divendres, 30 de gener del 2009

MANIFEST PER LA SOLIDARITAT

Vaig veure aquesta iniciativa al blog de la Tere, després al de la Isabel i al d'en Miguel Ángel. Allí he llegit que la idea original va néixer al Blog de Cornelius i que molts blogaires s'hi han sumat i jo també ho he volgut fer copiant el text en català, castellà i anglès. Al Blog de Cornelius hi ha enllaços i traduccions al francés, gallec, hebreu, japonés i italià.

Com ja deia Gandhi "A la Terra hi ha suficient per a satisfer les necessitats de tots, però no tant com per a satisfer l'avarícia d'alguns"



MANIFEST PER LA SOLIDARITAT

QUI SOM:

Els qui subscrivim aquest manifest som ciutadans fent ple ús dels nostres drets civils, i titulars de la sobirania popular, de la qual emanen els poders de l'Estat.

Els signants ens dirigim a tots els ciutadans del món, coneixedors de la situació de pobresa, fam i malalties que assolen gran part de la població humana i en un moment històric, l'actual, en el qual es disposen de prou mitjans polítics, econòmics i científics per a poder solucionar aquests problemes.

Aquest manifest té vocació d'universalitat, i va dirigit a tota la humanitat: a cada ésser humà que habita el planeta, per a què prengui consciència de la terrible situació a què s'enfronten milions de persones i que d'alguna manera actuï en conseqüència per a acabar amb aquesta situació insostenible. És per això que la versió original en castellà serà traduïda a diverses llengües, ja que el nostre propòsit consisteix a fer sentir la veu de l'opinió publica allà on es prenen les decisions polítiques i econòmiques del món.


A QUI ENS DIRIGIM:

Ens dirigim a la classe política governant dels nostres països, així com als més alts mandataris de les organitzacions internacionals, com ara l'Organització de les Nacions Unides i els Presidents i Governs dels països més econòmicament poderosos de la Terra.

ELS MANIFESTEM QUE:

1.- Aquest text té el seu origen en la constatació de l'extrema situació de necessitat i de fam que pateix gran part de la població mundial i en el desigual i injust repartiment de béns que hi ha actualment al món. Entenem que l'equanimitat i l'harmonia en el món es fonamenten en la base del reconeixement dels drets iguals i inalienables i de la dignitat intrínseca de cada un dels membres de la família humana i pels qual és inadmissible que una gran part de la població hagi d'enfrontar-se a una realitat tan precària, a tal grau d'injustícia i desigualtat, a tanta fam, tanta pobresa i desnutrició.

2.- Considerem que l'esmentada situació és en si perversa i no és admissible ni moral ni èticament, ja que tots els éssers humans neixen lliures i iguals. Tanmateix, tenim present que tots els ciutadans del món tenen aquests drets des de l'instant mateix del seu naixement i no com a promesa futura la conquesta de la qual dependrà de la realitat política, social o econòmica dels respectius països.

3.- Estem d'acord que és completament injust, immoral i un crim humanitari, punible davant dels tribunals internacionals i la història, que en ple segle XXI existeixin éssers humans que pateixen i moren per la fam; n'és un agreujant el fet que havent-hi prou lleis internacionals, així com mitjans tècnics, econòmics i científics per a corregir aquesta situació, aquells qui exerceixen el poder en el món no duguin a terme les accions necessàries per a solucionar tot això que futures generacions qualificaran de verdader genocidi del qual en seran culpables aquells qui tenint els mitjans per a solucionar el problema no els hagin emprat.

4.- Considerem que aquesta situació injusta és contrària al Dret Natural, als Drets Humans i a les normes de l'ètica més elemental i entenem que ha arribat el moment que la veu de l'opinió pública exigeixi als seus governants la fi d'aquest desastre.

5.- El present manifest no és un manifest utòpic i tampoc és un manifest polític, ni vol ser la instauració d'un nou ordre polític o socio-econòmic mundial, ni cap menyscapte del teixit empresarial, sanitari i social del món desenvolupat, sinó la més elemental justícia amb els desafavorits.


PER TOT AIXÒ, EXIGIM ALS NOSTRES GOVERNANTS:

1.- L'adopció de mesures immediates i urgents per a pal·liar tal situació de fam, malalties i desnutrició en el tercer món. Considerem que aquestes mesures no constitueixen una utopia, sinó que són perfectament viables i possibles.

