divendres, 28 de febrer del 2014

Hallelujah - Gali Atari and Milk & Honey - 1979 Jerusalem


Sí, ja ho sé, algú segur que està pensant que això sembla un post del "Petit Blog", però és que la cançó m'agrada molt i he pensat que aquí hi hauria més gent que clicaria el vídeo i la escoltaria, potser la recordaria i tal... ;-))

Ja està...

...---ooo---000---ooo---...

Bé, d'acord. Perquè no sigui un post tan curt, afegiré un altre vídeo; aquest amb el moment en que en Jimmy Jump va saltar a mitja actuació d'Espanya l'any 2010


I si el que passa és que no us agrada gens ni mica Eurovisión, doncs bé... algun tema ben diferent. Un molt bon consell d'Elena Roche per aprofitar perfectament els tubs de cremes.


I, per si no teniu tubs de cremes per buidar, potser voldreu iniciar-vos en el món de les manualitats amb unes cosetes molt senzilles


Tampoc?

Doncs... segur, segur que esteu ben contents de saber preparar una bona tassa de te ;-)


No patiu, jo tampoc entenc tot el que diu i porto més de la meitat de la meva vida "estudiant" anglès... A més, tampoc cal ser tan sibarita. Aquest noi que us poso ara ho fa molt més a l'abast de la gent normal (Ah, i s'entén molt bé!)


Ja està!! Que és prou llarg? ;-)

dilluns, 17 de febrer del 2014

Relats conjunts "I want to believe"

Pòster de l'agent Fox Mulder a X-files, 1993

- ¿I eshta palanquita para que debe shervir? Ufff cuantosh botoncitosh... “left”... “fire”... ¡Menudo panel!... Je, je...

- ¡Mariano! Si no estás seguro, no toques nada. Nos han lanzado desde la base en la terraza de Génova y vamos directos, pero una vez ahi, ¿qué? A ver ¿no te dió el tipo ese un manual de instrucciones?

- Shi, Shoraya, shi, pero eshtá todo en inglésh y ya shabesh que no she me da muy bien... Veamosh... is very difficult todo eshto ashí que no shé dónde lo he dejado.

- Vamos a hacer el ridículo. Lo temo, lo presiento, lo intuyo... ¡lo veo! -La dona es toca el cabell nerviosa. De tant fer-ho, cada vegada està més despentinada.

- Tranquila, mujer. El hombre que me lo vendió dijo que era de fácil manejo... Que con eshte disheño íbamosh a pashar inadvertidosh para eshta mishion de eshpionaje a losh catalanesh nazish terrorishtash judiosh

- Más que inadvertidos, se trata de que no nos reconozcan, Mariano, que la gente crea que ha visto un OVNI y no se den cuenta que les observamos para encontrar sus puntos flacos.

- Cierto Shoraya, que mujer tan inteligente eresh

- Venga, pues... instrucciones, instrucciones... ¿No estarán en este librito que pone Navantia, tierra, mar y aire, verdad?

- ¡¡Pues shi!! ¡¡Lo hash encontrado!!... bueno... jejeje Conduce tu jejeje ¡Quien lo encuentra, conduce!

Uns metres més avall.

- Has vist allò, Cinto? Què fan?

- Sí, Pep, sí... són aquella gent de Madrit, que ens venen a espiar. Tu com si res.

- Ah, molt bé...

- Doncs sí, noi, sis gols com sis sols... en Messi ja és el que era i en Neymar... oh! Què bo!!...


Escrit segons la imatge proposada per Relats Conjunts

dissabte, 15 de febrer del 2014

Aquells blogs de fa més de cent anys...


Aquesta sóc jo. Aquí tenia uns vint-i-cinc anys. Actualment en tinc cent-cinquanta-dos. En una capsa de vells records he trobat aquestes targetes que vaig fer com a presentació dels meus blogs. Avui en dia ja no es fan coses així, eh?


Anys després, ja en ple segle XX es va inventar el Feisbuc, en principi va ser tot un boom! A mi mai no em va agradar. No en vaig tenir... i va anar perdent popularitat.


El que sí em va enganxar va ser el Tuiter, vaig començar a entrar-hi per seguir tota la informació política, opinions de diaris, de la gent en general, de tot el procés d'independència de Catalunya. A vegades la poca llargada que podien tenir els missatges es feia pesada, potser era massa limitat, però estava bé.


Recordo la quantitat d'hores passades mirant vídeos a YouTube! Ja fossin de música o tutorials per aprendre a fer un nou model de polseres per poder vendre (això era abans que sortís la meva pròpia marca, clar)


El que sí tothom estimava era Google. Hehehe "ho he buscat a Google" era una frase del més corrent. La gent gairebé mai consultava diccionaris en paper.

