Lliurament premi "Porra títols Barça"

Diu el refrany català “el que és promès, sigui atès” i també diu que “més val tard que mai” així que, finalment, va arribar el dia en que vaig poder procedir al lliurament del premi al guanyador de la Porra blaugrana proposada en aquest blog el passat 20 d’abril.

El resultat no es va saber fins cinc setmanes després i gairebé un mes i mig és el que ha esperat el pobre JORDI, per poder gaudir d'aquest regal d'incalculable valor. Lloc de trobada? El Viena de la Plaça Prim de Reus, és clar! ;-)

Com va anar tot? No cal que ho expliqui jo, doncs ell mateix en fa una exacta i precisa narració, totalment ajustada a la realitat, com tot el que s’explica al seu blog, i que podeu llegir clicant AQUÍ.

El que jo faré és presentar-vos un “pas a pas” des del moment en que comença a obrir l’embolcall del premi fins que ja ho ha vist tot. Això és un document gràfic que passarà a la història...

En el precís instant en que procedia a desenganxar el primer dels trossets de cinta adhesiva, com una llum va il·luminar les seves mans...








I, de cop, el fulgor de tanta joia va emetre uns raigs de llum tan intensos, que ell va deixar anar una expressió d’admiració...



Absolutament emocionat davant tan preuat tresor, va voler deixar constància, peça per peça de les meravelles que el formaven...














El focus de llum va passar d’aquell prodigiós regal a la seva expressió que ho deia tot... estava vivint un moment absolutament inoblidable!



I la claredat es va escampar per tota la sala!!




L’Alba, que és la simpatia en persona, no es va limitar a mirar les coses, sinó que, en un gest que a mi em va fer molt feliç, immediatament es va treure les arracades que duia posades i les va canviar per les del premi que, per cert, li queden fantàsticament bé!! Gràcies, Alba!! ;-)




I aquí podem veure detalladament el fantàstic tresor guanyat per en Jordi Alba... vull dir, en Jordi i l'Alba (hehe... aquesta broma he de dir que no és idea meva sinó de la Gemma Sara, que la va posar a cal Banyeres)


I bé, si heu arribat fins aquí, segur, segur que esteu pensant “ostres, que xulo li ha quedat això a l’Assumpta”, “com ho haurà fet per trucar les imatges així?”... i jo pregunto... “De veritat penseu que jo sé fer això?”, doncs no, fills meus, no... Tota la part tècnica de les fotos és obra del gran McAbeu que, com és així de bona persona, doncs sempre ajuda a qui li demana... Gràcies, Mac!! :-))

Ja sabeu que la resta de la història, la trobareu a cal Banyeres!!!

PS/ Aquest és el post 750 d'aquest blog.