2.- Mantenir el compromís de complir els objectius del Mil·lenni establerts per les Nacions Unides l'any 2000 que defineixen els principis als quals ha d'ajustar-se l'actuació dels països i del sistema econòmic internacional per a superar, amb l'horitzó fixat el 2015, les injustícies que afligeixen la humanitat.

3.- La realització d'accions solidàries sistemàtiques amb els països més desafavorits i que s'estableixi un ordre lògic i humà de prioritats en la política econòmica: amb projectes intel·ligents que generin riquesa i llocs de treball en els països afectats, facilitant un desenvolupament sostenible i un progrés que els ajudi a la consolidació d'una xarxa sanitària, econòmica i social estable que faci possible el retorn a una situació de partida igualitària.

4.- La presa de mesures necessàries perquè els països rics destinin una part dels seus pressupostos a la creació de riquesa, d'empreses i de fonts de treball en els països afectats; així com l'adopció d'un acord internacional que caldria que se subscrivís vetllat per l’ONU, d'obligat compliment per part dels països desenvolupats.

5.- La implantació d'un codi ètic que reguli l'estratègia de les empreses multinacionals, així com l'eliminació dels paradisos fiscals i l'aplicació de la taxa Tobin, o similars, en les transaccions comercials internacionals que permeti crear un fons de solidaritat gestionat per les Nacions Unides.

6.- No acceptarem simples declaracions de principis sense que es tradueixin en polítiques concretes; en definitiva: APEL·LEM el sentit de la generositat i humanitat de tothom i fonamentalment de la classe política internacional econòmicament poderosa.

Des de la terra que espera i creu amb fermesa en una Solidaritat que construeixi un món millor i més just, a dia 30 de gener del 2009:



Texto en castellano

MANIFIESTO POR LA SOLIDARIDAD

QUIENES SOMOS:

Los que suscribimos este manifiesto somos ciudadanos en el pleno uso de nuestros derechos civiles, y titulares de la soberanía popular, de la cual emanan los poderes del Estado.

Los firmantes nos dirigimos a todos los ciudadanos del mundo, conocedores de la situación de pobreza, hambre y enfermedad en la que se encuentra gran parte de la población humana en un momento histórico, como el actual, en el que se disponen de los suficientes medios políticos, económicos y científicos que pudieran solucionar estos problemas.

Este manifiesto tiene vocación de universalidad, y va dirigido a toda la humanidad, a cada ser humano que habita el planeta, para que tome conciencia de la terrible situación a la que se enfrentan millones de personas y de alguna manera actúe en consecuencia para terminar con esta insostenible situación. Por ello la versión original en español será traducida a diversas lenguas, pues nuestro propósito consiste en hacer oír la voz de la opinión pública en los lugares en las que se toman las decisiones políticas y económicas del mundo.

A QUIÉN NOS DIRIGIMOS:

Nos dirigimos a la clase política gobernante de nuestros países; así como a los más altos mandatarios de las Organizaciones Internacionales, tales como la Organización de las Naciones Unidas, y a los Presidentes y Gobiernos de los países más poderosos económicamente de la Tierra.


LES MANIFESTAMOS:

1.- Que este texto tiene su origen en la constatación de la extrema situación de necesidad y de hambre que sufre una gran parte de la población de la Tierra y en el desigual e injusto reparto de bienes que existe actualmente en el mundo. Entendemos que la ecuanimidad y la armonía en el mundo tienen por base el reconocimiento de la dignidad intrínseca y de los derechos iguales e inalienables de todos los miembros de la familia humana, por lo cual es inadmisible que una gran parte de la población mundial tenga que enfrentarse a una realidad tan precaria, a tal grado de injusticia y desigualdad, a tanta hambre, pobreza y desnutrición.

2.- Que consideramos que dicha situación es intrínsecamente perversa y no admisible ni moral ni éticamente, dado que todos los seres humanos nacen libres e iguales. Igualmente, tenemos presente que todos los ciudadanos del mundo tienen esos derechos desde el mismo instante de su nacimiento y no como una promesa futura cuya conquista dependa de la realidad política, social o económica de sus países.

3.- Que defendemos que es completamente injusto, inmoral y un crimen humanitario punible ante los tribunales internacionales y la Historia que, en pleno Siglo XXI, existan seres humanos que pasen hambre en el mundo, y que mueran por ello. Que es un agravante de ese crimen que, existiendo las leyes internacionales suficientes, así como los medios técnicos, económicos y científicos para corregir dicha situación, los que ejercen el poder en el mundo no lleven a cabo las acciones necesarias para solucionar lo que generaciones futuras calificarán de verdadero genocidio en el que serán culpables todos aquellos que, teniendo los medios para solucionar el problema, no los hayan empleado.

