dimarts, 23 d’abril del 2013

Ja és Sant Jordi a casa!


Jo sóc d'aquelles a qui els agrada que Sant Jordi sigui dia laborable... Potser serà perquè no treballo fora de casa?... No, bromes a part, trobo que aquesta diada nostra té molta més vitalitat quan cau entre setmana que no pas si és dissabte o diumenge. Els diferents horaris de la gent fa que tot el dia hi hagi moviment, fins i tot a l'hora de dinar -que és l'únic moment que molts es poden escapar una mica-.

El mossèn de la meva Parròquia (que és molt bloguero) ha fet un breu post per avui i diu unes paraules que li copiaré, entre altres coses perquè jo (i segur que molts) també les pensem:

«Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol»

Aquí us ensenyo la meva preciosa rosa i els dos llibres que ens hem regalat (sempre els triem junts, anem "sobre segur") tenint, com a condició prèvia, l'única característica que fossin en català.

En Josep Lluís s'ha decantat per una novel·la de l'escriptor valencià Martí Domínguez (és la seva quarta novel·la i, de moment, no n'havíem llegit cap, i està centrada en Cézanne, tot i que no és una novel·la històrica)

Jo, amb la meva dèria victoriana, he anat cap a Wilkie Collins (de fet, no tenia una opció única... anava cap a un autor d'aquestes característiques, que l'obra fos traduida al català i que no costés una animalada)

diumenge, 21 d’abril del 2013

Què? / Qui?.- Març 2013.- Tercer dia de Joc.- Ja tenim encertants!

Hola!!

Veig que la mínima ampliació de la part visible de l'objecte ha estat de molt ajut doncs sou bastants els que l'encerteu!

Els que no l'encerteu, dieu el que jo pensava que diríeu (un pinta-llavis) excepte els dos que aposteu pel bolígraf, que m'heu deixat parada doncs el boli i el retolador podrien assemblar-se força, excepte en la punta, que és completament diferent!



Per tant, he estat pensant i he decidit que si fos un retolador però agafat d'un altre angle, podria donar per bona la resposta "bolígraf", però essent justament aquest extrem de fibra tèxtil el que es veu (que a molts us ha fet pensar en feltre, pelfa, roba, coixins...) no la puc donar per correcta.

I, dit això, com ja haureu entès, confirmar que la resposta correcta és: UN RETOLADOR!!



Així doncs, ho encerten, per ordre de participació:

McABEU, LLUÏSA, JPMERCH, JO RAI!, XEXU, SALVADOR MACIP i JOMATEIXA

Enhorabona a tots!!! ;-)))

Afegir un recordatori: Tots els encertants, si també endevineu el personatge del mes d'abril, podeu tenir un punt “extra” per haver completat la “parella” de resultats “març/abril”.

LA CLASIFICACIÓ GENERAL QUEDA AIXÍ (Els empats van per ordre alfabètic)

Quatre punts.- XEXU
Tres punts.- CARME ROSANAS i MIREIA
Dos punts.- LLUÏSA
Un punt.- DAFNE, JJMIRACLE, JOMATEIXA, JO RAI!, JORDI, JPMERCH, McABEU, PONS007, RITS i SALVADOR MACIP

Si us plau, si algú troba alguna errada de càlcul, que m'avisi (i em disculpi) ;-)

I ara vaig a dinar!! Nyam, nyam!!

Disculpeu el retard


Benvolguts, 
A casa meva les bombetes exploten... Petits inconvenients com aquest han fet retardar l'aparició de la solució del "Què Qui" del mes de març (hehehe total, si és del mes de març ja no ve d'una mica més de retard) En fi, que ara m'hi poso ;-))

dissabte, 20 d’abril del 2013

Què? / Qui?.- Març 2013.- Segon dia de Joc.- Pistes addicionals.

Benvolguts companys bloguers, ho reconec... si, ho admeto... aquesta imatge no hi havia persona humana capaç de saber què era... hehehe... Difícil... molt difícil.

Així doncs, i seguint estrictament la legalitat vigent que, en el seu article 4t, diu: "Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges." 

De totes formes, com he publicat ja les respostes al post d'ahir, veure tot el que NO és, us pot ajudar a resoldre el misteri :-)

I aquí teniu la nova imatge de la mateixa "cosa"


Bé doncs, moltíssimes gràcies per jugar!... Sort a tothom i fins demà més o menys a la mateixa hora ;-))

divendres, 19 d’abril del 2013

Què? / Qui?.- Març 2013.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.

