Jugant amb el perill

Doncs bé, resulta que fa uns dies em va petar la impressora. Un més dels trastos tecnològics que arriben a la seva fi.

Però, com no tot ha de ser negatiu, resulta que teníem una impressora de reserva. La que va petar era molt vella i la de reserva tan sols és vella. És una que havia tingut en Josep Lluís al despatx fa temps.

Tenim un ex-veí informàtic que, com és bona persona, ens fa les reparacions molt bé de preu (no gratis, clar, és la seva feina). Així que va venir a fer el canvi d'impressores i mirar tota la configuració de tot (que l'ordinador va molt lent).

La bona notícia és que ja puc imprimir, la mala notícia és que es va quedar parat de veure el pas de tortuga de l'ordinador. Va dir que això és el disc dur que està fet pols i que qualsevol dia pot petar... i aquí estic jo, fent un post per explicar-ho, perquè m'agrada jugar amb el perill. Perquè no em dóna la gana d'haver de cedir sempre jo. Ho llegeixes, ordinador? Tu mateix, però jo crec que petar seria una mostra de desagraïment molt gran envers qui sempre t'ha defensat i preferit a tauletes i tonteries similars. Pensa-t'ho.

Per cert, que abans d'ahir pensava que també se m'havia mort el mòbil. Ai, quina gràcia!! Resulta que quan posava un vídeo se sentia bé, però les imatges anaven a càmera lenta, es tallaven, es bloquejaven i... res... Ja no sabia què fer, si agafar tot el què tinc que no va, fer un paquet enorme i tirar-ho pel balcó o saltar jo. Llàstima que el microones ja el va portar en Josep Lluís a la deixalleria fa un temps, perquè hagués quedat moníssim en el mateix paquet de trastos.

Sí algú sap els números de la loteria o els resultats de la travessa de la propera jornada (que ja s'acaba la Lligaaaa!! aaaggghh!! Sevillaaaaa, Sevillaaaa) que m'ho digui. Seré bona i si em toca una quantitat bonica penso fer molts donatius a ONGs, de veritat.

No m'oblideu!!!

Les preposicions...

Ahir sentia per la ràdio que “Es limitaran les reunions multitudinàries a altes hores de la matinada”

Això vol dir exactament que, a partir d’ara, qui vulgui fer una reunió multitudinària, haurà de començar a les 03:00... El què no deia la notícia és l'hora en que s'haurà d'acabar.

Una amiga que tinc a una Gestoria em deia que reben correus electrònics tipus “Solicito una reducción de jornada laboral de 35 horas semanales” que, literalment, vol dir que la Sra. Fulanita només treballarà 5 hores per setmana (suposem que una cada dia).

20 reglas del Covid-19.- (Coronavirus V)

M'ho ha passat el meu germà per WhatsApp. Potser molts de vosaltres (ara és com si tingués molts lectors, eh?) ja ho coneixereu, però val la pena. 
En realitat és una paròdia de les informacions que ens donen i de les coses reals amb les que ens trobem, tot immers en un mar de contradiccions. Si no fos perquè s'hi juguen vides, faria molta gràcia.

1. No puedes salir de casa, pero si lo necesitas, si puedes.

2. Las máscaras no sirven de nada, pero sí sirven, si puedes pontela, o si no un foulard o no te la pongas xq en realidad solo sirven si estas contagiado, pero puedes estar contagiado y no lo sabes. Entonces sí, las máscaras sí sirven, pontela. Ah, qué no hay? Pues no te la pongas, porque no sirve para nada.

3. Las tiendas están cerradas, excepto las que están abiertas.

4. No hay que ir a los hospitales, a menos que necesites ir, solo hay que ir en caso de emergencia ¿Cuándo es emergencia? Si ves que te estás muriendo es emergencia, entonces vete. Si no, quédate en casa porque es como una gripe… Bueno, es como una gripe fuerte. Bueno, es mucho peor que una gripe. Bueno, puede que mueras.

5. Los guantes no ayudan, pero pueden ayudar.

6. La comida en el supermercado no faltará, pero hay muchas cosas que faltan si vas al final del día pero no hay que ir por la mañana. Vete al final del día mejor y si falta algo vuelves al día siguiente. No, no, mejor no salgas.

