dimarts, 24 de juliol de 2012

La nova bata

Fa pràcticament dos anys (el dia 30 de juliol de 2010) vaig fer un post en que presentava les meves “Bates d’estar per casa”, model exclusiu, dissenyat per la meva mare estimada, que me les fa amb tot el seu carinyu i bones mans.

Doncs bé, una d’aquelles, va passar a millor vida (la de la segona foto d'aquell post) i en aquests moments, mentre escric això, porto posada la de la quarta foto.

Clar, com m’havia quedat només amb tres, li vaig dir a la meva mami si me’n faria una altre i em va dir que si. Això va ser fa un parell de mesos (el darrer cap de setmana que vàrem anar a Barcelona). Per la tarda, amb la meva germana, vàrem anar a can Ribes i Casals (Roger de Llúria) i ens va agradar molt un retall de roba a quadrets que valia tres eurus (sí, sí, només tres eurus!!... i és que s’han de mirar sempre els retalls). La veritat és que la roba semblava d’estovalles (siiii, estovalles està bé, com estisores), però... i què, que semblés roba d'estovalles?... un, amb la roba que és seva, fa el que vol, i jo volia una bata... ves, qui em podria prohibir fer unes estovalles amb roba de llençol, o de camisa, o roba texana...?

Doncs això, que la vaig comprar i li vaig dir a la meva marona que em fes una bata i dissabte passat van venir elles dues (mare i germana) a Reus, a passar el dia, i em van portar la bata. Mireu que xula que li ha quedat! Si no fos pel biaix, no es notaria, però la bata té butxaques, eh? és que ella fa coincidir els quadrets de forma mil·limètrica. La roba del biaix i la cremallera, sempre tan ben combinadet tot, la va triar -i pagar hehe- ella.


Anècdota: Va explicar la mare que, quan va anar a la merceria amb un trosset de roba per comprar el biaix i la cremallera, va demanar quins colors tenien que combinessin bé, i la dependenta, tota estranyada li va dir “A unes estovalles vol posar una cremallera?” i ella, amb cara de pòquer va respondre “No és per estovalles, és per una bata”.

Dissabte, quan ens ho comentava, ens partíem de riure i jo li vaig dir “Li havies d’haver contestat: I és clar! Jo sempre poso cremalleres a les estovalles? Vostè no? I si no en posa, com se li aguanten a la taula?”

En fi, amb aquest post, ja he arribat al número 17 que havia d’aconseguir pel mes de juliol i encara em falta una setmana! :-))

25 comentaris:

  1. el proper dia li dius que cremalleres a les estovalles seria un disbarat, tothom sap que el velcro es molt millor!

    ResponElimina
  2. veig que al final has anat més quick del normal....bona bata i barata.

    ResponElimina
  3. Abans d'acabar de llegir el post, pensava en contestar el que tu li dius que havia d'haver dit, síiiiiii totes les estovalles els hi cuso una cremallera!!!. M'has fet riure!!!! el que costa més és fer casar els cuadrets!!! i casen perfectament, hauràs de fer una desfilada virtual!!

    ResponElimina
  4. hehehe, estaria bé trobar cremalleres a les estovalles! Visca les peces de roba de quadres, m'encanten!!

    I visca les paraules que comencen per ES.... i que en el meu cas les acabo tranformant en AS, com ara... ASTOVALLES. :))))

    ResponElimina
  5. a mes..si no tens cap agulla de pit per posar-hi hi posses una forquilla i ja esta..
    jajajjajaj

    aiiii mareta meva aquesta nena !!

    ResponElimina
  6. Tens una mare que té unes bones mans per la costura. Qui ho deu haver heretat???? Ho saps????

    ResponElimina
  7. D'això se'n diu treure rendiment de qualsevol coseta que es pugui arreplegar. Jo sempre dic que conceptes tan de moda com el reciclatge i la reutilització ja l'havien inventat els nostres padrins i pares molt abans que fossin emprats per grans experts mundials!

    No he dubtat en cap moment que aconseguiries assolir (i superar) el repte! Enhorabona!

    ResponElimina
  8. Us recordeu quant la señorita Escarlata de "Lo que el viento se llevó" es fa un vestit amb una cortina?
    I força patxoca que fa amb el vestit/cortina, amb un escot molt suggerent, en el Clark Gable se li sortien els ulls de les conques...
    Felicitats, Assumpta, per la bata tan xula i per la marona que amb tant d'amor i de gust te l'ha fet

    ResponElimina
  9. PONS007.- Estic pensant que potser encara faríem algun bon invent amb això de les estovalles i el velcro... per pícnics o taules amb infants... ;-))


    JOAN GASULL.- M'he passat de Quick!! ;-)) Però és que aquest mes encara em queda el joc de la "Imatge misteriosa" i li havia de reservar algun dia (que també seran posts, clar, però així ja tinc la quick-feina feta) ;-))


    MARTA.- Hahaha quina gràcia!! Ja veig que som igual de trapelles!! ;-)) És que ja em diràs, què més li donava a la dependenta si la meva mare vol posar cremallera a les estovalles? :-DD
    Mira que jo li dic "mama, no cal que t'hi matis tant, que és per anar per casa..." però ella res, allí calculant perquè tot quedés ben igualet ;-))


