El calendari d'Advent torna... sense avís previ!!

Doncs sí, benvolguts blogaires... Ja el tenim aquí!! 

Passeu i llegiu (i agafeu bombonets)

Quatre o Cinc?

Vosaltres trieu: Us agrada més el quatre o el cinc?... Perquè aquests són els dos únics dies lliures que queden del Calendari d'Advent catosfèric!!

Apunteu-vos, va!! Es necessiten dues bones persones, valentes i imaginatives que vulguin participar d'aquest Joc-Tradició nostre ;-)

El Blog Calendari d'Advent és un blog que només funciona 25 dies l'any i els posts dels qual estan fets per diferents persones. Han d'estar relacionats amb el Nadal des de qualsevol punt de vista (Gastronomia, Tradicions pels petits, Religió, Manualitats, Entreteniments, Música, Fotografia, Literatura, Regals, Decoració... el que us passi pel cap i us agradi compartir)

Qui vulgui fer un post, ho farà com a AUTOR del Blog, o sigui, que s'ha de posar en contacte amb la Mireia, a través d'aquesta adreça: unaltreinvent@gmail.com i ella li donarà "les claus" del blog perquè, el dia triat, pugui fer el post.

Tots els posts hauran de sortir a les 00:01 del dia escollit (és perquè tots tinguin la mateixa duració i cada dia es canviï a la mateixa hora) i, per complir amb la tradició dels Calendaris d'Advent, al final del post -sigui quin sigui la seva temàtica- hi posem una imatge d'alguna -o algunes- xocolatina.

Més informació: AQUÍ.

Diada del Mercadal 2011: Trobada castellera a Reus

La Plaça Mercadal és a uns vint minuts a peu des de casa meva (potser una mica més al meu pas) i, al poc d’arribar, els meus genolls m’han començat a dir “Assumpta, això no ho aguantaràs” i jo els he contestat “això és el que vosaltres us penseu”. Però el cert és que tot semblava indicar que serien ells els qui tindrien raó, doncs la plaça era plena, jo no sóc gens alta (eufemisme per dir que no passo de l’1,60) i, després de la primera actuació, el 3 de 8 dels Xiquets de Reus, els peus ja mostraven símptomes d’"inflamenta" (a més, feia calor!! que no sap “el temps” que ja som a octubre?)

Gent més alta davant meu... no puc fer fotos mínimament acceptables... i el meu cervell que busca solucions. Miro al meu voltant... a l’Ajuntament hi ha una balconada amb gent... però, en angle recte, hi ha un altre edifici amb un preciós balcó: la seu de Convergència! I jo que li dic al Josep Lluís, “ostres, què bé que deuen estar aquests del balcó, es poden recolzar a la barana...”, i, sense pensar-ho un moment, li dic “anem-hi”...

Al davant, l'Ajuntament. Encerclat en verd, la balconada de la seu de Convergència
(Foto agafada de Google)

Ell sempre és més prudent que jo, però el cert és que la festa acabava de començar i jo ja em sentia cansada... he pensat “el pitjor que em pot passar és que no em deixin pujar” (ho veia difícil que em fessin fora, perquè jo tinc molt de rotllo i ja tenia preparat el discurset de l’artritis i el meu amor pels castells, etc.), així que he creuat la plaça entremig de la gentada i he arribat a l’edifici en qüestió. La porta del carrer era oberta de bat a bat i l’escala era plena de castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que ho havien agafat com a quarter general... Jo, passant pel mig, pujo l’escala, arribo al primer pis i... oh! la porta també és ben oberta... entro, travesso una gran sala i... surto al balcó!! Genial!!... Des de dalt veig que en Josep Lluís m’ha seguit fins la porta, així que li faig senyes que pugi i au, tota la gala al balcó... i, de tant en tant, breus minuts de descans a una de les cadires que hi havia a la sala del costat.

