Homenatge blocaire a Olga Xirinacs

Benvolguts companys d'afició!! Aquesta nit ha passat una cosa terrible! De fet, no fa ni una hora encara...

... Es veu que va córrer per les xarxes socials que per avui, onze de maig, es preparava un homenatge blogaire a l'Olga Xirinacs amb motiu del seu vuitantè aniversari.

Aquestes coses ja se sap. Algunes persones participen amb uns posts molt macos i ben preparats, altres potser amb menys temps però amb no menys il·lusió no volen deixar d'unir-se a la celebració, però sempre hi ha qui té ganes de fer-se veure i, si no té idees pròpies, ha de copiar. Agafar alguna inspiració que no és seva, falsificar, imitar... Robar algun escrit!!

Això és justament el que m'han informat que ha succeït fa pocs minuts.

Una mà ha estat vista movent les persianes del despatx de l'Olga Xirinacs. Fins i tot ha trencat un dels llistonets horitzontals i, finalment s'ha colat dins de la cambra.

Moment, captat per les cambres de seguretat,
en que es trenca un dels llistonets de la persiana. 

L'Olga estava ben distreta, escrivint un relat, en un moment de màxima creativitat i no ha sentit cap dels sorollets que, de bon segur, la mà ha fet bellugant-se per allí.

El que volia la mà era agafar un conte d'Olga Xirinacs per copiar-ne un fragment i, tan sols amb això, poder dir que participava a l'homenatge, però finalment s'ha posat nerviosa, ha estirat uns papers que ha trobat en un munt i, a més, tibant, se li han trencat.

Ha fugit el més ràpid possible i, quan s'ha sentit salvada, ha vist, amb gran decepció, que no podria plagiar cap obra inèdita sinó que els papers tan sols eren un llistat d'obres de poesia de l'escriptora. Això és tot el que ha conseguit! I, a més, trencada!

Quan ha intentat  muntar els trossos, els títols de les obres han quedat així

Botons de tiges grises.
Clau de blau
Llençol de noces.
Tramada.
Preparo el te sota els palaus
Versifonies.
Llavis que dansen,
La pluja sobre les palmeres roges.
La muralla.
Mansardes. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis,
Grills de mandarina.
La casona del nord.
La taronja a terra.
Tú, des del parque.
Balneari del...

Li ha quedat bé el llistat? S'ha d'arreglar? Digueu la vostra als comentaris d'aquest post, a veure si podem ajudar als bombers i als mossos que estan per aquí, buscant pistes...

Qui ho diria que han passat tants anys?

Estic llegint -poc a poc, però avançant- "El pare Goriot" d'Honoré de Balzac. De fet, és una lectura conjunta amb l'amic MAC però imagino que ell deu fer una setmana que ha acabat i jo encara no he arribat a la pàgina cent. (Mac, perdona!!)

Sí, vaig lentament, però això no vol dir que em perdi o que no estigui gaudint de la lectura (de fet, anar poc a poc llegint és quelcom que sempre m'ha caracteritzat. Clar que, després, jo anava a un examen amb una sola lectura d'apunts i aprovava... i és que les meves són lectures amb gran aprofundiment) ;-)

En fi, a part d'auto-fustigar-me una mica, el motiu d'aquest post és explicar que l'altre dia vaig llegir aquest paràgraf:

-Això significa -va dir l'Eugène amb un to de repugnància- que el vostre París és un fanguissar.
-Sí, és un fanguissar força curiós -prosseguí en Vautrin-. Els qui s'enfanguen amb cotxe són gent com cal, els qui s'enfanguen a peu són uns bergants. Si hom té la mala sort d'afanar qualsevol fotesa, el mostraran a la plaça del Palau de Justícia com una curiositat. Si hom roba un milió, als salons el tindran per model de grans virtuts. I per tal de mantenir aquesta mena de moral paguem entre tots trenta milions a la gendarmeria i a la justícia. Fa gràcia, oi?

Doncs res més, tan sols recordar que el llibre va ser escrit l'any 1834 i publicat en forma de llibre el 1835...

Ja és Sant Jordi a casa!

Jo sóc d'aquelles a qui els agrada que Sant Jordi sigui dia laborable... Potser serà perquè no treballo fora de casa?... No, bromes a part, trobo que aquesta diada nostra té molta més vitalitat quan cau entre setmana que no pas si és dissabte o diumenge. Els diferents horaris de la gent fa que tot el dia hi hagi moviment, fins i tot a l'hora de dinar -que és l'únic moment que molts es poden escapar una mica-.

El mossèn de la meva Parròquia (que és molt bloguero) ha fet un breu post per avui i diu unes paraules que li copiaré, entre altres coses perquè jo (i segur que molts) també les pensem:

«Un poble que per felicitar-se el dia del seu patró es regala un llibre i una rosa, no és un poble qualsevol»

Aquí us ensenyo la meva preciosa rosa i els dos llibres que ens hem regalat (sempre els triem junts, anem "sobre segur") tenint, com a condició prèvia, l'única característica que fossin en català.

