M’agrada molt la fotografia, tot i que no en faig més que com a simple aficionada. Vull dir que tècnicament no hi entenc gens ni mica... res de res.
Com a anècdota, recordo una vegada, l’estiu de 2006, que vaig haver d’ esperar més de mitja hora davant d’un edifici que volia retratar perquè estava esperant que el sol i els núvols es moguessin una miqueta per evitar un contrallum... Suposo que el meu marit em deuria veure tan il·lusionada per la foto en qüestió que va estar esperant amb mi tranquil·lament...
Tot i que m’encanta la fotografia en colors, sempre he pensat que la de blanc i negre té un encant especial, un toc de misteri que fa que et fixis més en tota la gama de grisos i dona, a algunes imatges una bellesa singular.
Avui poso una imatge que m’ha fet arribar un amic, en Josevi, que sap que m’agraden aquestes fotos blanc i negre i que he trobat molt, molt bonica