No cal afegir-hi gaire cosa... És boníssim!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esports. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esports. Mostrar tots els missatges
dijous, 26 de novembre del 2015
dimecres, 15 d’abril del 2015
Eric Cantona: "Espanya no va guanyar el Mundial, el va guanyar Catalunya"
A vegades arriben regals inesperats... Gràcies Eric!!!
Proposo que li concedeixin una Creu de Sant Jordi ;-)
Les notícies esportives arriben ràpidament a tot el món i les paraules d'Eric Cantona són una publicitat impagable pel procés ;-))
Proposo que li concedeixin una Creu de Sant Jordi ;-)
Les notícies esportives arriben ràpidament a tot el món i les paraules d'Eric Cantona són una publicitat impagable pel procés ;-))
divendres, 5 de setembre del 2014
Fer el que més t'agradi...
Pels matins, quan estic sola per casa, mentre vaig fent coses -o perdo el temps miserablement- solc tenir posada Catalunya Informació per anar-me assabentant de què passa pel món.
Entre notícies i notícies, intercalen mini-espais, un d'aquests es diu "Blog de pares" i és força interessant. Trobo que el títol se li queda petit doncs moltes vegades dóna consells o explica coses que no tan sols poden fer servei als pares sinó a tot bitxo vivent (com, per exemple, la que escriu aquestes línies)
Fa tres o quatre dies estava jo distreta (perquè, de fet, tampoc és que escolti al cent per cent la pobre ràdio ja que el meu cervell no para mai quiet i és impossible concentrar-se en res quan tens una matèria gris dins el cap que no deixa de xerrar constantment) doncs, el que deia, que estava distreta quan una frase captada "al vol" va atraure la meva atenció. La frase en qüestió deia : "La gent creu que t'has de dedicar a allò pel que tens talent. Qui ho ha dit això? T'has de dedicar a allò que t'agrada, a allò que et fa feliç, a allò que et fa sentir realitzat..."
La frase em va agradar moltíssim. Encara no sabia de què anava i, en mitja centèsima de segon la meva imaginació ho va aplicar a coses com les meves pors habituals a dibuixar i pintar. Tant que m'agrada! Tants colors, llapis, retoladors, papers, llibretes que tinc!... Però no en sé... M'agrada moltíssim. Molt, molt... però si ho faig el resultat no serà res de qualitat. No valdrà "res".
L'entrevistat seguia parlant... "T'has de dedicar a allò que t'agrada, a allò que et fa feliç, a allò que et fa sentir realitzat...Home, si a sobre és per allò que tens talent, oli en un llum, perfecte, però no sóc gens partidari que triï el talent.
- De què tens talent?
- Per jugar a bàsquet... ja, però a mi m'agrada el tennis taula.
- Doncs juga a tennis taula, per més talent que tinguis per jugar a bàsquet..."
La teoria en qüestió, que em va semblar fantàstica, ideal per a ser feliç és d'en Pep Marí, cap del departament de psicologia de l'esport del CAR, el Centre d'Alt Rendiment, de Sant Cugat del Vallès. El Mini-espai, dins la programació de Catalunya Informació dura quatre o cinc minuts però sempre, quan s'acaba, diuen que a la web en pots trobar una versió més llarga. I jo l'he buscat. Són vint-i-cinc minuts del que considero una filosofia excel·lent. Està aplicat al món de l'esport, evidentment, però pot valdre per moltes altres coses.
