Sopa de ceba "estil Assumpta"

En temes de cuina, jo sóc molt agosarada. Tinc la teoria que si barreges coses bones, el resultat no pot ser dolent. Com a molt, pot ser "estrany", "original", "curiós"... però no dolent. (Clar que, admeto que podria estar equivocada, que consti)

L'altre dia teníem pa sec a casa. Jo no suporto tirar menjar. És aquelles coses que t'han ficat al cap de petita, que el menjar no es tira, que hi ha molta gent que no en té. Això, moltes vegades, m'ha portat a sorpreses molt agradables com descobrir que, determinats plats, freds i del dia abans poden estar fins i tot més bons que calents i recent fets :-)

Ja fa anys la meva mare va descobrir que si per sopar feia lluç fregit i en sobrava, al dia següent, per esmorzar, amb mon pare es podien fer un esmorzar deliciós de pa amb tomàquet i aquell lluç (fred) que havia sobrat. Puc donar fe que el pa amb tomàquet i lluç fregit del dia abans és deliciós ;-)

Doncs bé, quan en Josep Lluís va dir "Què en fem d'aquest pa?", jo vaig dir "faré una sopeta de ceba" (sense saber -ho vaig descobrir després- que la sopa de ceba no porta pa) ;-)

Aquesta és la MEVA particular recepta que, per cert, estava fent al mateix temps que intentava trobar paraules castelleres i coordenades brúixolístiques, a la SOPA de lletres de CAL MAC ;-))

1.- S'agafa el pa sec i es posa en remull una bona estona. Que s'infli ben inflat.

2.- S'agafa una ceba gran i maca com aquesta tan bonica que va comprar en Josep Lluís

3.- La fem a trossos i la posem a l'olla junt amb el pa

4.- Ho posem a bullir

5.- Força estona

6.- Hi posem sal. Pensem que la ceba hi dóna certa dolçor, així que haurem d'anar controlant si hem d'afegir una micona més de sal. I, com aquest és un plat d'origen francès, no podem oblidar de posar-hi mantega. (He dit mantega. Si hi poseu margarina no podreu dir que heu fet una sopa de ceba "estil Assumpta", que quedi clar) Un parell de cullerades.

7.- I que vagi bullint... vinga a bullir.

8.- Mentre espereu que tot quedi ben, ben cuit i mig desfet, podeu sortir i fer alguna foto de l'arbre... Oi que estava ben tardorenc? (Si no feu la foto de cap arbre no passa res. No té res a veure amb la recepta.)

9.- Quan us sembli que ja ha disminuït prou agafeu un ou per comensal (jo en vaig agafar dos, és clar) Els deixateu una mica (res, just perquè no caiguin sencers i es comencin a coure sencers) i els aboqueu a l'olla. Remeneu bé.

10.- Deixeu un parell de minuts perquè torni a arrancar el bull i es cogui l'ou.

11.- Serviu en uns bols. Un cop servit, hi tireu pel damunt una bona quantitat de formatge ratllat.

BON PROFIT!!

Telegrama Urgent!!!

Apunteu-vos!! Ens ho passarem bé! ;-))

Quedem al Zurich?

Una proposta de la Gemma del Blog Truquem al Gegant del Pi

El panell verd es va il·luminar i el mateix van fer els ulls blaus d’en Jan. - Què fa la Fuchsia patrullant per aquí? Va pensar mentre recordava els meravellosos anys que havien passat junts, de jovenets, a l’escola aeronàutica de l’espai.

