dissabte, 28 de juny del 2014

Us presento l'Alexis

Alexis, guapíssim, saluda:



Oi que és maco? Va arribar a casa meva "gràcies" a devolució de la renda (o sigui, quan Hacienda ens va tornar els calers que havíem pagat de més i que amablement els hi havíem deixat sense interessos) i també -tot s'ha de dir- gràcies a un veí informàtic que té una botiga i que ens va fer molt bon tracte, encarregant-se que no es perdés ni un sol document ni una sola foto de l'ordinador anterior que tenia la "placa" (crec que va dir la "placa" però no ho juraria pas) literalment fosa. 

Com el disc dur de l'ordinador antic era semi-nou (l'havíem canviat feia tan sols un any) el va instal·lar també "dins" la caixa. O sigui que aquest ordinador té dos discs durs. Encara m'ha d'explicar com anar d'un a l'altre que jo no tinc ni idea. Per no saber, no sé pas què és tot això:


Però ja ho aniré aprenent. També he estrenat teclat, que estava una mica vellet i tenia la tecla de l'€ gairebé esborrada, cosa que no es pot permetre ;-) i conservo la pantalla que, tot i que no és panoràmica, va la mar de bé, el ratolí i la impressora que funciona perfectament... I... també he comprat cartutxos per la impressoraaaaaaa!! Iupiiiiiii!! Després de quatre mesos des de que es va acabar literalment la darrera gota de tinta, ja puc tornar a imprimir.

No us penseu que la Minnie està trista! Què va! Ella està tranquil·la tornant al seu ritme relaxat de sempre. Sap que si vull mirar la tele i fer quelcom amb l'ordinador al mateix temps (comentar un partit de futbol, o enviar tuits en algun programa que es parli de política...) la necessito a ella; igualment, si vull fer alguna cosa fora de casa, és ella qui ve amb mi... i que espero que estigui molts, molts anys amb mi (i amb el ritme que havia dut el darrer mes, pobrissona, ja em feia patir)

Per què el nou ordinador es diu ALEXIS? Doncs és un homenatge al gran capità de la selecció xilena, que fa uns dies em va donar una gran alegria, clar!! ;-)

divendres, 27 de juny del 2014

Organitzadors setmanals

Abans he recordat que la CARME, fa temps, demanava posts de divendres per la tarda perquè deia que era quan més avorridota estava la "catos"... així que m'he posat a fer-ne un una mica curiós. A veure què us sembla.

Degut a la meva dèria per les manualitats, em passejo sovint per blogs amics del DIY (Do it yourself) o sigui "fes-ho tu mateix". Una de les coses que més m'agrada fer són llibretetes i agendes de diferents tipus. Ja fa dos anys que li regalo a la meva germana una agenda "feta a mà" (construïda i escrita a mà: els dies de la setmana, els mesos...)

Doncs bé, darrerament m'he fixat que en moltes d'aquestes agendes s'inclouen fulls d'organització setmanal fets amb l'ordinador. No sé amb quin programa ho fan. El que sí sé és que jo ho he volgut provar i ho he fet tot, absolutament tot, amb el Word. He fet deu models diferents (en realitat molts són variants els uns dels altres) i els deixo aquí. Si a algú li fan gràcia té tot el meu permís per copiar-los, baixar-los, imprimir-los ;-)

Aquí van!!



















dissabte, 21 de juny del 2014

Banyistes de... (Relats Conjunts)


La Feshwa és una noia molt bonica, té disset anys, cabell castany i pell molt blanca. Passeja de bracet amb la seva àvia, que no està massa bé de salut i el metge li ha dit que una de les coses que més bé li anirà és caminar, caminar cada dia una bona estona. Té només setanta-dos anys però el cert és que està molt envellida.

