El passat mes de novembre,
la meva amiga Vero em va ensenyar un punt de llibre que s’havia fet... Era una nina! El vaig trobar molt divertit i simpàtic... li vaig fer fotos, clar...

Com la Vero és molt detallista, al cap de poques setmanes em va sorprendre amb un regal... Havia fet una nina-punt-de-llibre per a mi!! :-))
Per si algú té curiositat, la nina-punt es diu Vero-Roberta (l'explicació seria molt llarga hehe)
i el llibre on la tinc posada a la foto és "Tots els contes de Nadal" de Dickens"
D'altre banda, el 12 de desembre, l'Elur, al seu blog
Nòmades del Vent, ens ensenyava
una nina, molt treballada i molt bonica, que havia fet per regalar a la Jana.
A mi, tot això em va recordar la meva amiga Cristina i una nina que va fer fa molts anys per
la seva germana petita... i, també a unes de petites i molt fàcils que feia jo fa un munt d'anys... Ahir vaig voler veure si encara ho recordava...
A més, tenia la llana que m’ha sobrat del Jersei (de blava i vermella n’hi ha menys perquè vaig fer les
bufandes per la Miguelina i en Post i, també, les
canelleres per la Font Wallace de Barcelona hehe)

És tan fàcil, que fer-les és, en sí mateix, un joc, per això poso aquí el procediment, per si algú ho vol provar...
Tallem unes tires de llana d'uns 50 cm. i les lliguem pel mig...

Anem lligant per fer el cap, agafem una petita quantitat de llana per banda i fem dues trenetes que seran els braços, quan ja siguin de la mida que vulguem, lliguem i tallem la llana que sobra. Amb tota la resta, marquem la cintura i fem dues trenes més per les cames.


Li posarem cabell...


Amb un parell de puntades i nusos, li farem ulls i boca:


Potser molt guapa no és... però ja sabem que la bellesa és a l'interior... O no? I aquesta és una molt bona nina ;-)
Li fem un vestidet? Guardo en una capsa diferents trossets de roba de patchwork. Li preguntarem a ella mateixa quin li agrada més...

Ha triat un preciós estampat. Així que, posem la tireta de roba al revés, fem una costureta pel cantó i, després, donem uns punts tot al voltant del que serà la part de dalt, sense rematar el fil de tal manera que, si tibem, la roba “s’arrugui” així farem un bonic arrufat.



Eeeei!! A que està maca? I com una xiqueta tan guapa no pot tenir tan sols un vestidet, n'hi farem un altre :-)
I com ella també ha de tenir nom, es dirà BLAIETA,
doncs aviat és Sant Blai que aquí a Reus té una tradició molt dolça