7. Después de ir al supermercado, deja los zapatos en la puerta y lava la ropa a 60º, si la lavas normal el virus no se irá. Que este dando vueltas en la lavadora con jabón a 40º no mata el virus. Eso sí, si lo tienes en las manos, con que te las laves 2 minutos ya lo has matado.

8. El virus no afecta a los niños excepto en aquellos que lo tienen. Bueno, en Madrid ingresan muchos niños, pero más personas mayores (como en todas las enfermedades). Así que no, no afecta a niños.

9. Los animales no están contagiados, pero a pesar de todo un gato dió positivo en febrero en Bélgica… Cuando aún no se hacían pruebas a nadie, pero a este gato sí xq nos caía muy bien, y ya está. Los animales no lo tienen, solo algunos, pero no sabemos xq no les hacemos pruebas, así que están sanos. Aunque el virus lo han trasmitido los animales, pero ya no. Un murciélago, un pangolin, un Laboratorio, bueno no, fue un unicornio, o un panda, o un delfín. Un señor se comió una sopa de algo y la ha liao parda!

10. Tendrás muchos síntomas si estás enfermo, fiebre muy fuerte, pérdida de olfato y gusto, falta de aire, disnea….Pero también puedes enfermarte sin ningún síntoma, tener síntomas sin estar enfermo (embarazo psicológico) o ser contagioso sin síntomas o tener alergia a la primavera o alergia a la primavera y te mueres de todas formas pero no.

11. Para no estar enfermo, tienes que comer bien y hacer deporte, pero come lo que tengas a mano y no salgas a hacer deporte. Bueno, en casa puedes, hay muchos vídeos, todo el mundo hace deporte. Yoga yoga, haz mucho yoga.

12. No tengas contacto con personas mayores, pero tienes que cuidarlos y llevar a tus vecinos mayores compras y medicinas. Es decir, ten contacto.

13. Puedes pedir comida preparada que tal vez la haya preparado personas que no usan máscaras ni guantes. Pero cuando te llegue no te la comas y dejas que se descontamine por 3 horas afuera de la casa.

14. No puedes ver a tu madre o abuela, pero puedes coger un taxi y conocer a un taxista mayor o hablar con la de la farmacia que es una señora mayor muy simpática.

15. El virus permanece activo en diferentes superficies durante dos horas, no, cuatro, no, seis, no, no, no hemos dicho horas, tal vez sean días? Pero necesita un entorno húmedo. Oh, no, no necesariamente.

16. El virus permanece en suspensión en el aire, o no, o sí, tal vez… especialmente en una habitación cerrada. En una hora un enfermo puede contaminar diez, así que si cae un niño, todos vuestros hijos ya han sido contaminados en el Escuela hace tiempo, pero mejor las cerramos xq no se han contagiado todavía.

17. Se dice el número de muertos pero no se sabe decir cuántas personas están infectadas. Vamos a hacer pruebas masivas, pero mañana, no pasado, no la semana que viene. Bueno, ya las haremos, no hay prisa. Es que nos dieron tongo con los tests. Pues ya no las hacemos ala! si te sientes mal estás contagiado y ya está.

18. No tenemos tratamiento pero tal vez haya uno, que aparentemente no es peligroso y funciona pero en realidad no, o sí ,tal vez, es que solo ha dado buenos resultados en algunos pero no en todos, entonces tenemos tratamiento, pero no, no tenemos.

19. Deberíamos permanecer confinados hasta que el virus desaparezca pero solo desaparecerá si llegamos a una inmunidad colectiva y por lo tanto, siempre que circula… y para eso tenemos que dejar de estar confinados…

20. No os preocupeis que está todo controlado y lo tenemos todo claro xq en Egpaña hay los mejores pofesionales y sanidá. La Reina Letizia bien de salud, gracias.

PD: Sal a aplaudir y canta Resistiré varias veces al día para no deprimirte. Que cada día que mueren 500 personas, sea como si a diario se estrellase un avión con 500 pasajeros, no quiere decir nada xq el número va bajando, y es una cifra y es importante aplaudir y cantar y ambiente festivo. Españoles mucho españoles.

