diumenge, 2 de desembre del 2018

Hem començat!!!

Amb la capacitat d'anticipació i previsió que em caracteritza, us comunico que


TORNA A ESTAR EN MARXA EL NOSTRE CALENDARI D'ADVENT!!

Doncs sí... ja hem començat!
De moment som poquets, però esperem ser molts!
No abandoneu el nostre calendari...



Hem passat temps millors i temps pitjors,
però l'esperit catosfèric sempre viurà en nosaltres i això fa que,
malgrat les circumstàncies personals
(a vegades ben contràries a poder portar un blog tal com Déu mana!)
sigui bonic tractar de mantenir,
durant uns dies,
una tradició que ha pogut unir molts anys
a persones de pensaments ben diferents...
però que ens respectem i estimem de veritat!


Hi ha molts dies lliures per a reservar... Us animeu a participar?

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Relats d'estiu de la Carme (segon de 2018)


- Corre, corre, que ja hem arribat!! –Diu l’Una rient i saltant!
- No puc més, Una, no puc més... –respon la pobre Dos gairebé sense aire.
- Va, dona, si ja hi som... ¿no veus el local?
- Sí, sí que el veig... però ja no té cap importància. Arribem molt tard. Ja no hi ha ningú. Sempre és per culpa meva.

L’Una es gira i veu l’expressió trista de Dos... una llàgrima li regalima galta avall. S’ha aturat. Tan sols li queden una dotzena de passes per arribar davant el petit restaurant de colors. Però no es mou. Resta quieta i mira el terra. És com si volgués demostrar que no pot... o, potser, veritablement, no pot. La seva expressió és tan trista!
Una, que ja era davant el petit restaurant, dóna (amb accent diacrític) la volta i camina els pocs metres que la separen de Dos. Li dóna (amb accent diacrític) la mà, li somriu i li diu:

- Quan vas veure la foto et va agradar moltíssim. Et van entusiasmar els seus colors. No penso deixar que et facis enrere. Tenies moltíssimes ganes de venir, de participar, d’escriure alguna cosa.
- Hem fet tard, Una. Quinze dies tard.
- Això no és cert, Dos... jo vaig llegir com la mestressa deia que, a les seves festes, mai ningú no feia tard. Vine.

De la mà d’Una, Dos fa petites passes fins que les dues s’asseuen a les alegres cadires vermelles. A la taula hi ha una ampolla amb un clavell que els dedica un somriure feliç. Dins es poden veure tres o quatre taules buides... (Certament, no hi ha ningú més... però l’Una no vol admetre de cap manera que han fet tard)

Surt una noia amb cara de despistada i els demana què prendran:

- Dos cafès americans amb gel... amb dos sucres i tres glaçons.
- Molt bé. Ara els hi porto. Seran tres eurus... és que aquí es paga al moment perquè a vegades passen coses rares.
- Sí, sí, no pateixi... no ens fa res. Tan sols volíem arribar. Arribar... fos quan fos... poder seure aquí i fer-ne una petita redacció.
- Jo crec que hem fet tard –insisteix Dos.
- No ho digui pas això, senyora, aquí mai ningú fa tard –somriu la cambrera- així ens ho explica sempre la mestressa.


Aquest relat (una mica tard, però NO fora de termini, com diu la mestressa) és per participar en el Joc d'Estiu de la CARME

dimarts, 11 de setembre del 2018

dimarts, 17 de juliol del 2018

Relats d'estiu de la Carme


Cada estiu, quan els amics de Relats Conjunts fan unes merescudes vacances, la CARME ens proposa una imatge per a fer un relat. Aquesta és la imatge del mes de juliol i la meva proposta:


- Tot a punt?
- Tot a punt, Rafel.
- Però segur, eh? No sé si aquest aparell... no ho veig massa fort per dues persones.
- Va, Rafel, no et comencis a posar nerviós. Que et penses que no comprovem les coses? He fet un munt de vols i amb gent molt més grassa que...
- Calla! –crida en Rafel amb una veu esgarrifosa.
- Ostres! Quin ensurt, noi! Què n’ets de bèstia! Què em vols matar d’un atac de cor? Et dic que et calmis.
- Ostres, Lluís, és que, per un moment, pensava que anaves a dir el seu nom.
- Apa, gràcies. Tan curtet creus que sóc? El que has de fer tu és mirar de no cridar tant... Veus aquesta persona de la camisa clara, els pantalons llargs...?
- Penses que pot ser...
- No sé què ni qui pot ser però m’ha semblat que ens escoltava, així que deixa de pegar crits i d’actuar com si volguessis fer-ne una de grossa...

