Tarragona

Ahir, festivitat de l’Immaculada Concepció, varem aprofitar per anar a Tarragona. Són 15 minutets en tren des de Reus i, acostumada a anar fins a Barcelona, el trajecte se’m va fer curtíssim.

Vam sortir al migdia i l’idea era fer unes quantes fotos, dinar un entrepà, unes fotos més i tornar aviadet a casa. I així ho varem fer.

Deixant a part un munt d’anècdotes, que sembla mentida que ens poguessin passar en tan poques hores, diré que vaig tornar amb quasi cent imatges a la càmera i que això que ara posaré és tan sols un petit resum.

Podem veure l’estàtua de Roger de Llúria al final de la Rambla Nova, l’Amfiteatre romà, el Pretori, vistes de la Catedral des de dalt del Pretori, Museu d’Història, Circ romà, la Catedral, el Portal de Sant Antoni i algunes vistes del Mediterrani... i el local de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona... no podia faltar :-)

Quaranta vuit hores molt intenses

El Senyor és la meva força,
el Senyor el meu cant.
Ell m’ha estat la salvació,
en Ell confio i no tinc por,
en Ell confio i no tinc por.

Aquesta cançó m’encanta!! M’agrada cantar-la a tot pulmó... i si hi ha molta gent i som moltes veus, millor; i si hi ha guitarres que acompanyen molt millor; i si hi ha més instruments o un orgue... sóc capaç de no poder cantar-la perquè m’emociono.

Fa temps, en moments de la meva vida que estava molt, molt trista (però molt) me la cantava jo sola, a casa... i al principi em tremolava la veu, i al final la cantava amb tota l’ànima (els meus veïns ja no s’espanten... si no em diuen res pels crits dels gols...)

Ahir la varem cantar a la Catedral de Tarragona, a la Missa on varem anar els prop de 450 participants de Catalunya i les Illes Balears en les Jornades de Formació per a Catequistes... (Per cert, què maco és sentir el català parlat amb accents tan diferents com Vic, Lleida, Menorca, Vinaròs, Barcelona, Girona, Mallorca, Tortosa... jo gaudeixo molt, molt amb els diversos accents, girs, variants... de la nostra llengua)


Part de façana de la Catedral de Tarragona (foto del passat mes de setembre)

Han estat prop de 48 hores en tres dies (divendres, dissabte i diumenge) a un Hotel de La Pineda (Vilaseca)... una passada d’hotel!... i tot inclòs pel preu irrisori de 55 Euros per cap els tres dies!! (amb material i autocars cap a Tarragona, també) esmorzars, dinars, sopars... cafè amb galetones a mig mati... :-)

Camí de Reus a La Pineda, divendres a la tarda (foto feta en moviment des del cotxe del meu cunyat, que ens va portar fins La Pineda)

Compartíem hotel amb uns malaguenys de l’Imserso (que imagino que deurien pagar més o menys com nosaltres... )
No sé com no s’arruïnen a l’Hotel!!

I què em va passar?
Doncs que entro a l’habitació i el primer que veig a la paret... Un quadre d’en Vincent!! (bé, una reproducció, és clar) Girasols!!... i tota contenta li dic al meu marit “Mira, mira, ni que sabessin que jo havia de venir!!”... però, em dono la volta i... no!!! damunt dels llits DOS quadres de Gauguin!!


Els Girasols d'en Vincent!! :-)

Dos quadres més que hi havia per allí...

Això podria interpretar-se dient que, com a mínim es necessiten dos “gauguins” per igualar un Vincent (o intentar-ho) jeje

I, mentre érem a Tarragona (primer la Missa i després una representació al Auditori de la Caixa Tarragona del Martiri de Sant Fructuós) Eto’o anava marcant gols :-)



Jo sóc previsora i duia el meu walkman per escoltar a l’autocar. De camí de la Catedral a l’Auditori vaig sentir el primer... i de tornada de l’Auditori a l’Hotel, engego i “Gooooooooool de Gudjohnsen” i era el cinquè!!... i jo cridant a l’autocar i els altres preguntant “El cinquè?” “Cinc?”... al cap de poc... El sisè!!!... Henry!!, Henry!!

Hi ha catequistes moooooooolt futboleros pel món.

Arribada a l’Hotel, pujar volant a l’habitació i poder veure el resum dels sis golassos (quatre del MEU Eto’o!) i anar a dormir ràpid que avui a les 9.20 ja havíem d’estar esmorzats i a punt per continuar amb les Ponències!!

A la façana de la Catedral de Tarragona

Aquesta tarda... millor dit, “ahir a la tarda” vaig estar a la Catedral de Tarragona... és tan maca que no me’n puc estar de fotografiar-la una i una altre vegada... Voldria ensenyar un detall preciós que potser no tothom sap que hi és...


Contrallum a les cinc de la tarda.


A partir d'ara totes entre dos i tres quarts de set.



I aqui ve la sorpresa :-)

El sarcòfag de Betesda es troba encastat damunt de la porta romànica del frontis lateral dret de la Catedral.


De lluny es veu petit...


Però si apropem la imatge... (Espero que clicant a sobre es faci més gran...)

És un magnífic exemplar d’època paleocristiana fet de marbre blanc per un autor anònim en un taller de Roma. Té una llargada de 214 cm. I una alçada de 62 cm. Datat entorn l’any 400 dC, el seu programa iconogràfic es desenvolupa d’esquerra a dreta de la següent manera: guarició dels cecs, guarició de la hemorroïsa, Jesús entra en el pòrtic de la piscina de Betesda, Jesús guareix el paralític a la mateixa piscina, la representació del cristià regenerat pel baptisme, la conversió de Zaqueu i l’entrada triomfal a Jerusalem.

(Text copiat de l’anvers d’un punt de llibre que l’Associació Bíblica de Catalunya va fer amb motiu d’una Assemblea el 9 d’abril de 2005)

Tarragona des del Seminari

Unes imatges de Tarragona agafades des del Seminari...

Molts estius hi vaig a fer algun curset (aquest any era sobre els Salms), enguany, un dels alumnes, que venia de més lluny i s’hi quedava a dormir, ens va ensenyar a una amiga i a mi tot l’edifici... un cop varem sortir a terrats i terrassetes i vaig veure aquestes vistes no em vaig poder resistir de fer les fotos.