En Josep Lluís s'ha decantat per una novel·la de l'escriptor valencià Martí Domínguez (és la seva quarta novel·la i, de moment, no n'havíem llegit cap, i està centrada en Cézanne, tot i que no és una novel·la històrica)

Jo, amb la meva dèria victoriana, he anat cap a Wilkie Collins (de fet, no tenia una opció única... anava cap a un autor d'aquestes característiques, que l'obra fos traduida al català i que no costés una animalada)

Blanc o negre... O al contrari.

Fa un parell de mesos vaig llegir un llibre amb dues narracions d’Edgar Allan Poe: L’escarabat d’or i Els crims del carrer Morgue. Tots dos molt interessants, com sempre, casos enigmàtics per a fer pensar amb pistes, deduccions i, fins i tot, jeroglífics.


El volum que vaig llegir pertany a una col·lecció que està destinada als joves, es diu “Aula literària” de la Editorial Vicens Vives, i a mi m’agrada molt perquè conté una mica de biografia de l’autor, textos auxiliars, etc. des d’un punt de vista molt interessant i pràctic.

A mi, en general, les introduccions em semblen coses molt perilloses. Algunes de les persones que es dediquen a fer-les tenen el mal vici d’omplir el seu escrit amb tantes dades que són capaços de desvetllar-te el final i quedar-se tan amples. Des de que un tal Joan Melcion, en un estudi introductori, em va aixafar “Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes”, d’en Pere Calders, ara tinc el costum de llegir totes aquestes coses "prèvies" al final. Tot i així algunes em semblen carregoses, pedants, i totalment prescindibles. En canvi, les d’aquesta col·lecció les trobo molt interessants (això sí, per si un cas, ho llegeixo després de l’obra en sí)


En fi, tot aquest rotllo ve per dir que, un dels textos auxiliars que aporta aquest petit volum és l’opinió de dues persones sobre E. Allan Poe... i no poden ser més diferents l’una de l’altre! Ho vaig trobar tant interessant que vaig pensar en fer-ne un post i, per fi, entre mandala i mandala, aquí estan aquestes dues visions sobre la personalitat de l’escriptor:

Segons R. W. Griswold:

“La passió li provocava les pitjors emocions que van contra la felicitat de l’home. No se’l podia contradir sense provocar-li un accés de còlera violent; només d’esmentar els diners les seves galtes empal·lidien a causa de l’enveja devoradora. Els dons naturals peculiars d’aquest pobre jove (la bellesa, la vivacitat i la gosadia n’emanaven com d’una atmosfera ardent) havien transformat la seva seguretat instintiva en una arrogància que convertia l’admiració del seu interlocutor en desconfiança. Era irascible i envejós, unes qualitats deplorables que s’agreujaven amb un vernís fred i un cinisme repugnant, mentre que els seus elogis s’expressaven per mitjà de riatlletes despectives. Semblava que no tenia cap escrúpol moral ni –cosa que resulta més singular en un caràcter altiu- gens o molt poc sentit de l’honor. Tenia, fins a un grau malaltís, el desig de sobresortir que vulgarment s’anomena ambició, però cap desig d’obtenir el respecte o l’afecte dels seus semblants”.

Segons Walter Lenning:

“Els descobridors de la psicopatologia moderna han demostrat que a Poe, com a ésser humà, no se li podia retreure res, moralment parlant: dit d’una manera una mica irònica, no sols havia sortit ben parat de la crítica [a que el van sotmetre els seus contemporanis als Estats Units] gràcies a les “circumstàncies” atenuants, sinó que simplement no era responsable dels seus factors hereditaris i de la psiconeurosi que en resultava. Justament, aquesta predisposició i les seves imbricacions, que en van fer un home anormalment desgraciat i sempre turmentat, li van permetre de trobar uns registres genials d’expressió per a les seves angoixes i el van forçar a seguir un camí que duia -lluny de l’ambient que regnava aleshores a la seva pàtria- cap a un paisatge anímic que avui resulta plenament modern i actual.”

Això sí, he de dir que, investigant una mica per la xarxa, es veu que Poe i Griswold no es podien veure...

(Post número 20 del mes d'agost... Me'n queden tres per batre el rècord... M'agrada fer-ho. El joc aquest m'ha animat les vacances)

Dickens 2012.- Dos-cents anys i mig!

Avui, dia 7 d’agost, fa exactament dos-cents anys i mig que va néixer Charles Dickens qui, sense cap mena de dubte, s’ha convertit en el meu escriptor preferit. I fa sis mesos de l’homenatge on line que li vàrem fer, un dels moments que sempre recordaré del meu pas per la catosfera.

Casualment, aquest matí en Josep Lluís ha anat a la biblioteca i, quan ha tornat, portava un petit llibre per a mi, un tresor al que penso treure tot el suc possible abans d’haver-lo de tornar, es titula “Dickens” i és la versió en castellà de “Charles Dickens and his world”, de J. B. Priestley.

Quina meravella! Està ple d’imatges que no havia vist mai, tant fotos, com il·lustracions, reproduccions de diaris, etc. El llegiré entusiasmada!