    ALBA.- Siiiiii jo també, jo dic "Astuvallas", el que passa és que són unes "a" que no les faig molt obertes, em queden bastant neutres :-DD
    Són bonics els quadrets!! ;-))


    SARGANTANA.- Forquilla? No creus que seria millor una cullereta de cafè?? Són molt boniques!! :-DDD


    Ma. VICTÒRIA.- Siiii cus molt bé... Però jo no ho he heretat, eh? Ja m'agradaria!! ;-)))
    Jo, de cosir, sé fer una vora, un botó i poca cosa més (i vaig aprendre a posar cremalleres i biaixos per les manualitats del blog, que abans no en sabia!! hehehe) ;-))


    PORQUET.- Oi que sí? ;-)) Allí estava un retall d'aquesta bonica roba, esperant que algú la comprés... per fer unes estovalles... i ara és una fantàstica bata!! :-))
    Al Petit Blog em costarà més :-P Aquí eren 17 posts, però allí 28!!! No sé perquè faig aquestes bestieses (bé, sí que ho sé, perquè m'ho passo bé) :-DDD


    GLO.BOS.BLOG.- Siiiiiiiii que ho recordo!! hehehehe
    Ai, ara m'has fet pensar en la meva germana, que s'ha mirat no sé quantes vegades aquesta pel·li i sempre espera que s'acabi d'una altre manera!! :-)))
    Gràcies, guapa!! :-))

    ResponElimina
  10. Mumarona també em feia coses sempre, ara m´emocionat amb el teu post!!...Era costurera de roba fina que en deien per aquí, fins que es va casar amb el meu pare i va passar a ser el motor d´un forn i de la familia...

    M´agraden les teves bates, jo sempre dic que la moda la faig jo amb el que em sento més a gust ;)

    Relaxa´t una micona, ja pots ehhh!

    Bona nit, nina...uns bessets.

    ResponElimina
  11. he, he, he... m'ha agradat molt això de la cremallera a les estovalles. :)

    Veus quina sort tenir una mareta així, com la teva?

    Portes un bon ritme, vas avançada a les previsions!

    :)

    ResponElimina
  12. Doncs és força xula aquesta bata. I cap problema si la roba és d'estovalles, te la poses només a la cuina i al menjador, i problema resolt. :-DDD

    ResponElimina
  13. M'has fet pensar en la meva iaia era una experta cosint i posava cremalleres a tot arreu... sempre feia invents. Un dia va inventar una butxaca secreta als sostenidors per a guardar-hi els diners. Quin riure l'anècdota de les estovalles. Anirien bé butxaques amb cremallera a les estovalles per guardar-hi coses mentre menges.

    Felicitats pels teus quickly posts!

    ResponElimina
  14. SA LLUNA.- Aquests records són entranyables... El meu pare va morir fa set anys i, a vegades, llegint pels blogs, també trobo alguna cosa, alguna frase, que me'l recorda... és un record dolç :-)
    Doncs penso com tu! La moda, cadascú se la fa com vol (i com pot! hehe) ;-)))


    CARME.- Oi que és estrany el comentari de la dependenta? A ella què més li dóna perquè ha de ser aquella roba :-)) Però sí, podríem patentar les estovalles amb cremallera!! :-DD
    Ara em falta el Joc de la Imatge Misteriosa i ja estarà el mes de juliol ;-))


    McABEU.- Hi ha una altre solució: Anar menjant per tota la casa!! :-DDD


    SÍLVIA.- Ai, amb això de la teva iaia, m'has donat també la idea per un post que ja tenia "mig al cap" :-))
    Hahaha què bona la butxaqueta aquesta pels diners!! :-DDD
    Gràcies, guapíssima!!

    ResponElimina
  15. Just dilluns hi vaig anar i em vaig endur un retall enoooorme per 3 euros. Una ganga!!

    I aquesta bata! Comodíssima i ben acolorida, enhorabona!!

    (a veure si aquesta setmana acabo el cobrellit de patchwork...)

    ResponElimina
  16. pensant-ho bé les bates i les estovalles s'assemblen..no? les dues són per no tacar el de sota...bonica bata! felicita a la teva mare per tenir tanta traça!

    ResponElimina
  17. Caram, acomplint el repte a base d'estovalles amb cremalleres. D'això se'n diu estil.

    ResponElimina
  18. El que sigui roba d'estovalles et permet camuflar-te!!!! a la cuina i el menjador :DDDD

    ResponElimina
  19. Jo soc Slow Slow de veritat: m'havia perdut el cafecaolat!!!! no pot ser, si ha de estar bonissim!!!

    La teva mare te molta traça cosint, ja la pots felicitar de part meva: si no fos per la cremallera semblaria una roba sense tallar!!!