Si sou pares, o mestres, o treballeu amb criatures o joves... o res de tot això, però sou persones, segur que us agradarà. Aquí us ho deixo (que sí que hi és... potser tardi uns segons a sortir, però hi és) ;-)
Entre notícies i notícies, intercalen mini-espais, un d'aquests es diu "Blog de pares" i és força interessant. Trobo que el títol se li queda petit doncs moltes vegades dóna consells o explica coses que no tan sols poden fer servei als pares sinó a tot bitxo vivent (com, per exemple, la que escriu aquestes línies)
Fa tres o quatre dies estava jo distreta (perquè, de fet, tampoc és que escolti al cent per cent la pobre ràdio ja que el meu cervell no para mai quiet i és impossible concentrar-se en res quan tens una matèria gris dins el cap que no deixa de xerrar constantment) doncs, el que deia, que estava distreta quan una frase captada "al vol" va atraure la meva atenció. La frase en qüestió deia : "La gent creu que t'has de dedicar a allò pel que tens talent. Qui ho ha dit això? T'has de dedicar a allò que t'agrada, a allò que et fa feliç, a allò que et fa sentir realitzat..."
La frase em va agradar moltíssim. Encara no sabia de què anava i, en mitja centèsima de segon la meva imaginació ho va aplicar a coses com les meves pors habituals a dibuixar i pintar. Tant que m'agrada! Tants colors, llapis, retoladors, papers, llibretes que tinc!... Però no en sé... M'agrada moltíssim. Molt, molt... però si ho faig el resultat no serà res de qualitat. No valdrà "res".
- De què tens talent?
- Per jugar a bàsquet... ja, però a mi m'agrada el tennis taula.
- Doncs juga a tennis taula, per més talent que tinguis per jugar a bàsquet..."
La teoria en qüestió, que em va semblar fantàstica, ideal per a ser feliç és d'en Pep Marí, cap del departament de psicologia de l'esport del CAR, el Centre d'Alt Rendiment, de Sant Cugat del Vallès. El Mini-espai, dins la programació de Catalunya Informació dura quatre o cinc minuts però sempre, quan s'acaba, diuen que a la web en pots trobar una versió més llarga. I jo l'he buscat. Són vint-i-cinc minuts del que considero una filosofia excel·lent. Està aplicat al món de l'esport, evidentment, però pot valdre per moltes altres coses.
 |
| Pep Marí. Psicòleg de l'esport |
Si sou pares, o mestres, o treballeu amb criatures o joves... o res de tot això, però sou persones, segur que us agradarà. Aquí us ho deixo (que sí que hi és... potser tardi uns segons a sortir, però hi és) ;-)
dimarts, 26 d’agost del 2014
Vuit partits
Ha començat la Lliga! Iupiiiiiii! Oblidem-nos dels problemes de la vida diària i gaudim de la màgia de l'esport rei!!... Això sí, ja que ens deixem "anestesiar" voluntàriament, al menys que els qui maneguen tot això facin les coses una mica bé! Què menys podem demanar?
Comença la Lliga, sí, però la primera travessa (sistema amb el qual espero algun dis ser rica) va farcida d'equips anglesos i la segona d'italians. Per què? Doncs pel numeret que han organitzat a segona divisió amb el Múrcia i el Mirandés.
Però bé, aquestes cosetes -tan pròpies de la #marcaespaña, tot s'ha de dir- són el de menys. Al final tot s'arregla i a jugar! I que guanyi el millor!!
... El millor? O aquell que tingui més ajuts?
L'aperitiu a la primera jornada lliguera va ser el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya guanyada amb tota justícia per l'Atlético de Madrid. I ja arribo on volia arribar. En el transcurs del partit, en Simeone -entrenador de l'Altético- protesta una jugada i, en la queixa, dóna unes petites "collejas" a l'àrbitre assistent. Mai de la vida qualificaria aquells petits copets al clatell d'agressió, senzillament, perquè no ho són. Podríem dir que es tracta d'una falta de respecte o de consideració, però agressió no. Tot i així, això li va costar la vermella. En Simeone reacciona (com tants d'altres abans d'ell) aplaudint l'àrbitre per la seva decisió i marxa demanant al públic que no pari d'animar l'equip. Després, malgrat estar expulsat, va seguir el partit des de la grada. Tot això, ficat en un sac, ha donat un resultat de vuit partits de sanció... VUIT PARTITS DE SANCIÓ!!
