Dies enrere, vaig posar un post amb vídeos en que es podien sentir instruments no massa coneguts; en un d’ells –el del salteri amb arc- la peça interpretada era una que em va transportar immediatament al passat. Vaig recordar immediatament aquest viatge per terres escoceses...
"The Bonnie Banks o' Loch Lomond" o, senzillament, Loch Lomond.
La música em va arribar al cor i se’m va omplir d’enyor, però no un enyor trist, sinó dolç... i la vaig escoltar una i una altre vegada... i vaig buscar més vídeos, amb diferents interpretacions de la mateixa melodia, cantada per una veu femenina, o masculina, o alguna coral; amb imatges o sense imatges. No me’n cansava.
Ja llavors vaig pensar en dedicar un post al Loch Lomond, un dels llocs més macos que he vist mai, i ara ho faig. Les fotos són de càmera analògica, en paper, les he escanejat i no fan justícia a la bellesa d'aquell paisatge... però, tot i així, m’ha fet il·lusió posar-ne alguna.
En tornar de l’excursió al llac, el xofer de l’autocar ens va posar la casset amb la cançó. És un record que em fa feliç. Tots els records d’Escòcia són com un tresor a la meva memòria.
Loch Lomond, Escòcia,
21 d’agost de 2000. Darrer any del segle XX.
