dimecres, 24 de maig del 2017

Relats Conjunts: "El Cavaller irritant"

Berthold Woltze (1874), El cavaller irritant

La pobra noia fa una carona! Al principi, tot just sortir el tren, ha obert la seva bonica bossa de viatge i ha tret un llibre petitó, jo diria que de poesia. Ha anat a una pàgina que tenia marcada amb una cinta de seda i no crec que hagués llegit ni dues línies que aquell home ja li ha preguntat una cosa. Tinc la sensació que anava a seure al seu costat però ella ha fet un moviment ràpid i hi ha deixat la bossa. Ell ni s’ha immutat, ha tret el cap per darrera i ha començat a xerrar. Ella ha sospirat, ha guardat el llibret i ha contestat amb algun monosíl·lab.

Després d’un parell de minuts de silenci i, quan la noia semblava que feia el gest de tornar a agafar el llibre, l’home ha tornat a insistir, girat, inclinant el cos per damunt el seient, mig de genolls sobre la seva pròpia cadira. Aquesta vegada les seves paraules han estat més directes que si ets molt bonica, que com és que viatges sola, que on vas, que si t’esperen...

Les faccions de la jove han anat canviant d’avorriment, a cansament, preocupació i ara ja se la veu espantada, com si tingués por. La seva expressió és tot un poema, pobreta, em fa llàstima. És tan clar que, a través de la mirada està demanant ajut que...

-Talleu!! És bona!!

De cop, tota l’escena es desfà. La noia somriu relaxadament, l’home del seu darrera es posa dret mentre diu:

-Ostres! Que n’és d’incòmoda aquesta postura. Encara m’agafarà lumbàlgia... No podria seure al costat de la Lídia?

-Nooooooo -respon un dels càmeres- que diu el jefe que ella ha de demostrar que no t’hi vol posant la bossa...

El pobre home es posa a caminar fent-se ell mateix, com pot, unes fregues als ronyons...

-Ha quedat molt, molt bé –manifesta el director- una bona estona seguida, en temps real... Molt bé les teves mirades, Lídia, al final em feies llàstima de debò. Podeu anar a l’hotel a descansar una mica. A les quatre de la tarda tots aquí.

La Lídia es posa a riure... S’aixeca i surt corrents darrera el seu marit. En Pere Gomis i la Lídia Agustí porten ja quatre anys de casats. La diferència d’edat no és cap problema, se’ls veu cada dia més enamorats... S’allunyen agafats de la mà mentre ella li va dient:

-Quan arribem t’estires una mica, que si has agafat una mala postura...



Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dilluns, 22 de maig del 2017

Ja recordeu aquest blog?

Aquest blog segueix existint...


Ja el teniu a les vostres llistes? A les barres laterals? Segur? Potser penseu que sí i per alguna causa ja no hi és... Sabeu quan s'actualitza?

Així, així, de puntetes, sense massa públic, ell ja ha fet sis anyets. Si l'aneu a veure podreu llegir la història d'unes estovalles

dissabte, 13 de maig del 2017

MOMENTS D'ANIVERSARI

Estimada Carme,

Porto dies pensant en el teu aniversari, en la qüestió de bons records i records no tan bons... La veritat és que de bons en tinc moltíssims (els posts d’aquests dies d’en McABEU en són un exemple... tota aquella història de les agendes! Què bé ho vàrem passar!) En general, sempre he gaudit molt amb tot el que significava interacció bloguera.


Són magnífics records els premis C@ts, les desvirtualitzacions, les trobades... Darrera dels blogs hi ha persones excepcionals. Sorprenents. Amb un cor enorme. Algunes de les coses que explicaria aquí potser és millor no dir-les ja que tal vegada estaria desvetllant coses que qui les va fer prefereix que no tinguin publicitat però, insisteixo, parlo de molt bona gent...

Voldria ser original i no repetir el mateix que digui la majoria. Intentar recordar quelcom molt especial... però, cada vegada que hi penso, em venen més i més coses al cap!... A veure si em surten coses diferents o repeteixo amb altres...

- La creació del blog-via per la independència (amb la SARGANTANA i tu, CARME), aconseguint que, l’any 2013 no tan sols centenars de milers de catalans sortissin a donar-se les mans creuant tot Catalunya sinó que també un munt de blogs s’enllacessin donant-se pas els uns als altres en una cadena de posts de contingut català.