4.- Que consideramos que esta injusta situación es contraria al Derecho Natural, a los Derechos Humanos y a las normas de la más elemental ética, y entendemos que ha llegado el momento de que la voz de la opinión pública exija de sus gobernantes el final de tal estado de cosas.

5.- Que el presente manifiesto no es un manifiesto utópico; y que tampoco es un manifiesto político, ni se pretende con el mismo la instauración de un nuevo orden político o socio-económico mundial, ni ningún menoscabo del tejido empresarial, sanitario y social del mundo desarrollado, sino la más elemental justicia con los desfavorecidos.

POR TODO ELLO, EXIGIMOS A NUESTROS GOBERNANTES:

1.- La adopción de medidas inmediatas y urgentes para paliar tal situación de hambre, enfermedad y desnutrición en el tercer mundo. Consideramos que tales medidas no constituyen una utopía, sino que son perfectamente viables y posibles.

2.- Mantener el compromiso de cumplir los Objetivos del Milenio que, establecidos por Naciones Unidas en el año 2000, definen los principios a los que ha de ajustarse la actuación de los países y del sistema económico internacional para superar, con el horizonte fijado en 2015, las injusticias que aquejan a la humanidad.

3.- La realización de acciones solidarias sistemáticas con los países más desfavorecidos y que se establezca un orden lógico y humano de prioridades en la política económica, con proyectos inteligentes que creen riqueza y puestos de trabajo en los países afectados, facilitando un desarrollo sostenible y un progreso que les ayude a la consolidación de una red sanitaria, económica y social estable que haga posible el retorno a una situación de partida igualitaria.

4.- Que se tomen las medidas necesarias para que los países ricos destinen una parte de sus presupuestos a la creación de riqueza, de empresas y de fuentes de trabajo en los países afectados; así como la adopción de un acuerdo internacional, que debería subscribirse en la ONU de obligado cumplimiento para los países desarrollados.

5.- La implantación de un código ético que regule la estrategia de las empresas multinacionales, así como la eliminación de los paraísos fiscales y la aplicación de la tasa Tobin, ú otra similar, a las transacciones comerciales internacionales, que permita crear un fondo de solidaridad gestionado por Naciones Unidas.

6.- No aceptaremos simples declaraciones de principios que no se traduzcan en políticas concretas. En definitiva, APELAMOS al sentido de la generosidad y humanidad de todos, y fundamentalmente de la clase política internacional económicamente poderosa.

Desde la tierra que espera y cree firmemente en la Solidaridad que construya un mundo mejor y más justo, a 30 de enero de 2009"



English version

MANIFESTO ON BEHALF OF SOLIDARITY.

WHO WE ARE:

We, the endorsers of this Manifesto, are citizens on total use of our civil rights and holders of popular sovereignty, from where State Powers are emanated.

We, the signers, aware of the situation of poverty, hunger and illness in which great part of the human population lives despite being in a historical moment, as the current one, where sufficient political, economical and scientific means are available so as to solve these problems, address to all world citizens.


This public declaration is a universal calling which heads for the whole humanity, to each human being that inhabits this planet, for them to become aware for the terrible situation that millions of people have to face and, somehow, to encourage them to act accordingly, to bring to an end this unsustainable situation. This is why the original version in Spanish will be translated to different languages, since our intention is that the public opinion´s voice is heard in those places where political and economical decisions are adopted.

WHOM DO WE ADDRESS TO?:

We address to all the politicians who rule our countries; as well as to the highest heads of International Organizations, such as The United Nations, and to presidents and governments of the richest and most powerful countries of the world.


WE DECLARE:

1.- That this text has its origin in the certain fact of the extreme situation of the needs and hunger a big part of the world’s population suffers and in the current unequal and unfair distribution of the properties existing in the earth. We understand that the equanimity and the harmony in our planet must exist based in the acknowledgment of the equal, inalienable and intrinsic dignity of all the members of the human family, that is why it is unacceptable that a big part of the world’s population has to face such a precarious reality with this level of injustice, inequality, hunger, poverty and malnutrition.

