Benvolguts companys,
Em fa molta il·lusió poder-vos dir que no hi ha cap encertant. Ja m’ho pensava perquè el cert és que és molt difícil... Bé, de fet, estic seguríssima que tothom l’ha vist i sentit més d'una vegada, però endevinar el personatge en sí, amb aquestes pistes era certament molt complicat.
Vull senyalar que, com diu en McABEU, quan parlo de dones nascudes a mitjan s. XX em refereixo efectivament al marge que va entre 1940 i 1960.
També m’he quedat molt gratament sorpresa per la forma en com investigueu alguns: En XEXU i en JJMIRACLE han trobat la Tina Turner que, complia amb tot l’embolic de les lletres del nom. La LLUÏSA també fa una bona aproximació i la MIREIA, amb la Sara Montiel ja s’allunya massa de l’objectiu de l’edat, però també valdria pel que respecta al nom.
Doncs bé... anem a donar més pistes:
1.- Aquest ull NO és seu, és d'una altre persona amb la que va compartir moltes experiències.
2.- 1974
3.- Fixeu-vos bé que dic que "estic seguríssima que tothom l’ha vist i sentit més d'una vegada"
Bé doncs... sort i fins demà!!
dijous, 28 de febrer del 2013
dimecres, 27 de febrer del 2013
Què? / Qui?.- Febrer 2013.- Primer dia de Joc.- Imatge inicial.
L'any passat vaig començar un nou joc d’endevinar imatges, una barreja de la “Imatge misteriosa” i del “Personatge Misteriós”: Un mes s’haurà d’endevinar un “QUÈ” i al mes següent un “QUI”.
Però, per fer-ho més emocionant, els “Què” i els “Qui” aniran per parelles de mesos (gener-febrer / març-abril / maig-juny / juliol-agost / setembre-octubre / novembre-desembre) Sis parelles.
Cada encertant d’un Què (imatge) o d’un Qui (personatge), tindrà un punt. Cada persona que encerti un Què i un Qui de la mateixa parella de mesos tindrà un punt extra.
Aquest mes toca encertar un QUI (endevinar el personatge), així que recordo les normes:
- El joc durarà un màxim de quatre dies (si s’encerta abans, doncs s’acaba abans).
- El primer dia poso una imatge, alguna pista i ho deixo un dia sencer.
- El segon dia, post nou. Pista (o pistes) noves, publicació dels comentaris rebuts el primer dia. També s’estarà un dia sencer.
- El tercer dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el segon dia.
- El quart dia, post nou. Pista (o pistes) noves... i publicació dels comentaris rebuts el tercer dia.
- Durant aquests quatre dies, cada persona podrà donar tantes respostes com vulgui.
- Si al final de les vint-i-quatre hores del quart dia ningú ho ha encertat, doncs no hi ha guanyador. Jo dic el resultat i ja està.
- Hi haurà tants guanyadors com encertants, independentment de qui ho hagi dit primer.
- Els comentaris al blog, durant aquests dies, seran moderats, jo els rebré al correu però els demés no els podreu veure.
Us animeu a jugar? Si? Doncs...
Algú sap QUI ÉS?
Pistes addicionals:
- És una dona.
- Va néixer a mitjan segle XX
- Nom i cognom amb que era coneguda comencen amb consonant, tot i que el nom real és un compost i comença per "A".
Recordeu que les persones que el mes passat van encertar el "QUÈ", o sigui (copio segons l'ordre dels seus comentaris llavors) RITS, CARME ROSANAS, DAFNE, XEXU, MIREIA i PONS007, si encerten aquest personatge tindrien, a més, un punt extra per haver fet la parella de mesos "novembre/desembre".
Fins demà a la mateixa hora!!
Etiquetes:
Jocs,
Què-Qui,
Què-Qui 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
Estic llegint un llibre per error...
Doncs sí, estic llegint un llibre per error, oi que és curiós? Tot va començar el dia que vaig llegir al blog de la Rits com ella deia que el llibre preferit de tots els que ha llegit al llarg de la seva vida és Orgull i prejudici de Jane Austen.
Si afegim a aquesta entusiasta presentació per part de la Rits el fet de saber que l’autora és britànica i nascuda fa gairebé 238 anys, tenim molts, molts punts per endevinar que em vindrien ganes de llegir-lo
Ara bé, jo no sóc Alícia Sánchez Camacho, que es pot gastar 900 eur. en una bossa, 300 en una altre i encarregar-ne una tercera... (imagineu tenir un pressupost així per llibres? Uaaaaau!!) així que vaig decidir que el demanaria a una amiga i, si ella no el tenia, doncs el trauria de la biblioteca.
