divendres, 6 de juliol de 2012

Manuscrits

Des de petita que m’agrada molt escriure; i no em refereixo ara al fet de redactar sinó a l’exercici de dibuixar lletres en un paper. A mi, que em costava molt (moltíssim!) concentrar-me per estudiar, perquè em distreia amb qualsevol cosa, em resultava -pel contrari- molt entretingut i agradable passar els apunts a net.

Amb els meus tresors de bolígrafs i retoladors de colors pels títols i apartats, anava reescrivint i ampliant les notes de classe amb la meva millor lletra i, en fer-ho, ja se’m quedava a la memòria. Gairebé mai tenia temps de, una vegada els apunts llestos, agafar-los per estudiar-los!

Així doncs, des de sempre, escriure a mà ha estat una activitat que m’ha agradat. Escriure i fer petits dibuixets. A qualsevol reunió acabo omplint els papers per prendre notes amb floretes, ratlletes, dibuixets geomètrics... (moltes vegades fins i tot em marxa el sant al Cel i perdo el fil del que s’està parlant)

Recordo que una vegada la
Mireia va tenir la idea de proposar-nos que féssim un post a mà. S’hi va apuntar molta gent i ella ho té guardat al seu blog... A vegades m’ho miro!!

Suposo que, per la mateixa raó, sempre he trobat molt curiós i interessant veure manuscrits de persones que, per mi, són importants o que, fins i tot sense saber de qui són, em criden l'atenció per la seva antiguitat o bellesa. Així que n’he buscat uns quants per posar-los aquí al blog i fer-ne un post, a veure si hi ha algú més a qui agrada veure aquestes lletres. No segueixen cap ordre històric ni cap lògica de res. Tal com em venien al cap.


Charles Dickens, "A Christmas Carol"


Mn. Cinto Verdaguer


Agatha Christie


Marie Curie


Vincent Van Gogh


Edgar Allan Poe


"Tirant lo Blanc" (veure nota al final sobre l'autor del manuscrit)


Alícia al país de les meravelles,
original escrit i dibuixat per Lewis Carroll.
Us fa gràcia veure'l tot? cliqueu AQUÍ, és maquíssim



Nota: En Xavier Caballé, sobre el manuscrit de Tirant lo Blanc, ha deixat aquest comentari:

"El manuscrit original del llibre el va escriure Joanot Martorell que, per raons econòmiques, el va haver de vendre el 1464 a Martí Joan de Galba. Aquest va encarregar la realització d'una còpia, que fou utilitzada el 1490 per a la publicació de l'edició prínceps. Cap d'aquests dos manuscrits ens ha arribat.

El full que mostra la imatge és d'una segona còpia del manuscrit, realitzada en una data indeterminada. El full conservat va ser arrancat del volum que el contenia: s’observa en la base el lloc per on anava enquadernat i una possible marca del forat fet per a cosir el còdex. Una vegada arrancat, es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454."


Moltes gràcies, Xavier!! :-))

20 comentaris:

  1. Preciosa la lletra de Marie Curie, crec que és la que m'ha agradant més. La de Lewis Carroll també està bé, a banda dels dibuixos.

    Veig per aquí les lletres d'alguns amics de la casa...

    ResponElimina
  2. Tots els que ens ensenyes són petites (o grans) joies que ens porten a altres èpoques.
    M'ha sobtat el full manuscrit del Tirant per la seva antiguitat i, investigant una mica, he descobert que si ha arribat fins a nosaltres és perquè va ser arrancat del llibre i es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d'un procés judicial. M'imagino la conversa: "Si necessites paper agafa'l d'aquest llibrot vell que no serveix per res!" (i el llibrot vell era una còpia manuscrita del Tirant Lo Blanc que va ser fet a miques) ;-)

    ResponElimina
  3. A mi m´agraden tots, però el de Van Gogh especialment. Has vist com aprofita el paper?...em recorda a algú...

    Segur que si busquem, tots tenim petits tresors que esperen sortir a la llum.