Amb l'ordre que em caracteritza, i tot i ser conscient que ja ha passat més de la meitat del mes d'abril, passo a proposar-vos el joc del mes de març ;-)

El mes de gener de 2012 vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.

Per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.

Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.

Doncs bé, encara que ja som a Abril, la publicació el mes passat d'un Relat Conjunt en fascicles em va canviar tot l'ordre (més o menys ordre) mental dels posts, fa que, pel que respecta al Què / Qui ens trobem al mes de Març i, per tant, toca encertar un QUÈ (imatge misteriosa). Us recordo les normes:

- El Joc durarà dos dies (com a màxim).
- El primer es presentarà una foto molt ampliada, distorsionada o des d’un angle estrany per veure si es pot endevinar què és.
- Si algú encerta què és el primer dia, el Joc ja s’acaba.
- Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges.
- El segon dia es publicaran les respostes rebudes el primer dia.
- Es podran donar diverses solucions.
- La resposta ha de ser el més exacta possible. Si hi ha respostes poc concretes jo mateixa interpretaré si s’apropen suficientment o no a la solució "ideal" com per ser considerades correctes.
- Cada encertant tindrà un punt. Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Mentre duri el Joc els comentaris estaran moderats.

Us animeu a jugar? Si? Doncs us pregunto:

Algú sap QUÈ ÉS AIXÒ?


Us recordo que, en aquests moments,  LA CLASIFICACIÓ GENERAL ESTÀ AIXÍ (Els empats van per ordre alfabètic)


Tres punts.- CARME ROSANAS, MIREIA i XEXU
Dos punts.- ----
Un punt.- DAFNE, JJMIRACLE, JORDI, LLUÏSA, PONS007 i RITS

Fins demà a la mateixa hora!!!

divendres, 12 d’abril del 2013

El relat d'en Roger


Amb motiu de la Festivitat de Sant Jordi, el Centre on el meu nebot gran, en Roger, de 17 anys, estudia 2n de Batxillerat, ha organitzat un concurs de redacció.

Avui era el darrer dia per presentar els escrits. Fa una estona, parlant amb ell per telèfon, ho comentàvem, m'ha explicat de què anava la seva redacció i, com m'ha agradat tant, li he demanat permís per posar-la al blog.

És per a mi un orgull molt gran i un honor molt especial presentar-vos el relat d'en Roger.


Camí cap a Ítaca

Conten les velles padrines dels pobles una història que ha sigut transmesa des de fa anys de generació en generació, fins al punt de no saber-se el veritable origen. Hi ha qui diu que tan sols és una rondalla que s’explica als més menuts de les cases i hi ha qui recolza la possibilitat que pugui ésser certa. El que de ben segur es pot afirmar, és que la llegenda ha anat patint petites variacions amb el transcurs del temps. Sigui com sigui, si és verídica o no, jo no ho sé. I, per tant, em limitaré a explicar-la i deixar que cada u pensi el que vulgui.

En Berenguer era ben bé allò que hom en diu “un bon home”. Era l’hereu del Mas Pujol i a més de la feina diària, encara trobava temps per fer d’alcalde.

El seu era un poble no massa gran però molt bell. Les seves gents eren treballadores, responsables, afables i solidaries. La bona convivència, la pau i l’harmonia regnava entre tots ells.

Però com sol passar en totes les histories, aquesta també tenia el seu punt fosc. El poble d’en Berenguer formava mancomunitat amb un poble veí el dirigent del qual era un home barbut, malcarat i amb una cara poc expressiva, d’aquelles cares que mai saps que pensen, però que no te’n refiaries gaire. I com el poble era al sud de la Pica d’Estats, el van començar a anomenar, i no sense justificació, el monstre de l’Estat.

“El monstre” tenia com a estranya mascota un toro, no tenia ni nom, tan sols es referia a ell com a mon toro, suposo que fou per això que la gent l’acabà coneixent com a Montoro, com si fos un sol mot. Com a ma dreta del monstre, hi havia un personatge de poca cultura, que les seves màximes expressions d’enginy es produïen quan explicava algun acudit brut i de poc gust, per això la gent li havia posat el pseudònim del “verd”.

A la vila d’en Berenguer no s’explicaven gaire bé de que vivien la gent del sud. Pensaven que es dedicaven a l’industria tèxtil, per que quan preguntaven que fa aquell poble, la resposta sempre era: roba, roba i roba.