2.- Since all human beings are born to be free, we believe that this situation is particularly evil and unethical. We also plead that all citizens in the world must have these rights in the same moment they are brought to life and not as a future promise to be reached depending of the political, social or economical reality of their homeland.

3.- We defend what is utterly unfair, immoral and a humanitarian punishable crime before the international courts and the History that right in the 21st century there still exist human beings starving in this World and dying because of that. It is an aggravating circumstance that, existing enough international laws and technical, economical and scientific means to correct the aforementioned situation, those who have the power in the world do not carry out the necessary actions to solve what future generations will only describe as a real genocide in which they all will be guilty for having the means to solve the problem, but not using them.

4.-We consider this unfair situation to be against the Natural Law, the Human Rights and the procedure of the most elementary ethical principles, and we understand that the moment has come in which the voice of the public opinion demands from their leaders the end of such state of affairs.


5.- That this is neither a utopian nor a political manifesto, and it does not expect the founding of a new political or socio-economic world order, nor any damage to the business, sanitary or social network of the First World, but the most elementary justice with the underprivileged.

BECAUSE OF ALL THE FACTS AFOREMENTIONED, WE DEMAND OF OUR LEADERS:

1. To adopt immediate and urging measures to alleviate such a situation of hunger, illness and malnutrition in the Third World. We think that such measures do not represent any utopia as they are perfectly feasible and possible.

2. To maintain the promise of fulfilling the Millenium Objetives which were established by the UN in the year 2000. These Objectives define the principles that the countries and the international economical system must follow in order to overcome the unfair situations humanity suffers towards the year 2015 (as it was agreed).

3. To perform systematically acts of solidarity towards the countries in an unfavourable position and to establish a logical and human order of priorities in the economical policy, including intelligent projects that create wealth and jobs in the aforementioned countries, offering sustainable development and progress to help them to consolidate a permanent social, economical and health service network that makes it possible for them to start from an equal position.


4. To take the necessary steps so that the richest countries allocate part of their national budgets to create wealth, companies and work sources in the aforementioned countries, as well as to adopt an international agreement, which should be compulsory for the developed countries and signed in the UN.

5. To implement an ethical code that regulates the multinational companies strategy, as well as the elimination of the tax havens and the application of the Tobin Tax —or a similar one— to the international commercial transactions, that will allow to create a solidarity fund managed by the UN.

6. We will not accept simple declarations of principles that are not transformed into specific policies. In other words, we appeal to everybody’s sense of generosity and humanity, especially from the ones who belong to the international ruling class that have the economical power.

From the Earth that waits and believes firmly in the Solidarity that can build a better and fairer world, 30th January 2009.

dijous, 29 de gener del 2009

I mentrestant... allí dalt...

El Barça elimina a l'Espanyol i passa a semi-finals de la Copa del Rei


- Vols dir que no ens les carregarem per aquesta mostra d’eufòria tan clara?
- No, què va! A mi em sembla que ja fa temps que ho saben i es fan els despistats.
-
A mi també m’ho sembla jejeje
-
Crec que Sant Josep ens fa costat... com és el patró d’en Pep...
-
Doncs potser sí que serà per això!! Jejeje
-
Oeeee oeeeeee
- Oeeeee oeeeeeeee


Agraeixo al meu amic Joan, mallorquí i soci el Mallorca, la feina feta amb la foto perquè els angelets quedessin tan guapos :-) Moltes gràcies Joan!! :-)

dimecres, 28 de gener del 2009

Una exposició molt particular...

He decidit què és art... i he muntat una petita exposició.

Art és això:

Fa un temps (el 3 d'abril del 2006 pel que veig) estava provant uns llapis de dibuix a una llibreta nova... per veure els diferents gruixos vaig fer aquesta meravella. Títol: “La trobada cel•lular amistosa en un micro-cosmos particular”.



Com no podem deixar de banda les noves tecnologies, ahir al vespre el vaig escanejar i amb el paint li vaig donar la volta i va quedar així (també preciós, és clar). Títol: “La negra nit dels pensaments partits en trossos petits”.



Per fer-ho més “treballat”, en un moment de gran inspiració, vaig disseccionar la meva pròpia obra i vaig muntar un quadre veritablement genial. Títol: “Idees quadriculades del fons del calaix del mig”.



Al meu Museu també hi ha fotografia. La més artística és aquesta, que la va fer el meu nebot gran (tretze anys) el passat dia de Nadal al plat del seu pare (mon germà) que seia davant seu. Títol: “Tres raves consumits en estat de vigilància desenfocada”.