Sí, bona gent que llegiu aquest humil blog. Vuit partits de sanció és exactament el mateix càstig que va merèixer aquesta simpàtica i esportiva multi-acció de Pepe:
Què us sembla pitjor, la multi-acció de Simeone o la multi-acció de Pepe?
Recordem també què passa quan qui no té una bona conducta és entrenador del Madrid.
L'indesitjable Mourinho, amb tota la intenció del món, s'apropa cap en Tito Vilanova (llavors segon entrenador del Barça) i li fica el dit a l'ull (agressió!) Quan en Tito es tomba i, amb tota la justificació del món, li dóna una empenta (què menys?, aquell boig l'acabava d'agredir!) què va passar?... UN PARTIT de sanció... PER ALS DOS!! O sigui, Un per a cada un: Un partit pel que ataca i un pel que es defensa...
Així anem...
Ah! Aquesta setmana hem encertat un "10" a la travessa! Cobrem 1,22 €!
Comença la Lliga, sí, però la primera travessa (sistema amb el qual espero algun dis ser rica) va farcida d'equips anglesos i la segona d'italians. Per què? Doncs pel numeret que han organitzat a segona divisió amb el Múrcia i el Mirandés.
Però bé, aquestes cosetes -tan pròpies de la #marcaespaña, tot s'ha de dir- són el de menys. Al final tot s'arregla i a jugar! I que guanyi el millor!!
... El millor? O aquell que tingui més ajuts?
L'aperitiu a la primera jornada lliguera va ser el partit de tornada de la Supercopa d'Espanya guanyada amb tota justícia per l'Atlético de Madrid. I ja arribo on volia arribar. En el transcurs del partit, en Simeone -entrenador de l'Altético- protesta una jugada i, en la queixa, dóna unes petites "collejas" a l'àrbitre assistent. Mai de la vida qualificaria aquells petits copets al clatell d'agressió, senzillament, perquè no ho són. Podríem dir que es tracta d'una falta de respecte o de consideració, però agressió no. Tot i així, això li va costar la vermella. En Simeone reacciona (com tants d'altres abans d'ell) aplaudint l'àrbitre per la seva decisió i marxa demanant al públic que no pari d'animar l'equip. Després, malgrat estar expulsat, va seguir el partit des de la grada. Tot això, ficat en un sac, ha donat un resultat de vuit partits de sanció... VUIT PARTITS DE SANCIÓ!!
Sí, bona gent que llegiu aquest humil blog. Vuit partits de sanció és exactament el mateix càstig que va merèixer aquesta simpàtica i esportiva multi-acció de Pepe:
Què us sembla pitjor, la multi-acció de Simeone o la multi-acció de Pepe?
Recordem també què passa quan qui no té una bona conducta és entrenador del Madrid.
L'indesitjable Mourinho, amb tota la intenció del món, s'apropa cap en Tito Vilanova (llavors segon entrenador del Barça) i li fica el dit a l'ull (agressió!) Quan en Tito es tomba i, amb tota la justificació del món, li dóna una empenta (què menys?, aquell boig l'acabava d'agredir!) què va passar?... UN PARTIT de sanció... PER ALS DOS!! O sigui, Un per a cada un: Un partit pel que ataca i un pel que es defensa...
Així anem...
Ah! Aquesta setmana hem encertat un "10" a la travessa! Cobrem 1,22 €!
dimecres, 16 de novembre del 2011
Molts catalans no donem suport a la selecció espanyola
Aquesta frase la penso jo... i tant si la penso! Però avui us vull ensenyar un vídeo en que un jove blogaire que molts coneixereu la va deixar anar en un programa de la BBC i es va quedar tan feliç.
L’Albert és qui feia un magnífic espai anomenat “El racó blaugrana”, i parlo en passat perquè, per falta de temps, el blog està gairebé inactiu (aprofitaré per demanar des d’aquí que el torni a posar en marxa, que per fer un post per setmana tampoc passaria res... Albert, torna!!). Ell és culé des de que va néixer (per cert, que va venir al món un dia en que el Barça va guanyar al Madrid) i soci blaugrana des de que tenia un dia de vida.