Des d’allí dalt he gravat aquestes imatges, ja pensant en el blog, per ensenyar-vos l’ambient:

Aquests són els castells que avui s'han fet. Gràcies XeXu per passar-me el quadre i estalviar-me feina ;-)


(c) vol dir carregat (l'han fet, però els ha caigut quan el desmuntaven)
(i) vol dir intent (els ha caigut quan encara no havien acabat de carregar-lo)
f vol dir folre
P vol dir pilar
3de9 vol dir nou pisos amb tres castellers a cada pis, excepte el “pom de dalt”, que són els tres pisos més superiors: una parella (els dosos) al damunt l’acotxador i al damunt l’enxaneta.



I, per acabar, algunes de les més de seixanta fotos que he fet (Al principi tenia el sol de cara i al final, quan s'anava fent fosc, hi tenia els focus... així que no són tot lo bones que haurien pogut ser des del lloc privilegiat on era)

Anem fent ambient!!!

Aquesta tarda, a dos quarts de sis, té lloc la Diada Castellera Mercadal 2011!!

Segons el sorteig, l'ordre d'actuació serà:

1r. La colla anfitriona: Xiquets de Reus
2n. Castellers de Vilafranca
3r. Colla Vella dels Xiquets de Valls
4t. Minyons de Terrassa
5è. Colla Joves Xiquets de Valls

No he trobat enlloc un gràfic ben fet de la situació de les colles a la Plaça, així que he fet un retall de pantalla del vídeo del sorteig, un moment que enfoquen el panell... es veu una mica guerxo, però he mirat d'estirar-la per donar-li amplada i crec que s'enten (sobre tot si ens fixem en el número). A l'angle superior dret, l'Ajuntament.


Quines ganes de ser-hi!! ;-))

Espero poder fer bones fotos i nou post al vespre o demà! :-)

BON NADAL!!

"- No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora."

(Del capítol segon de l'Evangeli de Sant Lluc)

Fragment vitrall catedral Birmingham (Gentilesa d'Assur)

Les dotze van tocant,
Escolania de Montserrat

NADAL

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

(Carles Riba)

Fer postals de Nadal a casa.

Són fetes a mà. Són fàcils i es passa una estona entretinguda. Per algunes m'he inspirat en alguna que he vist, altres les he inventat totalment... Si us agraden, aquí podeu veure com les he fet ;-)

Maria, patrona de les meves ciutats

Avui és la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la meva estimada ciutat de Barcelona i demà, dia 25, és la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, la meva ciutat d’adopció ;-)

Que les dues festes es celebrin en dos dies consecutius sempre m’ha fet gràcia, com si fos un senyal, com si indiqués que les dues ciutats havien d’anar agermanades dins el meu cor (val, digueu-me “cursi”) però és un detall que m’agrada.

Així doncs, un homenatge a Maria, la noia de Natzaret, la mare del Cel, en dues de les seves advocacions que em són més properes.

Mare de Déu de la Mercè.

Dels captius Mare i Patrona,
puix del cel ens heu baixat:
Princesa de Barcelona,
protegiu vostra ciutat.

Mare de Déu de Misericòrdia.

Puix vos sou la nostra mare
i ho tenim en gran honor,
Verge de Misericòrdia
mireu-nos amb ulls d'amor

Refranys catalans

Voleu fer un petit exercici?

Agafeu un paper i un llapis o qualsevol cosa per escriure i apunteu els 10 primers refranys en català que us vinguin al cap... Si de moment només en recordeu 4 o 5 no patiu, deixeu el paper i al cap d’una estona hi torneu. No busqueu enlloc ni pregunteu, es tracta només de veure quins són els 10 primers refranys en que penseu.

Quan tingueu la llista feta la envieu per correu electrònic a en Víctor Pàmies que vol fer un estudi sobre quins són els refranys catalans més coneguts.

Ah! el correu d'en Víctor és vpamies@gmail.com i a l'assumpte del correu poseu: "Els 10 refranys més coneguts"

No escriviu els refranys aquí, com a opinió, perquè podríeu influir en el pensament d'altres participants ;-)

Moltes gràcies!!

Un dinaret quaresmal, ràpid, fàcil i molt bo...

El passat dimecres, dia 17 de febrer, va començar la Quaresma, període de 40 dies en que els cristians ens preparem per la festa més important de l’any, La Pasqua, en que celebrem la Resurrecció de Jesús.

Una de les coses que fem els practicants en aquest temps és el que s’anomena Dejuni i Abstinència.