Així doncs, li vaig demanar a l’amiga i em va dir que sí que el tenia... tot i que afegint que, en la seva opinió, el llibre era bastant “tostón”, lent, pesat (mentre teníem aquesta conversa, una altre companya va dir que el llibre era preciós... i a una altre també li semblava avorridot)... Me’l va portar i jo, tota contenta, el porto a casa, me’l miro i remiro (el volum és molt bonic) i, de cop, m’adono que a la coberta posa “Sentido y sensibilidad”, de Jane Austen, això sí...
Aaaaagh! És un altre llibre! De la mateixa autora, certament, però una altre novel·la? I què he de fer ara jo? Doncs, donat que Jane Austen segueix essent una autora britànica del segle XVIII, llegir-lo!
Per cert... que ja SOM dins les DARRERES 24 HORES del termini per poder votar pels C@ts... Va, va, no ho deixeu passar!!!
Si afegim a aquesta entusiasta presentació per part de la Rits el fet de saber que l’autora és britànica i nascuda fa gairebé 238 anys, tenim molts, molts punts per endevinar que em vindrien ganes de llegir-lo
Ara bé, jo no sóc Alícia Sánchez Camacho, que es pot gastar 900 eur. en una bossa, 300 en una altre i encarregar-ne una tercera... (imagineu tenir un pressupost així per llibres? Uaaaaau!!) així que vaig decidir que el demanaria a una amiga i, si ella no el tenia, doncs el trauria de la biblioteca.
Així doncs, li vaig demanar a l’amiga i em va dir que sí que el tenia... tot i que afegint que, en la seva opinió, el llibre era bastant “tostón”, lent, pesat (mentre teníem aquesta conversa, una altre companya va dir que el llibre era preciós... i a una altre també li semblava avorridot)... Me’l va portar i jo, tota contenta, el porto a casa, me’l miro i remiro (el volum és molt bonic) i, de cop, m’adono que a la coberta posa “Sentido y sensibilidad”, de Jane Austen, això sí...
Aaaaagh! És un altre llibre! De la mateixa autora, certament, però una altre novel·la? I què he de fer ara jo? Doncs, donat que Jane Austen segueix essent una autora britànica del segle XVIII, llegir-lo!
Per cert... que ja SOM dins les DARRERES 24 HORES del termini per poder votar pels C@ts... Va, va, no ho deixeu passar!!!
dilluns, 18 de febrer del 2013
Vincent Van Gogh i Lincoln Harrison
Feia temps que no li dedicava un post al meu estimat amic Vincent Van Gogh i no vull que es pensi que ja no m'importa, així que, vaig a ensenyar-vos quelcom que em va deixar parada quan ho vaig descobrir.
Resulta que un dia, fa algunes setmanes, navegant per la xarxa, no sé on (això és el que passa quan saltes d'un lloc a l'altre, deixant-te portar pel que et va cridant l'atenció) vaig veure una imatge que em va fascinar. El seu autor, Lincoln Harrison es dedica a fer fotografies amb moltíssim temps d'exposició, després treballa amb el primer pla i els fons obtinguts i els resultats que obté són una meravella. Les espirals de colors són el resultat del moviment de la Terra!!
Recordo que aquest estiu em va donar per jugar amb la càmera (que, evidentment, al costat de les càmeres del Sr. Harrison deu ser com una joguina, és clar) però bé, la idea és que jo buscava punts de llum, movia la càmera i m'agradava fotografiar el "rastre", el moviment...
En fi, tot això és per explicar que, quan vaig veure les fotografies, immediatament em va venir al cap el geni d'en Van Gogh!! Mireu la seva Nit Estelada!!
No em direu que no! En Vincent podia "veure" tranquil·lament, sense càmeres, sense alta exposició, sense tecnologia... El seu cervell senzillament, mirava... i veia! Veia el moviment, el rastre de la llum... Fantàstic!!
Resulta que un dia, fa algunes setmanes, navegant per la xarxa, no sé on (això és el que passa quan saltes d'un lloc a l'altre, deixant-te portar pel que et va cridant l'atenció) vaig veure una imatge que em va fascinar. El seu autor, Lincoln Harrison es dedica a fer fotografies amb moltíssim temps d'exposició, després treballa amb el primer pla i els fons obtinguts i els resultats que obté són una meravella. Les espirals de colors són el resultat del moviment de la Terra!!