Cinc afirmacions... o vuit

Recullo el guant de l’amic XEXU i em poso a jugar també a això de dir cinc coses sobre mi mateixa i que només una sigui mentida. A veure si endevineu quina és.
Com fa pocs dies al Twitter vàrem jugar al mateix, no cal que aneu a mirar el què vaig posar allà perquè les posaré diferents hehe

Bah... cinc és massa fàcil Ho canvio VUIT AFIRMACIONS i DUES MENTIDES.

1.- Quan tenia vuit anys vaig guanyar un premi a l’escola per una disfressa de robot feta per mi mateixa.

2.- Em vaig discutir “a plena veu” en una oficina de la Caixa per unes comissions que em van semblar abusives. Vaig guanyar.

3.- Em van entrevistar per la ràdio arran d’un article meu publicat en una revista local.

4.- En Jordi González em va dir que tenia una veu molt maca i que podria ser locutora.

5.- Vaig fer uns ninots de feltre amb forma de fetge humà per a uns laboratoris farmacèutics per un projecte que al final no es va dur a terme.

6.- El meu marit és més jove que jo.

7.- Mai he militat a cap partit polític ni he estat sòcia de cap club (si eliminem el carnet de la piscina del Reus Deportiu, que ja NO tinc).

8.- Fa uns anys em va explotar una bombeta del menjador i un vidret se'm va clavar a la mà.

Triple relat d'estiu...

Annex al Relat d'agost de la Carme...

Hi havia una vegada una Llar de jubilats on, des d'una porta, et mirava una bruixa...

Rondalla explicada, rondalla acabada. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Ja tinc un Màster

Estic molt, molt contenta! Sempre he pensat que la gent que té estudis de Doctorat, que han fet Màsters o que han estudiat com a mínim dues carreres universitàries (si pot ser simultàniament, millor) són com uns éssers superiors. 

Jo -i no és falsa modèstia, no- fins ara tenia una única carrera, obtinguda amb tot el temps del món (vull dir que, mentre estudiava no treballava, res em distreia... tan sols feia algun cangur, algunes horetes en un parvulari, però res important... em dedicava a estudiar i prou... o... ara que ho recordo, durant un temps també feia d'administrativa a mitja jornada, per les tardes, en una acadèmia d'informàtica -parlo del temps de les fitxes perforades... sí, sí, no existien ni els fabulosos disquets!!-) doncs res, una carrera de cinc anys, sense massa dificultat (va, no cal fer comèdia, que Dret no és difícil... clar que llegint resolucions del Jutge Llarena començo a valorar molt més la meva clarividència jurídica perquè ell, coses evidents, no les acaba d'entendre, pobre home)... per on anava?... Doncs res, que jo volia un Màster... Jo volia ser algú de reconeguda vàlua intel·lectual, algú admirat... i, per fi ho he aconseguit!!

Gràcies a la prestigiosa Universitat de Sant Esteve de les Roures puc ensenyar, joiosa, el MEU MASTER!!!

Un geni és un geni...

La mà en relleu

El passat mes d'agost vàrem estar una setmana llarga a Barcelona, a casa la mare, amb la meva germana i un nebot (fill de mon germà) que també estava "vivint" allí uns dies... Enmig d'aquest estiu fastigós que hem aguantat, amb una calor gairebé insuportable, aquells dies varen coincidir amb una baixada de temperatures que es va notar (i gaudir!) molt. Això sí, també va ploure i, en alguns moments que era millor no sortir de casa, la meva estimada germaneta i jo vàrem posar-nos a fer dibuixos "en relleu" (o en 3D pels que sigueu més moderns)

Aquesta és la meva mà :-)

Feia dies que tenia ganes d'ensenyar-vos aquesta xorrada tan gran, i bé, per fi ha arribat el moment!

Tot es va originar en un vídeo que ella havia vist i que em va proposar de dur a la pràctica. Ja sabeu, els que tingueu criatures, o sigueu avis, o feu de cangurs dels nebots o dels nens de la veïna, ja teniu una nova forma d'entretenir-los. Jo, pel mateix sistema, vaig dibuixar una estrella i la silueta d'un home (molt senzilla) però no tinc foto. El que sí que us puc deixar és el vídeo on explica com es fa per si ho voleu provar.

Au, tothom a "des-estressar-se" jugant a fer dibuixos "en relleu" :-))

Jo passo de Whatsapp (versió actualitzada)

Em passen coses rares, però aquesta del post anterior, que se m'ha publicat a mig fer, ha estat molt divertida!

