dijous, 24 de novembre del 2011

Jo només volia llegir...

Aquests dies estic tenint una mica de feineta (cosa que m’alegra moltíssim) per això puc bloguejar menys i entro a comentar a alguns posts quan ja fa dies que estan posats. Tot i així, miro d’anar fent i perdre’m el menys possible. El que sí que s’ha ressentit és el meu blog, pobret, que en tot el novembre només porta vuit entrades, volum baixíssim tenint en compte el meu ritme normal.

El que també ha baixat ha estat la quantitat de temps de lectura. Estic llegint un llibre que m’agrada molt, però li puc dedicar poca estona, així que vaig poc a poc. Aquesta tarda, tenint en compte els meus horaris i els d’en Josep Lluís, hem pensat en anar una estona a llegir al Viena, tot prenent un talladet amb les seves corresponents pastetes gentilesa de la casa. Jo, ben contenta, pensant que seria una tarda ben relaxada, de descansar les articulacions de retallar i enganxar i que donaria una bona empenteta a la Història de dues ciutats de Dickens...

Però res, els astres no m’han estat favorables... la meva lectura ha estat més o menys això:

Quan es va quedar sol, aquell ésser estrafolari va prendre una espelma s’acostà a un mirall penjat a la paret, la nena només vol portar texans.
Dit això, va enrotllar el punt de mitja... un curs d’informàtica, però tots teníem un nivell diferent i es va treure la rosa que duia agafada al mocador.
- Zarautz és el poble de l’Arguiñano... Això va tocar una fibra sensible del petit Jerry.
Si vas de vacances, és per estar de vacances. Al vespre, i sobre tot en aquella estació, el barri sencer es vessava al carrer i no se li ocorre altre cosa que posar-se a pentinar-la mentre menjava, i madame Defarge solia dardar d’aquí cap allà d’un grup a l’altre... a una mateixa casa, ficar la cunyada, els cosins... el punt de mitja sempre a la mà... unes hores de conversa a l’escola oficial d’idiomes a Salou.
El seu marit fumava a la porta de la taverna contemplant les seves anades i vingudes amb admiració: mitja hora explicant per telèfon un exercici a un nen!
- És una gran dona –va fer- una dona forta i admirable!
- És un ordinador bo, però per alguna cosa que té a dins, va molt lent.
De seguida va començar a caure guix i pols, que ell va esquivar apartant el cap.


En fi, això és el que passa quan a la taula del costat, a tocar estirant la mà (i mira que hi ha taules buides al Viena!!) s’asseuen a parlar dues amigues durant dues hores, sí, sí dues hores, dues llargues i eternes hores, dues hores en que no han parat ni un moment.

I el pitjor és que no em puc queixar! El Viena no és una biblioteca... i el que feien elles és més normal que el que preteníem fer nosaltres, llegir relaxadament mentre preníem un talladet amb les pastes gentilesa de la casa. Això sí, si el volum de les seves veus hagués estat una micona més baix, potser hauria pogut avançar més en la lectura. Clar que ara no tindria post!

diumenge, 20 de novembre del 2011

Avui he anat de concert...

Sí, sí, avui he anat de concert... Un recital maquíssim... i gratis! que en aquests temps que corren sempre s’agraeix moltíssim!

De fet, era un concert-pregària o una pregària-concert amb el grup Canta la Teva Fe, una colla de joves entre els que hi ha dos mossens (el vocalista i el bateria) que han animat la tarda de Festa Major a la meva Parròquia. I és que avui, festivitat de Crist Rei, darrer dia de l’any litúrgic cristià, és la diada de la meva parròquia, ja que porta aquest nom.

Jo estava fent algunes fotos per posar al nostre blog i he pensat en gravar –amb la mateixa càmera- algun fragment de cançó. No és cap gravació de qualitat, però em fa gràcia posar-ne aquí un dels trossets, mentre espero que YouTube acabi de carregar-ne d’altres i poder fer l’article del blog parroquial.




Per cert, que com ja he dit que es “fi d’any”, aprofito per dir que diumenge que ve comença el “nou any” amb el primer Diumenge d’Advent (Advent: són les quatre setmanes de preparació per Nadal) i... què passa cada any a la catosfera per aquestes dates? Doncs cliqueu aquí i ho sabreu! ;-)

divendres, 18 de novembre del 2011

Com s'arriba als nostres blogs? (III)

En un nou post de divendres per la tarda (avui vaig una mica “de tard”) segueixo mostrant coses originals que algunes persones cerquen a Google i que són dirigides al meu blog.

He retallat les imatges només pel tros de la cerca perquè sigui més fàcil de veure. A mi em segueixen fent gràcia els que busquen frases per felicitar algú. Espero que mai ningú em feliciti a mi amb una frase així, copiada d'un desconegut!
















dimecres, 16 de novembre del 2011

Molts catalans no donem suport a la selecció espanyola

Aquesta frase la penso jo... i tant si la penso! Però avui us vull ensenyar un vídeo en que un jove blogaire que molts coneixereu la va deixar anar en un programa de la BBC i es va quedar tan feliç.