Recordo que aquest estiu em va donar per jugar amb la càmera (que, evidentment, al costat de les càmeres del Sr. Harrison deu ser com una joguina, és clar) però bé, la idea és que jo buscava punts de llum, movia la càmera i m'agradava fotografiar el "rastre", el moviment...
Aquesta obra d'art és meva :-) |
En fi, tot això és per explicar que, quan vaig veure les fotografies, immediatament em va venir al cap el geni d'en Van Gogh!! Mireu la seva Nit Estelada!!
Nit estelada, Vincent van Gogh (Holandès, 1853–1890) Saint Rémy, Juny 1889. Oli, 73.7 x 92.1 cm. Museu d'art modern de Nova York (MoMa) |
No em direu que no! En Vincent podia "veure" tranquil·lament, sense càmeres, sense alta exposició, sense tecnologia... El seu cervell senzillament, mirava... i veia! Veia el moviment, el rastre de la llum... Fantàstic!!
Etiquetes:
Curiositats,
Interessant,
Pintura,
Van Gogh
divendres, 15 de febrer del 2013
A la barra lateral...
A la barra lateral hi ha espai per un nou blog. Un blog que m'omple d'il·lusió poder presentar!!
Si us plau, poseu-lo als vostres blogrolls (Moltes, moltes gràcies!!) visiteu-lo, recomaneu-lo... i encertareu!!! ;-))
Si us plau, poseu-lo als vostres blogrolls (Moltes, moltes gràcies!!) visiteu-lo, recomaneu-lo... i encertareu!!! ;-))
Etiquetes:
El món dels blogs,
Josep Lluís
Somnis i realitats
La nit passada (nit de dimecres a dijous) vaig somiar que em feia fer unes ulleres noves (de fet, no és estrany que somiï això, ja que em farien falta). Ara bé, en el somni, anava a comprar-les amb la meva germana i me les regalava ella i, per la compra, a la botiga ens donaven una càmera fotogràfica maquíssima (millor que la que tinc jo actualment) i -recordo perfectament- era de 14,5 megapíxels.
Doncs bé, al cap de poc, havia perdut tant les ulleres noves com la càmera. I estava molt trista i ho buscava per tot arreu, i regirava mobles i obria calaixos de llocs que no sé pas on son (no pertanyen ni a casa meva, ni a casa dels meus pares, ni germans)...
Entre tot això algú oferia galetes, magdalenes... coses de menjar, però jo no en volia saber res. Estava desesperada per haver perdut les ulleres noves i la càmera.
Al final, crec que de nou la meva germana, trobava les dues coses, però llavors el somni estava ja molt barrejat, ja no seguia una mínima lògica.
Quan m'he despertat, durant una estona m'he preguntat si tenia ulleres noves, càmera nova o... no.
Doncs bé, al cap de poc, havia perdut tant les ulleres noves com la càmera. I estava molt trista i ho buscava per tot arreu, i regirava mobles i obria calaixos de llocs que no sé pas on son (no pertanyen ni a casa meva, ni a casa dels meus pares, ni germans)...
Entre tot això algú oferia galetes, magdalenes... coses de menjar, però jo no en volia saber res. Estava desesperada per haver perdut les ulleres noves i la càmera.
Al final, crec que de nou la meva germana, trobava les dues coses, però llavors el somni estava ja molt barrejat, ja no seguia una mínima lògica.
Quan m'he despertat, durant una estona m'he preguntat si tenia ulleres noves, càmera nova o... no.
Etiquetes:
reflexions,
Somnis
dimarts, 12 de febrer del 2013
Dibuixets, gargots... Doodles!
Quan fa uns mesos em va donar per les "mandales" (per cert, n'he seguit pintant, m'agrada força), buscant info a Google, em vaig trobar amb quelcom que hi té certa relació, els DOODLES.
Copio de la Viquipèdia (resumeixo, si voleu llegir tot l'article, doncs cliqueu damunt la paraula Viquipèdia i us teletransportareu allí)
Un doodle és un dibuix fora de focus, que es fa mentre l'atenció d'una persona està ocupada en una altra cosa. És un dibuix senzill que pot tenir el significat d'una representació concreta o pot tenir simplement formes abstractes.
Exemples estereotipats de "doodles" (gargots) es troben en els quaderns de l'escola, sovint als marges, elaborats pels estudiants en somiar desperts o quan perden l'interès a classe. Altres exemples es produeixen durant les llargues converses telefòniques si tenim un llapis i paper disponibles.
La paraula 'doodle' va aparèixer per primera vegada al segle XVII per utilitzar-la com+simple+o 'babau'. Pot ser derivat de les paraules Dudeltopf o Dudeldop de l'Alemany, que significa +ximple 'o+fideu'.
