diumenge, 5 de setembre del 2021

Relats d'estiu de la Carme. Proposta d'agost del 21

 


Relat escrit a proposta de la Carme en el seu blog "Col·lecció de moments"

En Robert Cliczoom va fer honor novament a la seva fama de ser un fotògraf d’allò més oportú. De tots els presents va ser l’únic que va captar l’instant en que tot el públic va quedar com paralitzat, mirant cap els núvols i amb una expressió barreja de “no pot ser” “estic somiant?” “això és impossible”. 

 A més, no se sap si en Robert va retocar una mica la imatge -cosa que ell nega rotundament-, si és un efecte òptic, o si, veritablement, per uns moments a aquella pobra gent li va créixer el nas. (No hi ha representació més exacte per entendre l’expressió tan catalana de “quedar-se amb un pam de nas” que mirar la fotografia d’en Cliczoom). 

En va guanyar molts de calers venent la foto en qüestió... Ah! Potser us esteu preguntant on està feta i quina va ser la situació que va provocar la reacció d’aquells milers de persones mirant cap amunt. Ara mateix us ho explico. 

Ens trobem a París, a l’estadi del Parc des Princes, a les 22:28 del vespre. Segona part del partit de tornada de Champions League entre el Paris S.G. i el F.C.Barcelona, en el moment en que l’eliminatòria es troba empatada gràcies al gol que havia fet disset minuts abans en Memphis Depay, el fantàstic neerlandès del Barça (amb una jugada de tiralínies i compàs d'en Pedri, Sergi Roberto i Ansu Fati).

Just tres minuts abans de la foto Umtiti va fer un penal totalment innecessari sobre Di Maria. Si el penal era transformat el PSG seria guanyador a dos minuts de la fi de l'encontre. L'afició va començar a cridar que volia que el llencés Messi i... el va llençar als núvols. I així va quedar el públic.

De fet, no tan sols el públic va quedar glaçat. Els jugadors francesos (és un dir) no van poder reaccionar al rapidíssim contatac encetat per Piqué i finalitzat amb un golàs de bandera del bo d'en Braithwaite. La vida és bonica.

 Final del partit.