dimarts, 17 de desembre del 2019

Aquest blog es retroalimenta

Una de les coses curioses que té el meu blog és que he parlat de temes taaaaaan diferents i tan barrejats, que la gent deu buscar coses a Google i encara els deu sortir alguna pàgina meva hehehe... perquè, la veritat, la de visites que té, estant tan adormit com està, és ben alta, eh?


Pobret meu... ell m'espera i, quan escric alguna cosa, es posa feliç i content.

I ja que estic aquí, he vist que en XEXU, al seu blog, ha resumit un any de la seva vida en un post... Doncs jo vaig a resumir-lo en una imatge hehehe


A la barra lateral del blog encara tinc posat el seguiment d'un intent de dieta de fa més de tres anys hehehe

dilluns, 9 de desembre del 2019

La casa torta...

"Crooked house" (La casa torta)

Agatha Christie té una novel·la amb aquest títol, però crec que aquest edifici polonès no té res a veure amb el llibre de la gran escriptora anglesa.
Està situat a Sopot i data de l'any 2004. Els arquitectes Szotyński i Zaleski es van inspirar en il·lustracions de contes de fades.




Holaaaaa!!

Vaig començar a fer aquest post el 10 de juny de 2015... Fa una mica més de quatre anys. Es va guardar automàticament a les 19:59.

Volia fer-lo més llarg i posar altres cases "rares", però es va quedar així...

Ara, que es torna a acabar un any (sempre se m'acaben els anys... se m'escapa el temps... ) i em reafirmo una i mil vegades més en que no vull tancar el blog, que tan sols és que les circumstàncies no em deixen ser activa. I, per demostrar-ho, he anat a buscar aquest vell post per donar-li vida.

Segueixo essent bloguera... I us segueixo recordant a totes i tots!!!!

diumenge, 29 de setembre del 2019

Relats Conjunts: "Corpus de Sang"

Hermenegildo Miralles, 1910, Corpus de sang (Els segadors)

- Ei, Miquel Àngel, què tens les fotos?
- Ara mateix vinc de la impremta, n’he fet un joc per a cadascú...
- A veure?
- Hahahaha què impacient! El cert és que han quedat magnífiques...

En Miquel Àngel obre la bossa i treu uns sobres... els mira i n’agafa un:
- Té, Xavi, aquí tens les teves –diu amb una rialla- a veure què et semblen.

En Xavi no es fa pregar gens ni mica, treu les fotografies del seu embolcall i comença a riure mentre va dient “Boníssimes, boníssimes”...
- Ostres, mira aquesta, tots amb les falçs enlaire i en Joan fent veure que l’han ferit!! Hahahaha... Mira, mira aquesta... La roba era una passada, eh? I les armes... tan reals!
- Ja us ho vaig dir que aquesta empresa preparava uns comiats de solter boníssims.
- I tant!
- Jo ja n’estava fart de les vulgaritats de sempre... s'ha de ser original. Igual et preparen un comiat així, d’època, com...

Els dos amics van caminant, mentre segueixen repassant les fotografies del dia tan agradable que havien passat.


Escrit a proposta de RELATS CONJUNTS

dilluns, 16 de setembre del 2019

Triple relat d'estiu...

Annex al Relat d'agost de la Carme...

Hi havia una vegada una Llar de jubilats on, des d'una porta, et mirava una bruixa...




Rondalla explicada, rondalla acabada. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

diumenge, 15 de setembre del 2019

Relat d'una nit d'estiu


La CARME, al seu blog, ens proposa escriure un relat a partir d'aquesta imatge...

Tenia una sensació com de caure... de cop, he pegat un bot i... m’he despertat. Quin ensurt! Una vegada em vaig adormir, vaig caure de la cadira i em vaig fer un bon morat al front.

M’havia quedat ben clapada davant de l’ordinador intentant escriure un relat mig decent pel Joc de la Carme... Dormo molt malament, sempre tinc son... m'adormo per tot arreu...