A més, com a seguidor del futbol anglès, el club dels seus amors a la Premier League és l’Everton. És en aquesta segona faceta i, com a fundador d’una penya d’aquest club a la Ciutat Comtal, la Barcelona Toffees, que la BBC el va convidar a intervenir en un programa d’esports.
Ell havia de parlar de l’Everton però resulta que pocs dies abans del programa hi va haver uns incidents racistes al futbol d’aquell país i van acabar tots parlant d’aquest tema. Arriba el torn de l’Albert (poseu el vídeo al minut 9 i 15 segons) i comença parlant de quan Eto’o va estar a punt de deixar el camp del Saragossa per insults del públic, o de Cesc Fàbregas, recentment acusat pels sevillistes d’haver faltat al respecte a Kanouté.
Jason Roberts, davanter del Blackburn, li recorda (minut 10:22) el cas de Luís Aragonés que, quan era seleccionador espanyol, per motivar un jugador li va dir que ell era millor que “ese negro de mierda”. Roberts critica molt aquesta actitud i li diu que a Anglaterra això no se li hagués passat a Aragonés. L’Albert va responent i diu que en el fons Aragonés no és racista, que sempre ha tingut jugadors negres i que alguns són amics seus, però que, efectivament, coses així no s’haurien de permetre.
Jason Roberts insisteix (minut 12:07) i li pregunta directament si ell pot recolzar que un home que va parlar així seguís com a seleccionador espanyol... i aquí arribem al moment clau (minut 12:18) en que l’Albert ja es despenja i li diu clarament:
Bé, de fet, a mi no m’importa la selecció espanyola, perquè jo sóc català i molts catalans no donen cap mena de suport a la selecció espanyola (atenció la cara de Jason Roberts al minut 12:29!!) per tant, ell no m’interessa. És un tema que no m’afecta ja que jo no sóc seguidor de la selecció espanyola.
I si us he dit que us fixéssiu amb la cara de Roberts és perquè fa un gest com si estès pensant “és veritat, això ja ho havia sentit a dir que els catalans no donen suport a la selecció d’Espanya!” i em va fer molta gràcia.
Ben fet, Albert!! Espero que aquell programa tingués moltíssima audiència i que les teves paraules servissin per anar donant a conèixer el nostre fet nacional.
L’Albert és qui feia un magnífic espai anomenat “El racó blaugrana”, i parlo en passat perquè, per falta de temps, el blog està gairebé inactiu (aprofitaré per demanar des d’aquí que el torni a posar en marxa, que per fer un post per setmana tampoc passaria res... Albert, torna!!). Ell és culé des de que va néixer (per cert, que va venir al món un dia en que el Barça va guanyar al Madrid) i soci blaugrana des de que tenia un dia de vida.
A més, com a seguidor del futbol anglès, el club dels seus amors a la Premier League és l’Everton. És en aquesta segona faceta i, com a fundador d’una penya d’aquest club a la Ciutat Comtal, la Barcelona Toffees, que la BBC el va convidar a intervenir en un programa d’esports.
Ell havia de parlar de l’Everton però resulta que pocs dies abans del programa hi va haver uns incidents racistes al futbol d’aquell país i van acabar tots parlant d’aquest tema. Arriba el torn de l’Albert (poseu el vídeo al minut 9 i 15 segons) i comença parlant de quan Eto’o va estar a punt de deixar el camp del Saragossa per insults del públic, o de Cesc Fàbregas, recentment acusat pels sevillistes d’haver faltat al respecte a Kanouté.
Jason Roberts, davanter del Blackburn, li recorda (minut 10:22) el cas de Luís Aragonés que, quan era seleccionador espanyol, per motivar un jugador li va dir que ell era millor que “ese negro de mierda”. Roberts critica molt aquesta actitud i li diu que a Anglaterra això no se li hagués passat a Aragonés. L’Albert va responent i diu que en el fons Aragonés no és racista, que sempre ha tingut jugadors negres i que alguns són amics seus, però que, efectivament, coses així no s’haurien de permetre.