El petit Dickens treballant a la fàbrica de betum, en dibuix de Fred Barnard

Una pàgina de les notes taquigràfiques de Dickens.
Decidit a convertir-se en periodista, Charles va estudiar taquigrafia per les nits,
al temps que treballava a un bufet d'advocats.
Amb el temps va arribar a ser un dels taquígrafs més ràpids del país

Octavilla publicitaria del Bentley's Miscellany,
revista a la que va aparèixer per entregues Oliver Twist

Dickens llegint "Les campanes" als seus amics,
il·lustració de Maclise

Una altre cosa que m’ha agradat molt del llibre és que al final hi ha una cronologia i uns “testimonis” amb opinions d’altres escriptors. Us copio la de Thomas Stearns Elliot:

"Els personatges de Dickens -igual que els de Dante i Shakespeare- pertanyen a l'àmbit de la poesia, ja que una sola de les seves frases és suficient per actualitzar la seva presència entre nosaltres" ("Wilkie Collins and Charles Dickens" a Times Literary Supplement, 1927)

Estic segura que aquest llibre encara donarà per més posts ;-)

Dickens 2012.- Homenatge on-line des de Catalunya.

Benvinguts a l’homenatge online que un grup de blogaires catalans hem preparat per unir-nos als actes de commemoració del segon centenari del naixement de Charles Dickens.
Trobareu ressenyes de llibres i altres articles relacionats d’alguna manera amb el gran escriptor anglès.
Tots els textos estan escrits en català, que és la nostra llengua. Podeu utilitzar el traductor de Google per llegir aquells que us interessin, doncs, tot i que no fa unes traduccions perfectes, sí que us donarà una idea general dels continguts.
A continuació teniu enllaçats els blogs que s’estan unint a aquesta celebració. La llista s’anirà actualitzant al llarg del dia, a mida que ens vagin arribant les participacions.

Welcome to this online hommage, created by a team of Catalan bloggers, to commemorate two hundred years since the birth of Dickens.
You will find reviews of books and other articles related to this great English writer. All of the texts are written in Catalan, our mother tongue. You can use the Google translator to read anything that catches your interest. Although the translations might not be perfect, they will still give you a general idea of the contents.
There follows a list of links of the different blogs which have joined in this celebration. This list will continue to be updated with new material as it comes in.

Bienvenidos al homenaje online que un grupo de bloggers catalanes hemos preparado para unirnos a los actos de conmemoración del bicentenario del nacimiento de Charles Dickens.
Encontraréis reseñas de libros i otros artículos relacionados con el gran escritor inglés.
Todos los textos están escritos en catalán, que es nuestra lengua. Podéis utilizar el traductor de Google para leer aquellos que os interesen pues, a pesar de que las traducciones no son perfectas, sí os podrán dar una idea general del contenido.
A continuación aparecen enlazados los blogs que se están uniendo a esta celebración. La lista se irá actualizando a lo largo del día, a medida que vayan llegando las participaciones.

Bienvenus à l'hommage en ligne à Charles Dickens. Celui-ci a été préparé par un group de blogueurs catalans dans le but de rejoindre les actes qui auront lieu par tout le monde ce jour, en raison de la commémoration du deuxième centenaire de la naissance de Charles Dickens.
Vous trouverez des comptes rendus de ses livres et des autres articles qui sont en quelque sorte liés au grand écrivain anglais. Tous les textes ont été écris en catalan, puisque c'est notre langue maternelle. Vous pouvez utiliser le Google Translator pour lire tous ces qui attirent votre attention. Il ne fait pas de parfaites traductions, mais il peut vous donner une idée générale de les sujets qu’on a traité.
Ci-dessous vous pouvez trouver les liens qui vont vous conduire aux blogs qui ont adhéré à cette célébration. La liste sera mise à jour pendant toute la journée à mesure que les participations nous sont confirmés:

BLOGS PARTICIPANTS:

1- A encesa de llum, Pilar.- Charles Dickens, 2n. centenari del seu naixement.

2- A la llum d'un fanalet, Fanal Blau.- Any Dickens i el bicentenari del seu naixement.

3- Ales de paraules, Papallona blava.- Bicentenari de Charles Dickens.

4- Això és un blog?, Josep Lluís.- La señora Lirriper, de Charles Dickens.

5- Antaviana, Arlequí (Roser).- Dickens 2012: Oliver Twist: el llibre i la pel·lícula.

6- Bereshit, Enric H. March.- 200 anys amb Dickens.

7- Bestiolari, Vicent Ferri.- Dickens, una lectura de sempre.

8- Biblioteca Municipal Altafulla, Biblioteca Altafulla.- Dickens, imaginació i ironia.

9- Bloc d'en Francesc Puigcarbó, Francesc Puigcarbó.- Charles Dickens.

10- Blog de l'Assumpta, Assumpta.- "Els papers pòstums del Club Pickwick", de Charles Dickens.

11- Bloguejat, Salvador Macip.- What the Dickens?

12- Ca l'Assur, Assur.- Els Dickens de Carner.

13- Col·lecció de moments, Carme Rosanas.- Charles Dickens.

14- Daniel García Peris - Bloc, Daniel García.- #Tàpies i #Dickens

15- De casa al club, Matilde Urbach.- Pip pip hurra!

16- Des del meu mar, Montse.- Dickens

17- De tot, Jordi.- Homenatge des de Catalunya.

18- Diari d'un llibre vell, Xavier Caballé.- La ràpida traducció del "Pickwick" per Josep Carner.

