Recepta de cuina... (Coronavirus IV)

Una de les coses que té això del confinament (avui -dimarts- ha fet vint-i-sis dies que no surto al carrer per res) és que tens taaaaant de temps per fer coses rares...

Ahir (dilluns) buscant vídeos a YouTube de no recordo què, me'n va sortir un de cuina. Un cuiner molt simpàtic anomenat Gorka explicava com per uns Spaghetti facilíssims. Com dura poc més de dos minuts, us la poso:

I res, que avui (dimarts) l'he volgut fer i m'ha quedat força bé:

Siiii el color es veu molt diferent però és cosa de la llum. De veritat.

Aclariments per si els voleu fer:

1.- Tenia por que tinguessin massa gust d'all i en absolut, els alls que comencin a ser rossets i que no es cremin i el gust és suau.

2.- Ell hi posa mooooooolt de formatge i a mi m'ha fet por i no n'he posat tant. ERROR. Eren bons, però potenciant el gust del formatge haurien estat genials. Així que no tingueu por, formatge a dojo!!

BON PROFIT!!!

Sopa de ceba "estil Assumpta"

En temes de cuina, jo sóc molt agosarada. Tinc la teoria que si barreges coses bones, el resultat no pot ser dolent. Com a molt, pot ser "estrany", "original", "curiós"... però no dolent. (Clar que, admeto que podria estar equivocada, que consti)

L'altre dia teníem pa sec a casa. Jo no suporto tirar menjar. És aquelles coses que t'han ficat al cap de petita, que el menjar no es tira, que hi ha molta gent que no en té. Això, moltes vegades, m'ha portat a sorpreses molt agradables com descobrir que, determinats plats, freds i del dia abans poden estar fins i tot més bons que calents i recent fets :-)

Ja fa anys la meva mare va descobrir que si per sopar feia lluç fregit i en sobrava, al dia següent, per esmorzar, amb mon pare es podien fer un esmorzar deliciós de pa amb tomàquet i aquell lluç (fred) que havia sobrat. Puc donar fe que el pa amb tomàquet i lluç fregit del dia abans és deliciós ;-)

Doncs bé, quan en Josep Lluís va dir "Què en fem d'aquest pa?", jo vaig dir "faré una sopeta de ceba" (sense saber -ho vaig descobrir després- que la sopa de ceba no porta pa) ;-)

Aquesta és la MEVA particular recepta que, per cert, estava fent al mateix temps que intentava trobar paraules castelleres i coordenades brúixolístiques, a la SOPA de lletres de CAL MAC ;-))

1.- S'agafa el pa sec i es posa en remull una bona estona. Que s'infli ben inflat.

2.- S'agafa una ceba gran i maca com aquesta tan bonica que va comprar en Josep Lluís

3.- La fem a trossos i la posem a l'olla junt amb el pa

4.- Ho posem a bullir

5.- Força estona

6.- Hi posem sal. Pensem que la ceba hi dóna certa dolçor, així que haurem d'anar controlant si hem d'afegir una micona més de sal. I, com aquest és un plat d'origen francès, no podem oblidar de posar-hi mantega. (He dit mantega. Si hi poseu margarina no podreu dir que heu fet una sopa de ceba "estil Assumpta", que quedi clar) Un parell de cullerades.

7.- I que vagi bullint... vinga a bullir.

8.- Mentre espereu que tot quedi ben, ben cuit i mig desfet, podeu sortir i fer alguna foto de l'arbre... Oi que estava ben tardorenc? (Si no feu la foto de cap arbre no passa res. No té res a veure amb la recepta.)

9.- Quan us sembli que ja ha disminuït prou agafeu un ou per comensal (jo en vaig agafar dos, és clar) Els deixateu una mica (res, just perquè no caiguin sencers i es comencin a coure sencers) i els aboqueu a l'olla. Remeneu bé.

10.- Deixeu un parell de minuts perquè torni a arrancar el bull i es cogui l'ou.

11.- Serviu en uns bols. Un cop servit, hi tireu pel damunt una bona quantitat de formatge ratllat.

BON PROFIT!!

Amanida dedicada

Fa uns dies, al seu blog, la RITS ens parlava de les amanides. Ahir en vaig fer una "de les meves" i vaig pensar en anar fent fotos, fer-ne un post i dedicar-li ;-)

Curiositat: L'amanida es va muntant en un bol perquè així la pots menjar al sofà sense massa riscs.

Ingredients per a dues persones:

1 patata bullida (que farem en vuit trossos)
150 grams de pèsols bullits
2 ous durs
2 tomàquets pelats
1 llauna de tonyina
3 bastonets de mar (surimi)
2 talls de formatge semi-curat
pastanaga ratllada
oli
sal

Comencem posant la verdura:

Afegim la pastanaga ratllada i l'ou dur tallat a trossets petits:

Hi posem el tomàquet tallat a trossets petits. Jo el pelo i li trec una bona part de llavors:

Ara és el torn del surimi i el formatge. Jo no hi poso formatge fresc que, en la meva opinió, no té gust de res. O formatge tendre o semi-curat. El d'ahir era semi, més gustoset ;-) Afegim oli i sal (tot i que a la patata i al pèsol ja n'hi he posat una mica en bullir-los)

I, finalment, la tonyina... mitja llauna per persona. Com he anat muntant els dos bols al mateix temps, doncs mitja llauna per bol. Remenem bé... Et voilà!!

