Quan vaig fer el càlcul de posts que havia de publicar durant el mes de juliol per contrarestar l’epidèmia “Slow Blog” que afectava greument la catosfera, vaig fer-ho mirant, tan sols, de superar la mitja dels darrers mesos. En canvi, al Petit Blog, em vaig proposar batre el rècord d’entrades global (cosa que ja he fet). Llavors, pensant, he decidit que, com ja no em ve d’aquí, al Blog Gran també podria mirar de batre el rècord (establert un desembre de 2009 amb vint-i-un posts).
Com que em sobra el temps per tot arreu, a vegades m’entretinc mirant vídeos a YouTube. És sorprenent els salts de arribo a fer d’un tema a l’altre. Ahir em vaig trobar una colla de situacions divertides (algunes de les quals, si voleu que us digui la veritat, em semblen preparades). Es tracta de periodistes-destructors (no, no parlo de quan la Rocío Jurado va dir allò de “sois destructores!”) Sinó de catàstrofes materials:
1.-Una reportera, a la platja...
He de dir que ella és una "patosa", però els companys d'estudi són uns insolidaris amb ella, quina gent!!
2.- Un altre dia, potser un micro sense fils, no?...
3.- I, a més, per ajudar el nano a aixecar-se, l'agafa pel coll!!
4.- El més sospitós:
a) Ho fa expressament? Roland Hernández (l'esculptor) és real... Tot i que això de fer figures de gel a ple sol...
b) És el mateix reporter!!
Aquí estaven intentant batre un rècord Guiness de fer la bombolla més gran. No es veu massa clar el que fa, però és evident que s'ho carrega... Fixeu-vos, és el mateix de la figura de gel. Es diu David Nazar... Molta casualitat, no?
Doncs res més. Rècord de posts igualat!! ;-)
Trastades que solen passar quan un fa més del que pot!!, jejje
ResponEliminaUna aferradeta i enhorabona!!
Els 2 ultimis no els havia vist. El meu preferit es el del micro pel gest de desesperació del constructor
ResponEliminaCuanto cabrón! m'encantava el programa Malalts de tele!
ResponEliminaQuins desastres!
ResponEliminaMare meva, quina vergonya deu fer fer un desastre així!
El primer és simulat de totes totes. Ara, la Paqui com tu dius, és una patosa. I la nevera al mig?
ResponEliminaMareta de déu, gairebé és millor no sortir a la tele i que ningú no se n'assabenti, que si et ve un reporter d'aquests... la noia del castell de sorra ja l'havia vista, i jo crec que es deixa caure, no em sembla ni que dissimuli.
ResponEliminaSA LLUNA.- Els hi passa per no prendre's la vida una mica més "Slow" hehehe ;-))
ResponEliminaPONS007.- Tu que d'aquestes coses hi entens. Creus que són veritat o mentida? ;-))
ALBA.- Hehehe sí, estava molt bé aquell programa!! Jo vaig arribar a dubtar si en Toni Soler i la Rosa Andreu eren un matrimoni de veritat!! :-DD
CARME.- Jo crec que si són veritat t'has de voler fondre hehehe... però em sembla que algun deu ser preparat, no sé :-))
JPMERCH.- Vols dir que és preparat? Aquest era el que més real em semblava, tot i que sí que sembla que es tiri, però... després d'estar explicant tot com va, i amb tanta cura i tal... Quina gent! :-DD
XEXU.- Sí, sembla totalment que es deixi caure, però per com "anava" la cosa, jo pensava que podia ser real... En canvi el del gel, jo diria que empeny la figura!! :-DD
Imagina que el convido a veure clauers i se'ls carrega! Et crido a tu perquè li trenquis les cames!! :-DDD
ostres....perquè no em deixes una mica del teu temps....ja pactarem el preu.
ResponEliminaehem, estic amb tu, alguns deuen ser preparats, com el de la Paqui, fijo!!!
ResponEliminaés clar que és ben cert que hi ha qui és patós de mena! mmmm, ara mateix fa una estona, ma mare m'ha ensenyat el regal que li està preparant a ma germana per la seva independència, una postal ben mona que va trobar i que porta unes calcetes penjades (calcetes de veritat) en un estenedor agafat en dues pinces. Li he dit que estaria guai que de la pinça sortís agafés tb una cosa que li vol escriure,... ehem... toco la pinceta ... i me la carrego!! totes dues ens hem posat a riure i m'ha deixat per impossible!!
Si son reals quin desastre!
ResponEliminaI si són preparats, no els hi trobo la gràcia. Però ha estat molt distret, Amb el post de demà ja superes el record, Assumpta?
Em quedo amb la patosa de la Paqui! Ets una machine, Assumpta! ja tens el record guiness quick al pot. I ben merescut ;)
ResponEliminaAquests vídeos sempre em deixen un doble sentiment, per una part fan gràcia però si et poses en el lloc de la "víctima" ja no en fan gens. I els preparats, encara menys. :-P
ResponEliminaAi, el Youtube! Quina font de vídeos de tota mena! Aquests són boníssims! El meu problema és que si m'hi enganxo després em costa parar!!
ResponEliminaAixò no es fa. Publicar aquests posts quan jo només els puc veure des d'una biblioteca i no tinc auriculars a mà és de mala persona.