19- Diccitionari, Puigmalet.- La felicitat és un regal; el truc és no esperar-la, però delectar-se en ella quan arriba.

20- El blog del Maurici, Maurici Capdet.- Dickens 200.

21- El món de la cuina, Margarida.- Pastís Dickens.

22- El porquet de Sant Antoni, El Porquet.- Innocència tornçada, virginitat perduda.

23- Els llibres del celler, Jordi Policarp.- En el bi centenari de Charles Dickens, m'agradaria fer un desig realitat.

24- Es desclou la tenebra, Deomises.- A la intempèrie (Dickens 2012)

25- Fons d'armari, Montse.- Charles Dickens.

26- Garbí 24, Garbi24.- Dickens 200 anys.

27- Gazophylacium, Puigmalet.- El lexicògraf de Dickens.

28- La Mirandolina, LaMirandolina.- Recordant Dickens.

29- La panxa del bou, Júlia.- De quan Dickens visitava el Poble Sec.

30- La veritat dins la ficció, MBosch.- Una història de dues ciutats, de Charles Dickens.

31- Llibres llegits i per llegir, Kweilan.- Any Dickens: David Copperfield (1848-1849)

32- Margarida i Pere: Les nostres sortides a peu i en Btt, Margarida.- Bicentenari del naixement de Charles Dickens.

33.- Onsevol, Estranger.- Dickens i Carner.

34- Notícies del dia, Francesc Nadal.- Charles Dickens 1812 - 2012

35- Paraules per tu. Paraules d'hivern, Marta.- Dickens 2012

36- PepeGins, Josep Tanqueray.- Dickens 200 anys: vigent o desfasat?

37- Planeta aigua, Aigua.- 200 espelmes!!!

38- ¡Por el poder de las Diosas!, Isabel.- Charles Dickens.

39- Quatre gotes mal comptades, Laie.- Dickens 2012. Homenatge on-line des de Catalunya.

40- Raons que rimen, Víctor Pàmies.- Bicentenari del naixement de Charles Dickens.

41- Reading at the moonlight, littleEmily.- Per què continuem llegint en Dickens?

42- Roses llegeix.- Charles Dickens, nascut el 7 de febrer de 1812.

43- Sala de lectura, Pilar.- David Copperfield / Neixo / Nazco

44- Saragatona, Miquel.- Un brindis per Dickens i per Pegagrega.

45- Si dubto és que sóc, si penso és que sóc, Elfreelang.- Grans esperances, Charles Dickens (1812-2012)

46- Somnis de plastilina, Maria.- L'home maleït que va pactar amb el seu fantasma.

47- Taller de creació literària, Eutrapèlia.- Dickens, mort? Aleshores el Pare Noel també es morirà?

48- The daily avalanche, Allau.- Dickens segons Orwell.

49- Thera, Thera.- Per llegir quan es fa fosc.

50- Tumateix llibres, Jomateixa.- Historia de dos ciudades, de Charles Dickens.

51- UHF, Aris.- Dickens seria un indignat.

52- Un altre invent, Mireia.- Dickens 2012.

53- Un tel als ulls, Clidice.- Dickens? Em sona d'alguna cosa...

54- Vi franc, Ramon Francàs.- Vi de Xeres pel bicentenari de Dickens.

55- Vuit8ena, Rits.- Dickens 2012.

56- Xarel-10, McAbeu.- Homenatge a Charles Dickens.

Escalfant motors per la celebració del segon centenari del naixement de Charles Dickens.- Dickens 2012.

En un dels posts que darrerament he fet sobre la celebració del segon centenari del naixement de Charles Dickens, l’amic Assur em va deixar un enllaç a un article del diari The Telegraph amb fotografies sobre el Londres de Dickens (Dickens’s London: in pictures). Les vaig estar mirant amb molt d’interès i ja em va passar pel cap fer-ne un post.

Ara bé, quan fa una estona m’ho tornava a repassar, he descobert que el mateix diari té un munt d’enllaços diferents sobre diversos aspectes de l’autor, la seva obra, i gran quantitat de temes relacionats. Així que he pensat fer com un petit tast d’alguns d’aquests articles i posar els enllaços per si algú els vol veure sencers.

Clicant damunt de cada un dels titols en anglès anireu als articles originals de The Telegraph.


Dickens’s London: in pictures

Lower Fore Street. 1865.

Joseph Carney, venedor ambulant d'arangades en un mercat de carrer.

The World of Charles Dickens: photos of locations described in his books

En aquest enllaç es mostren imatges actuals de llocs que surten citats a obres de Dickens.

Estació de Charing Cross, lloc on un taxista (cotxer) s’enfronta amb el Sr. Pickwick
per haver-li fet preguntes i apuntar-les respostes al seu bloc.

Charles Dickens: Best characters in pictures

Imatges dels personatges més coneguts de Dickens

Esther Summerson, d'El Casalot (Bleak House)
Il·lustració de Robert Ball

Madame Defarge, d'Una història de dues ciutats

John Howard Davies va interpretar Oliver Twist
al film dirigit l'any 1948 per David Lean

Great Expectations: Miss Havisham on film

Miss Havisham és un dels personatges que més em va cridar l’atenció en llegir Grans Esperances. Ha estat interpretada per diverses actrius. A l’enllaç en podeu veure moltes. Aquí us deixo a Helena Bonham Carter:



Charles Dickens in pictures

Imatges de l'escriptor. Algunes són molt conegudes, altres no tant. Per exemple, aquesta que us poso, de quan tenia 40 anys, no l'havia vist mai abans:

La web oficial del bicentenari de Dickens ens cita!!