Els dos xicots es miren i somriuen. Saben que sí que en volen fer una de grossa, molt grossa. Han planejat anar a buscar al President Puigdemont a Alemanya i aterrar, amb ell, al bell mig de la Plaça de Sant Jaume.

dimarts, 10 de juliol del 2018

Ehem...

A vegades m'han encarregat punts de llibre com a petit record d'una trobada, d'una festa, per un fi de curs... Aquests són un encàrrec d'una persona que col·lecciona punts perquè li agraden i li fa gràcia tenir-ne de tot tipus, des de publicitaris a punts fets a mà, amb el seu nom, amb algun disseny especial, de diferents materials...


... i vaig tenir la idea de fer-ne uns amb materials senzills, però amb frases sobre la lectura. De fet, aquests haurien de ser els punts ideals per a aquelles persones que sempre tenen un llibre entre mans... Vaig agafar un full de paper verjurat i el vaig ruixar amb un petit spray tinta distress Ranger d'un color teula i vaig esperar a que s'assequés. Unes gotes van quedar més grosses, altres molt petitones...


Un cop el full va ser sec, el vaig posar a la impressora i hi vaig imprimir les quatre frases que havia triat. Després vaig retallar-ho en tires amb una cisalla no gaire esmolada perquè em deixés els costats, les vores, amb el paper una mica com si fos estripat.
Llavors amb tintes distress Ranger i l'espongeta vaig envellir totes els costats.


Llavors, amb un paper de textura en un color beix torradet vaig tallar quatre rectangles una mica més grossos i hi vaig enganxar el paper verjurat amb cinta de doble cara... i tatxiiiiiiiiin!!
He posat foto dels punts a Instagram i crec que mai havia tingut tants comentaris bonics, o sigui que han tingut molt d'èxit!

Ja sabeu, per recordatoris, per regalar a col·leccionistes, per completar el regal d'un llibre... Si voleu punts, jo us els faig: Amb cartolines, tintes, feltre, goma eva, roba, brodats, pintats...

També podeu demanar-me polseres, arracades, llibretetes, estoigs, bufandes, pitets brodats... El que volgueu. Penseu que tot és fet a mà i que això li dóna un valor afegit :-))



dijous, 21 de juny del 2018

UN DIA FELIÇ


Tenia ganes de fer un post, però estic rovellada... així que el text d'en XEXU de l'altra dia m'ha inspirat i faig un petit post musical, amb el Halldor Mar... cantant en català la seva cançó "Un dia feliç" en un vídeo súper divertit!!

I us deixo, del seu disc de versions en anglès de cançons catalanes, una de les que més m'agrada (De fet, es que, d'aquesta cançó crec que m'agraden totes les versions fetes amb el cor: "País petit".

dimarts, 17 d’abril del 2018

Ja tinc un Màster

Estic molt, molt contenta! Sempre he pensat que la gent que té estudis de Doctorat, que han fet Màsters o que han estudiat com a mínim dues carreres universitàries (si pot ser simultàniament, millor) són com uns éssers superiors. 

Jo -i no és falsa modèstia, no- fins ara tenia una única carrera, obtinguda amb tot el temps del món (vull dir que, mentre estudiava no treballava, res em distreia... tan sols feia algun cangur, algunes horetes en un parvulari, però res important... em dedicava a estudiar i prou... o... ara que ho recordo, durant un temps també feia d'administrativa a mitja jornada, per les tardes, en una acadèmia d'informàtica -parlo del temps de les fitxes perforades... sí, sí, no existien ni els fabulosos disquets!!-) doncs res, una carrera de cinc anys, sense massa dificultat (va, no cal fer comèdia, que Dret no és difícil... clar que llegint resolucions del Jutge Llarena començo a valorar molt més la meva clarividència jurídica perquè ell, coses evidents, no les acaba d'entendre, pobre home)... per on anava?... Doncs res, que jo volia un Màster... Jo volia ser algú de reconeguda vàlua intel·lectual, algú admirat... i, per fi ho he aconseguit!!

Gràcies a la prestigiosa Universitat de Sant Esteve de les Roures puc ensenyar, joiosa, el MEU MASTER!!!



dissabte, 24 de març del 2018

No us conec personalment, però us admiro de tot cor...


En @joseprull ha dit al jutge: Tinc 2 fills, Roger i Bernat, de 3 i 8 anys. Avui vostè té el poder de decidir si els veig créixer. Si decideix tancar-me els lliuraré la dignitat d’haver defensat unes idees legítimes, lícites, nobles, democràtiques i d’haver-ho fet pacíficament


dijous, 1 de març del 2018

Presos polítics i polítics presos...


