Súperheroi catosfèric!!

Deu fer cosa d’un mes, arrel d’una pel•lícula d’Spiderman que van fer per la tele i que vaig tenir el bon humor de veure fins al final (i, a més, m’ho vaig passar bé, tot s’ha de dir) vaig estar temptada de fer un post de súper-herois... Després la idea em va marxar del pensament (pel meu cap circulen cada dia un mínim de quinze possibilitats de post). Passades unes dues setmanes, el tema va tornar a plantificar-se davant meu arrel d’un escrit llegit a un altre blog. Ho vaig comentar i em van reptar a fer-lo igualment... i així ho vaig fer, plantejant la qüestió de quin seria l’heroi més estimat de tota la catosfera.

Ja sé que n’hi ha molts més dels que vaig proposar, però vaig triar els que em van semblar més coneguts (per mi, clar) i us vaig demanar que votéssiu entre: SUPERMAN, SPIDERMAN, BATMAN i SÚPERBANYERA.

Doncs bé, avui, per fi, us puc presentar els resultats!! Aquí els teniu!!




Sobre un total de 29 vots vàlidament emesos, SÚPERBANYERA guanya amb MAJORIA ABSOLUTA, tant en percentatge com en escons... (ai... escons?) bé, que guanya “de carrer” que ell solet s’emporta el 55% dels vots i que tan sols en SUPERMAN aconsegueix anar-li una mica al darrera amb la meitat dels vots (16 a 8)

En definitiva, doncs, proclamo SÚPERHEROI CATOSFÈRIC a en SÚPERBANYERA!!!

Foto promocional de Súperbanyera durant les votacions

A la foto Súperbanyera preparant-se per emprendre el vol amb la seva súper capa

Podeu felicitar-lo i deixar-li missatges d'ànim per les seves súper-missions clicant AQUÍ!! ;-))

La resposta a la Foto Misteriosa (IX)

Com sempre, i per molt repetitiu que soni, gràcies a tots els que jugueu... Cada comentari és un somriure que em regaleu i amb la vostra participació us asseguro que passo molt bones estones ;-)

Com també he dit en més d’una ocasió, aquest joc el tinc bastant mal plantejat... l’absència d’autèntiques normes fa que sempre estigui dubtant de què puc donar per bo i què no. Com en el fons es tracta de jugar i passar una estona distreta, sempre he mirat d’interpretar totes les respostes de la forma més favorable perquè hi hagués més encerts. Tot i així, aquesta vegada poca gent veu què és...

Abans de continuar, deixeu-me que us mostri una nova foto. A l’hora de fer el joc d’aquest mes de setembre tenia moltes opcions, fins i tot, d’un mateix objecte, diferents perspectives. Al final vaig triar la que ja vareu veure però us volia ensenyar la que vaig estar a punt de posar. És el mateix, però vist d’una altre manera:



I la solució és aquesta:


Aquesta de dalt és, doncs, la foto que vaig apropar i ampliar però, per si no s'acaba de veure bé, poso aquesta altre. No és la mateixa però sí estan fetes amb pocs segons de diferència. Un llibre de l'Agatha Christie, posat dret... les pàgines vistes des de molt a prop:



I aquest és l'altre opció que tenia del mateix llibre:



La veritat és que vaig ser la primera sorpresa en veure l’efecte tan envellit que tenien aquestes pàgines... certament són llibres senzills i vells, aquest el tinc de l’any 83, però... és impressionant com es veu aquest paper!!
I bé, el cert és que NINGÚ ha dit “un llibre” o “pàgines d’un llibre”...

Heu vist:
FILTRES (de cafetera, d’aire condicionat, d’aspiradora), GALETES, FREGONES, CARPETES, VENTALLS, CORTINES, ÀLBUMS DE FOTOS...

Però no vull deixar-ho “desert”... hi ha dues persones que parlen de “paper” encara que ho diuen amb molts dubtes i sense cap seguretat, però crec que tots acceptareu que els hi doni per bo, aquestes dues persones són:

- LLUïSA, que parla de paper fet artesanalment (no crec que sigui artesanal, però són fulls de paper)
- MARIA de TU, JO i l’OTIS que dubta entre paper i cortina... i, tot i que finalment es decideix per la cortina perquè el paper li sembla massa gruixut, no nega que pugui ser-ho.

