dimarts, 31 de març del 2020

Cinc afirmacions... o vuit


Recullo el guant de l’amic XEXU i em poso a jugar també a això de dir cinc coses sobre mi mateixa i que només una sigui mentida. A veure si endevineu quina és.
Com fa pocs dies al Twitter vàrem jugar al mateix, no cal que aneu a mirar el què vaig posar allà perquè les posaré diferents hehe

Bah... cinc és massa fàcil Ho canvio VUIT AFIRMACIONS i DUES MENTIDES.

1.- Quan tenia vuit anys vaig guanyar un premi a l’escola per una disfressa de robot feta per mi mateixa.

2.- Em vaig discutir “a plena veu” en una oficina de la Caixa per unes comissions que em van semblar abusives. Vaig guanyar.

3.- Em van entrevistar per la ràdio arran d’un article meu publicat en una revista local.

4.- En Jordi González em va dir que tenia una veu molt maca i que podria ser locutora.

5.- Vaig fer uns ninots de feltre amb forma de fetge humà per a uns laboratoris farmacèutics per un projecte que al final no es va dur a terme.

6.- El meu marit és més jove que jo.

7.- Mai he militat a cap partit polític ni he estat sòcia de cap club (si eliminem el carnet de la piscina del Reus Deportiu, que ja NO tinc).

8.- Fa uns anys em va explotar una bombeta del menjador i un vidret se'm va clavar a la mà.

dijous, 26 de març del 2020

Signeu, si us plau (Coronavirus III)

Avui (ahir) he fet aquest tuit:

(Ara direu "Aquest rotllo tan llarg és un tuit?"... Bé és que jo, quan vull posar rotllos al tuiter, els escric en un word i llavors ho retallo com a imatge i pim, pam... En total retallar aquest text m'ha ocupat dues imatges hehe)


"Disculpeu la meva gosadia, no sóc economista, per tant, no controlo gens el tema del què vaig a parlar, per això us demano ajuda.

Tots recordareu que fa anys es van posar de moda els “plans de pensions”. La gent anava guardant cada més una quantitat per, el dia que es jubilés, tenir una pensió complementària a la que li correspongués de la Seguretat Social.

Amb el temps, algunes persones que havien obert un d’aquests plans de pensions van tenir algun problema econòmic i volien RETIRAR part d’aquells estalvis que tenien dipositats en els Plans de Pensions. Estalvis que, al cap i a la fi eren seus. Però la normativa ho prohibia rotundament i aquells diners no es podien tocar fins als 65 anys i tal. No es podien tocar ni tan sols amb una penalització sobre interessos ni res.



Passats uns anys la normativa es va suavitzar una mica i es va permetre que si feia una barbaritat d’anys que tenies el pla i et quedaves a l’atur, doncs llavors sí que ho podies tocar.

Com sempre, els autònoms, pàries de la societat, quedaven desprotegits perquè, per poder-ho treure no era suficient que el negoci t’anés malament, que portessis uns mesos desastrosos, que se t’hagués calat foc a la botiga... NO, tan sols es permetia si havies hagut de tancar. Quan un treballador per compte d’altri es queda sense feina és un drama, però quan un autònom ha de tancar, a més que es queda sense ingressos, es queda amb un munt de deutes...

La meva proposta és: Per què no es permet que els autònoms (que estem obligats a pagar la quota SÍ o SÍ i sinó al dia següent ja ens multen amb un 20% més) puguin rescatar els diners de plans de pensions?

Algun entès en economia em pot ajudar i em pot dir si estic dient una cosa una mica sensata? Perquè si em dieu que sí, faig el que sigui per fer-ho arribar a qui sigui.

Ajudeu-me, si us plau!! Gràcies!!"

Com he tingut força retuits m'he animat i he fet un Change.org d'aquells... aquí us el deixo per si el voleu signar, moltes gràcies!!!

dilluns, 23 de març del 2020

Veritablement emocionant... (Coronavirus II)

Tinc un jersei començat i, oh, tonta de mi, vaig pensar que amb el confinament l'acabaria aviat i el que passa és que gairebé no el toco i em passo el dia fent la friki al tuiter (veure formes de fer la friki al tuiter) . Hi ha unes batalles històriques. Jo he fet la promesa de contenir una mica les males formes (tot i que, normalment, no sóc de les persones que insulta i tal) i, de moment, me'n surto.