No em venien les idees i m’he posat a mirar la foto fixament... Una façana, unes lletres forjades, ben maques, “Llar de jubilats”, unes jardineres al davant, tot net i polit. Però hi ha un detall a la imatge que em neguiteja. Què hi fa una bruixa darrera de la porta? Perquè... hi ha una bruixa, oi? Vosaltres també la veieu? Una bruixa amb una escombra.

La mirada se’m queda fixa en aquesta figura que em sembla com fora de lloc. Em dóna molt mal rotllo... no m’agradaria anar a una llar de jubilats que té una bruixa així... Què hi fan allí dins? No juguen a cartes? No fan berenars, miren la tele i xerren? I la bruixa que hi pinta?

Doncs res, que pensant això i amb la fesomia de la bruixa m’he anat clapant. I m’acabo de despertar, com en un ensurt, i amb el relat (i el dinar!) sense fer... Ai, ja no serveixo per res! Tan ràpid que m’inspirava abans!

Mira, ara truquen a la porta, deu ser en Josep Lluís que ha anat a buscar pa al PAQUI d’aquí sota... (El Paqui és el "Forn Paqui", al costat del Paki, ja sabeu).

Vaig a obrir mentre dic en veu alta “Què t’has deixat la clau, carinyet?”... Ja vaaaaa!!
NOOOOOOOOOOOOOO NOOOOO!!! NOOOOOOO!! AAAAIIIIIIIIIIIIIIII... NOOOOOO DEEEIXAAAAM!!! NO... NO... AAHH.. MMM... AAAAAG

(Veu en off: Qui ha entrat no era en Josep Lluís, que just ara mateix està pagant el pa a ca la Paqui sinó una bruixa espantosa que, a cops d’escombra, ha deixat l’Assumpta molt mal ferida, sagnant, plena de cops i contusions. No sabem si se’n sortirà)

dimecres, 11 de setembre del 2019

dijous, 15 d’agost del 2019

Relats d'estiu de la Carme

La ratlla del NO


Senyal de trànsit "tunejada" a Maià

La CARME, al seu blog, ens proposa escriure un relat a partir d'aquesta imatge... Després de tenir una idea amb una barra de gel, he vist que no era original en absolut, així que n'he fet un altre. No he llegit els altres!! Després ho faré :-)


- Ostres, Joan, mira, mira... On va en Pere amb aquella “cosa blanca”?
- Ni idea, Pep, però sembla que li pesa, eh? Què deu ser? I amb aquesta calda que fa, es posa a carregar coses...
- Pereeeeeeeee, on vas amb això? –Pregunta en Pep.

El noi, tot vestit de negre, recolza la barra blanca metàl·lica en un arbre, respira, es treu un mocador de la butxaca i s’eixuga la suor... i no contesta.


- Pereeeee!! D’on ho has tret això? Què fas? Necessites ajuda?

- Ho he de fer ràpid! –Respon en Pere.
- Però...

Uns homes uniformats amb cara enfadada s’apropen al noi i li criden:

- Ei tu! Deixa aquest NO on l’has trobat!

- Casum!!! Joan, corre, ajudem en Pere!! Això que té és una “ratlla de prohibició” un “NO”... ho deu haver arrancat d’alguna de les senyals que cada dia ens posen per controlar-nos!!


Els dos nois corren, en Joan agafa la barra blanca i tots tres fugen pels carrerols del poble.


Els homes uniformats no saben per on han tirat, no coneixen bé el poble i, amb expressió més enfadada encara, murmuren... “Són molt tossuts, molt. Massa. Aquesta gent no es rendeix mai”.

dissabte, 11 de maig del 2019

Eeeeeo... però, el català... no era la nostra llengua?

Avui hem dinat tard... ja feia una estoneta que havíem acabat i m'havia de començar a preparar per anar a classe d'anglès però em feia mandra i romancejava una miqueta asseguda al sofà, jugant amb el mòbil. Tenia la tele posada i han començat a fer propaganda electoral per les eleccions locals ... l'anunci del PSC, Jaume Collboni... ¡i tothom parlava castellà!

