Jo, que en tema poesia sóc molt ignorant, em vaig manifestar en desacord amb la frase dient que “... crec que màgia de les paraules hi és exactament igual, tant si es llegeix en veu alta com si es fa interiorment...”
Però, en admetre el meu desconeixement sobre el tema, també vaig considerar la possibilitat d’estar totalment equivocada i, per tant, vaig mirar de llegir alguns poemes en veu alta i, immediatament, em vaig adonar que m’arribaven molt més. De totes formes, jo no en sé de llegir poesia però, com que ho feia per mi i hi posava la millor intenció, doncs ja m’anava bé.
Fa uns dies, en llegir un escrit de la Carme, li vaig comentar que a vegades ho feia en veu alta i em va respondre que li faria molta il·lusió sentir-me llegint un poema seu i jo, que no tinc cap vergonya de res per fer el ximplet i que tant em fa cantar el “Por qué, por qué” de Mourinho, com el “Baúl de los recuerdos” de la Karina, li vaig dir que ja faria una gravació i li regalaria en un post pel seu sant (i el seu sant és avui, dia 16 de juliol)
Ara bé, com això no era per fer riure (eeeei!! de veritat, que NO és per riure, eh? hehe) i volia que no quedés malament, “he patit” una mica més... ho he assajat, he fet proves, he començat i esborrat i ho he gravat quatre vegades senceres fins que n’he trobat una que he considerat acceptable. No sé si vaig massa ràpid o massa poc a poc, o si li dono l’entonació correcta. No tinc ni idea de què pensaria un bon rapsoda (i sé que per la catosfera n’hi ha de molt bons) així que espero que no siguin massa durs amb mi :-)
A més, jo no tinc un bon micro (bé, no tinc micro, ni bo ni dolent) ni cap programa per gravar so, ni res semblant (clar que també seria inútil tenir un programa de so, si no tinc micro) així que tan sols em quedava una opció: La meva amiga, la càmera de fotos!, element indispensable del meu blog!... Així doncs, ho he gravat amb la càmera de la càmera (i valgui la repetició), mentre enfocava la pantalla de l’ordinador, ho he pujat a YouTube i... bé, aquí està!!
MOLTES FELICITATS CARME!!!
Caram, caram, una altra col·laboració entre dues bèsties catosfèriques, aquest cop amb 'cameo' de la Fanal Blau i tot. No hi ha res que no us empesqueu. Jo no et sé dir si està ben llegit o no, ni idea, però estic segur que molta gent et podrà donar indicacions i encara et tornaràs una bona lectora de poesia en veu alta.
ResponEliminaOooooooh! Primer de tot, moltes felicitats, Carme!!
ResponEliminaM'agrada moltíssim
L'imatge, el poema,.... Tot!!!! I la teva veu, pausada i en pau! M'en anta!!!! I aixo que ho he sentit de manera molt rudimentaria ( que tinc el portàtil espatllat i vaig amb el catxarrin de l'ipod)
Un poema preciós!!!!
Molt, molt i molt bé!
ResponEliminaEstic segur que els microcontes també se't donarien molt bé.
XEXU.- Saps? Em faria gràcia que la CARME no se'n recordés i s'ho trobés per sorpresa! ;-))
ResponEliminaSí, hi ha molta gent a la que he sentit en arxius de veu, l'ANTON, la PILAR... ho fan molt, molt bé! De totes formes, no crec que el meu futur sigui la lectura de poesia ;-))
RITS.- Què ets maca, xiqueta!! sempre valores moltíssim el que fan els demés ;-))
Sí, a mi també em va agradar molt el poema, per això vaig triar aquest, tot ell em va semblar de pensaments positius (ai, aaaii... què no en sé de parlar de poesia, eh? no sé ni com expressar "per què m'agrada aquest" és fort això! hahaha)
Jo sé que normalment els que en saben ho fan poc a poc, així que jo, també poc a poc... però no sé si és la entonació adient... ja m'ho diran demà (o sigui, "després") que accepto qualsevol crítica ;-))
JPMERCH.- Eeeeei, gràcies!!! :-))
Doncs mira, sincerament, crec que em costaria menys llegir un microconte que un poema... i és que de poemes no en sé gens ni mica... els microcontes els entenc millor ;-)
Vols que et llegeixi el de la cunyada i el fantasma de l'ex nuvi? :-DDD
I tant! M'encantaria.:))
Eliminaun detall molt original, molt bona veu......perquè coi et fa falta un micro.....el que fa falta és un aplaudiment......