Jo no sé vosaltres quin nivell de gana teniu, però us asseguro que tot això junt atipa força... així que, per a nosaltres, és un plat únic. Després fruita o un iogurt i ja està.

Vagi de gust!! ;-))

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (IV)

Seguint amb la meva teoria “minimalista” (gastar poc, embrutar poc i estar poc temps a la cuina) us presento avui els “Sospirs de pollastre amb crème de pomme de terre et fromage i acompanyament d’escalivada précuite"

Es tracta, una vegada més, de fer una barreja que comprengui el que podria ser un primer i segon plat i dinar al sofà mentre es mira “Saber y ganar” (si vosaltres dineu més d’hora podeu veure un altre programa... És que en Josep Lluís no arriba a casa fins quarts de quatre)

Ingredients:

- Patates.
- Pit de pollastre
- Llet
- Philadelphia
- Escalivada precuinada (faltaria més! hehe)

Agafem la quantitat de patates que ens sembli que podem menjar (quina precisió! hehe) les pelem, tallem i posem a bullir amb una mica de sal.



Agafem també la quantitat de pit de pollastre que ens vingui de gust (jo compro unes safates al Mercadona que em serveixen per dues vegades. La resta, al congelador!), ho fem a tallets petits i, cap a la paella!



Mentre el pollastre es va fregint, agafem el paquet d’escalivada, el punxem i el posem al microones perquè s’escalfi.
Després, traiem les patates de l’aigua i les xafem... sí, sí, a mà, que tampoc costa tant i no cal embrutar més estris.




Quan ja tenim les patates xafades, les posem a la paella, amb el mateix oli d’haver fregit el pollastre, clar. Hi tirem un rajolí de llet perquè quedi més amorós i, finalment, una cullerada de formatge Philadelphia (si voleu que us digui la veritat, no és que es noti massa, però un ingredient més sempre queda bé)




I, finalment, ho emplatem tot... Bon profit!!

Un dinaret ràpid, fàcil, econòmic i molt bo (III)

Bé, ja feia temps que no dedicava un post a una de les meves especialitats: Fer dinars mirant d’embrutar poc, gastant el mínim possible, estant tan sols el temps estrictament necessari a la cuina i, a més, que es pugui menjar al sofà (o sigui l’antítesi del que és consideraria un menjar com cal... què hi farem!)

Avui introduirem el microones... No per fer el dinar sencer, però sí per col·laborar amb un dels ingredients.

El nom del plat és “Mossets de llom acompanyats de rondo d'espinacs i cigrons”

Ingredients:
- Llom. Al Mercadona venen unes safates amb uns tallets molt ben fets, tots igualets, i a molt bon preu que jo en tinc per quatre vegades. Agafo el que necessito i la resta la congelo en tres paquetets.
- Espinacs. Al Mercadona (sí, decididament, he d’anar-hi a parlar a veure si acordem una comissió o em passo a un altre supermercat!) venen uns paquets d’espinacs congelats amb dues porcions. Doncs bé, farem servir una porció. La resta al congelador de nou.
- Cigrons. Com vulgueu... Ara bé, comprats cuits, eh? ja siguin a granel o en pot... penseu que cuinant-los a casa gastareu més gas, temps i embrutareu una olla, cassola o el que sigui. Es tracta d’embrutar poc i anar ràpid.
- Oli i sal.

Agafem la porció d’espinacs i la posem al microones uns set minuts. Apa, que es descongelin i es coguin (si és que es couen allí dins... ni idea. Les instruccions diuen que set minuts, doncs nosaltres, set minuts)




Mentre els espinacs van fent la seva, nosaltres agafem el llom ja descongelat (això es fa sol) i el talleu a trossets petits per fer els “Mossets”.




Hi posem sal i a la paella... au!

Quan ja comença a estar rosset, hi afegim els espinacs, donem unes quantes voltes...




i, després, els cigrons... unes voltes més...



Ho servim i ja està. Plat únic. Ep, atipa, eh? De postres, doncs fruita o iogur.



En propers dies una nova recepta del mateix estil... aquesta amb pollastre, patates i algun detall sorpresa.

Pastís de poma senzill i casolà

Ingredients:

- 1 iogurt de llimona (el pot ens servirà de mida pels altres ingredients)
- 1 mida del pot de iogurt d'oli
- 2 mides de sucre
- 3 mides de farina
- 3 ous
- 1 sobret de llevat
- 3 pomes
- mantega
- farina.

Elaboració:

- Pelem les tres pomes.
- En un bol barregem els tres ous amb el sucre.
- Barregem el sobret de llevat amb la farina i ho afegim al bol.
- Afegim el iogurt.
- Afegim l’oli i ho anem barrejant tot molt bé.
- Untem un motlle amb mantega i hi tirem també una miqueta de farina, una capa fina per tota la superfície.
- Aboquem la barreja dins el motlle.
- Afegim les pomes fetes a trossets.
- Ho posem al forn a 170 graus durant 30-35 minuts.

El passat dissabte, dia 7 de gener, entre la meva germana i jo vàrem fer aquest pastís. Em va dir que la recepta era de l'Arguiñano. El resultat va ser força bo. Ara bé, el tema de la temperatura del forn i el temps va ser ben bé a ull, perquè el seu forn no té graus, sinó que pot anar "fort" o "fluix". Com quan encara no portava mitja hora ja es sentia l'oloreta que estava cuit, el vàrem apagar. Lamentablement, s'havia cremat una mica de sota, però era poquet, ho vàrem treure i llestos.

Bon profit!!