L’Albert és qui feia un magnífic espai anomenat “El racó blaugrana”, i parlo en passat perquè, per falta de temps, el blog està gairebé inactiu (aprofitaré per demanar des d’aquí que el torni a posar en marxa, que per fer un post per setmana tampoc passaria res... Albert, torna!!). Ell és culé des de que va néixer (per cert, que va venir al món un dia en que el Barça va guanyar al Madrid) i soci blaugrana des de que tenia un dia de vida.

A més, com a seguidor del futbol anglès, el club dels seus amors a la Premier League és l’Everton. És en aquesta segona faceta i, com a fundador d’una penya d’aquest club a la Ciutat Comtal, la Barcelona Toffees, que la BBC el va convidar a intervenir en un programa d’esports.



Ell havia de parlar de l’Everton però resulta que pocs dies abans del programa hi va haver uns incidents racistes al futbol d’aquell país i van acabar tots parlant d’aquest tema. Arriba el torn de l’Albert (poseu el vídeo al minut 9 i 15 segons) i comença parlant de quan Eto’o va estar a punt de deixar el camp del Saragossa per insults del públic, o de Cesc Fàbregas, recentment acusat pels sevillistes d’haver faltat al respecte a Kanouté.

Jason Roberts, davanter del Blackburn, li recorda (minut 10:22) el cas de Luís Aragonés que, quan era seleccionador espanyol, per motivar un jugador li va dir que ell era millor que “ese negro de mierda”. Roberts critica molt aquesta actitud i li diu que a Anglaterra això no se li hagués passat a Aragonés. L’Albert va responent i diu que en el fons Aragonés no és racista, que sempre ha tingut jugadors negres i que alguns són amics seus, però que, efectivament, coses així no s’haurien de permetre.

Jason Roberts insisteix (minut 12:07) i li pregunta directament si ell pot recolzar que un home que va parlar així seguís com a seleccionador espanyol... i aquí arribem al moment clau (minut 12:18) en que l’Albert ja es despenja i li diu clarament:
Bé, de fet, a mi no m’importa la selecció espanyola, perquè jo sóc català i molts catalans no donen cap mena de suport a la selecció espanyola (atenció la cara de Jason Roberts al minut 12:29!!) per tant, ell no m’interessa. És un tema que no m’afecta ja que jo no sóc seguidor de la selecció espanyola.

I si us he dit que us fixéssiu amb la cara de Roberts és perquè fa un gest com si estès pensant “és veritat, això ja ho havia sentit a dir que els catalans no donen suport a la selecció d’Espanya!” i em va fer molta gràcia.

Ben fet, Albert!! Espero que aquell programa tingués moltíssima audiència i que les teves paraules servissin per anar donant a conèixer el nostre fet nacional.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Viena: Punt de trobada oficial.

M’haurien de donar comissió, fer-me un carnet de client preferent o, com a mínim, posar-me doble ració de pastetes d’aquelles que posen gratis de quatre a set de la tarda si demanes algun producte de cafeteria.

I és que he convertit aquests establiments en una mena de “dimensió-especial-de-trobada-blogaire” molt agradable... i em fa molta il·lusió poder explicar que he conegut a una persona que fa molt de temps que segueixo i que sempre m’ha caigut molt bé. Em vaig enganxar al seu blog pels dibuixos “al paint”. Un dia hi vaig arribar i em van agradar tant que hi vaig tornar. Després, ella m’ha explicat que justament llavors començava amb aquesta afició.

Què de qui parlo? Ai, sí!! Que no ho havia dit encara!! De la Carme, clar!!


Totes les meves reserves de fa temps a les desvirtualitzacions blogaires van caient com si res... En menys de tres setmanes he conegut dues persones que ja em queien genial a la xarxa i que he comprovat que en persona són absolutament iguals a com jo les veia, si no millors!

Aquesta nova trobada va tenir lloc al Viena del carrer Pelai de Barcelona. La Carme va arribar un minut abans que nosaltres, va pujar a dalt, va veure que no hi érem i va baixar per fer la comanda. Mentre ella era a la cua, vàrem arribar nosaltres, vàrem pujar a dalt, vàrem veure que no hi era i vàrem pensar “uf, menys mal que no l’hem fet esperar”, triem una taula, seiem i... ella puja l’escala amb la safata a les mans i el seu somriure radiant, igual que a la foto de la seva imatge de perfil. L’hagués reconegut en qualsevol lloc del món!

Sembla que en aquestes cròniques sempre es diu el mateix, però és que és cert, fa molt maco poder parlar “directament” amb algú amb qui has conversat tantes vegades a través de comentaris al blog o de correus electrònics. És bonic poder conèixer la veu, veure els gestos... La Carme és molt expressiva, molt riallera, molt simpàtica.

Ara bé, estic parlant només de la Carme, però és que després va venir també l’Enric, el seu marit, i això em dóna peu a parlar d’un tema diferent, quelcom que dissabte a la tarda, quan ja ens havíem acomiadat, vaig estar pensant, una cosa que em va agradar i que em vaig adonar que jo en gaudeixo fa molt de temps i potser no ho havia valorat prou. Em refereixo a que és molt important, quan un té una afició com aquesta, el fet de tenir una parella que et recolza, algú que potser no entén que passis hores a l’ordinador parlant amb gent que no coneixes i que viuen a altres pobles i ciutats, però que ho respecta absolutament, que confia en tu i que, fins i tot -si passat el temps s’hi comença a interessar una mica- valora el que fas, el que escrius i t’anima a seguir endavant.