ResponEliminaSegur que la CARME n'estarà més que contenta d'aquest regal, a mi m'ha agradat moltíssim i no és el meu sant. :-))
ResponEliminaTampoc et diré res d'entonacions ni micros ni res d'això, que no n'entenc gaire d'aquestes coses però el que si que faig es afegir-me de tot cor a l'aplaudiment d'en JOAN. :-)
I ja que tots estem d´acord...
ResponEliminaPlas!...Plas!...Plas!...Plassssss!!
Saps que tens una veu molt maca?
Si noia, et vaig escoltar ahir a la nit, abans d´anar a dormir, i mira tu per ón, he dormit de perles!!
Molt, molt bé i n´estic segura que na Carme estarà molt feliç.
Aferradeta de dilluns!
Oooooooooooooooooooh!
ResponEliminaDius que no era per riure... no caldria dir-ho perquè ja es veu... és preciós. No dius si era per plorar o per riure i plorar d'un sol traç.
Només sentir els ocells ja m'he emocionat, no et dic res, doncs de quan he sentit el poema i he vist les imatges tant ben trobades.
Això és un regal impagable, Assumpta. Estic emocionada de veritat.
Doncs, no, no me'n recordava... de veritat. Ha estat una sorpresa genial!
Acabava d'obrir el correu i ja m'he trobat alguns regals catosfèrics... i amb una mica de pressa (he d'anar a buscar els nens) faig un cop d'ull al blog i m'ha donat temps de reconèixer la meva font a la barra lateral, i clicar i que s'obrís el teu blog ... mentre m'anava recordant de la teva idea...
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.
Una abraçada ben gran, Assumpta!
JPMERCH.- Hahaha ostres... ai, ai, em sembla que al final començaré a fer coses massa agosarades! però bé, tot sigui per la interacció catosfèrica ;-))
ResponEliminaVa, esperarem us dies i ho faré... però bé, que a mi tot això de llegir en veu alta em fa molt de respecte i sé que no sóc cap "especialista"... a més, com el teu conte sí que és per riure (jo vaig riure molt quan el vaig llegir) ha de ser molt diferent del poema (al qual ja li estic trobant entonacions no massa correctes, una aturada entre "mans" i "al doll" que al poema no hi és... en fi) però bé, que el que compta és la intenció :-))
JOAN GASULL.- Ostres, moltes gràcies!!! De veritat que estic molt contenta si us agrada! Sincerament “no les tenia totes amb mi” hehehe Gràcies!! ;-))
McABEU.- A vegades he sentit a dir allò que "la ignorància és molt atrevida” i jo vaig dir això del poema sense pensar-hi massa... i em va costar un munt!! Així que si us agrada estic molt, molt contenta! Moltes gràcies!! ;-))
SA LLUNA.- A mi no m’agrada com sona la meva veu gravada, però crec que això li passa a molta gent ;-) No sé perquè, és com si no ens reconeguéssim a nosaltres mateixos. No t’ha passat mai? Gravar-te i després dir “aquesta sóc jo?” :-DDD
Ara bé, si després d’escoltar el poema has dormit com un angelet, ja estic contenta! (Serien els ocellets i el soroll de l’aigua, que són molt relaxants hehehehe)
CARME.- Iupiiiiiiiii :-DDD
No sabia com fer-ho perquè, clar, en no poder fer només un arxiu de so, i haver d’utilitzar un vídeo per força (al menys només ho sé fer així), doncs, clar, algunes imatges hi havia de posar... i llavors se’m va ocórrer posar-hi so de fons i vaig buscar un YouTube amb el “sorollet” de l’aigua d’una font i on també es podien sentir ocellets, concretament és aquest... i, mentre anava llegint (amb la càmera en equilibri sobre un calendari de sobre taula posat en vertical i una capsa de llapis de colors), amb la mà esquerra aguantava el paper amb el poema copiat i amb la dreta anava canviant les pestanyes que tenia obertes amb les imatges (tot això ajuda a llegir poc a poc hahahaha)
En fi, que estic molt contenta que t’hagi resultat una sorpresa i t’hagi agradat!! ;-))
Moltes felicitats de nou! Què passis un molt bon dia del Sant!! ;-))
Que xuloooooooo!!!! i quina veu més dolceta que tens Assumpta!!! I llegeixes molt i molt bé!
ResponEliminaPetoneeeetssss!!!!
Aquests regals fets des del cor, són els més valuosos.