Aquest matí, quan he obert el correu, m’he trobat amb una sorpresa molt gran, en Mac em deia que la web oficial Dickens 2012 ha inclòs el nostre homenatge blogaire al gran escriptor anglès!

Abans d’ahir em vaig registrar a la citada web i els vaig informar del que estàvem preparant. Un cop enviades les dades, va sortir un missatge que deia que s’havia rebut i que estava pendent d’aprovació. La veritat és que no tenia cap confiança en que sortís publicat... Però, sortosament, em vaig equivocar! I aquí ho tenim!!


Oi que fa goig? :-)

Us hi apunteu? Teniu temps! L’Elfreelang es va llegir Grans Esperances en menys de deu dies, i en McAbeu Una història de dues ciutats en una setmana!! Som-hi!!

Dickens 2012.- Falten tres setmanes!!

El somni de Dickens
Robert William Buss

No sóc cap experta en el tema. De fet, puc dir clarament que no hi entenc, que sóc una novençana, una aficionada que en vol aprendre i que fa constants descobriments i que, cada nova informació que trobo, em fa tanta il·lusió com si fos un petit tresor.

Fa uns dies, quan vaig entrar al blog de la Maria, em va cridar l’atenció la imatge que ha posat a la barra lateral per anunciar que s’ha sumat a la proposta de commemorar el bicentenari de Dickens a la catosfera. Era el quadre que encapçala aquest post. No m’era del tot desconegut, però no en sabia el títol i ella me’l va dir: El somni de Dickens. Ell i els seus personatges... En va inventar tants!! I en tinc encara tants per conèixer que la perspectiva em resulta absolutament engrescadora!

Doncs bé, googlejant, he fet un d’aquests descobriments que deia. Resulta que l’autor del quadre, Robert William Buss, va ser encarregat pels editors Chapman & Hall per fer les il·lustracions de “The Pickwick papers” (primera de les obres de Dickens i que, com tantes altres, s’anava publicant per entregues) després que el primer dibuixant, Robert Seymour, es suïcidés. Tan sols va fer dos dibuixos, perquè no va agradar als editors i el van acomiadar, contractant llavors un tercer il·lustrador, Hablot Knight Browne, que utilitzava el pseudònim de Phiz.

Robert William Buss, malgrat la decepció que va tenir, va ser admirador de Dickens durant tota la seva vida i, a la mort de l’escriptor, va pintar aquest quadre de l’autor envoltat dels seus personatges. Més informació sobre les il·lustracions als llibres de Dickens, clicant AQUÍ (en anglès).

Tot això em va interessar força perquè, justament, Los papeles póstumos del Club Pickwick, és el llibre que m’estic llegint jo per poder fer la ressenya el dia 7 de febrer.

També, quan buscava informació sobre el quadre, vaig trobar un article del diari El Punt Avui amb el títol de “Febre per Dickens” i el subtítol “El Regne Unit s'inunda d'exposicions, retrospectives, lectures i tota mena d'activitats per celebrar el bicentenari del gran narrador del Londres victorià”. En copio un paràgraf i, si algú el vol llegir sencer, ho pot fer clicant AQUÍ. De moment, jo deixo aquest fragment:

“...arreu del món hi haurà celebracions en honor seu: representacions teatrals a Lahore, Karatxi i fins i tot Pequín, per exemple, o trobades a Berlín per parlar de què escriuria avui Dickens... Contra el que es pugui pensar, el 2012 no és només l'any olímpic al Regne Unit; el 2012 és, sobretot, l'Any Dickens.”

Doncs bé, com trobo el tema tan apassionant, convido a tothom a participar en un petit homenatge catosfèric al gran escriptor anglès, fent un post relacionat amb ell i la seva obra (en la forma en que cadascú triï) el proper 7 de febrer, dia del segon centenari del seu naixement. A veure si algú encara s’hi apunta. Hi ha temps!! I moltes gràcies a tots els que ja us hi heu afegit!!

Falta un mes i dos dies... (Proposta Any Dickens)

El passat dia 30 de desembre, quan vaig fer el post de lectures de l’any, vaig posar un petit apèndix final. No ho tenia previst però, en el moment de redactar-ho, em va venir el rampell i vaig escriure això:

2012 és l’any Dickens. Farà dos-cents anys del naixement de l’autor britànic. Algú s’anima amb algun llibre seu?

No era res més que una invitació en general, sense cap mena de concreció. Però l’amic McAbeu em va deixar un comentari on deia:

2012 és l'Any Dickens?. Doncs potser si que és una bona excusa per llegir-ne alguna cosa, no?... Va, més que res perquè callis :-DDD, em comprometo a llegir alguna cosa de Dickens i fer-ne un enigma (o similar) pel dia del seu naixement (07 de febrer, segons la Wiki).
(PS: Això de que callis és broma, eh. De fet, et demanaria just el contrari que hi continuïs insistint... potser algun altre blogaire s'anima a fer alguna cosa per celebrar l'any Dickens) ;-)

Em va fer riure això de fer-ho “perquè calli”, perquè he de reconèixer que són moltes ja les vegades que miro de convèncer la gent de llegir alguna obra del gran autor anglès, i, al mateix temps, em va fer tantíssima il·lusió, que li vaig respondre per correu electrònic, agafant la seva idea al vol (no fos cas que després se’n penedís!)