    ResponElimina
  20. Ja sé que ara cometré un gran sacrilegi, però jo aquestes bates les trobaria més còmodes (per mi) amb botons. Uns quants botons 4 o 5 a tot estirar, ben grossos. I avall! =P

    Per cert, el teu ritme de 17 blogs mensuals és insostenible... per mi! Faré el que pugui. Espero que a Reus no faci tanta calor com a casa meva... pel teu bé! =P

    ResponElimina
  21. La darrera sortida hagués estat molt bé dir-li! Encara que la del Pons tampoc es queda curta. Jo la trobo mona, però si és tela d'estovalles, millor que millor. Si es taca és el més normal del món, no? Per això estan les estovalles, per protegir de les taques.

    ResponElimina
  22. Doncs jo hi vaig anar la setmana passada, a can Ribes&Casals!!!
    Fa polit això de portar bata. Jo no en porto mai, ni davantal(i això que en tinc uns quants brodats per la meva mare!). Deu ser per això que sempre vaig plena de taques!!!!!

    Nosaltres sempre hem dit estisores i estovalles però reconec que a vegades, escrivint, hi poso "tisores" perquè em sembla, no més correcte, però una mica més ... culte (o potser no és aquesta la paraula...). De fet estisores ve de "les tisores", i ha passat que el final de l'article s'ha unit a la paraula pensant-se la gent que la paraula era "l'estisores". I aleshores se li ha afegit una altra vegada l'article correcte "les estisores". Coses de la llengua!

    Ah, un 10 per a la teva mare!
    Petons

    ResponElimina
  23. A al meva marona també li agradava molt cosir i me l'has recordat. Sempre ens feia portar bata o davantal quan erem a casa.

    Petonets per tu i per la teva mareta.

    ResponElimina
  24. TU, JO i l'OTIS.- Ei, quina gràcia!! :-))
    Oi que està molt bé? Son peces que ja els hi queda poca roba (però el que, per ells és poca, per nosaltres pot ser un retall molt gran) i, per vendre'ls els posen a aquests preus, i surt genial!! Val la pena!! ;-))
    Ja tinc ganes de veure el teu cobrellit, artista!! ;-))


    ELFREELANG.- Hehehe doncs sí!! :-DDD
    Li vaig dir a la meva mare que havia posat la "seva" bata al blog i li va fer gràcia, al vespre li transmetré totes les vostres felicitacions ;-))


    JOAN.- Gràcies!! ;-))
    La veritat que això del Quick i l'Slow resulta una mica cansat pels "Quicks", però la veritat és que m'ho passo pipa :-P


    JOMATEIXA.- Quan ens reunim amb la meva mare i la germana sempre riem!! ;-))


    JORDI.- Hahahaha m'has fet riure!! M'he imaginat ben quieta al menjador i a la cuina i "passant desapercebuda" gràcies a la meva roba de camuflatge :-DD


    VERO.- Un dia n'hem de prendre un, eh? Ja veuràs que t'agradarà!! ;-))
    Uiiiii, tu "Slow"? però si ets capaç de fer deu brodats en el temps amb que jo en faig un, o de fer una manta, una bossa i un estoig mentre jo faig un clauer!! :-DDD
    Felicitaré a la mare de part teva, guapa!! ;-))


    YÁIZA.- No donaaaa, cap sacrilegi!! hehehe... Ara bé, és comodíssima amb la cremallera! Els botons donen més feina per cordar! :-DD
    A Reus fa molta calor, xiqueta... Tot i així, no em puc queixar del juliol, doncs no hem tingut cap onada insuportable com a finals de juny... Tot i així, casa meva és especialment calorosa ufffff
    Quines ganes de tardor!! ;-)


    XEXU.- Hehehe la teva teoria és la mateixa que la de l'ELFRI, està molt bé, no hi havia pensat mai! ;-)))
    M'ha fet gràcia això de "jo la trobo mona" (ho reconec, m'encanta quan els homes parleu de roba, d'estampats, colors, manualitats, brodats... hehehe) :-DDD


    MARGARIDA i el ABANICO.- Eeeeeei quina gràcia!! Mitja catosfera va a can Ribes & Casals!! Has vist? La MARIA de "Tu, jo i l'Otis" també hi va anar :-))
    Jo el que "no sé portar" és davantal... no "em surt". La meva mare a la cuina sempre va amb davantal, però jo no. Com ja vaig amb bata per estar per casa, doncs el davantal em molesta, el trobo incòmode... Tu ets una gran xef, i les grans xefs no es taquen! :-DDD
    Sí, havia sentit a dir això de l'article, té la seva lògica... Sigui com sigui, m'agrada més "estisores", "tisores" s'assembla massa a "tijeras" (ai, ai hehehe) :-DDD
    Gràcies, felicitaré a la mare de part vostra!! ;-))


    DRAPAIRE DE MOTS.- La meva mare cus molt, molt bé, però és molt lenta "treballant", jo li dic "mama, si és per estar per casa, no cal que t'hi matis", però ella pren mides, embasta, sobrefila, tot ben acabat, mil·limetrat, i calculat ;-))
    A mi em fa patir el temps que hi dedica, perquè penso que la faig cansar més, però és tossuda i vol que les coses li quedin "perfectes" ;-))
    Petons també per a tu, guapa!!! ;-)))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!