ResponEliminaI jo que sóc molt mala rapsode, t'he de dir que m'ha agradat molt escoltar-te llegir el poema i posar-li veu.
Així que, felicitats a les dues!
Una abraçada, Assumpta!
Torno, a escoltar-te i a buscar l'enllaç, perquè m'ho he endut al meu blog...
ResponEliminaHo fas molt bé, de veritat. Tens una veu molt maca!
ALBA.- Gràcies, guapa! ;-))
ResponEliminaA mi em sona "estrany"... a vegades em fico en uns embolics!! hahaha sempre dient que la poesia no és "lu" meu i ara... Però bé, s'han de provar noves experiències! ;-))
FANAL BLAU.- Vols dir que tu ets mala rapsoda? Jo t'imagino llegint molt bé poesia!! Ei, que vas ser tu qui em va convèncer que la poesia és millor llegida en veu alta :-)))
A la catosfera n'hi ha de boníssims: L'ANTON, la PILAR, l'ENRIC (de Ca l'Assur)... però bé, com es tractava de fer una sorpresa a la CARME, estic contenta, que he vist que a ella li ha agradat (com li agraden tant els ocellets, li vaig posar ocellets també hehehe) ;-))
CARME.- Ja ho he vist, ja, que tens una exposició de regals al teu blog! ;-))
Com es nota que la gent t'estima, xiqueta!! :-DDD
Ho has brodat Assumpta!!!!!! quin gran regal nenaa! la Carme té molta sort d¡inspirar tant afecte! t¡ha quedat preciós i recites bé no pateixis sempre es diu bé un vers amb la veu del cor!
ResponEliminaUn molt bon regal, preciós! Felicitats per a tu també :)
ResponEliminaPLAS, PLAS, PLAS...
ResponEliminaHo has fet molt bé, Assumpta. Tens una veu molt clara i has recitat molt bé: vocalitzant i sense presses. Et felicito.
L'ocellet també s'ha lluït. Un aplaudiment també per ell!
Ohhhhhh! Un poema preciós i una veu bonica que, embolcallats amb la piuladissa dels ocells i el degotall de la font, esdevenen un regal perfecte no només per a la Carme sinó per a tots els teus seguidors!!!
ResponEliminaPetons
Escolta, la teva veu la trobo preciosa, però aquesta ambientació amb soreoll d'aigua i piuladissa d'ocells la trobo meravellosa! Com tu curres! Quin regal d'aniversari tan bonic per a la Carme... Carmeeeee no et queixaràs!!!
ResponEliminaUn potxó d'aquells grossos, Assumpta! ;)
ELFREELANG.- Mira, això m'ha agradat! "sempre es diu bé un vers amb la veu del cor!" i com jo l'hi he dit amb carinyu, doncs està bé :-))
ResponEliminaÉs veritat, jo crec que és una de les persones més estimades de la catosfera!! :-))
SÍLVIA.- Moltes gràcies, xiqueta!! ;-))
Estic molt contenta que us agradi! :-))
GLO.BOS.BLOG.- Moltes gràcies, maca!! ;-) Tenir en una mà el paper amb el poema, a l'altre el ratolí, cinc o sis pestanyes obertes, anar llegint i canviant de pestanya al mateix temps ajuda molt a anar poc a poc :-DDD
Tenia por que l'ocellet no es sentís bé, i em vaig quedar molt sorpresa en veure que se sent perfectament! :-))
MARGARIDA.- Sou tots molt macos, de veritat!! :-))
Jo no entenc de poesia, però poema aquest de la CARME em va agradar molt i m'ha fet molta il•lusió poder-li dedicar ;-))
PORQUET.- Moltes gràcies guapu!! ;-))
La meva veu venia del darrera de la càmera, on estava jo, i els ocellets i l’aigua de l’altaveu de l’ordinador (que no és massa bo, que va incorporat a la pantalla) i tenia por que no se sentís bé... i em va fer una gràcia quan vaig veure que sortien perfectament els ocellets!!
Avui la CARME ha revolucionat la catosfera! ;-))
Un mega-potxó!! ;-))
Nina, t´he deixat informació de la pintora al post que vares comentar, això és el que deia el correu que vaig rebre.
ResponEliminaBon dia i una aferradeta molt gran!!
SA LLUNA.- M'ha agradat molt tota la cerca sobre aquest tema. No n'havia sentit a parlar mai d'aquest artista i ara m'encanta! :-))
ResponElimina