Unes verdures cuites amb l’original títol de: “Menestra amb i sense flash en estat de pre-llibertat”. Les dues fotos s'han d'exposar sempre juntes.




I una autèntica preciositat. Valor incalculable. Títol: "El moviment rodó de la rentadora en marxa amb quatre tovalloles el dia que la provava".



Però, sincerament... art, el que es diu ART, amb lletres grosses, és aqui:


dimarts, 27 de gener del 2009

Art i art (?)

Avui la Bajoqueta al seu blog ens comentava que un quadre atribuït fins ara a Goya, s’ha descobert que no ho era... i, en poques línies, feia una sèrie de reflexions molt interessants sobre les mentides que ens fan empassar.

A mi això m’ha recordat aquest fet que, en el seu moment, em va constatar com ens deixem prendre el pèl.



Per por a quedar com a tontos o a incultes ens sentim obligats a dir que ens agrada qualsevol cosa que ens presentin com a “obra d’art”.

Recordem també aquesta notícia:

Un artista engaña a la presidencia checa de la UE con el 'timo' de los 27

Una vegada, a Reus, a una exposició, el meu marit i jo ens varem quedar impressionats davant un tros de paper d’embalar que duia una trepitjada de sabata... i res més, i que era una obra (caríssima) de Tàpies. Com diria en Schuster "no hase falta desir nada más".

Per cert, tots els que admiraven tantíssim el quadre de Goya... ara que saben que no és de Goya, ja no els agradarà?

diumenge, 25 de gener del 2009

La "meva" casa a Galícia :-)


Fa temps, buscant a Google una cosa que no tenia res a veure, em vaig trobar amb aquesta casa “meva”.

Em va fer molta gràcia i ho vaig guardar a “Favoritos”. Aquesta tarda ho he trobat per casualitat i he pensat en mostrar quina casa tan xula que “tinc” a Galícia :-)

No sé si demanar comissió per la propaganda o esperar que no em denunciïn ells a mi perquè, en principi, les imatges no permetien ser copiades, però amb la meva Mega-súper-eina-copiadora-de-Windows-Vista no hi ha imatge que se’m resisteixi :-)

Si algú està interessat en passar-hi uns dies, pot dir que va de part meva, no crec que li tinguin en compte però no se sap mai ;-) “Casa Assumpta













dissabte, 24 de gener del 2009

El meu esport preferit és la Catequesi


No he pogut resistir a posar aquest títol :-) La frase és textual d’una de les nenes del meu grup.

Aquest any el meu grup és petit. Normalment tenia deu o onze nens però aquest curs me’n van posar menys perquè n’hi ha un que necessita més atenció, tot i que ell no dóna cap feina especial, no distreu als companys, no molesta... de fet quasi no parla. Es comunica amb la mirada, i ho fa bé, perquè els seus ulls parlen... o amb els gestos. A vegades em dóna sorpreses i em diu alguna coseta... i riu, està content i això a mi em fa feliç. Li agrada esborrar la pissarra o anar a buscar els retoladors. Té deu anys i, si jo les escric, ell sap copiar les paraules i també escriu els números... estic segura que encara té més sorpreses per a donar-me :-)

Tinc dues pitufes molt xicarrones que les dues van fer set anys a final d’any... una és la que diu que el seu esport preferit és la catequesi... Quan jo els hi dic que s’han d’estimar molt, s’apropa i em diu “jo t’estimo a tu” i jo li dic que jo també l’estimo a ella :-)

Aquesta pitufa té dos germans bessons, nen i nena, que tenen vuit anys i mig i també venen al meu grup, així faran la Comunió el mateix dia, l’any que bé. Els dos estudien música i la nena té una maduresa i una sensibilitat molt, molt especials.

L’altra xicarrona és un bitxo... va participar als nostres Pastorets, feia d’un angelet anomenat “Esquitx”... i ara vol que li diguem sempre així... d’acord (tot fos tan senzill). Doncs bé, l’Esquitx em va fer una braçalet i me’l va regalar dimecres passat. És tan xulo, tan xulo, que en poso una foto.