Efectivament, com deia en Mac al seu comentari, Charles Dickens va néixer el 7 de febrer de 1812, falta un mes i dos dies perquè sigui la data exacta del segon centenari del seu naixement. Doncs bé, jo us vull fer una proposta concreta, què us sembla si ens llegim un llibre de Dickens i el dia 7 de febrer posem la ressenya als nostres blogs?

Quin llibre? Tant hi fa, el que vulguem.
Com hem de fer la ressenya? És igual, cadascú a la seva manera.
I si no tenim temps de llegir-ne cap però en vàrem llegir fa temps? Doncs fem un post recordant aquell que fa temps que vàrem llegir.
I si enlloc d’una ressenya volem fer un comentari més general o unes impressions personals? Doncs endavant. Mentre es faci referència a Dickens i, com a mínim, a una obra seva, ja està bé.

En definitiva, tan sols es tractaria que, el dia 7 de febrer, la catosfera es veiés plena de posts parlant de Dickens i la seva obra. Que nosaltres també ens suméssim a la gran quantitat d’actes que, per tot el món, s’estan preparant.

Si aconseguim esser un petit grupet, enviaré un correu electrònic a la web que he enllaçat més amunt informant que, un grup de blogaires que en llengua catalana, faran comentaris de les obres de Dickens i que sortiran publicats el dia 7 de febrer.

Em fa molta, molta il·lusió, així que us convido a tots a participar. Gràcies!!

"...la pesada feina de llegir..."

He acabat de llegir fa poc "El hombre que fue jueves" de G. K. Chesterton. A mida que anava llegint, el llibre m'anava entusiasmant i tenia ganes de seguir endavant... Em resulta una obra interessant, enginyosa, divertida... i, de cop, arribo al final i em sembla com si "faltés alguna cosa", trobo que em queda un interrogant que no acabo d'entendre com he de respondre.

Així doncs, em poso a buscar informació sobre el llibre. Fa poc que vaig fer-ne un post (sobre el número de pàgines d'edicions diferents de la mateixa obra) i recordo que en Puigmalet em va posar un enllaç que portava a un magnífic article sobre el traductor del llibre, article que vaig començar a llegir però que vaig deixar en sospitar que potser em desvetllaria massa coses de punts als que encara no havia arribat. Ara busco aquella pàgina i... ja ho tinc!! El títol original anglès duia dues paraules que no han estat incloses al títol en castellà "A nightmare" (Un malson). Només sabent això, ja tot em queda més clar...



Sembla ser que alguns lectors de l'època, que van cometre l'error de no llegir aquest subtítol, tot i que venia ben claret, criticaven el llibre i el pobre Chesterton es lamentava fins poc abans de morir dient, amb tota la raó del món:

"[...] aquellos que soportan la pesada tarea de leer un libro podrían posiblemente soportar la de leer la portada de un libro. Porque hay más ejemplos de los que se pueden imaginar en que el crítico más serio podría resolver muchos de sus problemas acerca de lo que es un libro sencillamente descubriendo lo que declara ser."

(De fet, ell ho deia en anglès, clar, però com ho he copiat de la web que em va passar en Puigmalet i és en castellà, prefereixo no tocar-ho més mirant de passar-ho ara al català)

Dulce Mariana Clotilde del Carmen

Fa molts anys... molts, molts, a la meva escola van decidir que per Sant Jordi, a una sala molt gran que hi havia, posarien com unes paradetes de llibres. Ho van organitzar força bé (suposo que amb la col•laboració d’algunes llibreries, clar) de tal manera que, arribat el dia, hi havia unes taules amb diferents llibres infantils i juvenils. Feia goig de veure!

A l’hora de la sortida, pares i mares es miraven els contes i en compraven alguns pels fills.
Crec que aquell any vaig tenir el meu primer llibre per Sant Jordi!!

La meva mare sempre ha estat una gran lectora i, a més, una persona que escriu sense ni una falta d’ortografia (en castellà, que és la llengua en que va estudiar, clar). Recordo que ens revisava els deures i no ens passava ni un accent, ni una coma... però si alguna vegada, davant d’alguna paraula rara, no n’estava segura, demostrava que era una fan del diccionari, al qual a casa seva ella i els seus germans deien “mataburros” ;-)
Em feien gràcia les seves regles mnemotècniques “el verbo echar, lo primero que echa es la hache”, “sólo sólo se acentúa cuando se puede sustituir por solamente”... i moltes més!

Gràcies a aquesta afició nosaltres teníem sempre algun conte com a regal per reis o al tió i si, pel sant o l’aniversari, demanàvem algun llibre, doncs segur que la resposta era afirmativa...

Ara bé, un llibre per Sant Jordi era una novetat per aquella Assumpta de vuit o nou anys i estava tota contenta que la mare li deixés triar un conte en aquella petita “fira” que s’havia muntat a l’escola.


