Tot i que... suposo que ella ho fa pel meu bé, perquè m’aprecia i vol que em trobi millor... però, de tant en tant, em pega uns ensurts!
A la pobre se li va acabar la pila i vaig tardar més d’un any a canviar-li. Li vaig posar nova dimecres passat i quan dijous em vaig pesar... plaff! Em va engegar una veritat d’aquelles que sospites però que no voldries saber...
Així doncs, m’he d’aprimar... i no és tan sols qüestió d’estètica (que també, ho reconec, encara que tampoc és que sigui un cas “exagerat”) es tracta dels meus genolls. La meva meta és perdre urgentment set quilos... i, quan ho hagi aconseguit, mirar de perdre’n cinc més, per poder estar totalment contenta amb l'èxit. I llavors, tractar de mantenir-ho, és clar!
Tinc tan sols (per aquest tema sóc molt jove) quaranta-nou anys i ja en fa vint que vaig començar amb els primers símptomes d’artritis, tot i que no me la van diagnosticar fins fa onze anys, després d’una artroscòpia per un problema de menisc i quan ja duia anys de proves i metges (sense comentaris). En tenia trenta-vuit i em vaig quedar glaçada perquè jo creia que aquesta era una enfermetat de gent molt més gran... No em va fer cap gràcia, clar, però bé, a dia d’avui encara estic contenta doncs la cosa no ha degenerat massa. Sobre tot tinc afectats els genolls i la mà dreta (però sóc esquerrana!! Iupiiii!!) per això, quan menys pes hagin d’aguantar els genolls, millor em trobaré.
I per què ho explico aquí? Doncs per “obligar-me” a fer-ho seriosament. De moment, de dijous passat fins avui ja he perdut 1,2 quilos (cosa que va incloure no menjar gens de coca ni per la revetlla de Sant Joan ni per la de Sant Pere) (s’han acabat, de moment, les Magdalenes de Proust!! Snifff)... però ho aconseguiré... així que poso una mena de marcador a la barra lateral que aniré actualitzant cada dijous. Si no em porto bé, em podreu renyar (però amb delicadesa!!)