De fet, tota la culpa és meva. Resulta que vaig començar a fer aquest post i, quan tenia el primer paràgraf, vaig anar a dinar i, enlloc de desar-lo vaig fer el que faig sempre en aquests casos (que és una ximpleria, però em vaig acostumar a fer-ho així i ho segueixo fent així) que és, clicar a "planificar" i posar-lo per dos dies més tard. És com un toc d'atenció per a mi mateixa perquè no el deixi "penjat"...

Però, mentrestant, m'han fet un encàrrec d'artesania, estic molt ocupada i em va marxar el post del cap!! hehehe... així que, passades les 48 hores el post -obedient ell- s'ha publicat! :-DD

En tot el matí no he mirat el blog però cap allà les sis de la tarda he mirat el correu i he trobat comentaris... i he recordat el post!! L'únic que podia fer en aquell moment era posar una noteta dient "POST A MIG FER" ja que havia de marxar!!

M'ha fet molta gràcia llegir el comentari d'en XEXU dient "Quin post més curtet"! hehehe

Bé, el cert és que en MAC l'endevina quan s'adona que, en el text del post, parlo en passat... I és que fa un parell de mesos, o una mica més que tinc Whatsapp!! i això és el que volia explicar! ;-))

Va ser molt divertit perquè, efectivament, jo no tenia cap interès per gaudir d'aquest invent localitzador, però...

Deu fer unes nou o deu setmanes, una amiga de la Parròquia em va explicar que tenia problemes amb la connexió de Internet. A casa seva no tenia línia fixa i anava amb la connexió aquella usb molt malament. Em va demanar si l'acompanyava a Movistar a preguntar i, com no tenia altra cosa per fer, la vaig acompanyar. Un cop a la botiga, li van recomanar que es donés d'alta d'una línia (al pis seu, que és de lloguer, hi havia hagut telèfon, però estava donat de baixa), en fi, que entre tota l'oferta que li feien li van dir "i et regalem un mòbil com aquest"

He de dir que a mi, que anava amb un mòbil sense càmera, sense... mmmmmmm... bé, un mòbil que "només" servia per telefonar i enviar smss de pagament, aquest que li van ensenyar em va semblar molt modern (ara sé que és un model vell, però ho sé ara, llavors el vaig veure com a una meravella) i vaig dir "ostres, jo tot això que li dieu ja ho tinc i mai m'heu regalat un mòbil així" i la noia em va respondre "si et fidelitzes per dos anys, te'l regalo ara mateix" i jo vaig dir "si veritablement no m'ha de costar ni un cèntim, em fidelitzo" i la noia va assegurar "no et costarà ni un cèntim més i, a més, et posarem fibra òptica, tot gratis"... llavors vaig finalitzar dient "fidelitzeu-me". Més o menys va ser així.

Per tant ja tinc Whatsapp... i he de dir que el faig servir, eh? :-) Tot i així, segueixo oblidant-me el mòbil, se'm segueix acabant la bateria i no me n'adono, el deixo dins la bossa quan arribo a casa i no el sento... o sigui que tot bé, com sempre... però amb algun Whatsapp de tant en tant.

La llàstima va ser que al cap d'uns dies la meva amiga va anar a comprar-se una funda pel mòbil nou i li van dir que no en tenien perquè era un model vell... De fet, no es poden fer selfies... però m'és igual, eh? Jo passo de selfies!!!

Amb el cervell a la vista

Sempre em passa el mateix. Sóc a una pàgina (en aquest cas, a Twitter) i una imatge o un comentari em porta a un altre lloc... i vas saltant i saltant i trobo alguna cosa que fa gràcia... Moltes vegades penso que en podria fer un post, però en la majoria d'ocasions la idea es queda sense sortir a la llum. Aquesta vegada no. Aquesta vegada ho havia de compartir amb tots vosaltres. I és que ho he trobat al·lucinant! Us posaríeu un gorret així? Tan "cerebral"?

Personalment, els trobo fastigosos. Ara bé, tot és qüestió de pensar-s'ho bé... :-))

Senyores i senyors... Tornen els Memes!!

