Encara no feia tres hores que era al llit quan Laura Fonts va rebre una trucada del seu secretari avisant-la de que la policia havia trobat al seu despatx, el cos sense vida d'un dels seus caps. Quan hi arriba, l'inspector encarregat del cas li demana que recordi els seus actes del dia abans... (Podeu llegir el Capítol I sencer clicant AQUÍ)
La Laura tornà, amb el pensament, al matí del divendres. Encara no feia 24 hores i semblava ja molt lluny.
Ella era la responsable màxima de l'empresa per Europa, tenia moltes responsabilitats però no molta feina perquè havia sabut envoltar-se d'un bon equip que treballava molt bé i que a ella només li calia supervisar, això feia que gaudís d'uns horaris prou flexibles per poder compaginar la feina amb la família i n'estava molt satisfeta.
Però els divendres no podia faltar al despatx, era el dia de la setmana que feien la reunió amb els caps mitjançant video-conferència. En Jeremy Harper des de la seu central a Nova York i en Kakuei Sukuda des de la fàbrica de Tokio es posaven al dia de la marxa de les seus repartides per mig món i donaven les ordres oportunes. La reunió d'aquesta setmana seria tensa, tots sabien que els resultats econòmics estaven per sota dels esperats i l'ombra d'una remodelació de personal planava sobre l'empresa. La Laura ho entenia però li sabia greu haver de prescindir de qualsevol dels membres del seu equip.
La seu de Barcelona no presentava gaires bons números perquè feia pocs mesos s'havia embrancat en el canvi de les oficines, la Laura va desaconsellar fer el pas però en Sukuda insistí que l'empresa necessitava un aparador enlluernador a Europa. Vistos els resultats s'havia comprovat que el moment escollit no va ser el més adient i que la Laura tenia raó, però això no evitava que ara tots en paguessin les conseqüències.
I això que el despatx nou era una meravella, tenia fins i tot un petit apartament privat on la Laura podia canviar-se de roba i descansar quan ho necessitava. Era refrescant-se al lavabo quan en Lluís entrà al despatx:
- Ha arribat l'agenda nova que va demanar, si em diu a qui la vol regalar jo mateix l'enviaré...
- No siguis tan eficient, contestà la Laura amb un somriure, aquesta agenda és un regal molt personal que he de fer jo mateixa. No saps de que va perquè fa poc que treballes amb mi, algun dia ja t'ho explicaré. Recorda avisar-me quan la reunió estigui preparada...
- És clar que si, Sra. Fonts, però encara falta ben bé una hora.
En Lluís marxà i la Laura agafà l'agenda, seria la que faria vint-i-tres. Les tretze primeres les hi havia regalat el seu marit per declarar-se-li amb una nota on li deia que n'hi havia dotze de buides dels anys que havien estat separats però que esperava omplir l'última junt amb ella. I ella havia dit que si, que també ho volia. Cada any n'omplien una amb els esdeveniments de la seva vida: el seu casament a Montserrat, el naixement dels seus fills, l'Eloi i la Mireia, algun disgust, pocs, i moltes alegries. Fins i tot, les dotze primeres agendes també estaven plenes perquè un dia els seus fills, amb 4 i 5 anys, van decidir que eren el millor lloc on estrenar els colors i retoladors que els havien portat els Reis. Quin disgust li van donar aquell dia, però ara se n'alegrava de tenir aquell altre record familiar.
Cada any n'omplien una amb els esdeveniments de la seva vida...
En Lluís tornà a entrar al despatx i va treure la Laura dels seus pensaments...
- Sra. Fonts, té el Sr. Harper al telèfon. La reunió d'avui s'ha anul·lat...
Mai abans s'havia anul·lat una reunió dels divendres, alguna cosa no anava bé.
- Bon dia, Jeremy. Què passa?
- Bon dia, Laura. En Kakuei ha desaparegut. M'he posat en contacte amb la fàbrica per preparar la reunió i m'han dit que ahir al vespre va agafar un avió cap a Europa. En saps alguna cosa?
- Res de res. Em deixes parada!. No pateixis que de seguida que me n'assabenti d'alguna cosa et truco.
Acabava de penjar el telèfon, sense entendre gairebé que passava quan el seu ajudant tornà a entrar.
- Sra. Fonts. El Sr. Sukuda vol parlar amb vostè...
- Però si m'acaben de dir que no el trobaven!. En quina línia és?
- No, si no és al telèfon. És aquí...
La Laura encara tenia la boca oberta quan en Kakuei Sukuda entrà apartant a en Lluís. El secretari de la Laura sortí tancant la porta del despatx i a fora es trobà la resta de l'equip que l'interrogaven amb la mirada. Tots sabien que les coses no anaven gaire bé a l'empresa però si el Sr. Sukuda havia fet acte de presència és que anaven molt malament.
Uns minuts després la vicepresidenta per Europa i el president general van sortir del despatx, la Laura va ordenar a en Lluís que informés a Jeremy Harper de que havien trobat al Sr. Sukuda i que tot anava bé i que, tots plegats, s'agafessin la resta del dia lliure. Dilluns es tornarien a veure.
La resta del dia no va ser de festa per la Laura. En Kakuei havia vingut a Europa darrere de la seva dona, la Patrícia de Folgueroles, que encara que ja tenia 46 anys seguia sent una malcriada nena rica. Això no li va importar al Sr. Sukuda quan només necessitava una dona de bandera i sense cervell que l'acompanyés a les recepcions i a les festes però ara ja no la suportava i volia separar-se'n. Quan en Sukuda li havia dit a la seva dona que li tallaria de cop la seva font d'ingressos inesgotable, ella se li havia rigut a la cara i li havia dit: Mentre sigui la teva esposa disposaré dels teus diners encara que no vulguis i si ens separem et deixaré pelat. En Sukuda havia fet anul·lar les targetes de la Patrícia però això no havia evitat que ella seguís gastant, la desesperació d'en Kakuei Sukuda era tanta que l'havia seguit fins Europa per demanar-li explicacions però encara no s'havien trobat.
La Laura coneixia la Patrícia de l'escola, no la suportava aleshores i seguia sense aguantar-la ara però també pensava que en aquest tema en Kakuei tenia el que es mereixia. Però això no li podia dir, així que el consolà durant tota la tarda, el portà a sopar i després el va convèncer per que tornés a casa.
- I no el tornà a veure?
La veu de l'inspector la feu tornar al dia d'avui.
No us perdeu demà
el següent capítol
al blog XAREL-10
Text complet del relat: McAbeu / Dibuixos: Assumpta
Comentaris tancats, recordeu que podeu enviar les vostres deduccions per e-mail a en Mac (macabeu2008@gmail.com)