M'ha agafat un mal humor!!

Sí, sí, la veritat és que darrerament estic que mossego. Sembla que la gent s'ha tornat ximple o potser jo sóc imbècil i m'havia fet unes il·lusions absolutament irrealitzables.

Perquè la senyora Colau fa el mateix. Fa uns vídeos a YouTube en els que només li falta la salutació típica d'aquelles nenes que s'anomenen "influencers" i que comencen dient "Hooooolaaaa Youtubeeeeeers!! i tots, tots són en castellà... íntegrament, eh?


I aquell debat de candidats per Barcelona a les generals? El del Grup Godó... Quina vergonya!! Es demana als candidats que parlin castellà i tots ho troben tan normal. Bé, tots no. Laura Borràs no accepta. Perquè si el debat s'havia de veure per Internet a mil llocs (suposo que on més interessava era a Barcelona, donat que eren candidats per Barcelona) ja se sap, el castellà l'entén tothom i el català serveix per anar a comprar el pa (em deia l'altre dia un tuitaire)


Gràcies, LAURA!! A part que el teu nivell cultural i educació van destacar per damunt de la mitja... vas ser l'única que es va negar a parlar en castellà... I què va passar? Es va enfonsar el món? Doncs no. La van subtitular i ja està.

Que el PP i Ciudadanos facin la seva publicitat en castellà ja ni tan sols ens estranya... Oi que és curiós? Ho trobem normal. Doncs tampoc és tan normal... Tinc 57 anys i recordo un PP català que es podia anomenar "PP català" sense forçar les paraules. Era gent de dretes, sobre tot en els temes econòmics, però eren catalans. Al Parlament de Catalunya parlaven català i votaven "SÍ" a la Llei d'Immersió lingüística... Eren d'aquells que deien que es sentien espanyols i catalans (alguns, potser, fins i tot, es sentien catalans i espanyols, per aquest ordre).

Al pas que anem aviat haurem de tornar a dur aquelles enganxines "EN CATALÀ, SI US PLAU!"

dijous, 9 de maig del 2019

Dos vídeos

Bona nit, bona gent.

Posaré dos vídeos. El primer segur que tothom l'ha vist més d'una vegada, però és que m'agrada tant!!

El dedico a la Molt Honorable Presidenta Núria de Gispert, que s'ha quedat sense Creu de Sant Jordi per dir quatre coses ben dites a persones que ens estan insultant, ofenent, faltant al respecte i mentint constantment. Sí, sé que objectivament potser els seus retuits no són políticament correctes, però m'estic començant a cansar d'haver d'aguantar-ho tot i no poder replicar a res. Si les "armes" són uns tuits em sembla que han de ser totalment permeses. El retuit que -diuen- ha omplert el got és aquell en que la Presidenta de Gispert parlava de l'augment de les exportacions de porcí tot citant una sèrie de polítics de deixen la nostra terra.


Sembla ser que a tota la tropa del 155 els va semblar inadmissible i que ja se'ls havia oblidat un tuit similar que un destacat membre de Ciudadanos havia dedicat al President Puigdemont.


Segons aquesta colla del 155, els insults d'una banda tenen la seva gràcia, però si venen de l'altra són inadmisibles i, oh, sorpresa, ER (abans ERC) es va sumar a la indignació de persones tan distingides pel seu amor i respecte a Catalunya i van dir que tampoc els agradava que l'estimada Núria de Gispert tingués la seva Creu de Sant Jordi. Tot i que l'autora del retuit el va treure i es va disculpar, i que el President Torra ja havia manifestat que tot estava oblidat, el grupet dels políticament correctes, (PSC, C's, PP i ER, abans ERC) van seguir dient que millor que no...