Ningú no entenia massa bé, perquè amb els diners que aportaven a la mancomunitat, no aconseguien veure millores, ni un major progrés en el poble. Per contra, la vila del monstre cada cop lluïa més, gastava molt i sempre estava fent festes. De ben segur la confecció havia d’esser una industria creixent.

Berenguer, que era un bon alcalde, va decidir que havia de fer alguna cosa. Va recordar que tenia un cosí, que vivia a la Jonquera, que era enginyer tèxtil i el va fer venir.
El cosí, que tot i ser borni, tenia molt bon ull per aquesta mena de negocis, de seguida ho va tenir clar.

–Estimat Berenguer, has vist algun teler o alguna filatura? Has vist passar camions de bobines de fil, de llançadores, o de confecció acabada? Has vist el fum de les xemeneies o has sentit la remor de les fàbriques?

En Berenguer va fer memòria.

–Tenen un esplèndid polígon industrial, presumien de haver gastat un dineral, que a la fi, havien pagat tres cops més que el pressupostat. Però ben mirat, sempre que hi passo a prop, sembla abandonat, buit i sense moviment. Les naus no tenen rètols, les persianes son baixades i els aparcaments deserts.

Aquell bon home, començava a veure-hi clar.

– Com poden gastar tant? D’on surten els diners i per què nosaltres no podem invertir i créixer tant com ells?
-Berenguer, que n’ets d’innocent. – deia el cosí de la Jonquera - D’on no n’hi ha, no en pot rajar. Ells tenen i vosaltres no, on creus que van a parar el vostre esforç i sacrifici? Per on es perd el fruit del vostre treball? On es el resultat del vostre esforç i de les vostres il·lusions?

“BAND: L’alcaldia del poble fa saber, que es convoca a tots els habitants a una reunió urgent i de gran importància, que tindrà lloc al casal el proper dia onze. Qui no hi assisteixi que després no es queixi”

El dia assenyalat, el casal era ple de gom a gom, poques vegades s’havia vist tanta gent reunida. Joves i grans, dones i homes, nens i nenes, de la muntanya i de la plana, obrers i patrons, autòctons i nouvinguts. Hi eren tots. Respectuosament, varen escoltar amb atenció les explicacions d’en Berenguer i poc a poc es varen sorprendre, indignar, emprenyar i ofendre.
Després, tothom ho va tenir molt clar. Calia desfer la mancomunitat i avançar cadascú pel seu camí.

Per contra “el verd” proposava de fusionar els dos pobles en un de sol per, segons ell, poder ser més grans i mes forts. Però no se’n sortia. I quan menys cas li feien, més ximpleries deia, més s’encenia i a la fi, amenaçava.

El monstre de l’Estat i la seva colla, van voler fer pressió i van incomunicar el poble d’en Berenguer, tallant la carretera a la sortida de la seva vila, també van tallar els pals de la llum i del telèfon, i no els van enverinar l’aigua del riu, per que aquest baixava en direcció contraria.

Va ser una època difícil, però els homes, treballadors i honestos, acostumats al sacrifici del molts anys, van obrir nous camins cap el nord, sense deixar mai de mantenir el contacte amb les bones gents que hi havia al sud. I així el poble va créixer, va prosperar i va tornar a ser ric i ple.

Els fets i personatges que apareixen en aquesta narració futurista són fruit de la imaginació del seu autor. Qualsevol semblança amb la realitat és tan sols coincidència.

dijous, 11 d’abril del 2013

Joc de Lletres de Sant Jordi 2013

El Blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un JOC DE LLETRES de SANT JORDI.

Es tracta de fer fins a tres microcontes amb un màxim de 50 paraules cadascun  que continguin els mots "princesa", "cavaller" i "drac" però sense relació directa amb la llegenda de Sant Jordi. Els microrelats participants apareixeran al blog JOCS DE LLETRES i optaran al premi d'un lot de llibres. Animeu-vos a participar, el termini s'acaba el 15 d'abril. 


(Sí, MAC, m'he copiat la introducció del teu blog hehe... és que tinc una mica de feina i no puc estar massa temps pels blogs. Gràcies!!!)


1r.

En Domènec Princesa estava fart de les burles que sempre havia d’aguantar pel seu cognom. Quan en Miquel Cavaller va insistir amb la brometa davant la noia més bonica de la classe, no ho va dubtar i li va llençar la baldraca pel cap. El va deixar ben estabornit.


2n.