Quan una cosa es surt del normal, la recordes sempre... i així ha estat, doncs mai ha marxat del meu cap el nom de Dulce Mariana Clotilde del Carmen, el nom d’una senyora -a la qual per abreviar anomenaven “Clo”- que tenia com a assistenta de la llar una cangura “de veritat”.

El llibre, que em va agradar moltíssim perquè mostrava una imaginació fantàstica, era de Gloria Fuertes i es titulava “Cangura para todo”. Hi havia diferents històries, però la Dulce Mariana Clotilde del Carmen sortia al primer, al que donava nom a tot el llibre... El voleu llegir? :-)

Una GRAN sorpresa al Viena!!

Dissabte Sant... Anem al nostre lloc preferit, dinar lleugeret i una mica de lectura (jo “El Casalot” de Dickens i “La vida amarga” de Pla, en Josep Lluís) hi volem estar una estoneta i després tornar cap a casa, tot esperant tranquil•lament poder escoltar el Barça per la ràdio i després anar a la Vetlla Pasqual que, a la nostra Parròquia, comença a les onze de la nit.

Amb aquest pla tranquil i relaxat anem fent sense saber que “algú” s’ha fixat en nosaltres... :-)

No sé exactament quina hora seria, potser passaven uns minutets d’un quart de cinc, quan un home alt i ben plantat (al qual no havia vist mai anteriorment) s’apropa a la nostra taula i, decididament, em pregunta:

- Perdona, et dius Assumpta?

Sorpresa absoluta. No recordo que vaig respondre crec que vaig dir “Doncs sí”... i res més. No ho sé. Estava al•lucinant i en casos així la memòria em falla una mica... L’home, amb un somriure divertit em respon:

- Espera, que hi ha una persona que et voldria conèixer. (o "saludar", no n'estic segura...)

I dóna la volta i marxa escales avall (havia oblidat dir que nosaltres sempre ens posem a la primera planta, que s’està més tranquil)

La meva ment, en breus segons imagina mil coses... En Josep Lluís em mira, riu, i diu “algú dels blogs”... jo, fins i tot arribo a pensar que no sigui algú de l’Ajuntament que venen a dir-me alguna cosa per aquell post en que deia que el meu barri semblava un femer...

L’home alt i ben plantat torna a pujar l’escala, acompanyat d’una dona jove... somrient... s’apropen, jo també somric... i ella diu:

- Hola, sóc la Kweilan.

Holaaaaaaa!!... Una cosa com màgica!! Una persona a qui has llegit, que saps com escriu i, de cop i volta, té una imatge, i una imatge molt maca i riallera. S’asseuen amb nosaltres. A més, aquella és la nostra taula preferida. Si podem, sempre triem aquella... així que és una mica com “rebre’ls a casa” :-) I jo que li vaig dient a en Josep Lluís que ella té un blog de llibres fantàstic... i comencem a parlar com si ens coneguéssim de sempre... i els nostres respectius també, entre divertits i sorpresos de veure “com dóna de sí” el “Tema blogs” ;-)

Resulta que havien anat a passar el dia a Reus i, en veure el Viena, ella va pensar que si entraven i hi havia algú llegint, havíem de ser nosaltres... Però, tot i haver pujat i haver-nos vist, no es va atrevir directament a dir res... i dubtava de marxar. Menys mal que ell va pensar que era millor córrer el risc i preguntar-ho (de fet, com ens va dir, gent que vagi al Viena a llegir, no n’hi deu haver molta jeje)

Jo, que sempre que he conegut a algú dels blogs m’he posat molt nerviosa, que sempre tinc por que no surti bé i em neixen totes les inseguretats del món, que em sento més còmoda en "l'anonimat blogaire"... us asseguro que així, per sorpresa, vaig quedar totalment encantada i vaig passar una estona boníssima!!

I ara us revelaré un secret: La Kweilan, malgrat el seu nom, no és xinesa. És una persona encantadora, propera, intel•ligent... Varem parlar de com ens va passar pel cap de tenir un blog, de la il•lusió quan tens els primers comentaris... de les llistes de llibres a final d’any!! (sí, sí, XeXu jeje) i, després, en Josep Lluís va proposar d’anar a veure un carrer on hi ha algunes façanes de la ruta Modernista i hi varem anar, sense deixar de parlar un sol moment.

Com allí tots érem bons lectors, es va parlar de llibres, clar, i varem explicar que en Josep Lluís és un gran admirador de Baroja i Kafka i que a casa hi ha unes prestatgeries dedicades a ells. El que no vaig pensar a dir llavors és que en aquestes prestatgeries, fins i tot hi ha una foto dels citats autors jejeje

Ara, dedicat especialment a la Kweilan, però per fer-vos somriure una mica a tots, us mostraré “El racó de Baroja” i “El racó de Kafka” que hi ha a casa meva ;-)

Mig prestatge Barojià, perquè amb una sola lleixa no hi cabien tots

A sota de l'anterior, un prestatge sencer, amb la seva foto.
O sigui, El racó de Baroja està format per aquest sencer més el mig del prestatge superior.