En definitiva... màniga ampla total... i així puc donar dos puntets... oi que us està bé a tots? ;-)

Així doncs, la classificació queda així:

CLASSIFICACIÓ

NOU ENCERTS: - - - -

VUIT ENCERTS: - - - -

SET ENCERTS: - - - -

SIS ENCERTS: Mireia.

CINC ENCERTS: McAbeu.

QUATRE ENCERTS: XeXu i SM.

TRES ENCERTS: Eli, Kudifamily, Garbi 24, Jordi Casanovas "Cròniques", Rits i Utnoa

DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Carme Rosanas, Elur, Estrip, Lluïsa, Maria de Tu, Jo i l'Otis i Òscar.

UN ENCERT: Anna Tarambana, Assumpta Pijuan, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi Casanovas "Banyera", Kweilan, Maria Escalas, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, P-cfacsbc2v, Ramon, Sànset, i Zel

Algú sap què és això? (IX)

El temps passa molt ràpid! Fa poc m’asfixiava de calor i avui he sortit al carrer amb jaqueta i aquesta nit posarem una manta fineta al llit... i m’adono que ja fa un munt de mesos des d’aquell dia en que vaig recordar que, en un grup d’Internet on entrava, havia fet un joc d’endevinar imatges vistes d’una forma “diferent” (o de molt a prop, o des d’un angle una mica estrany) i llavors vaig provar de fer-ho al blog. Les vostres respostes em van fer passar una estona ben divertida i vaig pensar que estaria bé fer-ho de tant en tant... una vegada al mes, per exemple ;-)

Des de llavors, aquesta és la novena vegada que us faig aquesta pregunta... Algú sap què és això?


La resposta la donaré demà per la nit (a les 21:00 aproximadament tancaré els comentaris) i, fins llavors, no donaré cap pista. Per tant, podeu repetir respostes, tan sols es tracta de saber quantes persones saben veure què és.

El premi serà la meva més sincera felicitació :-)

CLASSIFICACIÓ A DIA D'AVUI:


VUIT ENCERTS: - - - -

SET ENCERTS: - - - -

SIS ENCERTS: Mireia.

CINC ENCERTS: McAbeu.

QUATRE ENCERTS: XeXu i SM.

TRES ENCERTS: Eli, Garbi 24, Jordi Casanovas "Cròniques", Kudifamily, Rits i Utnoa

DOS ENCERTS: Albert B. i R., Albert d’el Racó Blaugrana, Carme Rosanas, Elur, Estrip i Òscar.

UN ENCERT: Anna Tarambana, Assumpta Pijuan, Consuelo, Elvira FR, Instints, Jesús M. Tibau, Jordi (marit de Maria Escalas), Jordi Casanovas "Banyera", Kweilan, Lluïsa, Maria Escalas, Mercè, Montse de Lletres i fotos, Núr, P-cfacsbc2v, Ramon, Sànset, Tu, jo i l'Otis i Zel

Síndrome d’Estocolm... Be OK!!

Diumenge, quarts de tres, dinem tranquil•lament a casa els meus sogres, la tele està posada i, de cop... la sento!! És ella!! No la podré oblidar mai de la meva vida... la cançoneta!! Aquella cançoneta!!

Miro i es tracta d’un anunci d’un cotxe, concretament de l’Opel Meriva (a mi com si em diuen Volkswagen, Volvo o Toyota... que només distingeixo els 600 i prou... mai a la vida he tingut cotxe i el tema no m’interessa gens) però la música!!... Aaaagh! No sé si m’agrada o què, però no puc deixar de cantar-la...

És la mateixa música que et posen a Movistar quan et diuen “espere un momento, estamos tramitando su solicitud”... “no se retire, en breve será atendida su llamada”... “siga a la espera, le recordamos que la llamada es gratuita" i la musiqueta sona una i una altre vegada i acaba i comença i comença i acaba... no, acaba no, només comença... no té fi... aissss... crec, crec... sí, crec que, com en una mena de Síndrome d’Estocolm... ara m’agrada!!!