- Els de la dreta sou dracs, els de l’esquerra cavallers! Quan digui “ara” el primer de cada equip surt corrent a veure qui arriba primer.
- Que maca és la senyoreta Marta –pensa en Martí- com una princesa.
- Ara! –crida la senyoreta.
I ell somiant.
- Vaaaaaaaaaa Martí!!


3r.

Dames i cavallers, el jurat del Concurs de Tapes del Barri Princesa ja té veredicte!
Han participat catorze establiments amb un total de setanta especialitats, totes boníssimes i de qualitat... I, per la seva originalitat, proclamem campiona la “Tapa de rodanxetes de drac amb vinagreta de calçots socarrimats i all”!!!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Etilè Vinil Acetat

L'Etilè Vinil Acetat és un polímer d'addició format per unitats repetitives d'Etilè i Acetat de Vinil, com es pot veure a continuació:


Fascinant... Llàstima que això i el xinès, per a mi ve a ser el mateix. L'únic que entenc d'aquest material és que és extraordinàriament lleuger (no pesa "res"), es pot tallar, enganxar, no és tòxic ni nociu per al medi ambient i és reciclable. Les seves sigles fan que sigui conegut com a "Goma Eva" o també "Foamy" (escumós)

De què estic parlant? Doncs d'una cosa que fa prop d'un mes no sabia ni que existia. En una conversa amb una amiga em va preguntar si la "rodona" aquella que faig servir pel Kumihimo era de "Goma Eva"... la meva resposta va ser "de queeeeeeeeeee?"

A partir de llavors vaig investigar i vaig descobrir aquest material. Una mena de barreja entre la cartolina i la goma-espuma.

I vaig decidir que faria punts de llibre... i n'he estat fent com una desesperada. Tots diferents!


Alguns porten aplicacions de feltre, altres cintes, lletres, paraules, són de diferents colors...


I perquè els feia com una "desesperada" ? Doncs perquè ja tenim Sant Jordi aquí mateix.

... De veritat regalareu llibres i no hi posareu alg/un d'aquests punts de llibre tots totalment únics?

Més detalls al meu blog d'Artesania!

diumenge, 7 d’abril del 2013

A classe d'anglès!!

És maco arribar a classe i trobar-se la taula així:


I és que la nostra profe, la Helen (per la imatge, algú endevina d'on és?) és molt detallista i si un dia parlem del te, ens prepara un te; si s'apropa Tots Sants, ens porta panellets; si el tema és la xocolata, segur que tenim uns bombonets; algun divendres de Quaresma cauen bunyols i així... A més que, els dies que no hi ha res "especial", damunt la taula sempre hi ha caramels ;-)

Si a això unim que, quan algú fa una celebració especial, com per exemple, l'aniversari, també porta alguna cosa per compartir, ens podem trobar amb un autèntic i deliciós Pumkin Cake


preparat per la Vero, per celebrar que avui és el seu aniversari!! 

Això és el que vaig trobar jo divendres passat... Fa goig, eh? El tema era els maduixots... d'aquí surten jocs, definicions, lectura... i, per cert, també un brindis


amb un refresc de maduixa que s'anomena Fragolino! ;-)



La mà de la Vero aguanta un dels bombons de maduixa banyada amb xocolata preparats especialment per la Helen perquè es pugui veure bé a la foto.

Bé doncs, ja veieu que ara que la Generalitat ha decidit prendre's seriosament això de saber idiomes, no cal preocupar-se. Aprendre'n és molt agradable!! Sobre tot, en un ambient així, amb una professora i unes companyes tan maques!

Aprofito per felicitar la VERO!! ja que avui és el seu aniversari! 

HAPPY BIRTHDAY!!


ACTUALITZAT A 7-4-13 A LES 23:40

Enllaço un post que vaig fer fa dos anys i mig sobre les classes d'anglès... ;-))

dimarts, 2 d’abril del 2013

Sorteig per a seguidors

Els bloguers que em coneixen més bé saben que no m’agrada el gadget aquest de “Seguidors”. Me’l vaig posar una vegada, quan va sortir la moda, deu fer uns... tres anys? i no el vaig aguantar ni 24 hores. Em posava nerviosa. De la mateixa manera, tampoc em faig mai "seguidora" de cap blog. Els meus espais preferits els tinc posats a la barra lateral i entro i surto quan vull, tantes vegades com vull (a vegades em passejo per casa vostra cinc o sis vegades al dia, per llegir comentaris que us deixen i vosaltres no ho sabeu hehe).