I és que quan va arribar l’Enric –més tard perquè primer havien tingut un altre compromís- i el vaig veure somriure i escoltar amablement com parlàvem de blogs, posts i comentaris, i participant en la conversa de forma tan agradable, em vaig adonar que, tant la Carme com jo som dues dones amb sort.

En fi, que van ser dues hores i mitja de trobada absolutament agradables, que la Carme en persona és tan maca com ho és en el blog i que la veritat és que se’m va fer curt!!

diumenge, 6 de novembre del 2011

Avui fa vent

divendres, 4 de novembre del 2011

Trist divendres de pluja

Divendres per la tarda, plou.
Porta tot el dia igual...
Plou, plou i no deixa de ploure...
és pesat.
Tinc mal de cap,
no suporto tants dies amb aquest temps horrible i trist.
Miro per la finestra i ja és fosc.
Per què ens han robat una hora de claror?
Estalvi? Quin estalvi si ara encenem els llums abans?
Ahir va ploure,
i abans d’ahir,
i la setmana passada.
Prou pluja, prou!!

Vaig a tele-transportar-me!!! Diu l'Albert que mai plou al sud de Califòrnia...

dimecres, 2 de novembre del 2011

Endevinar el personatge.- Novembre.- Segon dia de joc i... ja tenim encertants!!

Companys blogaires:

Estic impressionada. Si no fos perquè ho veig amb els meus propis ulls, no m’ho creuria. Jo ja suposava que el personatge d’aquest mes no seria difícil, però el que no podia imaginar de cap manera és que, amb una sola tanda de pistes, amb tan poca informació, ja hi hauria cinc encertants! Cinc persones que tenen una intuïció mida XXL. Em trec el barret ;-)

No m’heu donat temps de dir que la dona de que us parlava és catalana, que segueix en actiu, que té un germà cardiòleg, un avi de Reus, que ha guanyat el Premi Serra d’Or i la Creu de Sant Jordi, que és besneta de Joaquim Vayreda i que fa uns dibuixos amb un estil molt personal que gairebé posaria la mà al foc que tothom de la catosfera coneix.


Efectivament, tal com diuen BARCELONA M’ENAMORA, en McABEU, la MIREIA, la LLUÏSA i en PUIGMALET, es tracta de PILARÍN BAYÉS

ENHORABONA ALS ENCERTANTS!!


Això de tenir els comentaris tancats és molt divertit perquè vosaltres no us podeu llegir els uns als altres, però a mi m’ha fet molta gràcia veure quanta gent ha pensat en Bernie Ecclestone en veure els cabells blancs ;-)

CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SET ENCERTS: McAbeu
SIS ENCERTS: -------
CINC ENCERTS: ------
QUATRE ENCERTS: ------
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: Barcelona m'enamora i Lluïsa
UN ENCERT: Aigua, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Mireia, Òscar, Puigmalet, XeXu i Zel.

dimarts, 1 de novembre del 2011

Endevinar el personatge.- Novembre.- Primer dia de joc.- Pistes inicials.

Benvolguts companys blogaires, ja som a novembre (què ràpid passa el temps!) i us proposo de nou si voleu jugar a endevinar un personatge misteriós...

Us recordo les normes:

El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).

El primer dia poso una imatge i potser alguna pista i ho deixo un dia sencer. Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure, així no es podrà copiar.

El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves i també s’estarà un dia sencer (això ho faig perquè no tothom té els mateixos horaris i no estaria bé donar com a guanyador “qui primer ho encerta” perquè potser un altre que no ho ha vist perquè està treballant, també ho sabria) i llavors autoritzaré la publicació dels comentaris rebuts el primer dia, així tots podreu veure el que s’ha dit i us pot servir per eliminar opcions.

El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.

El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.

Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.

Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.

Si amb la pista que s’encerta (per exemple el tercer dia) hi ha més d’una persona que ho ha sabut, doncs hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.

Voleu jugar? :-)


PISTES DEL PERSONATGE DEL MES DE NOVEMBRE:

- És una dona.
- Va néixer un mes d'abril a la dècada dels 40 del segle XX.
- I aquí us deixo dues fotos del seu cabell



CLASSIFICACIÓ GENERAL A DIA D'AVUI (Els empats van per ordre alfabètic)

SIS ENCERTS: McAbeu
CINC ENCERTS: ----
QUATRE ENCERTS: -----
TRES ENCERTS: P-cfacsbc2v
DOS ENCERTS: ----
UN ENCERT: Aigua, Barcelona m'enamora, Carme Rosanas, Elfreelang, Galionar, Jo Rai!, Jordi Casanovas "Cròniques", Jordi "De Tot", JPMerch, Lluïsa, Òscar, XeXu i Zel

Gràcies per jugar i fins demà a la mateixa hora!! :-)