divendres, 19 d’agost del 2016

dimecres, 17 d’agost del 2016

Relats estiuencs de la Carme (agost).- Els cargols (Relats Conjunts)


- Ehem... és aquí.
- Com que és aquí?... On vols dir “aquí”?
- Dooooncs… que aquesta és l’adreça… El nostre és el primer segona-A-esquerra.
- Primer segona-A-esquerra? No veus que això està saturadíssim? Si els residents actuals ja gairebé no hi caben! Això està massificat! On vas fer les reserves?

La cargola Mariola diu tot fluixet :

- Mmmmm… per Internet… vaig buscar «apartaments turístics» i vaig reservar. L’adreça és aquesta, segur. Em van dir que estaríem molt bé... Ambient familiar, bona companyia...

Els cargolets no diuen res però fan cara de voler marxar.
El cargol Maiol, diu…

- Ho sento, Mariola… Ets massa confiada, has estat víctima de tot aquest embolic dels apartaments il·legals. Hi ha cargols amb molt pocs escrúpols. "Bona companyia!"... si gairebé no es poden moure! Està clar que això no té les condicions necessàries. No pateixis, reina, marxem. Ja trobarem un lloc millor.

Els cargolets Aniol, Farriol i Carola somriuen. No els feia gaire gràcia passar les vacances en un lloc tan concorregut, amb les ganes de córrer i jugar que tenen!


Com molts sabeu, els nostres amics de RELATS CONJUNTS fan vacances els mesos de juliol i agost, és per això, perquè no ens marxi el vici d'escriure, que la CARME, sempre ens fa una proposta alternativa... Animeu-vos a participar!!

dimarts, 9 d’agost del 2016

Relats estiuencs de la Carme (proposta de juliol) (Relats Conjunts)


Coneixia bé Barcelona. Era la seva ciutat. Allí havia nascut feia gairebé setanta anys i hi havia viscut fins que es va casar i va marxar cent quilòmetres al sud. Tot i així, hi havia tornat regularment, per tant, poques coses noves hi podria descobrir. Per això, davant la possibilitat del tour en helicòpter de dia o de nit, va triar de nit sense pensar-ho ni un moment. La vista de Barcelona plena de llums en la foscor sí que era una cosa nova per ella!

Va tancar els ulls de forma instintiva, com si aquella experiència li fes una mica de por i, quan els va tornar a obrir, ja s’enlairava... Davant seu, com en un vídeo d’aquells que li agradaven tant, veia clarament les belleses que tant estimava de la Ciutat Comtal... la Sagrada Família, la Catedral, el Palau Nacional, ara Montjuïc, ara el Tibidabo, ara la línia de la costa...

Finalment, quan es va treure les ulleres de realitat virtual, va agafar un mocador i es va eixugar les llàgrimes. Tot havia estat tan bonic abans de la guerra!

Encara teniu cinc dies per participar!!
Animeu-vos!
Es tracta de fer un relat inspirat per la imatge de la foto i ja està! ;-)