Doncs bé, després de dir que aquesta “cosa” no m’agrada, ara voldria demanar-vos que us feu seguidors d’un blog. Sóc així de coherent.

Quan vaig informar de la creació del blog d’en Josep Lluís, el de la feina, vaig tenir la gran alegria de veure com molts el posàveu a les vostres barres laterals. Em fa molta il·lusió cada vegada que el veig allí. Sé que no és un blog per entretenir-se, per passar una estona divertida, ni reflexionar o jugar, però la veritat és que el fa seriosament, s’ho prepara bé; a més, i hi anem afegint cosetes (com el plànol de situació del despatx)

Quan vaig dissenyar el blog, no li vaig posar “Seguidors” però un dia vaig descobrir que en tenia un... vaig mirar i era la LLUNETA (Sa Lluna), i em va fer molta gràcia (gràcies, maca!!), així que li vaig posar el gadget perquè es pogués veure i jo també em vaig fer seguidora.

Dues seguidores, la Lluneta i jo :-)

Doncs bé, ara he pensat que si algú entra al seu blog, a través de Google, buscant informació sobre alguna cosa, quedaria més maco que veiés “el quadret aquell” amb més seguidors. Sempre fa goig si n’hi ha uns quants, així és que he decidit convocar un sorteig:

Prepararé un petit lot de cosetes de la meva botigueta. D’aquí una setmana com a molt us mostraré el seu contingut i a finals de mes el sortejaré entre totes les persones que llavors siguin seguidores del blog d’en Josep Lluís.

He d’acabar de perfilar les bases i de pensar què hi posaré, però tot aquell que vulgui participar ja pot anar passant a fer-se seguidor.



La setmana que ve les bases senceres!! I moltíssimes gràcies a tots els que vulgueu col·laborar i participar!!

ACTUALITZAT a les 00:13 del dimecres 3 d'abril... en aquests moments, els seguidors, per ordre en que s'han anat fent, i sense comptar-me a mi, són:
01.- SA LLUNA
02.- CARME ROSANAS
03.- LLUÏSA
04.- ALBA
05.- XEXU
06.- FERRAN PORTA
07.- RAMON

ACTUALITZAT a les 01:25 del dimecres 3 d'abril:
08.- GLO.BOS.BLOG

ACTUALITZAT a les 12:54 del dimecres 3 d'abril
09.- MONTSE SUBIRATS
10.- McABEU
11.- SALVADOR MACIP
12.- THERA

Moltes gràcies a tots!! El gadget ja fa molt de goig!! ;-)


ACTUALITZAT a les 20:55 del dimecres 3 d'abril
13.- JOMATEIXA
14.- MARTA
15.- EL PORQUET
16.- MIREIA

ACTUALITZAT a les 19:10 del dijous, 4 d'abril
17.- MARIA
18.- MARGARIDA
19.- MONTSERRAT Q.P.

ACTUALITZAT a les 16:37 del diumenge, 7 d'abril
20.- RITS
21.- ELFREELANG

Mireeeeeeeeeeeu!! Està fantàstic!! Gràcies! Moltes gràcies a tots!!

dilluns, 1 d’abril del 2013

I la guanyadora és...

Bé doncs, ja ha passat l'estona sencera que hi havia per votar. La locutora de Ràdio-Tele-Nau es disposa a llegir el comunicat amb el resultat. L'Univers sencer espera amb emoció.

En primer lloc, es notifica que no tots els membres del jurat han votat (cosa que ja està prevista a la normativa, en cas que trobin impossible decidir-se). Dels que han votat, ho han fet en aquest sentit:

XeXu i Rits s'han decidit per la núm. 2
Sa Lluna ha votat per la núm. 1
Loreto ha escollit la núm. 3
Glo.Bos.Blog ha donat mig punt a la 2 i mig punt a la 3

Fet el recompte, es comunica que la guanyadora ha estat, la número DOS!! Spinachette Werddura, del Planeta Qeky!! Enhorabona!! Felicitacions!!

I ara... rrrrrr... raules... rrrrrrr... dora......rrr...

- Ei... què passa ara? Ràdio-Tele-Nau torna a fallar... Ja fa força moments que falla. Haurem de revisar el regulador energètic... Bé, al menys hem pogut saber qui ha guanyat...

NOTA: Arran del comentari de la despistadíssima ELFRI, diré que aquest post és el "resultat" del darrer Relat Conjunt (Grafit) que podeu llegir AQUÍ.