Jason Roberts insisteix (minut 12:07) i li pregunta directament si ell pot recolzar que un home que va parlar així seguís com a seleccionador espanyol... i aquí arribem al moment clau (minut 12:18) en que l’Albert ja es despenja i li diu clarament:
Bé, de fet, a mi no m’importa la selecció espanyola, perquè jo sóc català i molts catalans no donen cap mena de suport a la selecció espanyola (atenció la cara de Jason Roberts al minut 12:29!!) per tant, ell no m’interessa. És un tema que no m’afecta ja que jo no sóc seguidor de la selecció espanyola.
I si us he dit que us fixéssiu amb la cara de Roberts és perquè fa un gest com si estès pensant “és veritat, això ja ho havia sentit a dir que els catalans no donen suport a la selecció d’Espanya!” i em va fer molta gràcia.
Ben fet, Albert!! Espero que aquell programa tingués moltíssima audiència i que les teves paraules servissin per anar donant a conèixer el nostre fet nacional.
dimecres, 27 d’abril del 2011
És així com m'agrada a mi... i no en sabria dir res més...
MOLTES GRÀCIES, PEP!!!
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descrobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així, com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tant petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.
Editat a les 0:40 del dia 28
NOTA:
Potser alguns dels que passeu per aquí coneixeu a l'ALBERT del Blog El Racó Blaugrana... és un blog que actualment està pràcticament inactiu doncs el seu amo té poc temps a causa dels estudis, però és un culé de primera categoria.
He llegit a ca l'ELUR que l'ALBERT ha tingut un accident de moto i justament l'estaven operant mentre es jugava el partit. L'operació ha anat bé i ara toca recuperar-se...
L'ELUR ha proposat al seu blog, i jo m'hi sumo, que li deixem missatges d'ànim allí, a casa seva, al RACÓ BLAUGRANA... Us hi apunteu? :-)
Moltes gràcies i FORÇA BARÇA!!
diumenge, 3 d’abril del 2011
Bona pinta...
És cert... no està guanyada. No ens precipitem... i ho dic de veritat... Ara bé... No creieu que això té moooolt bona pinta? ;-)
dissabte, 15 de gener del 2011
Ivan Tibau serà el nou secretari d'Esports de la Generalitat.
Aquest matí, en posar la ràdio, he escoltat una notícia que m’ha agradat...
Ivan Tibau serà el nou secretari d'Esports de la Generalitat
Així doncs, faig aquest post per celebrar que algú que, pel que he anat coneixent d’ell a través de les seves decissions i actuacions sempre m’ha caigut genial, tindrà ara l’oportunitat de treballar més a fons en un àmbit que coneix molt bé.
Copio de la Viquipèdia
Ivan Tibau i Ragolta (Lloret de Mar, 27 de gener de 1973) va ser un jugador d'hoquei patins català, que actualment és entrenador d'un equip base del CH Lloret.
Ha estat internacional per la selecció catalana en diverses ocasions. Ha estat capità de Catalunya des del Campionat del Món "B" de Macau 2004 fins la seva retirada de la selecció catalana el 29 de desembre de 2007 coincidint amb el partit que enfrontà Catalunya a l'equip mundial del Reno World All Stars. Pocs dies abans, el 24 de desembre, Tibau va rebre un acte d'homenatge a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.
El 19 de setembre de 2003 anuncià en declaracions a Catalunya Ràdio que no tornaria a jugar amb la selecció espanyola, tot i que la catalana no pogués competir oficialment. La decisió, també considerada pel porter català Jaume Llaverola, fou presa a conseqüència de la seva exclusió de la convocatòria del Campionat del Món "A" de Portugal argumentada, segons els jugadors, per haver demostrat sempre preferència a jugar per la selecció catalana que l'espanyola. Les declaracions li va costar l'expulsió del combinat espanyol, on Tibau havia jugat gairebé sempre durant els darrers anys.