Dels altres tres xiquets, un és molt bon nen i, curiosament (o no) és molt amic del més trapella de tota la classe; em fan gràcia, no saben estar separats però un és calmat, escolta i mira d’entendre-ho tot... l’altre es distreu i només pensa en jugar i riure (ja m’agrada, ja que riguin) i ja només em queda el que li encanta cantar... ell i els dos bessons cantarien sempre... i, clar, cantem... Si a mi m’agrada molt cantar!! I les cantem ara poc a poc, ara més de pressa... i un dia ho varem fer tan be que els hi vaig dir “ara obriré la porta i cantarem fort, però molt bé, molt bé i així ens sentiran les altres classes”... i ho vàrem fer!!

Quan jo arribo, estan tots els nens de tots els grups asseguts junts a una sala gran, son uns seixanta, o més... els meus s’asseuen a primera fila (el primer dia algú els hi va dir)... jo entro poc a poc i em quedo al darrera de tot per no molestar. El Vicari els hi passa algun vídeo, o la Nuri els està ensenyant alguna cançó... jo veig que ells es van girant fins que algun em veu i llavors és quan tots es tomben a regalar-me la seva benvinguda en forma de gran somriure. Vuit grans somriures. Quan el Vicari o la Nuri ja estan, cada catequista, amb el seu grup va a la seva aula... La meva és la que surt al dibuix :-) i jo em poso entremig de la nena de las cuetes i la del jersei blau amb coll groc, per estar davant de la pissarra.

dimecres, 21 de gener del 2009

Carta als Reis.- 90è Joc Literari

Per al 90è Joc Literari de Jesús M. Tibau


Benvolguts Reis Mags:

No m’atreveixo a dir que l’any passat vaig ser molt bona, com fan tots els nens, però de veritat que ho intento.

Tot i que ja ha passat la data "oficial" del 6 de gener, crec absolutament en vosaltres i, per això, m’atreveixo a escriure-us aquesta carta.

No demano res nou, res material o molt car (tot i que per a mi és d’un valor incalculable)

Resulta que he perdut unes paraules. No us puc dir quines, és clar, perquè d’això es tracta, que no les trobo i, per tant, no les puc utilitzar. No eren moltes, cinc o sis, però eren molt boniques, dolces i tendres i eren meves. En tinc moltes més, ja ho sé, i algunes són també precioses... però veig que me’n falten i ja no sé on buscar.

Si us plau, me les podríeu fer arribar una altre vegada?

Moltes gràcies!

Assumpta

Sempre


- Pareeeeee on ets?
- Aquí, al teu costat.
- Ai!!... És que no et veia!! jeje
- Però si sempre hi sóc, ja ho saps... Mai et deixo sola :-)
- És que a vegades m’oblido de cridar-te i llavors no et veig...
- Però jo hi sóc igualment. Hi sóc sempre :-)
- Sí, sí ja ho sé...
- No passa res :-) Anem a fer un volt i xerrem una mica?
- Siiiiiii!! I tant!!



- Saps? Estic contenta avui
- T'ho noto, i això m'alegra molt :-)
- Mira, t'explico... :-) .......

dilluns, 19 de gener del 2009

La vella Underwood

Amb aquesta vella i polsosa Underwood vaig aprendre a escriure a màquina. No és broma.

Ara em seria impossible fer-la servir perquè tinc poca força a les mans i em faria mal (Què bons són els teclats dels ordinadors jeje) però sí, amb ella feia jo les meves pràctiques mecanogràfiques qwert poiuy i aquestes coses :-)

Segons explicava el meu pare, va ser requisada d'unes oficines per la seva utilització durant la Guerra Civil... Qui sap tot el que hauran escrit amb ella!! (és cert, eh? no invento res)

Ara ha passat anys i anys sense que ningú la faci servir, dalt d’un armari i la veritat és que no es veu massa neta (necessitaria una revisió a fons, pobreta) i la meva germana la va recuperar l’altre dia perquè té un amic d’un amic que en col•lecciona... bé, no sé com acabarà la història. En tot cas, la màquina és una passada.



La deixo aquí, com a guardiana del meu blog, perquè potser estaré uns dies en que podré entrar poc. Amb ella vaig fer les meves primeres redaccions de l’escola i m’agrada que estigui aquí si jo no hi puc ser massa (a veure si es posarà a fer articles tota sola jeje...)

diumenge, 18 de gener del 2009

La nit de Reis

Valgui aquest relat com a prova de que sóc burra rematada... he estat mooooolta estona per escriure’l amb la intenció de participar al 90è Joc d’en Jesús M. Tibau i, quan ja l’anava a penjar, m’adono (típic en mi, no mirar les bases en primer lloc) que el relat ha de tenir entre cent i dues-centes paraules... i el meu està proper a les sis-centes (més val riure)
Com m’és absolutament impossible retallar-lo tant, i ja que m’ha costat un munt, el penjo igualment clar que, òbviament, fora del Joc... Algun dia aprendré a fer les coses una mica ordenadament, potser quan tingui vuitanta anys...