Però no tot és dolent al món del tuiter. Es poden llegir històries precioses, com la que explicava un tuitero sobre una notícia que havia llegit a La Voz de Galicia. Una cuidadora de dos avis que l'anima a ell a tocar l'harmònica (ella està molt pitjor) tot dient-li que els aplaudiments que la gent fa des dels balcons per al personal sanitari són per a ell. Us copio la notícia:

Cada tarde a las ocho, numerosos vigueses salen al balcón para aplaudir en apoyo del personal sanitario en plena crisis del coronavirus, pero en ese preciso instante la melodía de una armónica sale puntual de una de las ventanas de la ciudad olívica. Detrás de esta hay un hombre, Hermann Schreider, un octogenario alemán que no falla a la cita con su público. O eso cree él, porque padece alzhéimer desde hace años al igual que su esposa, la gallega Teresa Domínguez. No se trata de una confusión derivada de la enfermedad neurodegenerativa, se corresponde con el bello gesto de su cuidadora, Tamara Sayar. Ella es la persona que le ha entregado el regalo que simboliza la ilusión de contar con toda una serie de conciertos diarios, haciéndole creer que los aplausos son a su música.
Hace años que Schreider olvidó el castellano, su esposa, que también tiene alzhéimer, hace tiempo que no puede hablar. Pero el silencio no logró alcanzar al dominio del hombre con la armónica, que aprendió a tocar cuando tenía 5 años, mientras su madre se ocupaba de elaborar mantequilla. «Pedazo concierto, eh, Hermann, ¿Ves? Te has puesto nervioso. Mucho público», le dice Sayar en uno de los emotivos vídeos que toma cada tarde. Justo cuando acaba el recital, el octogenario se suma a los aplausos desde la humildad, para luego cumplir con el protocolo de higiene y el pertinente lavado de manos, cuestión para que la sanitaria le ha ayudado a recordar instalando un gran cartel en alemán con un dibujo.

I ara un altre exemple... Us vaig a copiar, senceret, amb retalls de pantalla, el fil de l'Ángel, un català nascut a Sevilla, com diu ell, que treballa en un supermercat amb anècdotes molt maques d'aquests dies:




Au, ja hem fet un altre post hehehe

dijous, 19 de març del 2020

Ràdio i geografia (Coronavirus-I)

L'amic XEXU va tenir una idea molt bona i m'hi vaig apuntar...


Es tracta de aprofitar el confinament per donar una mica més de vida a la nostra estimada "Catosfera"... Els vells blogàires catalans mai no moren!!

Aquests dies segur que esteu rebent un munt de coses per fer activitats, o vídeos d'altres persones que les fan (com jugar a fer malabarismes futboleros però, en lloc de fer-ho amb una pilota, fer-ho amb un rotllo de paper higiènic). Aprofito per preguntar-vos: Va, confesseu, quants rotlles teniu a casa amagatzemats, eh? Jo un paquet de 12 rotlles extra. O sigui, he fet "una mica" de previsió però, sincerament, crec que hem tingut prou seny.



De totes les coses que em van passar la millor és aquesta que ara us diré. Potser ja la coneixeu, jo no en tenia ni idea i em va encantar. És una pàgina en la que, sense que calgui baixar-se cap aplicació, podeu sentir totes les emissores de ràdio del món!! Es tracta de RÀDIO GARDEN. Radio Garden és un projecte de recerca i ràdio digital holandesa sense ànim de lucre desenvolupat des del 2013 fins al 2016, per l’Institut Holandès de So i Visió, per la Plataforma Transnacional de Coneixement de Ràdio i cinc altres universitats europees.

Aneu a RADIO GARDEN i trobareu un preciós globus terraqui amb totes les emisores del món (bé, i si no hi són totes, gairebé totes)


Movent el Globus amb el ratolí (atenció la rodona és fixe, el que es mou és la Terra hehehe) podeu anar allà on vulgueu i escoltar l'emissora que més us agradi.


Què tal una emissora holandesa d'èxits musicals (en general i, sobre tot, holandesos hehehe) dels 80? Ei, que estan força bé!!


Au, va, a jugar, ballar, escoltar notícies en francès, anglès... feu clic AQUÍ i hi anireu directament.

divendres, 13 de març del 2020

Coronavirus


No tothom podrà, però els que podem, ho hem de fer.

No anar a treballar no vol dir omplir les cafeteries, fer calçotades i trobades d'amics...

Que els nens no vagin a les escoles no vol dir que s'hagin de trobar al xiqui-park

No!!! Es tracta d'un aïllament, que no ens encomanem els uns als altres.

Si pots quedar-te a casa, fes-ho, no surtis, pel bé de tots. Gràcies!!