Al finalitzar la temporada 2007-2008, Tibau anuncià la seva retirada com a jugador i acceptà la proposta de dirigir el CH Lloret que li va fer Albert Pons, entrenador del primer equip d'aquell moment. Tibau, a més a més, ha estat treballador de Caixa de Girona a Blanes i regidor d'Esports de l'Ajuntament de Lloret de Mar per CiU.
dimarts, 28 de desembre del 2010
Parlant de samarretes...
Com vaig explicar al meu post anterior, el meu nebot vol la samarreta de la selecció catalana. Finalment, no li comprarem nosaltres perquè comprar "a ull" no és el que més m'agrada fer. Tot i que en Josep Lluís havia trobat aquí a Reus una botiga que la tenien! Però més val que li comprin els seus pares i se la pugui provar i assegurar-se que li va bé.
Ara bé, la samarreta que espero que no ens demani mai és la que serà segona equipació del Barça de la propera temporada!! Tot i que, evidentment, la primera samarreta seguirà essent blaugrana, sembla ser que, segons els acords amb la Qatar Foundation, la segona podria ser blanca!! Un dels dissenys amb que Nike està treballant és aquest:
Una altre opció seria dues franges una blava i una grana, verticals, i damunt aniria l'escut. Però, en tot cas, el fons seria blanc.
Recordo quan la famosa samarreta de Kappa, amb la franja blanca, que molta gent -entre ells jo- varem posar el crit al cel!!... Aquesta vegada és molt pitjor. I que no ens diguin que no és el primer equip, perquè ja sabem que el Barça juga molts partits amb segona i tercera samarreta. Quines altres sorpreses guarda l'acord amb aquesta Fundació?
Personalment, espero que cap culé la compri!!
Ara bé, la samarreta que espero que no ens demani mai és la que serà segona equipació del Barça de la propera temporada!! Tot i que, evidentment, la primera samarreta seguirà essent blaugrana, sembla ser que, segons els acords amb la Qatar Foundation, la segona podria ser blanca!! Un dels dissenys amb que Nike està treballant és aquest:
Una altre opció seria dues franges una blava i una grana, verticals, i damunt aniria l'escut. Però, en tot cas, el fons seria blanc.
Recordo quan la famosa samarreta de Kappa, amb la franja blanca, que molta gent -entre ells jo- varem posar el crit al cel!!... Aquesta vegada és molt pitjor. I que no ens diguin que no és el primer equip, perquè ja sabem que el Barça juga molts partits amb segona i tercera samarreta. Quines altres sorpreses guarda l'acord amb aquesta Fundació?
Personalment, espero que cap culé la compri!!
diumenge, 26 de desembre del 2010
Ajudeu-me!!
El meu estimat nebot petit, fill del meu germà i fillol del meu marit, vol per Reis la samarreta de la selecció catalana de futbol.
Estic mirant llocs per comprar-la (per una vegada que no demana un joc de la ditxosa Play o qualsevol dels seus similars o, directament, “diners”...) però, a part d’haver descobert que val un ronyó, només la trobo a botigues “on line” i jo vull que se la provi abans de comprar-la. El noi té 10 anys però és molt alt i més aviat fort. Fa dos anys pel seu aniversari entre ma germana i jo li vàrem regalar la del Barça, la vàrem comprar de 10 anys (llavors justament en feia 8) i li anava bé però... “massa bé” o sigui que no la va poder dur massa temps. Ara li vull veure posada abans de fer la despesa.