LA NIT DE REIS


En Pere té trenta vuit anys i és vidu des de fa dos. La seva dona va morir en un accident de tràfic quan, un matí que anava a la feina, un conductor irresponsable, d’aquells que es pensen que poden fer qualsevol cosa i que ho controlen tot, va envestir el seu cotxe.

Després d’uns dies de desesperació, va haver d’aprendre a amagar aquell dolor i mirar de tirar endavant com fos per tal que els seus fills, que llavors tenien cinc i quatre anys, patissin el menys possible.

Les vacances de Nadal arriben a la seva fi, però encara queda el millor!!...
En Pere i l’avia Elvira porten al Pol i a l’Ariadna a la Cavalcada i els nens la viuen amb tota la il•lusió del món i miren, amb uns ulls ben oberts, tots els detalls de les carrosses, els patges i els Reis, amb les seves capes, les corones... escolten la música de la banda i agafen molts caramels. Quan tornen a casa, l’Ariadna va fent petits saltironets d’emoció i en Pol diu que ha vist clarament la carrossa que porta els vaixells pirata dels Clics.

Després de sopar, en Pere els diu que vagin aviat al llit perquè els Reis no passaran fins que els nens estiguin dormits i que no s’hi val a fer veure que dormen, que son Mags i ho saben tot.

Quan l’Ariadna i el Pol ja dormen, en Pere s’asseu un moment a la butaqueta de la seva habitació... està molt cansat. Sent una barreja d’emocions tan forta que les llàgrimes pugen als seus ulls. En moments així, l’absència de la Mireia és tan manifesta que fa mal... mal físic... I els nens... els estima amb bogeria...

Els regals dels seus fills són amagats a dos llocs: dalt de tot de l’armari de les mantes i a la cuina, darrera dels pots, dins dues olles grans que quasi mai es fan servir. Tanca els ulls un moment... ara els aniré a buscar... ara els vaig a buscar -pensa-... ara... I s’adorm.

- Papaaaaaaaaa papaaaaaaaaa

El crit de l’Ariadna el desperta tan sobtadament que no sap ni on és... té la boca seca i les cervicals li fan mal... Merda, merda, merda... el rellotget del despertador marca les 7:43!! Els nens estan desperts i no trobaran cap regal!!... No pot pensar amb claredat... què faig, què faig...

- Papaaaaaaaaa, vineee, coooooorreeee

El Pol i l’Ariadna, amb pijama i sabatilles i amb un somriure d’orella a orella, obren la porta i entren d’una revolada a la seva habitació.

- Vaaaaa, papa, que han passat els Reis, vineeeeee

Sense entendre res i portant a la dreta en Pol i a l’esquerra l’Ariadna, que no deixen de riure, va al menjador. Davant la seva absoluta sorpresa, troba que tots els paquets de les joguines són damunt la taula i els nens el miren esperant un senyal per començar a estripar papers...

- També n’hi ha un per a tu, papa –diu en Pol que ha llegit ràpidament el nom escrit a l’etiqueta d’un paquet petit, llarg i prim...

Ara sí que no sap què està passant... els nens el miren amb impaciència i ell finalment diu:

- Va, obrim els regals!!

Dins de la seva capseta petita, llarga i prima i ha una ploma estilogràfica. Una ploma preciosa. Una que havia vist varies vegades a un aparador amb la Mireia, només ella sabia com li agradava aquella ploma...

- Què bé, papa, m’encanta tot el que ens han deixat els Reis!!


-------------------------
Nota posterior a la publicació: Per acabar amb els desastres, he comés una errada amb el nom d'un dels personatges. Gràcies XeXu per avisar-me :-)

NOTA: A causa de otro error, la traducción al castellano se encuentra en el comentario que está en séptimo lugar :-)

dissabte, 17 de gener del 2009

Lobo: Dos per una :-)

Si la memòria no em falla, el primer LP que em vaig comprar a la meva vida (tenia catorze anys, això sí que estic segura) va ser de Lobo, crec que em va costar quatre-centes pessetes (o sigui, una miqueta més de dos Euros jeje) i el vaig escoltar unes... infinites... vegades :-)

He trobat un vídeo en que hi surten dues cançons d'aquell LP, les deixo d'acompanyament musical...



