Relats Conjunts: "Corpus de Sang"

Hermenegildo Miralles, 1910, Corpus de sang (Els segadors)

- Ei, Miquel Àngel, què tens les fotos?
- Ara mateix vinc de la impremta, n’he fet un joc per a cadascú...
- A veure?
- Hahahaha què impacient! El cert és que han quedat magnífiques...

En Miquel Àngel obre la bossa i treu uns sobres... els mira i n’agafa un:
- Té, Xavi, aquí tens les teves –diu amb una rialla- a veure què et semblen.

En Xavi no es fa pregar gens ni mica, treu les fotografies del seu embolcall i comença a riure mentre va dient “Boníssimes, boníssimes”...
- Ostres, mira aquesta, tots amb les falçs enlaire i en Joan fent veure que l’han ferit!! Hahahaha... Mira, mira aquesta... La roba era una passada, eh? I les armes... tan reals!
- Ja us ho vaig dir que aquesta empresa preparava uns comiats de solter boníssims.
- I tant!
- Jo ja n’estava fart de les vulgaritats de sempre... s'ha de ser original. Igual et preparen un comiat així, d’època, com...

Els dos amics van caminant, mentre segueixen repassant les fotografies del dia tan agradable que havien passat.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

Triple relat d'estiu...

Annex al Relat d'agost de la Carme...

Hi havia una vegada una Llar de jubilats on, des d'una porta, et mirava una bruixa...

Rondalla explicada, rondalla acabada. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Relat d'una nit d'estiu

La CARME, al seu blog, ens proposa escriure un relat a partir d'aquesta imatge...

Tenia una sensació com de caure... de cop, he pegat un bot i... m’he despertat. Quin ensurt! Una vegada em vaig adormir, vaig caure de la cadira i em vaig fer un bon morat al front.

M’havia quedat ben clapada davant de l’ordinador intentant escriure un relat mig decent pel Joc de la Carme... Dormo molt malament, sempre tinc son... m'adormo per tot arreu...

No em venien les idees i m’he posat a mirar la foto fixament... Una façana, unes lletres forjades, ben maques, “Llar de jubilats”, unes jardineres al davant, tot net i polit. Però hi ha un detall a la imatge que em neguiteja. Què hi fa una bruixa darrera de la porta? Perquè... hi ha una bruixa, oi? Vosaltres també la veieu? Una bruixa amb una escombra.

La mirada se’m queda fixa en aquesta figura que em sembla com fora de lloc. Em dóna molt mal rotllo... no m’agradaria anar a una llar de jubilats que té una bruixa així... Què hi fan allí dins? No juguen a cartes? No fan berenars, miren la tele i xerren? I la bruixa que hi pinta?

Doncs res, que pensant això i amb la fesomia de la bruixa m’he anat clapant. I m’acabo de despertar, com en un ensurt, i amb el relat (i el dinar!) sense fer... Ai, ja no serveixo per res! Tan ràpid que m’inspirava abans!

Mira, ara truquen a la porta, deu ser en Josep Lluís que ha anat a buscar pa al PAQUI d’aquí sota... (El Paqui és el "Forn Paqui", al costat del Paki, ja sabeu).

Vaig a obrir mentre dic en veu alta “Què t’has deixat la clau, carinyet?”... Ja vaaaaa!!
NOOOOOOOOOOOOOO NOOOOO!!! NOOOOOOO!! AAAAIIIIIIIIIIIIIIII... NOOOOOO DEEEIXAAAAM!!! NO... NO... AAHH.. MMM... AAAAAG

(Veu en off: Qui ha entrat no era en Josep Lluís, que just ara mateix està pagant el pa a ca la Paqui sinó una bruixa espantosa que, a cops d’escombra, ha deixat l’Assumpta molt mal ferida, sagnant, plena de cops i contusions. No sabem si se’n sortirà)

Diada Nacional de Catalunya