Algú sap dir-me botigues de Barcelona on es pugui comprar a la forma tradicional? (Mirant i tocant el producte) Potser la tenen a alguna botiga del Barça? A El Corte Inglés? On? Moltes gràcies :-)
Estic mirant llocs per comprar-la (per una vegada que no demana un joc de la ditxosa Play o qualsevol dels seus similars o, directament, “diners”...) però, a part d’haver descobert que val un ronyó, només la trobo a botigues “on line” i jo vull que se la provi abans de comprar-la. El noi té 10 anys però és molt alt i més aviat fort. Fa dos anys pel seu aniversari entre ma germana i jo li vàrem regalar la del Barça, la vàrem comprar de 10 anys (llavors justament en feia 8) i li anava bé però... “massa bé” o sigui que no la va poder dur massa temps. Ara li vull veure posada abans de fer la despesa.
Algú sap dir-me botigues de Barcelona on es pugui comprar a la forma tradicional? (Mirant i tocant el producte) Potser la tenen a alguna botiga del Barça? A El Corte Inglés? On? Moltes gràcies :-)
dimarts, 30 de novembre del 2010
T'estimo, Barça!!!!
Sóc feliç!! Sóc molt, molt feliç!!
Sí, sí, potser hi haurà gent que no entendrà que un partit de futbol pugui ocasionar una sensació d’alegria desbordada com aquesta!! Han guanyat els bons, els que juguen net, els que aposten per l’espectacle, els que persisteixen, els que lluiten, els que s’entreguen.
Jo puc anar poc al camp del Barça, de fet no hi puc anar gairebé mai, però una de les vegades que vaig tenir la gran sort de ser allí va ser el dia del Gamper de l’any 2008, el dia de la presentació de l’equip, de la presentació d’en Pep Guardiola... i vaig poder sentir en directe la seva promesa de treball, d’esforç, d’entrega... aquell "persistirem" el tinc gravat al cor... sí, sí, al cor, perquè, per a mi, ser culé, ser del Barça és un sentiment, i jo sóc una radical en tot allò que estimo, i al Barça l’estimo, com deia el mosaic que avui ha lluït al Camp Nou... Ni insults ni ofenses (això ja ho fan altres), tan sols una declaració d’amor envers els nostres colors... i, després, a deixar-nos portar per la meravella del joc del millor equip del món!!
BARÇA-5 / R. MADRID-0
Podeu veure els gols clicant AQUÍ :-)
Titular del diari ARA
Golejadors: Xavi, Pedro, Villa, Villa i Jeffren.
Celebració final.
Fotos: Retallades dels diaris Ara, As i The Sun.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
La veritable lletra de l'himne de la Champions...
Ahir, a un altre blog, se’m va ocórrer dir que cada vegada que escoltava la cançó “I get knocked down” del grup Tubthumping, el meu cap “entenia” la frase “Aquí el Nou Camp”...
Feu la prova... escolteu la tornada i podreu comprovar clarament com, efectivament, diuen això “Aquí el Nou Camp”
Però això no és res... el gran mestre de l’enginy catosfèric, en Mac McAbeu, ha contestat aquest matí amb un altre vídeo que és una passada. Ho heu d’escoltar. No passeu per aquí sense clicar el vídeo i, sense fer gens ni mica de cas de les imatges horribles i tendencioses que s'hi poden veure, comprovar com la lletra de l’himne de la Champions diu això:
ÉS EL BARÇA
SI, SI, SI... BARÇA
I SOLO CHAMPIONS
EL BARÇAAA, EL BARÇAAA
QUE VA A CONSEGUIR... LA CHAAAMPIONS!
La Rits i jo ja deiem que sentiem "El Barça" a la lletra d'aquest himne, però tot això supera les nostres expectatives!!
En Mac McAbeu ha demostrat (fent honor al seu magnífic blog d’enigmes i endevinalles) que té una gran capacitat de resoldre misteris, fins i tot a vegades pot preveure el futur. En aquest cas ell creu que això podria ser un text profètic que vindria a dir que aquesta temporada el Barça guanyaria un títol, però només un i que seria la Champions (“sólo Champions”) tot i que també diu que potser, enlloc de “sólo Champions” potser es pot entendre “son los Champions”...
