dilluns, 28 de desembre de 2009

Història verídica del meu rellotge


Fa uns 16 o 17 anys, i després d’haver-me carregat dos o tres rellotges senzillets en un període breu de temps, el meu marit va tenir la bona idea de que, per Reis, em regalaria un rellotge una mica millor.

Varem estar mirant i, finalment, en varem veure un que ens va agradar. Era Lotus, un model molt clàssic però em va encantar la pantalleta blanca, on les agulles ressaltaven ben clares, la cadena metàl•lica, daurada, tan ben acabada (alguna vegada m’han arribat a preguntar si era d’or!! jejeje) i el preu, tot i ser un bon rellotge, no suposava cap despesa exagerada (no voldria mentir però diria que llavors va costar unes 6.500 pessetes). Per a nosaltres, allò era un molt bon regal, però tenint en compte que es tractava de comprar un rellotge que no se’m trenqués abans d’un any, doncs tampoc era una burrada.


Passats uns cinc o sis anys l’aparell seguia funcionant a les mil meravelles fins que un dia, per fer alguna cosa per la que em molestava, me’l vaig treure i me’l vaig posar a la butxaca d’una brusa que duia... i no hi vaig pensar més. Més tard, la brusa va anar a la rentadora... i el rellotge també.

Després d’un rentat amb detergent i suavitzant i d’un enèrgic centrifugat, quan ja quasi acabava d’estendre la roba, vaig notar, a sota del tambor, una coseta metàl•lica freda, molt, molt freda... Sense tenir la menor idea de què porres era allò -i amb certa por de que fos una pròpia peça de la rentadora- vaig agafar-ho i, en obrir la mà, vaig veure el meu estimat rellotge!! maco, brillant, preciós... i funcionant perfectament!! ;-)


Vaig estar a punt d’escriure una carta a la casa Lotus per felicitar-los per la qualitat dels seus rellotges, però finalment, sense saber exactament com fer-ho i a qui dirigir-la, no ho vaig fer... doncs ara ha estat el moment de rendir aquest petit homenatge al meu rellotge i de dir que, avui en dia, segueix funcionant perfectament i que no el canviaria per cap altre del món!! ;-))

28 comentaris:

  1. felicitats al teu rellotge, doncs! hehehe
    Quan hi ha algun "etri" que va molt bé costa molt canviar-lo per un atre i fa molta ràbia si li passa res

    ResponSuprimeix
  2. no serà una inocentada , oi Assumpta... és que no m'agraden massa i, bueno gens , gens

    ResponSuprimeix
  3. T'anava a felicitar per la resistència del teu lotus capaç de sobreviure a un centrifugat però ara me n'adono com diu la Mireia que potser és una innocentada? Que passis un bon dia per cert m'han enviat aquesta pàgina
    per què no enviés les fotos del teu pessebre?

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies, Mireia! Ja he caigut en un post d'un altre blocàire, de quatre potes; i ara anava a fer el mateix. Sóc fatal, això del 28 de desembre no ho tinc gens interioritzat!

    Assumpta... mmm... dolentotaaaaa!!

    ResponSuprimeix
  5. Què curiós.
    Jo no veig per què hauria de ser una innocentada. Hi ha rellotges que duren molt i podria ser el cas del teu.

    Adéu!

    ResponSuprimeix
  6. M'ho cerc, no m'ho crec, m'ho crec, no m'ho crec.......continuaré, quant torni potser ho sabré.
    En tot cas bon rellotge.....o bona innocentada

    ResponSuprimeix
  7. com a néta de rellotger que sóc, et diré que n'he salvat més d'un mig ofegat posant-lo al sol, potser és una innocentada, però com que he vist 'ressuscitar' tants rellotges a casa de maneres no gaire ortodoxes... a part de que els Lotus tenen una maquinària perfecta (i ara sí que sí que he semblat l'avi Pepet)

    Petons!

    ResponSuprimeix
  8. Hola Assumpta!
    Innocentada? Mmm...en tot cas jo també tinc un Lotus i tenen una bona maquinària.
    Salutacions, trapella :)
    Sílvia

    ResponSuprimeix
  9. El meu relotge tambe es lotus i el que duia abans tambe es lotus i continua funcionant malgrat tenir mes de 15 anys i haver pasdat de tots colors.