El significat de ximple "s'utilitza en el títol de la cançó " Yankee Doodle ", originalment cantada per les tropes colonials britàniques. L'origen del verb també és de de principis del segle XVIII, que significa "per estafar o fer el ridícul ".
A YouTube se'n troben de molts tipus. Aquí en tenim dos que, en la meva forma de veure-ho, no són exactament aquests dibuixets marginals que es fan en llibretes, quaderns, fulls... sense pensar, enmig d'una reunió pesadíssima. Però admeto que hi tenen coses en comú. Suposo que l'autor dibuixa, "deixant-se anar", sense cap idea preconcebuda:
En canvi, el que us poso ara, em fa molta gràcia perquè utilitza elements que jo també faig servir molt, com són les floretes, les teranyines i els quadrets ;-)
I ara, uns quants de meus ;-)
Bé, ja sé que no és una meravella de post. Potser una mica pesadet tants dibuixets al final... però em feia il·lusió fer-lo!
I, parlant de posts, meravelles i coses que es fan a la catosfera... Estic molt intrigada pensant quin deu ser el motiu pel qual hi ha tanta gent que encara no ha votat pels Premis C@ts a la Millor Iniciativa Blogaire de l’any 2012. Tant us costa? Si es vota en un moment, que aquí no hi ha categories ni res... Sis propostes, penseu una miqueta, en trieu una i ja està! Tan maco que és participar i col·laborar en tot allò que fa que els blogs en català estiguin actius... Va! Som-hi!
Copio de la Viquipèdia (resumeixo, si voleu llegir tot l'article, doncs cliqueu damunt la paraula Viquipèdia i us teletransportareu allí)
Un doodle és un dibuix fora de focus, que es fa mentre l'atenció d'una persona està ocupada en una altra cosa. És un dibuix senzill que pot tenir el significat d'una representació concreta o pot tenir simplement formes abstractes.
Exemples estereotipats de "doodles" (gargots) es troben en els quaderns de l'escola, sovint als marges, elaborats pels estudiants en somiar desperts o quan perden l'interès a classe. Altres exemples es produeixen durant les llargues converses telefòniques si tenim un llapis i paper disponibles.
La paraula 'doodle' va aparèixer per primera vegada al segle XVII per utilitzar-la com+simple+o 'babau'. Pot ser derivat de les paraules Dudeltopf o Dudeldop de l'Alemany, que significa +ximple 'o+fideu'.
El significat de ximple "s'utilitza en el títol de la cançó " Yankee Doodle ", originalment cantada per les tropes colonials britàniques. L'origen del verb també és de de principis del segle XVIII, que significa "per estafar o fer el ridícul ".
A YouTube se'n troben de molts tipus. Aquí en tenim dos que, en la meva forma de veure-ho, no són exactament aquests dibuixets marginals que es fan en llibretes, quaderns, fulls... sense pensar, enmig d'una reunió pesadíssima. Però admeto que hi tenen coses en comú. Suposo que l'autor dibuixa, "deixant-se anar", sense cap idea preconcebuda:
En canvi, el que us poso ara, em fa molta gràcia perquè utilitza elements que jo també faig servir molt, com són les floretes, les teranyines i els quadrets ;-)
I ara, uns quants de meus ;-)
Bé, ja sé que no és una meravella de post. Potser una mica pesadet tants dibuixets al final... però em feia il·lusió fer-lo!
I, parlant de posts, meravelles i coses que es fan a la catosfera... Estic molt intrigada pensant quin deu ser el motiu pel qual hi ha tanta gent que encara no ha votat pels Premis C@ts a la Millor Iniciativa Blogaire de l’any 2012. Tant us costa? Si es vota en un moment, que aquí no hi ha categories ni res... Sis propostes, penseu una miqueta, en trieu una i ja està! Tan maco que és participar i col·laborar en tot allò que fa que els blogs en català estiguin actius... Va! Som-hi!
Etiquetes:
Coses meves,
Dibuixos meus
dissabte, 9 de febrer del 2013
Traduccions de Google i màgia blogaire ;-)
En Joan Puigmalet m'ha fet arribar l'original del post que vaig esborrar... així que, ara el poso tal qual era, sense canviar res. Moltes gràcies, Joan!! :-)
Fa temps m'ho vaig passar pipa fent un post en que, saltant d'idioma en idioma, amb el traductor, arribava a un text bastant surrealista...
Dic, fa temps?