Parla XAVIER CORBERA, d'ERC a l'Ajuntament de Rubí.
Diu veritats de principi a fi.
Fem córrer aquest vídeo!!

dimecres, 31 de gener del 2018

Un tuit d'en Joan-Lluís Lluís


L'he vist i he pensat que millor no es pot explicar.

L'abat Escarré sabia de que parlava i l'escriptor Joan-Lluís Lluís ha tingut l'encert de recordar aquesta frase just en un moment en que ens convé moltíssim!


La gent "del carrer" sempre els diem als nostres polítics "A les manifestacions de l'onze de setembre -un record als Jordis!- anem tots junts. A la Via Catalana ens vàrem donar les mans, persones que no ens coneixiem de res, sense preguntar tu qui ets?, a qui votes?, d'on vens?... No calia!! Allí, doncs, estàvem fent país."


No ens rendim. No ens podem rendir! Som més de 2.079.340!... Seguim!!

divendres, 26 de gener del 2018

Una mica de màgia!!

Ahir vaig fer un post al blog "Roda el món..." i estic súper feliç, m'ha encantat, hi ha molts comentaris!! Jo creia que la gent no el veuria i sí, sí... sou molt macos!!! Ara m'he de posar jo les piles i anar llegint els altres posts, un per un, com cal.

Doncs bé, en el post parlava de la meva afició a OT. No diré que m'agrada "tot" del programa... a vegades penso que viure amb càmeres constantment al voltant els ha d'afectar (de fet, queden dues setmanes i els concursants estan esgotats) però sí que reconec que, dins del món dels Reality shows, és l'únic que m'ha fet mai gràcia (ni grans hermanos, ni illes perdudes, ni solters i casats, o com es digui... )

Hi ha una cosa que també m'agrada molt... i és LA MÀGIA!!

Bé doncs, Els concursants de l'Acadèmia, a part de les classes, de tant en tant reben visites: Igual un metge que els parla de la necessitat de donar sang, o dels transplantaments, alguna ONG, o algun escriptor... La majoria dels que van són cantants.

Doncs bé, l'altre dia van tenir una visita sorpresa, el MAGO POP


No sé si l'heu vist alguna vegada. L'estiu passat sortia un dia a la setmana per TV3, però alguns dias es va haver de suspendre el programa per qüestions d'actualitat política que feien canviar la programació.

Aquí us deixo la visita... Si us agrada la màgia no us ho perdeu!!... És cert que, entre mig explica algunes anècdotes i tal, és llarguet (34 minuts) però no es fa pesat. A més, el podeu veure en dues o tres vegades... És súper divertit!!

dijous, 25 de gener del 2018

Roda el món

Holaaaaaaaaa!!

Avui podeu llegir un post meu, llarg, inacabable, amb imatges i vídeos... com aquells que feia "abans" que poca gent deuria llegir sencers hehe... però no és aquí el trobareu al RODA EL MÓN...



Us aviso perquè ha sortit publicat de matinada, quan el vaig acabar, i de bon matí un company blogàire ja n'ha posat un altre (tant li costava esperar unes horetes?) i el meu ja ha passat a segon pla, pobret, ha viscut poc més de quatre hores i mentre la majoria dormíeu.

Aquest cap de setmana començaré jo a llegir, un per un, i amb calma, tots els posts que han sortit fins ara... alguns ja ho he fet, però ara ho faré ordenadament i bé ;-)

El teniu AQUÍ

dimarts, 23 de gener del 2018

El verset 20...


Copiat del Facebook de Josep Laplana Puy, Director del Museu de Montserrat. 

De fet, jo no sóc gens ni mica "feisbuquera", és una xarxa que no m'agrada, no entenc gaire i no m'hi sé moure bé, però m'han enviat el retall al Whatsapp, a través de la còpia d'una piulada que ha fet al seu Twitter (hahahaha si el meu pare llegís això pensaria que parlem en xinès) n'Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, i he volgut compartir-ho aquí.

(I ja he fet el segon post de l'any!!)

dilluns, 1 de gener del 2018

Comencem 2018!!

Començarem el nou any amb un ànim ben positiu a veure si oblidem ràpid el 2017, any amb molts nervis, sense llista de llibres, gairebé sense posts i gairebé sense intervencions en blogs amics (tot i que el fet que no comenti no vol dir que no entri gens...)

Tant de bo el 2018 sigui, de veritat, el de el renaixement d'aquest Blog... que ja té més de 10 anys d'antiguitat i ni me'n vaig adonar... Ara anirem a post per dia!! ;-)


Bon any, blogaires catosfèrics!!!