Aquest és el so en que s'han de basar els textos i a sota poso el relat que aquest so m'ha inspirat:
Està sol amb si mateix, amb els batecs del seu cor angoixat i la por de tot, sol amb el seu somni frustrat que el colpeja durament per dins i li fa molt de mal.
Si, allí no hi ha ningú més que ell, en Vincent, i està sol.
En Paul, el seu admirat Paul, el vol deixar, no creu en ell, no vol compartir aquella idea... potser ja ha marxat, no és per enlloc.
Surt corrents, amarat de la freda suor de l’ansietat, tanca la porta amb fúria, amb ràbia i es trenquen els vidres amb estrèpit... i què importa que es trenquin? què importa res?
Arriba al cafè nocturn de la Place Lamartine, on ni tan sols es fixa en la música que sona, només mira si ell, si en Paul és allí. Les rialles dels companys d’altres nits sonen desafinades i plenes d’alcohol. Al fons, una de les seves noies el convida a quedar-se tot agitant un got buit i una ampolla d’absenta.
Una baralla comença i cau una taula a terra amb tot el que hi havia al damunt...
Ell surt, marxa, en Paul, Paul Gauguin no hi és. S’ha quedat sense ningú. El seu somni ha fracassat... torna a casa, a la casa groga.
Sent uns xiulets a les orelles... pip, pip, pip... Trepitja els vidres de la porta trencada.... pip, pip... S’ajup, n’agafa un tros... Prou xiulet!! Fora aquesta maleïda orella!! Fora tot!!!!