Hehehe crec que en XEXU i jo érem de les persones que, fa quatre o cinc anys ja... (o sis!) més despotricàvem dels MEMES... però avui és un dia fastigosament xafogós, i qualsevol cosa -fins i tot un MEME- es veu maca al costat del parte meteorològic, així que he decidit fer-lo... És un meme de llibres, eh? és cultural!! i, a més, me l'ha passat la Montse que em cau molt bé, apa!

Vaig a fer les coses bé i a seguir els tres passos:

1.- Donar les gràcies a qui m'ha nominat. Això és un acte de masoquisme pur, però bé: Gràcies, Montse, per passar-me un Meme!! ;-))

2.- Nominar 11 blogs: Això no ho faré perquè, a més segur que repetiria... Imaginaré que, com tinc les ulleres fetes una porqueria (noooooo, no, brutes no, que se m'està caient l'antireflectant i és com si les ulleres tinguessin un tel difuminador per davant... bé, que m'hi veig fatal) enlloc de veure 11 (que ho trobo una bestiesa) he vist "II" o sigui DOS en números romans i nomino a:

a) XEXU (amb llibertat perquè el faci al Bona nit i tapa't o al Libres i punt!, que no es queixi)
b) McABEU (sense llibertat. L'ha de fer al Xarel-10, un dissabte i com a "Enigma de la vida)

3.- Contestar onze preguntes (Ja va, ja va!)


1. Quin és el teu gènere literari preferit? La novel·la

2. Com et vas animar a escriure un blog? Perquè havia estat a diferents grups d'Internet i sempre em discutia amb tothom.
En Josep Lluís (el meu marit) en un viatge d'avió a Holanda, per cert, les darreres vacances que hem pogut fer a la nostra vida... i ha fet vuit anys!! abans de la crisi i que ja no féssim mai més vacances... Mmmm... deia que, en Josep Lluís, a l'avió, llegia un diari que portava un reportatge sobre blogs i blogaires i em va dir "Això t'agradaria a tu" (em coneix bé hehehe)
Vaig pensar "si em creo un blog no em discutiré amb ningú perquè com serà casa meva, a qui em porti la contrària el faig fora hehehehe".
És que era un pal... qui no m'atacava per nacionalista (llavors encara no ens havien assassinat l'Estatut, penseu que parlo d'abans del 2010 i no hi havia tant independentisme) m'atacava pel Barça o es ficava amb l'Església...  i jo sempre en plena batalla.
Amb els blogs vaig recuperar la pau i l'equilibri mental.

3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació? En principi, llibres "sueltus"... Ara bé, els de l'Agatha Christie, per exemple, que són diferents però repeteixen detectiu què passa?

4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades? "El asesinato de Roger Ackroyd" d'Agatha Christie (de fet, me'l vull aprendre de memòria i, quan el sàpiga tot de principi a fi, llavors el llegiré en anglès... serà com fer trampa hehe)

5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any? Ostres, tu, aquest darrer any estic llegint llibres molt bons, que m'agraden molt. Jo vaig bastant sobre segur, no m'arrisco massa. El darrer que he llegit "La dama de blanco" de Wilkie Collins, m'ha encantat, però també vaig gaudir moltíssim amb "Les aventures de Huckleberry Finn" de Mark Twain i "La volta al món en 80 dies" de Jules Verne.

6. Quina és la teva portada preferida? Glubs. He de confessar que no em fixo massa en les cobertes dels llibres... a veure... Sí, em va agradar molt, molt la coberta de "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows. De fet, el llibre em va cridar l'atenció per la coberta. També la de "La nena dels tres noms" de Tami Shem-Tow.

7. Quin llibre t'emportaries a una illa deserta? Doncs... no sé... Robinson Crusoe, per si dóna pistes de com viure en un lloc així?... Però és que jo no aniria mai a una illa deserta, eh?

8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit? Ni idea, tu... Ah! espera! així, mira, el primer que m'ha vingut al cap que s'ho mereix: Sydney Carton de "Història de dues ciutats" de Dickens. És un personatge inoblidable. Fascinant. Magnífic.

9. Quin és el teu personatge literari femení preferit? Doncs tampoc ni idea... podrien ser moltíssimes, desde Jane Eyre, o la que és protagonista d'El Casalot (Bleak House), Esther Summerson; o la germana gran de Sentit i sensibilitat de Jane Austin: Elinor Dashwood... però segur que me'n deixo moltíssimes que m'han encantat... per exemple Marian Halcombe de "La dama de blanco" de Wilkie Collins.