El Dejuni consisteix en menjar menys i tan sols ho fem dos dies a l’any: Dimecres de Cendra i Divendres Sant. En aquests dies l’únic àpat que es fa complert és el dinar. Es tracta d’esmorzar poc, sopar poc, no berenar i no picar entre hores. La veritat és que, sincerament, no costa gaire.

L’Abstinència consisteix en no menjar carn (vedella, xai, porc, pollastre, etc.) i es pot menjar tota la resta d’aliments: peix, verdures, llegums, ous, lactis.... Això ho fem tots els divendres i, a més, el Dimecres de Cendra.

I bé, com el meu caparró de cada cosa en fa un post, doncs vaig pensar en explicar el senzill, boníssim i saludable dinaret que vaig fer el Dimecres de Cendra i que també aniria la mar de bé per qualsevol divendres quaresmal.

Fins ara, cada menjar que explicava, anava tot a la paella... Avui tot anirà a l’olla jeje

Com a ingredients, per a dues persones, necessitem unes patates més abans grans i una ceba.

Unes mongetes seques (o fesols que en diuen a Reus), comprades a granel,
que són més bones, i ja cuites, evidentment!
200 grams o un quart de quilo.

Aquí tenim les patates i la ceba ja ben peladetes junt amb els fesols.

Posem les patates i la ceba a bullir. Els fesols no, que ja estan cuits.

I aquí tenim l'ingredient principal del plat: El bacallà. Boníssim! (a mi m'agrada molt)
esperant el seu torn amb les mongetetes.

Quan les patates i la ceba ja són quasi cuites,
hi aboquem el bacallà amb els fesols i ho deixem bullir dos o tres minutets i prou.

Ho traiem de l'olla i ho posem als plats a la mateixa cuina
(ens estalviem d'embrutar una safata).

Ho amanim amb una mica d'oli i... a la taula! ;-)
Bon profit!!

Nota: Atenció amb el bacallà! Quan el comprem, preguntem si l'hem de posar amb remull i quantes vegades haurem de canviar l'aigua abans de poder-lo cuinar, no sigui que ens quedi salat!!

Han passat els Reis!!

Hem passat un dia de Reis bastant maratonià... Com avui havíem de ser tot el dia a fora, varem anar a Missa de vigilia ahir, doncs avui ens hem aixecat abans de les SET del matí!...
Hem agafat el tren destinació Barcelona, hem anat a casa la meva mare i la meva germana, hem estat una estona allí i, després, tots quatre hem anat a buscar un altre tren per dirigir-nos a una localitat del Maresme on viu el meu germà amb la seva família... Dinar (boníssim!! Tant la meva cunyada com el meu germà són molt bons cuiners) i sobre un quart de set, de nou a l’estació a agafar tren cap a Barcelona, arribar a casa la mare, descansar una estona i de nou a buscar el tren per tornar a Reus.
Arribada passades les deu de la nit, cansats, però contents de la ben organitzada cursa per etapes.

He pujat i baixat un munt d’escales, però les aturades entre etapes m’han anat molt bé ;-)

I ara, tal com fan les criatures, us ensenyaré què m’han portat els reis!! (a part d'uns dinerons de la mare)

Tovalloles, moltes tovalloles (algú va pegar una indirecta de que ens en feien falta i els reis són molt llestos!) :-)

Llibres!!
- El informe pelícano, de John Grisham
- La carta robada i altres narracions, d’Edgard Allan Poe
- El casalot, de Charles Dickens

L’agenda, és clar! i uns guants calentons que ja he estrenat i que amb l’onada de fred que s’apropa m’aniran genials!





Per cert, el trosset de coixí amb un abecedari brodat que es veu a la darrera foto, el vaig brodar jo fa temps... ;-)
(Foto feta a l'habitacioneta on tinc l'ordinador)

Jesús és nat! Bon Nadal!

"...A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:

- No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

- Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima...."

(Evangeli de sant Lluc 2,8-14)

Fotos Sagrada Família, Barcelona, 18 d'agost de 2008.
(Arxiu propi)

Les dotze van tocant,
Escolania de Montserrat

NADAL

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

(Carles Riba)