Fan cada dia una ruta similar, buscant carrers amb ombra on els arbres les protegeixin d’un sol que no els agrada gens però, abans de girar i agafar el camí de tornada, fan uns breus metres pel nou passeig marítim. L’àvia mira i s’esgarrifa del que veu:

- Sembla com si no hagués passat res. Mira, la gent ja s’atreveix a posar-se a prendre el sol com si res. Poca memòria, això és el que tenen... I les criatures, les menys tapades. Quina bogeria!

- Avia, no s’ho prengui així. No és qüestió de memòria... no veu que molta d’aquesta gent no ho va viure? Les autoritats sanitàries diuen que els sistemes d’elaboració de l’ozó artificial són totalment segurs i que no hi ha perill.

- I tu les creus a les autoritats sanitàries, Feshwa?

- Per què no, àvia?. Han passat molts anys, gairebé quaranta, i el pare diu que la gent que havia viscut fora no era feliç a les ciutats soterrades, enyoraven molt la Superfície. Ara veig com tot imitava l’exterior. Els fanals de llum-del-dia i de penombra-de-nit. Les plantes artificials que creixien, les brises, els ocells... Però vostè mateixa m’ha dit moltes vegades que no era el mateix. Jo vaig néixer allí sota i estava força bé; però, des del gran dia de la Sortida, que sento que respiro molt millor a l’exterior, estic més contenta, doncs aquesta gent també tenen ganes de passar-ho bé.

- Entenc que s’ho vulguin passar bé, però jo no em posaria en risc d’aquesta manera. Exposar-se al sol!

- Va, àvia, no remugui més –la noieta li fa pessigolles a l’anciana i les dues riuen- estigui tranquil·la, dona. Segueixen el seu passeig.

L’àvia ben agafada del braç de la seva néta. Prefereix no tornar a treure el tema, però tremola quan recorda el quart dia del gran desgel, el gran cataclisme mundial que va suposar la sobtada pujada del nivell del mar. La por que va sentir en el precís instant en que es va informar la població que la baixada als refugis soterranis era imminent... i tots els anys viscuts a les ciutats allí preparades durant els anys de prevenció.

Mentrestant, la Platja de Vilafranca del Penedès s’ha anat omplint més. Elles dues tomben a la dreta i continuen la seva caminada per llocs més ombrejats. La gent comença a agafar un to vermell.


Escrit seguint la proposta de RELATS CONJUNTS

dilluns, 9 de juny del 2014

Reciclatge

L'altre dia va arribar a casa meva una ampolla de Granini de préssec. Va arribar sense haver-la demanat. De fet, no l'havia provat en ma vida (ara ja puc dir que és força bo). La història de com va anar tot és llarga i no massa interessant (el millor va ser que me'l vaig poder beure com a regal, o sigui, gratis hehe)


Quan l'ampolla va ser buida, vaig pensar "és bonic aquest envàs... se'n podria fer alguna cosa"... Així que al més pur estil JA T'HO FARÀS, vaig agafar el cutter i li vaig tallar el coll a l'ampolla... i va quedar així:


Per polir alguna zona que no havia quedat massa ben tallada (ehem)


hi vaig passar una llima (una normal, de les ungles, no una d'aquelles bèsties que fan servir els lladres per escapar-se de la presó) i, en acabar, per decorar-ho una mica (i protegir-me les mans en utilitzar-ho, doncs he de reconèixer que l'operació-llima no va fer massa cosa) hi vaig posar unes voltes de Washi Tape


El Washi-Tape és com una mena de cel·lo decoratiu, d'invenció japonesa, que és com de paper, es trenca fàcilment amb les mans i no és enganxifós... o sigui, enganxa, però el pots posar, si no queda bé, el pots treure amb facilitat i tornar a enganxar. Va molt bé per les manualitats. Va quedar així:


Lamentablement, quan hi vaig posar a dins els llapis, retoladors, etc... Ah!... perdó, perdó... No havia dit què en volia fer, oi? doncs en volia fer un pot per llapis i retoladors i, malauradament, era una mica massa alt i alguns retoladors quedaven massa enfonsats. No problem.