És curiós que les dues companyies hagin coincidit en la musiqueta... Proveu, proveu, truqueu a Movistar... jo en sóc experta (crec que els enyoro i tot... en el fons, tants anys junts, tantes experiències viscudes... aisss)... si un dia em trec el carnet de conduir em compraré un Opel Meriva, perquè sí!!... A més, m’estan entrant ganes de trucar a Movistar i demanar-los perdó i... jo què sé... reconciliar-me... ufff... sóc una sentimental... La voleu escoltar sencera? ;-) (Vigileu, després de la vegada quatre-cents set és absolutament addictiva)

 

Maria, patrona de les meves ciutats

Avui és la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la meva estimada ciutat de Barcelona i demà, dia 25, és la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, la meva ciutat d’adopció ;-)

Que les dues festes es celebrin en dos dies consecutius sempre m’ha fet gràcia, com si fos un senyal, com si indiqués que les dues ciutats havien d’anar agermanades dins el meu cor (val, digueu-me “cursi”) però és un detall que m’agrada.

Així doncs, un homenatge a Maria, la noia de Natzaret, la mare del Cel, en dues de les seves advocacions que em són més properes.

Mare de Déu de la Mercè.

Dels captius Mare i Patrona,
puix del cel ens heu baixat:
Princesa de Barcelona,
protegiu vostra ciutat.

Mare de Déu de Misericòrdia.

Puix vos sou la nostra mare
i ho tenim en gran honor,
Verge de Misericòrdia
mireu-nos amb ulls d'amor

El millor mòbil del món

Darrerament he observat que els telèfons mòbils porten una sèrie d’aplicacions que la majoria de la gent no sap ni què són ni per què serveixen. És cert que els més avançats potser ho entenen i ho poden utilitzar, però som més els que no comprenem la gran possibilitat de “fer coses” que ens ofereixen aquests aparells.

És per aquesta gent que he dissenyat el millor mòbil del món. Sí, l’he dissenyat jo mateixa, aquest matí... no sabia què fer i m’he dit, “ara faré un prototip de mòbil pràctic”... Venc la patent (si algú està interessat)



Aquest mòbil meu pot desplegar els següents artilugis:
- Per la dreta, una pinta
- Per sota, llapis i bolígraf
- Per l’esquerra obrellaunes i llevataps de tirabuixó

En Josep Lluís mostrant aquest gran avanç per la humanitat:



Ps/ Espero que els de la casa LG no em denunciïn per utilitzar un aparell dels seus com a base pel meu invent. És més, crec que haurien d’estar agraïts per la publicitat gratuïta que aquesta meravella representa.

Conversa real amb la meva germana (I)

Noah Gordon, escriptor

- Mercè, tu tens algun llibre d’en Noah Gordon?

- Sí, els tinc tots.

- Hehehehe

Feta la comprovació, és cert... la tia els té TOTS... bé, només li falta Sam i altres contes d'animals, que és un llibre de contes per a nens.

Aquest post tindrà continuació perquè, quan vagi a Barcelona, penso fer la foto de tots els llibres i explicar com va ser que els va poder comprar en una súper oferta que... bé, ja ho explicaré... que m’ho ha dit per telèfon i vull més detalls... És increïble! ;-)

Fer punta al llapis...

En aquest món cadascú té les seves neures (1) una de les meves és una gran passió pels llapis (llàpissos en la meva variant dialectal, que diria en Sànset hehe), ja siguin de dibuix, de colors, de tot... (hi ha una dita castellana que diu que “le gusta más que a un tonto un lápiz”, frase que sempre m’ha preocupat una mica, però bé... ara no vull marxar de tema)

Una altra de les coses que m’agraden són les lletres... dibuixar-les, brodar-les... doncs... Hi ha un artista, anomenat Dalton Ghetti, que fa meravelles "fent punta" al llapis!!



En realitat, les seves eines són una fulla d’afaitar, una agulla de cosir i un ganivet d’escultor. Ha fet un abecedari sencer!! (no em direu que no és una cucada)



Però també coses així:




(1) Ai caram! He vist que el corrector del Word em donava “neura” com a falta. Ho he buscat al “Diec2” (com faig sempre que tinc dubtes) i, efectivament, no hi surt... llavors he mirat a l’Enciclopèdia catalana i tampoc i, al Termcat i... tampoc!! Finalment, per fustigar-me una mica l’he buscat a la RAE (el diccionari dels nostres veïns) i sí que surt!! Què passa? Que els catalans no podem tenir neures? Reclamo els meus drets a tenir-ne!!... A veure si ara resultarà que això meu no té nom... (val, val, que arriba la tardor i estic de bon humor) :-)



Editat el dia 19/9/10 a les 0:45:
Solucionat el tema de les “neures”!! En Captaire aporta la paraula correcta: Els catalans no en tenim d'aixó!! El que tenim són dèries, cabòries i/o cebes!... A mi la que més m’agrada és “dèria”, per tant faig el propòsit d’utilitzar-la on abans hagués fet la castellanada ;-)
Moltes gràcies Captaire!!!