10. Que li diries al teu personatge literari preferit? Moltíssimes gràcies pels bons moments que m'has fet passar :-)

11. Quin és el teu autor o autora preferit? N'hi ha molts que m'agraden però si m'he de quedar amb un em quedo amb Charles Dickens.

El proper MEME en aquest blog, a partir de l'any 2019. Gràcies ;-)

Relat verídic

L’acció passava a Barcelona. No puc dir a quin lloc, tan sols que era “a les afores” però dins del terme municipal de Barcelona. Tot i així, el paisatge semblava absolutament selvàtic. Com una vall en la que creixien uns arbres alts i forts: el tronc semblava com d’una palmera però la part de les fulles era molt més ample, plena i donava una ombra tan gran com una alzina. El terra era tot ple de vegetació i matolls, amb alguna calba on es veia una terra d’un marró fosc.

A l’ombra de cinc o sis d’aquells arbres hi havia unes taules rodones, de fusta, fetes com d’una sola rodanxa d’un tronc amplíssim, amb unes quantes potes que les mantenien dretes. Al voltant de cada taula, un grup de nens i nenes –majoritàriament de raça negra- estaven fent activitats. La impressió que donava és que jugaven i aprenien al mateix temps. Era com una mena de campament d’estiu que algú, vestit amb una casaca i pantalons de ratlles de molts colors m’anava ensenyant.

Sobtadament, m’assabento que he d’anar a buscar alguna cosa per aquella gent (uns papers o documents) i surto ràpidament en un taxi (que no sé d’on ha sortit perquè, quan me n’adono, ja sóc dins). M’acompanya un noiet d’uns quinze anys, de raça blanca, amb el cabell molt llis i fosc i un somriure molt agradable; és com un representant del campament que visitava que ve per ajudar-me.

En un moment som a la Gran Via, a una velocitat de vertigen. Passem pel davant del Passeig de Gràcia –veig el Coliseum- i anem per la banda de mar en direcció Besós, tan ràpid que, quan m’hi fixo, estem passant per davant de l’Arc de Triomf (l’aparença del qual està bastant canviada, doncs s’assembla més al de París però molt més gran encara) Ens hem passat de llarg!!

Quan vull avisar al taxista que s’aturi, m’adono que el conductor ha desaparegut i que el cotxe va sol...

Després d’una breu vacil·lació, tant el noiet com jo ens adonem que el taxista va en una moto just davant nostre i que condueix el taxi com amb una mena de control remot “incorporat” a la seva moto, de tal manera que si ell canvia de carril, el cotxe fa el mateix; si ell afluixa, igualment fa el cotxe... Traiem el cap per la finestreta i comencem a cridar “Paaaaaaaaariiiiiiiiiii” “Freeeeeeeeeeeeeeeniiiiiiiiiii” però, clar, amb el casc no ens sent. Jo ja no sé on som, però està clar que hem creuat Barcelona de punta a punta.

Un altre motorista que es posa al nostre costat s’adona de la situació i avisa al nostre xofer, el qual, finalment, s’atura. Jo, seriosa, li dic que ens hem passat de llarg de molt, que doni la volta i que em deixi a l’Arc de Triomf (de fet, no sé per què li dic això, ja que el meu destí era entre el Passeig de Gràcia i el ditxós Arc)

No sé com, hem arribat a un edifici gran, antic... passo per la porta i quan el noiet que venia amb mi, que ara resulta que és una noieta que s’assembla molt al meu anterior acompanyant però amb el cabell més llarg, vol entrar darrera meu, la porta es tanca i deixa un espai només d’un pam o així. Ignoro si ella aconsegueix entrar i fem alguna gestió o jo sóc jo que aconsegueixo sortir i marxem, o les dues coses, però el cert és que, a la següent escena som a un altre lloc.

Som a l’aire lliure, també l’escenari té pinta de ser una mica selvàtic... hi ha molta gent, (no els puc descriure perquè no me’n recordo) i som davant d’una mena de temple de pedra que, per ser un temple, és molt petit... podríem dir que és un temple d’una sola habitació d’uns cinquanta metres quadrats, però la porta és dalt d’una escala, també de pedra. Perquè ens entenguem, el temple és llarg i prim, en sentit vertical. Té una base més o menys quadrada d’uns set per set metres i la porta es troba a uns quatre metres d’alçada. Per arribar a la porta, davant, hi ha una escala de pedra, de tota l’amplada de la façana, amb un munt de graons.