Doncs au, Núria, maca, gaudeix d'aquesta bona bufetada (en sentit figurat, és clar) del President Torra, a la inigualable (no direm en què) Arrimadas.


I ara anirem a un altre vídeo que no té res absolutament a veure amb política, eleccions, etc. Me l'he trobat per pura casualitat i que m'ha agradat molt. Igual com l'anterior estic segura que tothom l'ha vist, aquest potser no... L'home que parla és d'una saviesa i una lògica aclaparadores:


dilluns, 18 de març del 2019

Bon dia!


Aquest vespre, al programa "El cotxe" han entrevistat als Pets. Cada vegada que els veig em ve una anècdota al cap... anècdota que potser té uns vint anyets.

Segons fonts ben informades, la cançó "Bon dia" és de 1997 (això de posar l'any començant per un 1 i un 9 m'agrada... em sento més ubicada... el 2 i el 0 no m'agraden i al 2 i l'1 no hi penso pas arribar)

Bé doncs, que pot ser perfectament que parli de fa uns vint anys... 

En Josep Lluís i jo som a Barcelona passant el cap de setmana a casa els meus pares, és dissabte o diumenge... i ell, que es desperta de bon humor, es dirigeix al menjador per esmorzar tot cantant "Bon dia, ningú m'ho ha demanat però fa un bon dia"... i tot cantussejant la cançó, la meva mare li pregunta si se l'ha inventat ell!!

Adorable la meva marona ;-))

Us imagineu que el meu Josep Lluís fos l'autor del Bon Dia!!... Que en tindríem de calers!! :-DD

divendres, 15 de març del 2019

Reconeixement lingüístic

Fa moltes setmanes que tinc ganes de fer aquest post.

De fet, fa moltes setmanes que tinc ganes de fer "algun post". Aquest és el primer del 2019. (Quina vergonya) Però és que em va passar una cosa que em va fer tanta il·lusió que la volia compartir amb vosaltres (No sé si us ho creureu però, encara que no escrigui, no comenti i sembli que no hi sigui, penso molt sovint en vosaltres i en "coses que podrien ser posts"... és la pura veritat)

Doncs bé, resulta que he descobert unes botigues que es veu que ja fa alguns anyets que estan obertes i aquí a Reus tothom les coneixia menys jo. Es diuen: TEDi i ZEEMAN. Són com uns magatzems de "xinesos" però amb més qualitat,més ben posadet, i súper bé de preu!! ZEEMAN són holandesos i TEDi alemanys. Com diu la web d'aquests darrers "TEDi es la prueba de que unos precios justos no están reñidos con una buena calidad, un compromiso sostenible y una amplia gama de productos."

Sí, està en castellà, d'acord... però... seguiu llegint...

ZEEMAN té més varietat en roba, mitjons, samarretes, roba esportiva, també tenen moltes llanes i xulíssimes,

A TEDi el que més em destaca és la secció de papereria, que és una meravella, decoració de la llar..., per exemple, per Nadal, tenien un munt de coses per arreglar la casa.

Ai... tant de temps sense escriure, ara m'enrotllo com una persiana, perdoneu.

Vaig anar amb en Josep Lluís a mirar perquè volia uns ganxets que estaven de súper oferta a ZEEMAN, però, clar, feia un munt de dies i ja s'havien esgotat. Llavors vàrem entrar a TEDi (que no està gens lluny) i, mirant, mirant, vàrem comprar uns sobres de carta que ens feien falta i, gran va ser la meva sorpresa quan, en llegir l'explicació en diferents idiomes, vaig veure que dins la E d'Espanya hi tenia un apartat el català!!

És un reconeixement maquíssim que saben que, encara que dins d'un Estat que no ens estima, ni ens protegeix, ni valora la nostra cultura, existim!! Sí, existim... I, de moment, ens han de posar dins la lletra E... esperem que aviat deixi de ser així... però ells saben que a "E" hi ha unes persones que parlen diferent, senten diferent i volen viure diferent.