    Una aferradeta!

    ResponElimina
  4. gràcies Assumpta un mostrari genial de manuscrits, a mi també m'agrada molt escriure a mà , i a més, quna tinc temps m'agrada escriure amb ploma estilogràfica, o amb llapis ....emocionant llegir tots els manuscrits però el de Van Gogh sobretot!!! he anat a veure el manuscrit d'Alice impressionant!

    ResponElimina
  5. Així com un dia dèiem que tu i jo tenim un tipus de memòria semblant, avui he de reconèixer que en tot allò que expliques de tu, jo sóc ben diferent.

    A mi no em costava gens concentrar-me i en canvi no podia suportar passar els apunts a net. Crec que mai no vaig aconseguir-ho d'una maner a continuada i eficaç. Només en alguns casos, quan alguna pàgina d'apunts em quedava molt, molt bruta.

    I a mi també m'agrada dibuixar lletres, però tota la paciència que tinc per altres coses, em falta per aquesta. faig mala lletra i fer-la "bona" em cost a un esforç que se'm va gastant a cada ratlla... i al final de pa pàgina ja no puc més... i començo a fer la meva lletra horrible, horrible.

    Per cert que ja he trobat una coa en comú entre jo i Dickens... aquest full podria ser d'una apunts meus... ;)

    A mi em costa de triar-ne una, de totes aquestes llletres... però potser em quedaria amb la de Allan Poe... :)

    Quines joies que ens has portat avui!

    ResponElimina
  6. A mi em costava concentrar-me. Més enllà de l'hora asseguda a la cadira no aguantava. Tenia (i tinc) un tresor de bolígrafs que també mangava de mon pare. No passava els apunts a net, però sabia resumir (i d'aquí la vena poètica, suposo) però als exàmens ho passava fatal (Desenvolupa, hehehe, com passar d'un haiku a un sonet)
    Tinc una lletra artística, i difícil d'entendre. Escric cartes a mà, encara, i tinc paper de cartes molt bonic (i no en compro perquè és car). Ah! I tinc 7 plomes estilogràfiques!!

    (quin rotllo...Assumpta...és que m'esvero!!)

    ResponElimina
  7. Ara que sembla que s'està perdent la caligrafia és maco admirar lletres així! Fa poc el diari alemany Bild va fer la seva portada a mà justament per avisar que els adults ja gairebé sempre escrivim amb un teclat:
    http://www.ara.cat/comunicacio/alemany-Bild-portada-denunciar-adults_0_726527439.html

    ResponElimina
  8. Molt xulo el post! Jo em quedo amb Poe i Dickens, clar. El Dickens perquè em recorda a la meva manera d'escriure i el manuscrit de Poe perquè és d'una pulcritud que m'ha sorprès molt.

    ResponElimina
  9. XEXU.- Em va fer molta gràcia el teu comentari tan matiner... o tan noctàmbul ;-))
    Hehehehe siiiii, no hi podien faltar, en Vincent, l'Agatha i en Charles!!
    El d'en Vincent és una carta... Què xulo rebre cartes així, amb dibuixets a mà!! Tantes que n'havia escrit (i rebut!) jo!
    La de la Marie Curie és molt maca, certament ;-)


    McABEU.- Oooooh!! No coneixia aquesta història que expliques i m'ha agradat molt!! Imagina, no sabem mai què en pot resultar dels nostres actes... aquí, el que en principi va ser una destrossa, finalment ha estat quelcom bo, doncs ens ha arribat aquest full del Tirant! Moltes gràcies per la teva investigació i explicació!! ;-))


    LLUNA.- Tinc un llibre que recull una gran quantitat de cartes de Van Gogh al seu germà Theo i moltes van així, amb dibuixos on li explica el que està preparant, les idees que té ;-))
    M'agrada molt aquesta paraula "aferradeta"... una de ben gran per a tu! ;-))