ResponEliminaBé, que espero que te'n surtis amb el teu rècord.
jajaja molts bons aquests vídeos! almenys posen una nota refrescant..amb la calor que fa! jo vaig a un ritme potser més de la competència amiga slow que no pas quick hi hauré de posar remei..
ResponEliminaabraçades quicksolw!!!
A mi,(si no son muntatges...) em fan emprenyar aquests vídeos.
ResponEliminaAssumptaaaaa m'estresssooooooo, entre l'estudi de mercat de les pastilles de sabó, el càlcul de post.... on vas a parar!!!! això no són vacances, m'has convençut quan t'adhereixes a un moviment hi ets molt fidel!!!
ResponEliminaels 3 primers son certs, els últims semblen un muntatge
ResponEliminaJOAN GASULL.- Mira, qualsevol cosa que poguessis pagar ja m'aniria bé. Quantes hores vols? Un parell d'hores diàries? :-))
ResponEliminaRITS.- M'has fet riure amb aquesta anècdota!! És que m'ho he imaginat perfectament!! :-DD
S'ha pogut arreglar?? ;-)
GLO.BOS.BLOG.- Potser fan més gràcia si penses que està tothom d'acord, perquè sinó!! Pobre gent!! :-))
Ja està, demà comença l'agost, un altre mes "Quick" i ja tot tornarà a la normalitat ;-))
SÍLVIA.- Si totes les coses fossin tan divertides de fer com uns quants posts!! :-)))
McABEU.- Si veritablement són casos totalment "reals", ha de fer molta ràbia que et destrossin l'obra que has fet... El castell només és un trosset, però la torre i la figura de gel!! Però he de confessar que jo ric quan els veig :-DD
AITOR.- I jo també, i jo també!! hehehe vaig saltant d'una cosa a l'altre... descobreixo material per molts posts :-)))
MBOSCH.- El so tampoc té massa importància, el que sí és greu és els 15 o 20 posts meus (com a mínim) que t'has perdut darrerament :-DD
ELFRI.- Jo vaig escrivint i, de tant en tant, agafo un munt de papers doblegats i els faig servir de ventall... És bastant horrible, quina xafogor!!
JOMATEIXA.- Hehehe és que jo sóc més "gamberreta" que tu, per això em fan riure :-DD
MARTA.- Doncs si veus el post d'avui!! Aquest sí que m'ha donat feina, calculant radis i perímetres!! Però m'ho he passat molt bé!! :-DD
PONS007.- Doncs jo penso igual que tu. També crec que la Paqui és així hehehe, el de l'skate està claríssim que és real... i els dos darrers el que em fa sospitar moltíssim és que sigui el mateix reporter!! :-DD
M'ha fet molta gràcia aquest reconeixement de que et sobra temps per tot arreu! No tothom està disposat, sempre, a reconèixer que té molt temps lliure. A dia d'avui es veu que queda molt bé anar ben atrafegat, estressat i anar dient que no arribes enlloc (ara mateix m'hi acabo de veure reflectit en aquestes paraules... :O)
ResponEliminaEn tot cas, l'eclecticitat (tenia ganes d'utilitzar aquesta parauleta...) és ben destructora!
PORQUET.- Home, és que si tu dius que vas atrafegat i estressat és bastant probable que sigui veritat, però si ho digués jo seria mentida!! ;-))
ResponEliminaBé, a vegades sí que m'estresso una mica, però no és per "excés" de feina, no :-)
Ei, he buscat la parauleta i no surt el DIEC!! Què és? :-DDD
Assumpta! De fet ve d'ECLÈCTIC
ResponEliminahttp://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0048010
És que sóc un pèl raret...
De debò que m'he perdut 15 o 20 posts? Però què ha passat mentre era fora???
ResponEliminaPORQUET.- Podries ser un bon amic d'en GAZO, el gran LEXICÒGRAF!! Té mooooolts diccionaris!! :-DDDD
ResponEliminaMBOSCH.- Entre tots els meus blogs potser més i tot te n'has perdut :-))
Es va declarar una divertida guerra incruenta a cop de teclat entre el moviment "Slow" (partidaris de reduir el ritme "postaire" a l'estiu) i el moviment "Quick" (partidaris de no deixar la catosfera abandonada -ella mai no ho faria- per molta calor que s'hagi de suportar). Després va sortir el moviment ECLÈCTIC, encapçalat per l'ELFRI (i que cada vegada té més adeptes perquè regalava batuts d'orxata i Nesquick), però jo (que sóc dels Quickers) em vaig inventar una beguda, el Cafecaolat... que també va triomfar... La CARME, que és dels Slowers, regalava hamaques amb arbres i tot!! :-DD
I ens vàrem inventar equipacions (samarretes, banyadors...)
Fes una ullada a posts anteriors i ho veuràs tot :-DD
(El Petit Blog també juga, clar!)
mmm, saps que no ho sé? no li he preguntat a la mare!! suposo que si, que diumenge tenim dinar i li dóna el regal.
ResponEliminad'aquestes en tinc un munt! un desastre, de debó. fins i tot a la feina en són conscients i riuen amb les meves mans que semblen peus!
RITS.- Ai!! Ara ens quedem amb la intriga!! :-DD
ResponEliminaHehehe segur que exageres!! Tu que saps pintar samarretes i t'agrada preparar detallets així, si tinguessis peus per mans, no en faries ni una de bé!! :-DD