A Terrassa... llibres i altres regals!!

Els millors dies del mes d’agost d’enguany els he passa a Terrassa. Bé, de fet, van ser unes 70 hores, repartides en quatre dies: una tarda, dos dies sencers i un matí. Però, malgrat ser tan poquet, ja va servir per trencar una mica la rutina diària. A més, que Terrassa té un clima molt millor que Reus. Durant el dia et pots fregir de calor (les temperatures són més altes que aquí, però la humitat és menor, per tant, la sensació pot ser similar) Ara bé, per la nit refresca molt i, mentre a Reus o Barcelona no es baixava de 23 (aquells dies) a Terrassa ens posàvem a 17 o 18... Què bé!! Podíem dormir tapadets amb el llençol! Quin descans!! ;-)

Tot va ser gràcies a la meva germana, que sempre insisteix a convidar-nos alguns dies a casa seva. I haurien estat més, però circumstàncies que ara no venen al cas van fer hagués de ser tan curtet. També hi havia el meu nebot petit, el fill del meu germà, i la meva mare.

Ja fa uns dies vaig parlar del magnífic Viena de Terrassa. Si algun dia em perdo i no em trobeu per un Viena, busqueu-me a una Abacus... A un dels dos llocs puc ser.

Terrassa també té una Abacus preciosa, i és que l’edifici on es troba és l’antic Gran Casino (curiosament, a Reus, el Viena es troba a l’antic Casino... quines coses!). És gran, molt gran, molt ben posat, molt assortit. Allí he vist productes en una varietat molt més gran que les botigues que conec de Barcelona i Reus. Mireu què maco!! (Totes les fotos de l'Abacus les he tret de la xarxa, no són meves)





Doncs bé, quan vas a un paradís així i falten pocs dies pel teu sant i t’acompanya el marit, la mare i la germana, surts amb uns regalets...


Jo, contenta com una criatura!! Tres llibres i... veieu dues capses damunt? També, també... Dues joguines!! Hehehe

Els llibres, dos de Dickens: el que vaig ressenyar en el meu darrer post i un altre sobre la seva estada a Itàlia. A més, una obra de Wilkie Collins, gran amic de Dickens (el germà petit de Wilkie, Charles, es va casar amb una filla de Dickens) i que vaig descobrir editada per Debols!llo, cosa que em va animar molt a posar-lo a la llista de regals he, he


Però, com darrerament m’ha donat molt pels Tricotets i totes aquestes coses, i la meva amiga Vero s’està tornant una experta teixidora, em van fer molta gràcia aquests jocs (que són jocs, però són “de veritat”, és clar) que serveixen per teixir i que, quan tocar llana no sigui perillós, penso estrenar amb tota la il·lusió! ;-)

Us presento un Viena a Terrassa!

La veritat és que els Establiments Viena tenen molt bon gust en la decoració dels seus locals (ostres... això sembla un anunci... prometo que no cobro cap comissió, ja m’agradaria, ja... sóc capaç d’enviar-los el post, a veure si, com a mínim, em conviden a un cafè). Doncs el que deia, que tots els que conec els trobo molt macos.





Fa uns dies vaig ser a Terrassa, amb la família, i vàrem anar a berenar a l’establiment que anomenen Terrassa-Centre (doncs, igual que a Reus, n’hi ha més d’un). Com sempre, vàrem triar una de les hores menys concorregudes i, s’estava tan bé! La música clàssica de fons, les cadires ben còmodes, la llum perfecte... Per cert, que tenen unes taules rodones que al de la Plaça Prim de Reus n’hi ha. Nosaltres anàvem cinc i vàrem seure en una d’elles. Genial!





Evidentment, jo ja vaig pensar que en faria un post, i és que tot m’agradava... Les precioses làmpades, les escales, els petits raconets, un espai amb sofàs i butaques...

La Seu d'Ègara (Esglésies de Sant Pere de Terrassa)

L’any 2011 el vaig començar a Terrassa. Hi vàrem anar el dia 31 i varem tornar el dia 2 per la tarda. Aquest breu període de temps comprenia dues jornades de precepte: el primer dia de l’any, festivitat de Santa Maria mare de Déu, i el dia 2 que era diumenge.

Amb la meva germana com a guia egarenca, varem poder conèixer dos temples ben diferents: El dia 31 varem anar a la missa de vigília a la Catedral i el dia 2 ens va dir que ens portaria a un lloc molt maco, que segur que ens agradaria, va ser llavors quan vaig descobrir aquest preciós conjunt monumental, únic a Europa.









En un mateix recinte, tres esglésies diferents, amb funcions diverses: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. De les tres, Sant Pere, la més gran és el temple Parroquial i l’única que està permès fotografiar per dins, així que totes les fotos d’interiors corresponen a aquesta. Copio de la web de l’Ajuntament de Terrassa: “L’església parroquial de Sant Pere, d’estil romànic (segle XII) però amb alguns murs del segle VI, conserva al seu interior un tresor extraordinari: el retaule preromànic de pedra (segle X), únic al món per les seves característiques.”

De les imatges superiors, les dues primeres fotografies són de Sant Pere i les altres de Sant Miquel i Santa Maria des de diferents angles.


Restes dels mosaics que hi ha dins el recinte.










Diverses fotos de l'interior de Sant Pere, les tres immediatament anteriors al text corresponen al retaule de pedra, l'explicació del qual també copio de la web de l'Ajuntament de Terrassa: "El retaule petri de l’església de Sant Pere és una peça artística singular, tant per la seva cronologia, datada entre els segles VI i VIII, com per la seva concepció com a retaule, en un període en que es pintava sobre els murs dels absis directament. La peça cobreix el lòbul central de l’absis i està decorada amb pintura mural. Presenta dos registres dividits per una biga de fusta. La part inferior arranca del paviment de mosaic i emmarca una part central rectangular, horadada per un armari d’època posterior, on es reconeixen unes figures de cos sencer d’època gòtica que semblen configurar una mateixa escena. La part superior està organitzada en dues rengleres d’arcuacions que formen dues fornícules superiors i quatre d’inferiors, on es representa el Tetramorfos o símbols dels quatre evangelistas. PIntats al mur, entre les fornícules es reconeixen diversos personatges alats, potser àngels."




I, per acabar, una altre de les meravelles que es poden veure, el retaule dels sants Abdó i Senen. Copio de la web Pobles de Catalunya.cat: "Està situat al braç esquerre del transsepte de l'església de Santa Maria. Va ser pintat per a l'església de Sant Pere l'any 1460. El seu autor, Jaume Huguet, és un dels pintors més destacats del gòtic català i aquesta és una de les seves obres més conegudes. Al plafó central podem veure les imatges dels sants i al seu voltant diverses escenes de la seva vida i del seu martiri. A la part superior hi ha un Calvari. A la part inferior estan representats els sants metges Cosme i Damià i dues escenes de la seva vida, un trasplantament miraculós de cama i l'escena del seu degollament."