Per cert, que podeu seguir votant pel vostre Súperheroi preferit a la barra lateral del Blog: Superman, Spiderman, Batman o Súperbanyera? :-))

Moai (Relats Conjunts)

Moais de l'illa de Pasqua.
Escrit a partir d'una nova proposta de Relats Conjunts

- Hehehehe
- Ai Bussifac, et passes el dia rient, cada vegada que passo per l’Ull de Vigilància m’encomanes aquesta rialla burleta.
- És que són tan graciosos, Murlanec! Ara n’he sentit un que parla d’obra extraterrestre.
- Ui, es nota que només portes dues llunes a l’Ull! Aquesta història l’havia sentit en Piskolabuc moltes vegades... si que fa gràcia, si. La d’estudis que han fet els seus científics per saber com estan fets i transportats aquests “caps”! com ells els anomenen.
- Em causen tendresa, no són mala gent, admiren les nostres llars, n’agafen un munt d’imatges amb aquestes... càmeres fotogràfiques seves... però no veuen res... em sap greu que tinguin el cervell tan desaprofitat...
- Si, són molt grans, però no saben res de res d’aprofundiment i optimització neuronal... En fi, segueixo la ronda, a veure si a dalt necessiten alguna cosa... Ah, i això de que no són mala gent, tu ja saps la que se’ns ve al damunt, que no tots són tan simpàtics com aquests, Bussifac.
- Ei, no em renyis... –somriu- després torna, dona, que m’agrada xerrar amb tu... per cert, que estàs molt guapa amb aquesta túnica de color sw3, Murlanec.
- Hahahaha, què ximplet!!

La Murlanec desapareix de l’Ull de Vigilància i es materialitza dalt de tot, per conversar amb Gualradioc, el cap de la comunitat Quarta Champ. Tant les percepcions oracle-cerebrals com les dades biològiques objectives que arriben de la Unitat de Glaceres i de la d’Oceans són pèssimes i els mexassividrencs s’estan començant a plantejar una intervenció activa per aturar tanta bogeria.

Aparentment, el que es pot veure a l’Illa de Pasqua, són uns caps enormes esculpits en roca volcànica. Però, veritablement, aquestes figures són la part exterior, la sortida a la superfície, la punta d’iceberg, d’una innumerable quantitat de túnels i construccions soterrades on viu, feliç i en pau, una avançadíssima civilització, anterior i subsistent a la pluja de meteorits que va acabar amb els dinosaures. Aquests éssers eren (i són) com nosaltres, però infinitament més petits i infinitament més intel•ligents. El seu únic problema és vigilar-nos, mirar que no ens carreguem el planeta, doncs ells també hi viuen. Estan enfeinats.


Nota: Podeu seguir votant pel vostre Súperheroi preferit a l’enquesta de la barra lateral: Superman, Spiderman, Batman o Súperbanyera!!

Quin és el vostre Súperheroi preferit?

Deu fer cosa d’uns quinze dies, després de sopar, fent una mica de zapping, ens va sortir una pel•lícula de Spiderman. Ja estava començada, però com no feia gaire, li vaig dir a en Josep Lluís que la podríem mirar: Un savi en busca d’una nova energia, s’empeltava a l’esquena (ben grapat al llarg de tota la columna vertebral) una mena de braços metàl•lics molt llargs, articulats, acabats en unes pinces, per poder manipular no sé quins elements perillosos amb elles i no haver-ho de tocar amb les mans... ara bé, el savi es tornava mig boig i Spiderman l’havia de vèncer.

