, en varem veure un que ens va agradar. Era Lotus, un model molt clàssic però em va encantar la pantalleta blanca, on les agulles ressaltaven ben clares, la cadena metàl•lica, daurada, tan ben acabada (alguna vegada m’han arribat a preguntar si era d’or!! jejeje) i el preu, tot i ser un bon rellotge, no suposava cap despesa exagerada (no voldria mentir però diria que llavors va costar unes 6.500 pessetes). Per a nosaltres, allò era un molt bon regal, però tenint en compte que es tractava de comprar un rellotge que no se’m trenqués abans d’un any, doncs tampoc era una burrada.


Passats uns cinc o sis anys l’aparell seguia funcionant a les mil meravelles fins que un dia, per fer alguna cosa per la que em molestava, me’l vaig treure i me’l vaig posar a la butxaca d’una brusa que duia... i no hi vaig pensar més. Més tard, la brusa va anar a la rentadora... i el rellotge també.

Després d’un rentat amb detergent i suavitzant i d’un enèrgic centrifugat, quan ja quasi acabava d’estendre la roba, vaig notar, a sota del tambor, una coseta metàl•lica freda, molt, molt freda... Sense tenir la menor idea de què porres era allò -i amb certa por de que fos una pròpia peça de la rentadora- vaig agafar-ho i, en obrir la mà, vaig veure el meu estimat rellotge!! maco, brillant, preciós... i funcionant perfectament!! ;-)


Vaig estar a punt d’escriure una carta a la casa Lotus per felicitar-los per la qualitat dels seus rellotges, però finalment, sense saber exactament com fer-ho i a qui dirigir-la, no ho vaig fer... doncs ara ha estat el moment de rendir aquest petit homenatge al meu rellotge i de dir que, avui en dia, segueix funcionant perfectament i que no el canviaria per cap altre del món!! ;-))