En tot cas, ara mateix, a 27 d’octubre de 2010 (dia de l’aniversari de la meva marona... mama!! Felicitats!!) jo us pregunto:
- Signarieu ara el fet que el Barça aquest any guanyés la Champions, però només la Champions? (Això val fins al final de temporada... o sigui que la Súpercopa d’Europa ja la podríem tornar a guanyar, clar)
a) Sí
b) No
Doncs bé, aquí podeu dir el que vulgueu, però l’enquesta de veritat, a la barra lateral, voteu allí... I no oblideu d’escoltar la lletra de l’himne!! ;-)
Feu la prova... escolteu la tornada i podreu comprovar clarament com, efectivament, diuen això “Aquí el Nou Camp”
Però això no és res... el gran mestre de l’enginy catosfèric, en Mac McAbeu, ha contestat aquest matí amb un altre vídeo que és una passada. Ho heu d’escoltar. No passeu per aquí sense clicar el vídeo i, sense fer gens ni mica de cas de les imatges horribles i tendencioses que s'hi poden veure, comprovar com la lletra de l’himne de la Champions diu això:
ÉS EL BARÇA
SI, SI, SI... BARÇA
I SOLO CHAMPIONS
EL BARÇAAA, EL BARÇAAA
QUE VA A CONSEGUIR... LA CHAAAMPIONS!
La Rits i jo ja deiem que sentiem "El Barça" a la lletra d'aquest himne, però tot això supera les nostres expectatives!!
En Mac McAbeu ha demostrat (fent honor al seu magnífic blog d’enigmes i endevinalles) que té una gran capacitat de resoldre misteris, fins i tot a vegades pot preveure el futur. En aquest cas ell creu que això podria ser un text profètic que vindria a dir que aquesta temporada el Barça guanyaria un títol, però només un i que seria la Champions (“sólo Champions”) tot i que també diu que potser, enlloc de “sólo Champions” potser es pot entendre “son los Champions”...
En tot cas, ara mateix, a 27 d’octubre de 2010 (dia de l’aniversari de la meva marona... mama!! Felicitats!!) jo us pregunto:
- Signarieu ara el fet que el Barça aquest any guanyés la Champions, però només la Champions? (Això val fins al final de temporada... o sigui que la Súpercopa d’Europa ja la podríem tornar a guanyar, clar)
a) Sí
b) No
Doncs bé, aquí podeu dir el que vulgueu, però l’enquesta de veritat, a la barra lateral, voteu allí... I no oblideu d’escoltar la lletra de l’himne!! ;-)
diumenge, 27 de juny del 2010
Catalunya campiona de la Copa Amèrica d'hoquei patins!!!
Avui Catalunya jugava les dues finals de la Copa Amèrica d'hoquei patins. Ambdues contra Argentina.
A la final femenina s'han imposat les sud-americanes per 2 gols a 1... Així doncs, moltes felicitats a Argentina!
A la final masculina els catalans han estat els guanyadors per un resultat de 3-0... Enhorabona Catalunya!!! Pas a pas ho aconseguirem!!!
I bé... unes fotos directament de la meva tele :-))
No us oblideu de passar per aquest post... val la pena llegir-lo.
UNA NACIÓ, UNA SELECCIÓ!!
Catalunya a les dues finals de la Copa Amèrica d'Hoquei Patins
La meva Selecció Nacional no participa als Mundials de Futbol...
La meva Selecció Nacional sí participa a la Copa Amèrica d’Hoquei patins... I què fa Catalunya participant a la Copa Amèrica? Tot té una explicació...
Podeu llegir un magnífic article sobre el tema al blog “Que tinguem sort” de l'Albert B. i R.
Catalunya va golejar al Brasil. Foto copiada del Diari El Punt d'avui, 27 de juny de 2010.
Per cert, tant en el torneig femení (que es juga en aquests moments) com en el masculí (que començarà a les sis de la tarda) hem arribat a la final i, en ambdós casos, es juga contra Argentina.
Endavant, Catalunya!!!
La final masculina en directe pel Canal 33.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)