Vaig agafar goma-eva i una de les meves magnífiques plantilles de cartolina fetes per mi mateixa de rodones de diferents diàmetres i vaig tallar uns cercles:


Quatre cercles... els vaig enganxar tots junts amb silicona freda i ho vaig posar dins el meu preciós pot. I aquest és el resultat final ;-)

dijous, 5 de juny del 2014

Curiosos materials per manualitats... (el desenllaç)

Doncs bé, ha arribat el moment de desvetllar què tenen a veure els objectes de les fotos d'ahir amb les manualitats.

En primer lloc dir que, lamentablement, sóc una persona molt desendreçada. A mi m'agradaria tenir tot ben posat. Les coses distribuïdes en armaris, calaixos, carpetes, capsetes... però no és així. Fa una mica de vergonya de reconèixer-ho, però és cert. I, a més, té certa gràcia perquè, al mateix temps, sóc molt maniàtica amb moltes coses de la neteja (A casa, el primer que s'ha de fer en arribar és treure's les sabates i posar-se unes sabatilles perquè els terres del carrer són brutíssims.)

1.- Bé, no m'embolico més. Anem a per la primera imatge: tot i que sóc desendreçada, tenir rotllos de feltre i de goma-eva damunt la taula del menjador tampoc és que m'agradés molt, així que (i en MAC s'hi va apropar una mica), el cubell de les escombraries nou (i ben rentat!) és com l'armariet que els guarda. Netets i protegits perquè no agafin pols ;-)


2.- Els cereals venen en capses de cartró i aquest cartró és una de les coses més reciclades del món de les manualitats. O sigui que, aquestes capses seran matèria prima per a nous treballs. Les fotos les he tret de la xarxa, clar, que jo encara no me'ls he acabat:





Mireu, mireu l'enllaç!

3.- I arribem a les paperetes: Quan vaig anar a votar, tot i que duia la papereta de casa, ja dins el sobre, ho vaig comprovar mitja dotzena de vegades -no fos cas que el follet del fadaralisme hagués fet una malifeta m'ho hagués canviat-. Una de les comprovacions la vaig fer davant d'una taula molt gran on hi havia un munt de paperetes: Una bestiesa de quantitat de paperetes! Crec que ni que tot Reus hagués anat a votar allí i tots al mateix partit, hi havia paperetes de sobres fos quin fos l'escollit. Quin malbaratament de paper! Però el que més absurd em va semblar és que hi havia partits que duien unes llistes molt llargues i altres que tan sols portaven una desena de noms com a molt: però les paperetes eren de la mateixa mida que les que anaven "completes"! Un munt de paper blanc malgastat!!


Em vaig empipar moltíssim i en vaig agafar un grapat de les que més buides anaven (i em sap greu no haver-ne agafat deu vegades més, que encara n'haurien quedat) En fi, aquest magnífic paper blanc, també serà convenientment reciclat i es convertirà en alguna llibreteta o bloc


Així doncs, ja han començat a passar pel cutter... la part dels polítics anirà al contenidor del paper (en XEXU ho va insinuar) i la part blanca, per la menda lerenda, que en farà quelcom de profit.

dimecres, 4 de juny del 2014

Curiosos materials per manualitats...

Us presento les meves darreres "adquisicions en tema de manualitats".

1.- UNA GALLEDA PER LES ESCOMBRARIES AMB TAPA. (DEL MERCADONA) 


2.- UN BON ASSORTIMENT DE CEREALS PER ESMORZAR BÉ.


3.- PAPERETES DE LES PASSADES ELECCIONS EUROPEES DE DOS PARTITS ALS QUE NO VAIG VOTAR (PISPADES DIRECTAMENT DE LA TAULA DEL COL·LEGI ELECTORAL)



Ara us deixo pensar i demà posaré la continuació del post hehehe