En fi, torno a la càmera de criogenització.

dimecres, 12 de febrer del 2014

Andrea Bocelli ens explica una història...

Sí, ell mateix ens l'explica, escoltem-lo. És breu, dos minuts i mig...

dilluns, 10 de febrer del 2014

"Les aventures d'en Huckleberry Finn", de Mark Twain

El mes d'abril de l'any 2010 (com passa el temps!), la Kweilan, una de les blogaires que més entén de literatura i que, tot i que ha baixat molt el seu nivell d'aparicions a la catosfera, segueix traient el cap de tant en tant, va fer un post titulat CLÀSSICS PER SANT JORDI, en el que feia una llista de vint llibres d'aquells "de tots els temps" que ella considerava imprescindibles.

He marcat en groc els llibres llegits a dia d'avui.

Llavors vaig pensar que, encara que potser no tots, sí que m'agradaria llegir una gran part d'aquestes obres. Alguns ja els tinc "a la saca", altres els tinc en un punt de mira molt proper (el divuit i el dinou) -De fet, si el dinou encara no l'he llegit és perquè el tinc en castellà (el tinc des de fa un munt d'anys, quan encara no tenia la "febre Dickensiana", el va comprar en Josep Lluís en una edició de tapes toves, econòmica però amb una lletra no massa gran) i sempre penso que, si pogués, el voldria comprar en català. Com cada vegada ho veig més difícil, crec que ja no esperaré més i el llegiré en castellà- i cada vegada que en puc marcar un a la llista, estic contentíssima!

Doncs bé, el llibre del que ara vaig a parlar NO surt a la llista!! (Oi que sóc original? Una intro llarguíssima per parlar d'un altre llibre...) però bé, tot té la seva explicació i és que Les aventures d'en Huckleberry Finn són la continuació de Les aventures de Tom Sawyer, llibre que sí surt a la relació d'obres de la Kweilan. Vaig a veure si sóc capaç de fer una ressenya, que fa segles que no en faig cap.




Autor: Mark Twain
Editorial, any: La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any: Adventures of Huckleberry Finn, anglès, 1885
Traducció: Joan Fontcuberta
Gènere: Novel·la d'aventures
Número de pàgines: 367
Llegit en: Català



"Tota la literatura nord-americana moderna ve de Les aventures de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre" Ernest Hemingway




Ens trobem a mitjans del segle XIX a una petita localitat americana, a la vora del Mississippi. Tom Sawyer és un noi orfe, que viu feliçment amb la seva tieta i uns cosins (noi i noia). Malgrat els esforços de la pobre dona, que l'estima molt, és un trapella de primera categoria. Però el més remarcable d'en Tom és la seva imaginació desbordant.

Un dels seus millors amics és en Huckleberry Finn. La situació d'aquest és molt diferent doncs no té mare i el seu pare el té mig abandonat; poden passar mesos sense que doni senyals de vida. El xiquet, d'uns catorze anys creix totalment lliure, al seu aire, dorm on vol, fuma en pipa i és feliç.

Un dia la vida de l'Huck presentarà uns canvis inesperats: En primer lloc, una barreja d'atzar i aventura fa que els nois trobin una bona quantitat de diners i, en segon lloc, una viuda de la ciutat, decideix que el noi no pot viure sense cap educació i, amb la millor intenció i bona fe, decideix afillar-lo. L'Huck haurà d'anar a l'escola, a l'església, no fumar, no sortir de casa per la finestra...

Però les notícies corren de poble en poble i el pare de l'Huck assabentat que el seu fill té diners, torna a  la petita ciutat disposat a apropiar-se'n. Se l'emporta de casa de la viuda i li exigeix els diners -que són guardats i administrats per un Jutge- un dia sí i l'altre també. A cada borratxera que agafa li clava unes pallisses de por i el deixa hores i hores tancat, sol, en una cabana.

El noi aconsegueix escapar i aquí és on comencen les seves autèntiques aventures. En la seva fugida es troba amb en Jim, un negre -esclau- al que ja coneixia i que també s'escapa perquè ha sentit que la seva mestressa el volia vendre.

A través de totes les situacions en les que es troben l'Huck i en Jim, l'autor ens presenta la realitat de l'època: En primer lloc l'esclavitut, la vida al riu (el moviment de canoes, rais, vapors...), baralles entre clans familiars, estafadors i truans, gent generosa i acollidora... Coneixem costums, supersticions dels esclaus...

El llibre es fa molt agradable de llegir, té bon ritme i els protagonistes van d'embolic en embolic, ens fan patir i ens fan riure. Als darrers capítols, Mark Twain introdueix un element que, en la meva opinió, fa baixar una mica el nivell de la història però, finalment, tot pot quedar explicat i justificat. Recomanable a tothom.