La bona gent que espera al davant han de pujar alguna cosa allí dalt però sembla ser que és molt pesada i no saben com fer-ho.

De cop, em giro i veig una persona coneguda (coneguda de veritat, és una amiga de la Parròquia) aquesta persona, tota decidida, agafa un cotxe que és com una mena de tot terreny però molt gran, l’engega –prèviament suposo que ha posat “la cosa” dins el cotxe- i, agafant una mica de distància per prendre impuls, comença a pujar l’escala de pedra! de tal manera que, quan arriba a dalt, el cotxe gairebé surt com volant i entra per la porta ben just, va uns metres per l’aire i aterra damunt d’un llit antic, d’aquells que tenen barrots i tota aquella parafernàlia... quan el cotxe queda aturat, el somier fa com un “cloc”, però no s’enfonsa ni res. Jo penso “caram, aquest llit deu ser molt incòmode, duríssim, quin soroll ha fet”.

I ja està. És el relat verídic del meu somni d'aquesta nit passada. :-)

Bé, després de tants posts curts, tocava fer-ne un de llarg, no? I com m’ho he passat molt bé amb aquest somni, i aquest mes no hi ha relats conjunts, doncs, apa, aquí deixo aquest rotllet.

Curiosos materials per manualitats...

Us presento les meves darreres "adquisicions en tema de manualitats".

1.- UNA GALLEDA PER LES ESCOMBRARIES AMB TAPA. (DEL MERCADONA) 

2.- UN BON ASSORTIMENT DE CEREALS PER ESMORZAR BÉ.

3.- PAPERETES DE LES PASSADES ELECCIONS EUROPEES DE DOS PARTITS ALS QUE NO VAIG VOTAR (PISPADES DIRECTAMENT DE LA TAULA DEL COL·LEGI ELECTORAL)

Ara us deixo pensar i demà posaré la continuació del post hehehe

Tinc un ull a la virulé

Doncs això, que tinc un ull tan inflat (una picada ahir vespre) que em deforma mitja cara i gairebé no el puc obrir.

Ja està.

Bé, sense el meu ordinador habitual no voldreu pas posts molt llargs, no? Faig el que puc... De moment aquest i ja veurem :-DD

Imatges visualment semblants

Us ha passat alguna vegada que voleu trobar una imatge a Google i feu la cerca per IMATGE? (una foto que no sabeu quin lloc és, per exemple... o un disseny que us recorda alguna cosa... una imatge petita que voleu veure si algú l'ha penjat amb millor resolució...) a mi em passa constantment, sobre tot pel blog de la Parròquia pel que a vegades he de trobar algun quadre, icona, etc.

És graciós quan Google no troba el que busca i t'ofereix el que anomena "Imatges visualment semblants". Us asseguro que n'hi ha que no s'assemblen en res (potser es basen en els colors, en la forma... però el resultat no té res a veure) i, o penses "quin desastre!" o et fas un fart de riure.

Veiem alguns exemples? Us prometo que són totalment certes.

Buscava aquesta:

Em suggereixen aquesta:

D'acord que té una pinta que ara mateix hi clavava queixalada... però... vosaltres hi trobeu molta semblança? I aquest pastís tan bo... a que es deu assemblar? Doncs a això! (Al menys és menjar!)

Provaré amb un altre dibuix. Aquest, per exemple,

Mireu que bonic!! S'assembla a una carta marina antiga!

M'agrada tant que l'he buscat a la pàgina corresponent (una de la Wiki en anglès) i resulta que és la Carta Marina d'Olaus Magnus (1490-1557), el mapa més antic que existeix dels països nòrdics. Van ser necessaris dotze anys per a fer-la. Les primeres còpies van ser impreses l'any 1539. Si el voleu veure bé, tot sencer i poder-lo ampliar, cliqueu aquí

Fem un altre experiment... Això és un fragment d'una postal que vaig fer la setmana passada per acompanyar un pitet brodat... a què s'assemblarà?