- L’homenatge a Dickens… Aquí també hi va intervenir en MAC… Jo, dickensiana fins al moll de l’os em vaig unir (instigada per en MAC) als actes oficials que, amb el vist-i-plau des de Londres- s’organitzaven a tot el món. Molts blogaires (més de cinquanta) van participar llegint un llibre de Dickens i fent un comentari. Vàrem aconseguir que la web de Londres parlés de “Online tribute to Dickens by bloggers from Catalonia”. Tot va ser recollit a “L’espai Internet de TV3

- Quick-blog: Recordo també un any d’un estiu especialment calorós en que algunes blogaires (especialment la CARME i la SARGANTANA) es van posar en mode-SLOW i jo,per portar la contrària, vaig decidir que faria un post cada dia... I ho vaig aconseguir!!

- I moltes, moltíssmes coses més... Ara que ja tenia el post acabat me'n recordo de les mandales que vàrem pintar!

Mandala pintada per la CARME

Però, en lloc de centrar-me en coses concretes, diré dues coses molt positives que m’han aportat els blogs “en general”

1.- Recuperar l’afició per la lectura: Jo, de petita i joveneta, era una fanàtica de la lectura, després –tot i que sempre he llegit, clar- el volum va anar baixant i vaig perdre aquell costum de tenir sempre un llibre entre mans. Això ho vaig recuperar gràcies als blogs, a les llistes d’en XEXU, als comentaris d’altres blogaires de llibres que havien llegit, a la gran afició lectora en general de tota la catosfera i, fins i tot, a la creació d’un blog molt humil però al que estimo molt “Silenci, estem llegint” que es manté actiu gràcies a la paciència d’en MAC.

2.- Assolir un nivell força bo de català escrit. Sé que no tinc un català perfecte i que els meus posts poden tenir alguna falta, però estic segura que, en general, el nivell és bo. No era així fa uns anys. Jo ho vaig estudiar tot en castellà (tinc 55 anys) i mai he “estudiat català”. Tot el que sé és auto-didacta. Llegint, consultant, preguntant... Fa uns anys (parlo ben bé de catorze o quinze anys enrere), quan jo ja era activa a Internet (en fòrums i coses similars) el meu idioma d’expressió era el castellà, perquè era l’únic en que era capaç d’escriure bé. Quan escrivia coses personals ho feia en català, clar, però “en públic” no em refiava de no fer errades de l’alçada d’un campanar. Em feia vergonya demostrar que no dominava la meva llengua. Fins que vaig dir “prou” i em vaig llençar. I estic molt contenta perquè crec que ho faig prou bé ;-)

I millor que ho deixi o això no acabarà mai!! :-)

Paint de la CARME

Gràcies per tot, CARME, moltes felicitats per l'aniversari del teu blog i, si us plau, no marxis, segueix sempre per aquí perquè tens una màgia molt especial que, crec sincerament, és un dels elements que fa que encara existeixi aquesta catosfera nostra!! La catosfera, sense tu, no seria el mateix i en quatre dies es desmembraria... Molts publiquem menys, entrem menys, estem més "dispersos"... però seguim aquí perquè ens hi trobem bé, i un dels elements que dóna aquesta sensació de trobar-se a gust, és LA CARME ;-)

dimecres, 10 de maig del 2017

Avui riurem a l'àmbit judicial :-)

També és una llista que fa temps que corre per la xarxa, però es va completant...


1.- Y bien, Doctor, ¿no es cierto que cuando una persona muere durante el sueño, no se entera hasta la mañana siguiente?


2.- El hijo más joven, el de veinte años, ¿qué edad tiene?


3.- ¿Estaba usted presente cuando se tomo su foto?



4.- ¿Estaba usted solo o era el único?


5.- ¿Fue usted o su hermano menor quien murió en la guerra?


6.- ¿Él le mató a usted?


7.- ¿A que distancia estaban uno del otro los vehículos en elmomento de la colisión?


8.- Usted estuvo allí hasta que se marchó, ¿no es cierto?


9.- ¿Cuántas veces ha cometido usted suicidio?


10.- Pregunta: ¿De modo que la fecha de la concepción (de su bebe) fue el ocho de agosto?Respuesta: Sí
Pregunta: ¿Y qué estaba usted haciendo en ese momento?


11.- Pregunta: ¿Ella tuvo tres hijos, cierto?
Respuesta: Sí.
Pregunta: ¿Cuantos fueron varones?
Respuesta: Ninguno.
Pregunta: ¿Hubo alguna mujer?


12.- Pregunta: ¿Dice usted que las escaleras bajaban al sótano?
Respuesta: Sí.
Pregunta: ¿Y esas escaleras, también subían?