Prestatge Barojià sencer dividit en dues fotos
Clicant al damunt es fa més gran i es poden llegir els títols

El racó de Kafka, sense la foto
Clicant es poden llegir els títols dels llibres

El racó de Kafka, amb la seva foto.
He deixat que es vegin dos llibres més perquè són de Van Gogh jeje

En fi, que estic molt contenta de que vinguéssin a saludar-nos i d’haver-los conegut!! ;-)

Homenatge a Salvador Espriu

Deu fer uns vint-i-sis anys, anàvem el meu xicot -i actual marit- i jo en autobús per Barcelona quan, al començament del carrer Major de Gràcia, on hi ha aquells jardinets, ell em va dir:

- Mira, mira!! En Salvador Espriu!!

Jo vaig mirar i vaig veure un home gran, vestit de fosc i caminant poc a poc...

Van ser pocs segons, però la sensació que vaig tenir va ser de que havia vist a algú molt important... Després ho varem explicar plens d’il•lusió, que havíem vist en Salvador Espriu.




A finals de desembre de 2009, vaig començar el llibre Relacions Particulars d’en Josep Maria Espinàs. Precisament el primer capítol el dedica a Salvador Espriu i, en llegir-lo, em va tornar aquell instant al cap.



Per tant, he pensat unir-me a l’homenatge de la catosfera al gran escriptor català precisament amb unes frases d’aquest darrer llibre llegit l’any passat. Altres blogs més especialitzats ens parlaran de la seva obra. A mi m’ha fet gràcia apropar-vos aquest detall de la personalitat d’en Salvador Espriu, endreçat, metòdic, detallista... Escriu en Josep M. Espinàs:


Conservo alguna carta i, sobretot, bastantes targetes d’Espriu, com -n’estic segur- molta gent d’aquest país. Espriu era el més extraordinari practicant que jo he vist de l’agraïment epistolar. ¿Quants milers de targetes deu haver enviat, amb les quatre ratlles de lletra microscòpica a partir de la mateixa vora superior de la cartolina? Quan jo rebia una targeta d’Espriu, a vegades, no tenia present d’haver-ne parlat enlloc, d’ell o d’un llibre seu. Però ell sí. “Molt estimat amic Espinàs: He llegit el Cap d’any de Raixa. Moltes gràcies per les vostres paraules...” Hi ha un cas curiós per la doble targeta. El 6 d’octubre de 1958 m’escriu per dir-me que: “Encara no he pogut veure el vostre comentari a Papeles de son Armadans de setembre -perquè no els he trobats- sobre les versions castellanes dels meus poemes fetes per Badosa, però us en dono des d’ara les gràcies...” O sigui que ja m’ho agraeix abans de llegir-ho. I al cap de quatre dies justos rebo una altre targeta: “He vist finalment l’Armadans i us estic molt i molt agraït pel vostre treball...”

Espriu em va escriure les seves quatre ratlles per tot: perquè li vaig enviar uns discs de Guillermina Motta i de Pau Riba, perquè a Destino li vaig publicar uns versos “sense cap errada” -subratllat-, per felicitar-me per la novel•la El gandul, perquè vaig comentar el nou muntatge de Primera història d’Esther, perquè en un article evoco el seu amic Rosselló-Pòrcel, perquè el convido a anar a La Cova del Drac, per dir-me senzillament que està d’acord amb un article que he publicat o per celebrar que als Estats Units Tots som iguals ha tingut bona crítica. La cortesia de Salvador Espriu, sistemàtica, incansable, era un fenomen que tenia admirat, i esgarrifat, al món de les lletres. No hi havia manera de competir-hi.

Homenatge a Joan Amades

La primera ocasió que vaig sentir parlar d'en Joan Amades tindria jo uns 21 o 22 anys. L'Editorial Salvat treia a la venda, en fascicles setmanals, el Costumari Català. Jo, que no tenia ni idea de què anava, em va atraure tan sols sentir-ne el títol... I què maco sonava això de “Costumari Català!”.

No era la primera vegada que començava una obra en fascicles, al contrari, em feia molta gràcia poder comprar una Història de l’Art, una Enciclopèdia Universal o altres joies que, sinó ho feia així, no hagués pogut tenir.

Amb els petits ingressos que tenia fent de cangur, o treballant algunes hores d’auxiliar administrativa, mentre pel matí estudiava la carrera, les col•leccions per fascicles s’enduien una part dels meus calerons, però jo n’estava encantada!

El Costumari és una obra fascinant! Tan bon punt vaig tenir el primer fascicle a les mans, vaig decidir que continuaria fins al final... i, cada setmana, en comprar-lo, passava les pàgines mirant els dibuixos de les auques, llegint els refranys, les històries, llegendes i supersticions de diferents pobles, les festes i els sants patrons, aturant-me a imaginar les danses tradicionals i, sobre tot, impressionada amb la gran tasca realitzada per unir, en una sola obra, tantes vessants de la cultura popular catalana.

Actualment, les seves més de 5.000 pàgines, són un dels tresors que viuen a les prestatgeries de casa meva ;-)



Amb aquest escrit, doncs, em vull unir al merescut homenatge a qui va fer tan bona feina i que mereix trobar, també, reconeixement al món virtual dels blogs en català.











Nota: Les imatges d'aquest post no s'han de tenir en compte per l'enquesta de la barra lateral.