    ELFREELANG.- Ai, que bé!! ;-)) Ja és estrany trobar algú que també li agradi escriure a mà! M'ha fet il·lusió!
    Oi que sí que és maquíssim el llibre de l'Alice? Quina feinada! Anar-ho fent amb tan bona cal·ligrafia i posant els dibuixos... ;-))


    CARME.- Hehehe imagino que tu ets molt més pràctica que jo, perquè la quantitat de temps que perdia per passar-ho a net!! Semblava que fes àlbums en lloc d'apunts... però quedaven tan bonics!! :-))
    A mi em costava i encara em costa concentrar-me, sobre tot si és quelcom que faig "per força" i estudiar, estudiava per força... jo tenia uns discursets fantàstics sobre que la gent necessita jugar i distreure's i que era absolutament injust i cruel, després d'un dia d'escola, arribar a casa i haver de fer deures i bla, bla :-))
    A vegades, ja a la Facultat, em passava que, quan començava a estudiar -perquè ja no em quedava més remei-, em trobava amb que aquella matèria m'agradava i, llavors, em feia ràbia no haver-m'hi posat abans... en definitiva, un desastre ;-))
    Siiiiiiii Dickens corregia molt, oi? En canvi E. A. Poe, tenia una lletra fantàstica! Vaig trobar diferents manuscrits seus i sempre així, tan maca i tan neta :-))


    CANTIRETA.- A casa meva la dels resums era la meva germana... Mare meva! Omplia pàgines i pàgines amb lletra diminuta, amb apartats, guions, fletxetes, divisions i subdivisions... Era impressionant!! :-))
    A mi tots els estris d'escriure em fascinen... A mi em portes a una papereria i em dones una tarja de crèdit ben carregada i em fas feliç hehehe


    AITOR.- Ostres!! Què interessant la notícia que aportes!! Com pot ser que hi hagi gent que ja no escriu gens a mà? Li he comentat al meu marit i m'ha dit que li sonava haver-ho llegit... és increïble, oi? Tot teclejant!! :-))
    Jo segur, segur que cada dia escric alguna cosa a mà ;-)


    MBOSCH.- Holaaaa! Quina sorpresa tan agradable veure el teu comentari! I jo que pensava que ja no sabríem res més de tu fins l'agost! :-)) Així m'agrada, visitant els vells amics hehehe
    Amb Poe em vaig quedar tan parada que en vaig buscar més i em vaig assegurar ben bé que era la seva lletra i, efectivament, era així de pulcre. En canvi Dickens corregia molt, molt (Ves a saber si Poe també escrivia fatal, després ho passava a net i estripava ben estripat el brut hehehe) ;-))

    ResponElimina
  10. M'encanten aquests manuscrits; a més del valor de les històries, poesies, teories o els relats que puguin recollir, traspuen dedicació i temps, paciència i bellesa... A mi també m'enamoren els mapes antics; ara disposem de tècniques i representacions ben fidels i precises del territori; però un mapa antic és una joia. Molt bon apunt.

    ResponElimina
  11. Quines reliquies!! Recordo alguns escrits del pare i d'algun veterà company de feina el tipus de lletra que feia que un quedava fascinat!!
    Gràcies per la visita, et segueixo :o)

    ResponElimina
  12. Tinc penjat a una peret de casa un acte batismal de la meva familia que data del 1870......una joia com tots els manuscrits

    ResponElimina
  13. Ara aja no tinc remordiments per la meva cal·ligrafia..
    jajajjaj

    ResponElimina
  14. passar els apunts a net? per què? a la fi i al cap només els havia de llegir jo els meus apunts

    ResponElimina
  15. hehehe, m'ha fet gràcia això de les floretes i dibuixos geomètrics!!! em sona tant!! al meu cap no li fa tanta gràcia!! xò és que s'enrotlla com una persiana!!!

    ResponElimina
  16. Assumpta, com sempre vaig tard, em fas venir ganes d'agafar algun llibre de la biblio de grafologia, segur que la lletra diu molt de les persones i ara que hi penso amb les noves tecnologies cada vegada escrivim menys amb boli i paper!!!!!

