Reus, 28 de gener de 2021
No puc dormir. El gos de la
meva veïna està avui especialment nerviós, udola, borda, esgarrapa la porta i
fa tots els sorolls que una bèstia tancada sola en un pis pot fer. No és la
primera vegada. N’estem ben farts. I no som tan sols nosaltres. Al pis de sobre hi
ha una família amb dos nens petits als quals tampoc deixa descansar i ja hi han
parlat un parell de vegades.
La meva veïna és una noia
molt bonica, jove, que treballa tot el dia fora i, a vegades, surt de nit. Té
un gos que mai he vist però que he sentit massa. El més estrany és que, quan
ella marxa de dia, l’animal està tranquil i no fa enrenou. Sí que fa algun
sorollet, clar, si escolto amb atenció, puc sentir alguns passos i es nota que hi
ha moviment, però no molesta gens. Ara bé, al vespre, quan la noia surt amb els
amics, a vegades és com si es tornés boig.
Una vegada em vaig empipar
tant que, a les tres de la matinada vaig sortir al replà amb un “post-it” a la
mà i li vaig plantificar a la porta. Posava “Quan tarda un gos en quedar-se
afònic?” i em vaig quedar esperant a que tornés. Quan va arribar segur que va
veure el missatge, perquè només obrir la
porta, vaig sentir que deia “Ho veus?, Veus que has aconseguit? Què he de fer
amb tu? Al final els veïns em faran fora i ja em diràs on aniràs”. Després ja
no vaig sentir res més perquè van anar passant pis endins, però la bèstia va
callar ràpidament.
El més curiós és que tot
aquest terrabastall tampoc es dóna cada nit. Algunes vegades que ella surt, el
gos queda tranquil. No us ho sabria dir. Potser son uns dies cada mes. Quan
porta un parell de setmanes sense fer escàndol pensem que potser ha trobat el
sistema per controlar-lo, però sempre tenim una desil·lusió perquè al cap de
pocs dies hi torna i us asseguro que a vegades fa por. Segons com, diries que
no és un gos, que és una bèstia salvatge. Però, clar, no pot ser. La setmana
que ve hi ha reunió de veïns i haurem de tractar aquest tema.
Aquest migdia, quan jo
tornava a casa, ella marxava de la seva, anava amb un noi alt i prim que no
havia vist mai, amb cabell llarg, sense afaitar i amb molt mala cara. No sabia
que tingués parella. No sé si ara viu aquí. Jo me’ls he mirat i he dit “Bon dia”,
en un to seriós. Ella m’ha contestat amb una veu forçadament amable i ell ha
deixat anar un so que, us ho prometo, semblava més un lladruc que una
salutació. El que em faltava, ara la veïneta té parella i és un anti-social. El
més curiós és que ells han marxat i no he sentit a l’animal en tot el dia. Res de
res.