Aquí teniu “el dolent”, el Dr. Octopuss i aquests braços súper forts:



En acabar la pel•li (dolenta però distreta... o sigui, que em va agradar, vull dir hehe) vaig pensar en fer un post (com diu en XeXu, els blogaires som malalts i sempre pensem en que TOT pot ser un post) on preguntar quin era el nostre Súperheroi preferit i em feia gràcia parlar de les seves vestimentes... Fins i tot vaig començar a buscar algunes imatges. Però, com passa tantes altres vegades, (també ho diu en XeXu) finalment vaig pensar que potser era una tonteria escriure sobre allò i ho vaig deixar córrer.

Però, casualment, fa uns dies, en un altre blog que de moment no diré quin és per mantenir el misteri, un blogaire explicava que havia llegit una notícia al diari en que es deia que el clor de l’aigua de les piscines pot produir mutacions a l’ADN i que, com ell va molt a nadar, estava començant a notar una sèrie de canvis en la seva persona que l’estaven convertint en Súperheroi.

Caram!! El tema tornava a picar a la porta del meu cervell!! Quan vaig veure aquell escrit, vaig deixar-hi un comentari en el que explicava que feia pocs dies havia estat a punt de fer un post sobre superherois i el blogaire en qüestió em va reptar a fer-lo de totes formes... decididament, era el meu destí!! Així doncs, us pregunto... Quin és el vostre Súperheroi preferit?

SÚPERMAN

Podeu llegir sobre els seus poders clicant AQUÍ. Els colors del seu vestit, amb blaugrana i groc, els trobo força bonics.



SPIDERMAN

Podeu llegir sobre els seus poders clicant AQUÍ. La seva indumentària també és blaugrana, per tant, m'agrada.



BATMAN

Podeu llegir sobre les seves habilitats clicant AQUÍ. El seu vestit és el que menys m'agrada, massa fosc.



SÚPERBANYERA

Podeu llegir sobre les seves habilitats clicant AQUÍ. Si voleu saber d'on li ve la força, cliqueu AQUÍ. Si el voleu llegir, cliqueu AQUÍ. La seva capa és, sens dubte, la millor de tots els Súperherois.



Però bé, no tot ho he de dir jo... Ara, la decisió és vostra. Podeu deixar aquí els comentaris que vulgueu, però perquè el vostre vot quedi registrat, ho heu de fer a l’enquesta que, durant una setmaneta, tindré posada a la barra lateral. Sort a tots els Súperherois!!

Acció contra la Fam

Fa ja molts anys que som socis de la ONG Acció contra la Fam, organització que treballa sobre el terreny principalment en els casos de necessitat d’aigua potable i nutrició bàsica. Avui he rebut un correu on s’adjunta aquest vídeo que vull compartir amb tots vosaltres.

I el banner per si voleu col·laborar amb la vostra signatura:

Pangrames

Ahir dissabte, entrant al Blog de la Mireia, em vaig trobar que havia fet un post amb una varietat de lletres que em va agradar moltíssim.

He de dir que sóc una fanàtica de les lletres, de les formes que representen. I, fins i tot, el fet d’escriure a mà, trobo que és com dibuixar... Una cal•ligrafia bonica fa que me la quedi mirant una estona, com qui mira una bona pintura.




M’agraden tant que, unint a la meva afició a brodar a punt de creu, he de dir que unes de les representacions que més gaudeixo fent són les dels abecedaris:





Però el que volia explicar aquí és que, quan en Josep Lluís i jo varem comprar el nostre primer ordinador (el van portar els Reis de gener de 2000, amb un disc dur de 8 Gigues i sense Internet) una de les coses que més ràpidament vaig fer va ser mirar totes les Fonts de les que disposava el Word... i em meravellava veient tants tipus de lletres diferents!

Per tant, les vaig voler provar totes per veure com eren. Jo sabia (per l’ordinador del despatx) que hi havia una frase en castellà amb la qual podies veure “com quedava” cada Font del Word. “El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi. La cigüeña toca el saxofón detrás del palenque de paja.” En aquest meravellós text surten totes les lletres de l’alfabet i així es pot veure l’efecte que fan:




Però jo no ho volia en castellà, així que vaig inventar una frase en català que, sense ser massa llarga, tingués totes les lletres de l’abecedari, i la vaig copiar en totes les fonts, en diferents mides, en majúscules, minúscules, negreta i cursiva.

La meva frase era: Posa-hi vuit kiwis, mitja dotzena de figues, pinyons i un xic d'oli arbequí.