13.- Pregunta: Mr. Slatery, usted se fue a una Luna de Miel bastante rebuscada. ¿No es cierto?Respuesta: Fui a Europa.
Pregunta: ¿Llevó a su esposa?


14.- Pregunta: ¿Cómo terminó su primer matrimonio?
Respuesta: Por muerte.
Pregunta: ¿Y por la muerte de quién terminó?


15.- Pregunta: ¿Puede usted describir al individuo?
Respuesta: Era de talla media y tenía barba.
Pregunta: ¿Era hombre o mujer?


17.- Pregunta: Doctor, ¿cuántas autopsias ha realizado usted sobre personas fallecidas?Respuesta: Todas mis autopsias las realicé sobre personas fallecidas.


18.- Pregunta: Cada una de sus respuestas debe ser verbal, ¿de acuerdo? ¿A qué escuela fue usted?
Respuesta: Verbal....
Risas y comentarios jocosos en la sala.



19.- Pregunta: ¿Recuerda usted la hora a la que examinó el cadáver?
Respuesta: La autopsia comenzó alrededor de las 8:30 p.m.
Pregunta: Mr. Dennington ¿estaba muerto en ese momento?
Respuesta: No, estaba sentado en la mesa preguntándose por que estaba yo haciéndole una autopsia....
El Sr. Juez tiene que imponer orden en la sala, el alboroto es tremendo, se escuchan carcajadas por todas partes...


21.- Pregunta: ¿Está usted cualificado para proporcionar una muestra de orina?
Respuesta: Lo he estado desde mi más tierna infancia.


22.- Pregunta: Doctor, antes de realizar la autopsia, ¿verificó si había pulso?
Respuesta: No.
Pregunta: ¿Verificó la presión sanguínea?
Respuesta: No.
Pregunta: "¿Verificó si había respiración?"
Respuesta: No.Pregunta: Entonces, ¿es posible que el paciente estuviera vivo cuando usted comenzó la autopsia?
Respuesta: No.
Pregunta: ¿Cómo puede usted estar tan seguro, Doctor?
Respuesta: Porque su cerebro estaba sobre mi mesa, en un tarro.
Pregunta: "¿Pero podría, no obstante, haber estado aun vivo el paciente?
Respuesta: Es posible que hubiera estado vivo y ejerciendo de abogado en alguna parte.

dijous, 4 de maig del 2017

Notes parroquials

Estic segura que molts de vosaltres coneixereu aquesta llista de "NOTES PARROQUIALS". A mi me l'ha passat en Josep Lluís que l'ha trobat en el blog d'un Mossèn. Jo en recordava algunes, d'haver-les vist fa molt de temps, però en rellegir-ho ara m'he fet un bon tip de riure!!

El fet és que diuen que totes són certes, i ho podrien ser perfectament... Per allò d'escriure ràpid, t'oblides una coma, canvies una paraula de lloc i, el resultat, és molt, molt divertit. Aquí les teniu :-))



Para los que tienen hijos y no lo saben, tenemos en la parroquia una zona arreglada para niños.

El viernes, a las 7, los niños del Oratorio representarán la obra "Hamlet" de Shakespeare, en el salón de la iglesia. Se invita a toda la comunidad a tomar parte en esta tragedia.

Estimadas señoras, ¡no se olviden de la venta de beneficencia! Es una buena ocasión para liberarse de aquellas cosas inútiles que estorban en casa. ¡¡Traigan a sus maridos!!

Tema de la catequesis de hoy: "Jesús camina sobre las aguas".Catequesis de mañana: "En búsqueda de Jesús".

El coro de los mayores de 60 años se suspenderá durante todo el verano, con agradecimiento por parte de toda la parroquia.

Recuerden en la oración a todos aquellos que están cansados y desesperados de nuestra parroquia.

El torneo de basquet de las parroquias continúa con el partido del próximo miércoles por la tarde. ¡Acompáñennos a derrotar a Cristo Rey!

El precio para participar en el cursillo sobre "oración y ayuno" incluye también las comidas.

Por favor, pongan sus limosnas en el sobre, junto con los difuntos que deseen que recordemos.

El párroco encenderá su vela en la del altar. El diácono encenderá la suya en la del párroco, y luego encenderá uno por uno a todos los fieles de la primera fila.

El próximo martes por la noche habrá cena a base de guiso de frijoles en el salón parroquial. A continuación tendrá lugar un concierto.

Recuerden que el jueves empieza la catequesis para niños y niñas de ambos sexos.

El mes de noviembre terminará con un responso cantado por todos los difuntos de la parroquia.