dimarts, 15 de desembre de 2009

"El gran elefant de sorra", pel Joc literari núm. 138


En Jesús M. Tibau, des del seu blog, ens proposa un nou Joc literari creatiu. En aquest cas un relat inspirat aquesta foto.




El metge m’havia recomanat caminar per la sorra de la platja. Deia que m’ajudaria a enfortir la musculatura de les cames i els meus genolls no patirien tant. Com la platja, a ple estiu, em resultava angoixant i insuportable, em llevava cada matí a la sortida del sol per arribar ben aviat, caminar una estona, i tornar a ser a casa a les nou.

Mentre feia el passeig, ben poc a poc, anava pensant en el pa amb tomàquet que em prepararia en tornant. Dutxa i un bon esmorzar i...

Les meves cavil•lacions es varen interrompre quan, més enllà, vaig veure un nen que feia un castell a la sorra. Apropant-me, em vaig adonar que no era ni un nen, ni un castell... era un home i era un elefant. Magnífic, molt gran, amb una boca immensa i uns ullals enormes, les orelles desplegades...

De sobte, com en un petit terratrèmol, aquell elefant de sorra es va posar dempeus i, obrint la seva boca descomunal, es va empassar mig home...

Com va acabar tot ja no ho sé. Vaig caure desmaiada. Els de la Creu Roja no em creuen.

21 comentaris:

  1. Carai, de veritat que aquesta foto no té truc? Jo he vist coses magnífiques com castells enormes i tal. Però mai un elefant. Què curiós i què bonic. Per cert Assumpta, t'enrecordes aquella reportera de Telecinco que es deia Paqui que li va esvair el somni a un noi que participava en un concurs de castells de sorra i es va caure a sobre desmuronant-lo tot? Genial jeje.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Molt bo!! un 10 . a veure si jo dema puc penjar el meu.

    ResponElimina
  3. Felicitats pel relat! L’obra cruspint-se l’artista. S’ha d’anar amb compte amb les nostres creacions. :)

    ResponElimina
  4. Sort que per la platja no hi camino, ni corro, ni...res.Que això és per tenir un bon sotrac al cor... Tant grandots que diu que son els elefants i aquells ullals... Por, por i por.
    Anton.

    ResponElimina
  5. No me pensava trobar-hi un elefant tan malèfic! :-D M'ha fet gràcia el tros de: "Apropant-me, em vaig adonar que no era ni un nen, ni un castell... era un home i era un elefant".

    ResponElimina
  6. moltes gràcies de nou. Tots vosaltres sou l'esperit dels jocs literaris

    ResponElimina
  7. I des d'aquell dia un elefant de sorra es passeja per la platja disposat a cruspir-se tots els anti-catalanistes....molt bo Assumpta!

    ResponElimina
  8. Que imaginación jajaja! yo te creó! Hace unos años hicimos con unos amigos en la arena un muñeco y le pusimos ropa y zapatillas, parecía alguien tirado en la arena dormido, tan bien quedó que uno del grupo que llegó después creyó que era una persona de verdad, ya ves todo puede ser. Besos tía Elsa.

    ResponElimina
  9. Ja és ben veritat que "on menys et penses salta la llebre", o l'elefant en aquest cas.
    És normal que els de la Creu Roja no et creguin, tothom sap que els elefants són vegetarians. :-DD
    Un relat molt ben escrit i dels que m'agraden a mi, amb sorpresa final que no t'esperes i ja et dic jo que NO te l'esperes. :-))

    ResponElimina
  10. Quina por. Ja dic jo que anar a la platja no és bo...

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. Ni jo!! Jo tampoc et crec!! jajajaja

    ResponElimina
  12. jeje, m'encanta com barreges la fantasia en els teus relats!!
    No vas provar de regar-lo? a veure si es desfeia o l'elefant es bevia l'aigua!
    jejeje, molt xulo!!! Muack!!!

    ResponElimina
  13. l'obra que es fa viva i es menja l'autor!! fantàstic!!!
    però a la propera no et desmaïs i fes fotots!!!!!!

    ResponElimina
  14. hahahaha! Ben divertit t'ha quedat, Assumpta! hehehehe

    Per sort l'elefant es va compadir de la noia i no se la va menjar a ella també!

    ResponElimina
  15. Ostres Assumpta, m'acabes de fer pensar que la propera vegada que em trobi un elefant a la platja, més val que no m'hi apropi, jajaja.

    Molt bo el relat Assumpta, i els de la Creu Roja uns descreguts. Són bona gent, però ja veuran quan els hi passi a ells i ningú els cregui...

    ResponElimina
  16. mira que no creure't, aquests dela creu roja! Hoooome!

    ResponElimina
  17. Bon relat.
    La pròxima vegada que vagi a la platja ja m'hi fixaré per poder donar-te la raó.
    Sembla ser que el Messi sí que ha enfortit les cames a la platja d'Abu Dhabi en els últims dies.

    Adéu!

    ResponElimina
  18. Molt bó el relat!
    Felicitats per el llibre i gràcies per les teves paraules!
    Bon Nadal Assumpta!

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris :-)

    Tan aviat com vaig veure la foto que en Jesús M. ens proposava em vaig imaginar que l’elefant obria la boca i s’empassava l’home i, com era l’idea que em venia una i una altre vegada, doncs al final vaig fer el relat així ;-)

    He rigut amb els vostres comentaris, com l’anècdota de la reportera aixafant el castell de sorra, o el recordatori de que els elefants són vegetarians, les bromes sobre si em creieu o no... Gràcies de cor!!

    Abraçades per a tots!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!