- Eeeeei, Fuchsia!! Hahaha Què fas? –va dir dirigint-se al panell lluminós
- Holaaaa, Jan! Res... feina rutinària. –va respondre una bonica veu femenina.
- Què passa alguna cosa?
- No, no, en absolut. Unes voltes de control i ja està. Sospitava que series per aquí, així que he activat els posicionadors perquè em detectessis hehehe. No falla.
- Ets una mica imprudent –però m’agrada, va pensar- i si no arribo a ser jo?
- Doncs no ho sé, però eres tu! –va dir ella després d’una rialla.
- No tens por de res, noia... això a vegades pot ser bo, però altres vegades...
- Au, Jan, no em sermonegis –va interrompre la bellíssima uranita- Et volia convidar a un te! Un te, sí, IRW (*) que fa temps que no ens veiem i et vull explicar moltes coses.
- Què faig, doncs? Vaig a la càmera de migració corporal?
- No res, cap càmera. Baixem, baixem tots dos, quedem al Zurich!
- Zurich? Quin Zurich?
- Ostres, Jan! Al Zurich, la cafeteria, Barcelona, Catalunya, Planeta Terra.
- Hahahaha estàs completament sonada! Però tu saps la de quilòmetres...?

No cal dir que la guanyadora del petit debat va ser la Fuchsia, mossa d’Esquadra espaial. Una preciosa uranita de 4 mesos complerts d’edat(**), ulls verds, cabell color del foc i poc menys de metre i mig d’alçada (els uranites són baixets).
Tres hores més tard, set de la tarda hora de la Terra, dues lift-naus fan un perfecte descens en vertical al mig de l’Estrella de la Plaça de la Independència, ben bé una al costat de l’altre. Els dos joves surten de les micro-naus, les pleguen i guarden a les motxilles especials marca ACME.

- Quant de temps, Jan!! –La Fuchsia fa saltets com una criatura i es fan una abraçada plena d’afecte.
- Més de tres anys, ja!... Bé... dels terraquis...

Tots dos parlen a la vegada gairebé sense escoltar-se, mentre caminen per la plaça. Després, asseguts a una taula del Zurich ja s’explicaran la vida amb més calma. Pel seu costat, un parell d’androids corren darrera uns infants trapelles... una mena de semàfor sembla aparèixer del no res indicant-los que estan trepitjant la zona de bateries soterrades i que poden notar petites descàrregues de corrent si no tomben a la dreta.

El Zurich no ha canviat gairebé gens des de la seva darrera reforma, fa ja setanta-vuit anys, això el fa tan encisador. La gent pren cafè, te, refrescos tradicionals. És agradable menjar un entrepà de pernil o unes patates fregides quan portes dies d’alimentació per pegats cutanis. El públic sí que és diferent, però el local no i, tan acollidor com sempre, té les portes obertes a qualsevol que vulgui passar una estona de calma, de xerrar, riure... vingui d’on vingui.

(*) IRW: En el món real: (trobar-se de veritat, cara a cara)
(**) El pas del temps és molt diferent a Urà i a la Terra. La Fuchsia tindria uns 29 anys terraquis.

Bon dia, Catalunya!

El bloC de "paper electoral".- 9N: VOTA SÍ + SÍ

El passat mes de juny vàrem anar a votar pel Parlament Europeu... (només fa cinc mesos? han passat tantes coses que diria que han passat cinc anys!!) però bé, en un post (AQUÍ) vaig manifestar la meva "empipamenta" per la quantitat de paper fet malbé en paperetes que ningú faria servir i que anirien directament a les escombraries.

Una llàstima. Per tranquil·litzar una mica la meva consciència ecològica, vaig agafar uns quants d'aquests fulls pensant en donar-los-hi un us digne. Però jo em moc "per rampells"... i el rampell creatiu em va venir, de cop i de forma inesperada, ahir vespre... sense més, em vaig veure a mi mateixa tallant unes cartolines liles (perquè m'han sobrat de la meva darrera comanda) folrant-les, decorant-les una mica, perforant els papers, posant anelles... et voilà!!

Aquesta és la coberta... El paper de folrar, en sí, ja era una xulada, la mena de collage amb papers diferents i la paraula "happy" ja venia imprès. Jo tan sols hi he afegit les dues floretes amb notes musicals (perquè a la contracoberta també hi ha pentagrames) i les meves inicials.

El paper m'ha dit que està molt content que l'hagi salvat d'acabar a la paperera i li hagi donat un destí tan útil ;-)

NOTA: El "vota SÍ + SÍ" del títol del post és publicitat electoral gratuïta ;-)