Aquesta tarda hi he pensat i he anat a buscar el document, que té una burrada de pàgines, per cert, i aquí us en ensenyo algunes mostres ;-)





Després he sabut que d’això se’n diu Pangrama (tot i que potser en català aquesta no sigui la denominació correcta doncs no surt al diccionari, però no n’he trobat cap de millor). Diuen que el Pangrama més curt de la llengua catalana és "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d’hidrogen, coi!"

Lletres catalanes... i boniques ;-)

Avui és la Diada Nacional de Catalunya. Per celebrar una data tan important escric amb aquesta lletra preciosa...

Visca Catalunya Lliure!!

Agraeixo a la Mireia del Blog “Un Altre Invent” que m’ha explicat el truc.

Onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya

EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

ELS SEGADORS, HIMNE NACIONAL DE CATALUNYA

Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!

Fotos meves de la històrica manifestació de Barcelona, 10 de juliol de 2010

Una història i uns blogs...

Jo no sé si us passa a vosaltres que recordeu ben bé quins van ser els primers blogs que vareu visitar... Alguns dels que jo primer vaig conèixer ja no existeixen, però tot i així els recordo perfectament. I altres segueixen actius, alguns amb un ritme d’actualització molt ràpid i altres més poc a poc, però hi són ben presents.

Un d’aquests espais és Planeta Aigua, potser el coneixeu... la seva propietària (Aigua) és amant de la natura en tota la seva varietat i al seu blog hi posa algunes fotos precioses. Recordo haver-li escrit en més d’un comentari que hauria de tenir-ne un altre, sense barra lateral, amb un cos central ben ample, que donés per a posar imatges grans i que així encara ens podria mostrar millor la seva habilitat de fotògrafa amateur.

Un dia em va sorprendre dient que m’havia fet cas i l’havia creat... és encara bastant nou, però a mi em sembla molt maco, es diu Instants de Natura.

Però, tot i que em va fer força il•lusió, no és ben bé per això que faig aquest post... principalment el faig perquè al darrer joc de la Imatge Misteriosa em vaig trobar un comentari d’algú a qui veia per primera vegada, aquesta persona es presentava dient que la seva mare era l’Aigua... i això sí que mereix un post especial! ;-)


M’agrada que cada dia hi hagi més blogs en català i que una joveneta de 12 anys s’hagi decidit a fer-ne un. Diuen que li encanta llegir i que devora els llibres, també li agrada escriure i anar al cinema, principalment pel•lícules de gènere fantàstic. El seu animal preferit és el llop, i per això el seu espai es diu així “El blog del llop”.

Fa dos dies que ha començat l’ESO i potser ara no tindrà massa temps, però jo crec que si l’anem visitant de tant en tant potser s’animarà a escriure més sovint, a fer-nos algun relat, a participar en alguna iniciativa catosfèrica, a explicar-nos els llibres que ha llegit... Des d’aquí, tot el meu ànim per a ella!!

Em venc el blog per 2.540,67 €

Avui he descobert (a la barra lateral del blog d’en Salvador Macip) que hi ha webs que –no tinc ni la menor idea de amb quins criteris- fan una valoració econòmica de les pàgines d’Internet i, per tant, també dels blogs. I jo, per provar, doncs he volgut saber quant valia el meu blog. Després, per seguir jugant, he anat buscant altres llocs on també fessin aquestes taxacions i he vist que no s'assemblaven gens ni mica:

Qui més el valora és BIZ Information, que diu que en puc treure 2.540,67 €



I qui menys diu que en puc demanar és Technorati, que el valora en 564.54 dòlars (443.53 €)



Entre mig de les dues, Stimator.com el taxa en 1,858 dòlars (1,459.66 €)



En definitiva, que he passat una estona divertida i entretinguda jugant amb aquests invents... Fins i tot (i és que s'ha de pensar en les finances) m'he buscat un convertidor de dòlars a Eurus :-)

Si ho voleu provar, he posat tots els enllaços... Ara bé, si me l’he de vendre, jo en demano la quantitat més gran, eh? Que hi ha moltes fotos! I relats! :-))

Això sí, que sàpiga qui el compri que automàticament en crearé un altre i li faré la competència (sóc sincera, no es podrà queixar) :-)

EDITAT DESPRÉS DE FER ALGUNES COMPROVACIONS: Crec que Technorati no funciona bé i que el més fiable per als blogs és el tercer enllaç, STIMATOR.