La nova bata

Fa pràcticament dos anys (el dia 30 de juliol de 2010) vaig fer un post en que presentava les meves “Bates d’estar per casa”, model exclusiu, dissenyat per la meva mare estimada, que me les fa amb tot el seu carinyu i bones mans.

Doncs bé, una d’aquelles, va passar a millor vida (la de la segona foto d'aquell post) i en aquests moments, mentre escric això, porto posada la de la quarta foto.

Clar, com m’havia quedat només amb tres, li vaig dir a la meva mami si me’n faria una altre i em va dir que si. Això va ser fa un parell de mesos (el darrer cap de setmana que vàrem anar a Barcelona). Per la tarda, amb la meva germana, vàrem anar a can Ribes i Casals (Roger de Llúria) i ens va agradar molt un retall de roba a quadrets que valia tres eurus (sí, sí, només tres eurus!!... i és que s’han de mirar sempre els retalls). La veritat és que la roba semblava d’estovalles (siiii, estovalles està bé, com estisores), però... i què, que semblés roba d'estovalles?... un, amb la roba que és seva, fa el que vol, i jo volia una bata... ves, qui em podria prohibir fer unes estovalles amb roba de llençol, o de camisa, o roba texana...?

Doncs això, que la vaig comprar i li vaig dir a la meva marona que em fes una bata i dissabte passat van venir elles dues (mare i germana) a Reus, a passar el dia, i em van portar la bata. Mireu que xula que li ha quedat! Si no fos pel biaix, no es notaria, però la bata té butxaques, eh? és que ella fa coincidir els quadrets de forma mil·limètrica. La roba del biaix i la cremallera, sempre tan ben combinadet tot, la va triar -i pagar hehe- ella.


Anècdota: Va explicar la mare que, quan va anar a la merceria amb un trosset de roba per comprar el biaix i la cremallera, va demanar quins colors tenien que combinessin bé, i la dependenta, tota estranyada li va dir “A unes estovalles vol posar una cremallera?” i ella, amb cara de pòquer va respondre “No és per estovalles, és per una bata”.

Dissabte, quan ens ho comentava, ens partíem de riure i jo li vaig dir “Li havies d’haver contestat: I és clar! Jo sempre poso cremalleres a les estovalles? Vostè no? I si no en posa, com se li aguanten a la taula?”

En fi, amb aquest post, ja he arribat al número 17 que havia d’aconseguir pel mes de juliol i encara em falta una setmana! :-))