dilluns, 15 de novembre del 2021

Relats Conjunts: "Un conte per anar a dormir"

De ben petita ja m’agradava llegir. L’afició em venia per part de mare, que ens comprava contes per Sant Jordi i es preocupava que en les nostres celebracions d’aniversari, del sant, el Tió i els Reis sempre hi hagués algun llibre. 

Evidentment, les meves primeres lectures eren per a infants, però ben aviat vaig començar amb obres d’aquestes que no tenen edat i que poden agradar a un públic molt ampli. Entre els meus autors preferits destacava, per damunt de tots, i amb diferència, en Jules Verne! La seva fantàstica creativitat em fascinava. Saber que algunes de les coses que ell va imaginar s’han fet realitat amb el temps encara em tenia més embadalida. 

Doncs bé, amb això que us acabo de dir segur que podeu suposar com n’estic d’emocionada amb la gran notícia d’avui. Com haureu vist a tots els noticiaris, fent unes reformes al soterrani de la que va ser casa de Jules Verne a Amiens, que actualment és el museu, han aparegut, entre uns baguls i mobles vells, dues obres inèdites de l’autor. Tal com us ho dic! Dues obres inèdites!!

Veuen unes humitats miren d’on venen i on van, obren un vell soterrani i troben un tresor!! Porto tot el dia enganxada a Internet buscant informació sobre el tema!! Estic eufòrica!! 

Segons he llegit, una les dues obres seria un primer esborrany, una història breu, sobre un grup de joves que organitzen una competició esportiva en una mena de patinets elèctrics, per a promocionar l’esperanto. 

La segona és una passada. Sembla que està totalment acabada, revisada i estaria a punt de ser publicada.  Espero que ara la publiquin. I que no la toquin gens ni mica, que respectin el text original de l’autor. 

Han dit que hi ha uns fulls amb il·lustracions, signades per Léon Benett. En una d’elles, que ha ensenyat la televisió francesa, es veu una fabulosa nau espacial que flota entre planetes i estels i que té la forma del que podríem creure que és una gran calaixera. Quines ganes tinc de llegir aquesta història! 

Per què el gran autor hauria pensat que una nau podia tenir forma de calaixera? Segur que hi ha una explicació brillant! Segur que ens sorprendrà una vegada més! 

Seria la calaixera una mena de nau-mare i els calaixos petites naus exploradores? No sé, dic jo... No en tinc ni idea... Clar que els calaixos també podrien ser uns grans magatzems de provisions per si la nau s’atura a algun planeta... 

I les potes de la nau! Semblen ideals per poder avançar per terrenys estranys!

Quan surtin més dades ja les comentarem... Ara que hi penso, els calaixos potser tenen una funció defensiva... Ja callo, ja callo... És que estic impacient!


Relat escrit a proposta de RELATS CONJUNTS