Les lletres:

ME AND YOU AND A DOG NAMED BOO

I remember to this day
The bright red Georgia clay
And how it stuck to the tires
After the summer rain
Will power made that old car go
A woman's mind told me that so
Oh how I wish
We were back on the road again

Me and you and a dog named boo
Travellin' and livin' off the land
Me and you and a dog named boo
How I love being a free man

I can still recall
The wheat fields of St. Paul
And the morning we got caught
Robbing from an old hen
Old McDonald he made us work
But then he paid us for what it was worth
Another tank of gas
And back on the road again

I'll never forget the day
We motored stately into big L.A.
The lights of the city put settlin'
Down in my brain
Though it's only been a month or so
That old car's buggin' us to go
We've gotta get away and get back on
The road again


I'D LOVE YOU TO WANT ME

When I saw you standing there
I bout fell out my chair
And when you moved your mouth to speak
I felt the blood go to my feet.

Now it took time for me to know
what you tried so not to show
Now something in my soul just cries
I see the want in your blue eyes.

Baby, I'd love you to want me
The way that I want you
The way that it should be
Baby, you'd love me to want you
The way that I want to
If you'd only let it be.

You told yourself years ago
You'd never let your feeling show
The obligation that you made
For the title that they gave.

dijous, 15 de gener del 2009

Petit Diccionari "Verificat"

Fa dies que em volta pel cap fer-ho, i vaig retallant i guardant... finalment he decidit donar-me pressa abans que en Sergi em passi al davant perquè em sembla que també li agraden molt aquestes divertides paraules que surten a la casella de “verificació” de tots aquells blogs en que la tenim activada.

Les paraules d’aquest diccionari no segueixen cap ordre alfabètic perquè és un diccionari diferent.


m. [LC] Alçament popular, tumult sediciós. (Del diccionari de l’Institut d’Estudis catalans)



Situació d’aquella persona que no té ordinador a casa (i a la feina el vigilen) però vol accedir a Internet. Where are you? I’m in ciber (o sigui,”On ets?” “sóc al Ciber”)



Bona persona sens dubte :-) ja que vol dir “Beneït” en anglès.



És clar, si has obert la finestreta de comentaris, et demana que parlis, que diguis (escriguis alguna cosa). Que et surti aquesta paraula tant pot animar com coaccionar una mica, depenent de la persona.



I si vas a comentar, doncs més val que tinguis un bon angument, no?



En tot cas, no t’ho pensis més i deixa ja el comentari.



Així és com la Bajoqueta diria “els mals”. I és que aquest diccionari recull totes les variants de la parla catalana, anglesa, castellana... tot, tot i tot.



Paraula polisèmica:
- Mono de color vermell
- Que només és pot connectar a una xarxa.
- Mono connectat a la xarxa.
- Tan sols un vermell.



Resposta habitual dels blogaires quan estem connectats i ens pregunten “Què vens?”



Ostres! Quan m’ha sortit aquesta he decidit que ja era la definitiva i que no calia buscar més. Ja he tirat una "primitiva" i he agafat butlletes per la travessa d'aquest cap de setmana.

dimarts, 13 de gener del 2009

El Barça, el millor equip del món


Còpio de la web del Diari Marca:

Cristiano Ronaldo levantó lloroso el galardón que le acredita como Mejor Futbolista del Mundo en el año 2008 pero quien ganó en la Gala de la FIFA, el auténtico vencedor de la noche, fue el FC Barcelona. Cuatro jugadores del Barça entre los diez mejores del mundo, Leo Messi aclamado y aplaudido en la calle y entre los internautas; la gente, el espectador sin corbata ni ataduras, los que llenan los estadios y siguen emocionados los partidos por televisión, para todos estos Leo Messi es el más grande. Así lo atesora la encuesta de la FIFA en Internet: más del 48 por ciento de los votantes decidieron que Leo es el más grande.

Foto del diari Sport: Eto'o, Mesi, Xavi i Iniesta.


F.C Barcelona Rock - F.C. Barcelona
Gentilesa de Cesc


I aquest per somiar una mica, que no fa cap mal :-)

Si no es poden veure els comentaris, apareixen clicant sobre el títol de l'article :-)