    ResponElimina
  17. JAUME.- M'agrada molt la paraula "dedicació" que has utilitzat. Imagino la gent escrivint a mà d'una manera diferent a la velocitat que portem sempre quan teclegem i teclegem, com si escriure a mà fos un exercici diferent, més personal, més maco.
    Mira, just la paret que tinc al davant tinc emmarcat un petit mapa (és una làmina, eh? res original, una reproducció) d'un mapa antic de Catalunya. Va ser un regal de Reis de fa anys del meu germà i la meva cunyada pel meu marit, perquè també li agraden molt... i les fotos antigues! Si veu alguna exposició de fotos antigues, és feliç :-))


    TONI.- Hola!!
    A casa qui té una lletra preciosa és la mare... i ella guarda unes cartes de la seva mare (que ara tindria uns cent anys) amb una lletra més maca! :-))


    JOAN GASULL.- Caram!! Ha de fer molta il·lusió conservar un document així i, a més, que sigui de caire familiar... Més de cent quaranta anys! Ho trobo maquíssim que la tinguis emmarcada i estic d'acord amb que és una joia! ;-))


    SARGANTANA.- Hehehe si algú et diu que tens mala lletra, sempre li pots dir que Agatha Christie o Dickens la feien pitjor!! :-DDD


    PONS007.- Aquest és el tema... que els passava a net perquè m'agradava escriure ;-))
    M'ho passava bé fent-ho, amb la millor lletra, subratllant, marcant... ;-)


    RITS.- Hahahaha donaaaaaaaa no li has de deixar al teu cap que vegi els teus papers després de les reunions! Has de dissimular!! :-DDD


    MARTA.- Saps? T'imagino els caps de setmana passant revista als blogs, asseguda relaxadament i anant saltant de l'un a l'altre ;-))
    Val, fes-li la grafologia a E. A. Poe... aquesta lletra tan igualeta em sembla estranya i tot ;-))

    ResponElimina
  18. Un post molt curiós. A mi m'agrada fixar-me i conèixer la lletra de la gent què conec, encara que cada cop és més difícil ja que la comunicació és bàsicament via internet... però dels meus amics de la uni la tinc clara, que els apunts encara els prenem a mà! (En la majoria dels casos!)

    Creus que la lletra que fa la gent vol dir alguna cosa? És a dir, que reflectieix d'alguna manera la personalitat de qui escriu?

    ResponElimina
  19. Una petita correcció sobre el full manuscrit del Tirant lo Blanc. No hi ha cap indicació que correspon a la lletra de Joanot Martorell.

    El manuscrit original del llibre el va escriure Joanot Martorell que, per raons econòmiques, el va haver de vendre el 1464 a Martí Joan de Galba. Aquest va encarregar la realització d'una còpia, que fou utilitzada el 1490 per a la publicació de l'edició prínceps. Cap d'aquests dos manuscrits ens ha arribat.

    El full que mostra la imatge és d'una segona còpia del manuscrit, realitzada en una data indeterminada. El full conservat va ser arrancat del volum que el contenia: s’observa en la base el lloc per on anava enquadernat i una possible marca del forat fet per a cosir el còdex. Una vegada arrancat, es va reutilitzar, plegat per la meitat, com a carpeta per a guardar els documents d’un procés judicial, relacionat amb la família Lloris, concretament “del hereu e usufructuari de mossèn Johan de Loriz, cavaller, contra lo noble don Pero Maça de Liçana”, inciat l’11 d’octubre de 1454.

    ResponElimina
  20. YÁIZA.- Jo crec que sí que la lletra pot reflectir la personalitat de qui escriu. De fet, els estudis grafològics -ben fets- són seriosos...
    A mi també m'agrada veure la lletra de la gent ;-))


    XAVIER CABALLÉ.- Ei, moltíssimes gràcies per la precisió!! Ja ho he arreglat!! ;-))

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!