Eeeeeh? Coooooom? Doncs sí, prometo que és cert... a les "Imatges visualment semblants, hi surten coses com aquestes! ;-)

I ara em fa il·lusió posar una preciositat de punt de llibre que ha fet la CARME i que podem trobar al seu blog:

Uaaaaaaaau!! Les imatges "semblants" són molt "diferents" entre elles, però totes són boniques! Mireu això! Simbolitza l'amor i és d'una pàgina d'artesania polonesa: Anielska Manufaktura.

O aquesta, de l'artista xinès Zhou Xin Jing i és que CARME, l'art crida a l'art ;-)

Molts són obres d'artistes xinesos o japonesos. Aquest que ve ara m'encanta!
He de fer servir el traductor de Google per entendre fins i tot el nom de l'autor, així que, tot i que procuro anar amb compte, em puc estar equivocant; per exemple, jo diria que posa que és obra de Li Hsien-wen, però aquest és el nom d'un polític de Singapur (la biografia del qual no diu res massa "artístic") En tot cas, sigui qui sigui és tan amable que ens dóna permís per imprimir-ho i fer-ne punts de llibre (cosa que es dedueix d'unes tisoretes dibuixades al costat que no necessiten traducció)... N'hi ha més! Aneu-hi ;-)

I acabo o això tan llarg no s'ho mirarà ningú! He agafat la foto d'una rosa i n'he retallat aquest fragment,

Au, anem a veure semblances: Uns guerrers, un mapa relacionat amb la FIFA i la Copa del Món de futbol patrocinat per la Coca-cola, un pati de butaques...

Bé doncs, ja sabeu una de les formes en que perd el temps el meu cervell, pobret. Però, oi que té el seu encant? ;-))

Post de breu duració i de vital importància

Benvolguts companys d'addicció:


Darrerament trobo als meus múltiples blogs una sèrie de canvis no desitjats. Veig -en general- la lletra més petita, els blogs més estrets, les imatges de les barres laterals amb la mida desconfigurada...

Només em passa a mi o li passa a algú més?

a) Sí, li passa a més gent (o a tothom):

• I què heu fet?

b) No li passa a ningú més (de fet, Assumpta, no sabem de què estàs parlant)

• Ostres, sí que sóc desgraciada!!

Bé, per ser sincera, també veig aquests canvis als VOSTRES BLOGS, però si vosaltres no us preocupeu per la configuració-mida-imatge correcta de casa vostra no és problema meu :-DDD

I com que un post meu sense imatge no seria autènticament meu, aquí us deixo unes tassetes de te:

Farem com la Carme...

Això meu és d'una gosadia impresentable, però bé, estic segura que la CARME no s'enfadarà, així que, com em fa gràcia fer-ho, allà vaig! ;-)

Fa unes setmanes, la LLUNETA, al seu blog va posar una foto molt maca, feta per ella, aquesta:

A la CARME i a mi ens va agradar molt i vàrem dir que la dibuixaríem. La CARME ho va fer ben aviat... i jo em vaig penedir ben aviat d'haver-ho dit... però bé, aquí està. Primer un esbós amb llapis. El primer que podem veure clarament és que la perspectiva de la bici és fatal :-)

Doncs bé, ara, tal com diu el títol del post, vaig a intentar donar-li color i així, aquesta versió desapareixerà i quedarà la versió pintada (pobre de mi!) No sé amb què fer-ho... Amb llapis de colors? Retoladors? (Noooooo aquarel·la ni somiar-ho!) En fi, ara son les 00:10... Vaig a publicar el post :-) Quan ho tingui pintat l'actualitzaré hehe

Són les 01:09. Ha passat una hora menys un minut i, tot i que he estat força estona pintant, també he de reconèixer que he tuitejat una mica... però poc. Com això de fer fotos a les obres d'art és complicadet i, segons la il·luminació el resultat pot variar molt, aquí poso dues fotos diferents del MATEIX dibuix (entre una foto i l'altre, al natural, no hi ha cap canvi, no he fet res, és tan sols qüestió de distància, flaix, etc.)

La versió "real" (de color) és com un entremig de les dues... potser s'assembla una miqueeeeeeeeta més a la segona. Bé doncs, jo ja he complert, eh? :-))

I ara, com diria la CARME: "El primer ja no existeix, només hi és virtualment, doncs és el que he pintat" ;-))