    ResponSuprimeix
  10. Jo ja havia plegat d'això dels blogs però torno per dir que la gent és molt incrèdula, mira que pensar que ens fas una innocentada. Els bons rellotges suissos aguanten més d'una centrifugada.
    Encara que hi ha una cosa que em fa sospitar, dius que no vas enviar la carta al Sr. Lotus i, coneixen-te, si la història fos certa l'hauries enviat SEGUR.
    Sigui una cosa o sigui l'altra, el que pots tenir ben clar és que el LLIBRE no te'l dono :-DDD

    ResponSuprimeix
  11. un rellotge a prova de rentadores! per si de cas, jo no ho provaré!

    ResponSuprimeix
  12. No sé, no sé...com pot sobreviure un rellotge a la teua rentadora? Esperaré al dia de demà per saber el desenllaç d'aquest apunt. Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  13. jaja, noia, quina sort (si és cert...jeje, acabo de llegir el 2n comentari de la Mireia), això si que és un rellotge.

    jo no en porto des que el que portava es va parar... d'això ja en deu fer uns 7 o 8 anys...

    però últimament tinc ganes de comprar-me'n un. Si me'l compro ja li dedicaré un post, pq després de tants anys sense...

    un petó

    Utnoa

    ResponSuprimeix
  14. No em deixaries pas el rellotge? Més que res per comprovar això de la rentadora… ;-) Pensa que potser ara ja li comença a convenir un altre rentat…

    ResponSuprimeix
  15. Després del rentat va quedar de color or? És que sembla que a la primera fotografia sigui platejat i, un cop passat per la rentadora, obtingués el to "or". Potser sóc jo que hi vaig mal fixat.

    Bones festes, Assumpta!.

    ResponSuprimeix
  16. Bona l'anècdota. No estic segur que un Rolex de 6.500 euros hagués resistit aquesta prova. El meu proper rellotge, un Lotus, naturalment...a l'espera, però, de que ens confirmis que no es tracta d'una innocentada.

    ResponSuprimeix
  17. Això deu ser una innocentada, home. Segur que ens la cola perquè som uns desmemoriats i en realitat ella mai no porta rellotge. Perquè l'anècdota és molt bona i maca, però tant juganera que ets, Assumpta, no hauràs volgut colar-nos cap gol el dia d'avui?

    ResponSuprimeix
  18. Ets una dona afortunada! I la roba també, que en tot moment van poder saber l'hora que era! jejeje

    ResponSuprimeix
  19. Si va ser així de net hi devia quedar per una bona temporada... Clar la rentadora s'hi va esmerar i va fer un treball superlatiu... Els dos aparells sabien estar al lloc.Anton.

    ResponSuprimeix
  20. Veritat o mentida, d'un lotus m'ho crec tot, jajajajaa :) Bona anècdota, sigui real o no Assumpta.... :) petons inocents!!!!

    ResponSuprimeix
  21. Doncs, sí, preciosa, sí que m'ho crec...

    ResponSuprimeix
  22. El teu rellotge, princessa, va tenir una xerrada mágica amb un tal...siril oclok. El senyor del temps. Muaka!!

    ResponSuprimeix
  23. Per cert jo tb tinc un lotus. Es màgic.

    ResponSuprimeix
  24. He rigut molt amb els vostres comentaris :-))

    Sembla ser que avui, 28 de desembre, qualsevol cosa que sembla una mica rara automàticament passa a ser "innocentada" i no és així :-))

    Aquesta història del rellotge és absolutament certa... Ara bé, com diu en Wizard potser tot això passa perquè els LOTUS són màgics :-))


    Trobo que uns quants ens hauríem guanyat alguna comissió de la casa Lotus, eh?... Els hi envío el post? :-))

    ResponSuprimeix
  25. Ho faré!! jajaja
    Suposo que passaran olímpicament de mi, però ho provaré :-DD

    ResponSuprimeix
  26. S'assembla molt a un que té la meva mare des de... bé! De sempre, que jo recordi! :)

    Avui dia no sé si trobaríem un rellotge —ni cap aparell...— amb una vida tan llarga com el teu! ains...

    ResponSuprimeix

...i moltes gràcies per la visita!!