Doncs, curiosament, fa un any... un any exacte. No sé per què em passen aquestes coses, però el cert és que em passen. Resulta que cada 9 de febrer em poso a pensar en fer alguna traducció? És que el meu cervell té algun xip que el programa perquè el 9 de febrer es posi a experimentar amb el traductor de Blogger? Tinc poders?
Per què, a més, avui (ara vull dir "divendres") m'he volgut inventar un refrany a cal MAC i el que he fet ha estat dir gairebé exactament el refrany correcte (no en tinc cap dubte que el rètol vermell es meu) quan no l'havia sentit a dir mai abans!!
En fi... avui he trobat aquesta meravella. És la gran relació que hi ha entre el llatí i l'anglès... Jutgeu vosaltres mateixos.
Doncs res, us asseguro que jo no faig trampa, aquestes coses surten així. No és per desanimar ningú, però si confiàveu en aquest "invent" per alguna cosa seriosa, més val no arriscar-se.
Clar que, no sempre em trobo aquesta relació amb l'anglès... però els resultats sempre em semblen una mica sospitosos. Passem unes frases del català al llatí
i després les tornem del llatí al català i... el resultat és sorprenent, doncs en un sol canvi d'anada i tornada, ha canviat moltíssim...
*****************
Fa temps m'ho vaig passar pipa fent un post en que, saltant d'idioma en idioma, amb el traductor, arribava a un text bastant surrealista...
Dic, fa temps?
Doncs, curiosament, fa un any... un any exacte. No sé per què em passen aquestes coses, però el cert és que em passen. Resulta que cada 9 de febrer em poso a pensar en fer alguna traducció? És que el meu cervell té algun xip que el programa perquè el 9 de febrer es posi a experimentar amb el traductor de Blogger? Tinc poders?
Per què, a més, avui (ara vull dir "divendres") m'he volgut inventar un refrany a cal MAC i el que he fet ha estat dir gairebé exactament el refrany correcte (no en tinc cap dubte que el rètol vermell es meu) quan no l'havia sentit a dir mai abans!!
En fi... avui he trobat aquesta meravella. És la gran relació que hi ha entre el llatí i l'anglès... Jutgeu vosaltres mateixos.
Doncs res, us asseguro que jo no faig trampa, aquestes coses surten així. No és per desanimar ningú, però si confiàveu en aquest "invent" per alguna cosa seriosa, més val no arriscar-se.
Clar que, no sempre em trobo aquesta relació amb l'anglès... però els resultats sempre em semblen una mica sospitosos. Passem unes frases del català al llatí
i després les tornem del llatí al català i... el resultat és sorprenent, doncs en un sol canvi d'anada i tornada, ha canviat moltíssim...
Etiquetes:
Coses meves,
El món dels blogs
El post d'anada i tornada
He fet un post...
I després, sense voler, l'he esborrat (sí, sí... volia eliminar un esborrany d'un altre dia i m'he carregat el que just acabava de fer, tot maco i nou ell)
Trist, no?
Anava sobre el traductor de Google... hi havia imatges de traduccions estranyes, com aquesta:
I deia que em feia gràcia aquesta relació que sembla haver-hi (i que segur que els experts no han estudiat a fons) entre el llatí i l'anglès. Cosa que constatava amb dos exemples més. Totalment cert, eh? no hi ha truco, ho podeu provar:
I, per acabar, encara que ja sense relació amb la llengua de Shakespeare, un senzill català-llatí / llatí-català.
Doncs ja està! El post original deia més coses, però em fa mandra escriure més. Tinc son. Bona nit ;-)
I després, sense voler, l'he esborrat (sí, sí... volia eliminar un esborrany d'un altre dia i m'he carregat el que just acabava de fer, tot maco i nou ell)
Trist, no?
Anava sobre el traductor de Google... hi havia imatges de traduccions estranyes, com aquesta:
I deia que em feia gràcia aquesta relació que sembla haver-hi (i que segur que els experts no han estudiat a fons) entre el llatí i l'anglès. Cosa que constatava amb dos exemples més. Totalment cert, eh? no hi ha truco, ho podeu provar:
I, per acabar, encara que ja sense relació amb la llengua de Shakespeare, un senzill català-llatí / llatí-català.
Doncs ja està! El post original deia més coses, però em fa mandra escriure més. Tinc son. Bona nit ;-)
Etiquetes:
Anades d'olla,
Divagant...
diumenge, 3 de febrer del 2013
Què? / Qui?.- Gener 2013.- Tercer dia de Joc.- Ja tenim encertants!
Benvolguts companys de travessia!
Ara sí! Amb la nova foto molts ja heu vist el què és el que s’amagava a la imatge misteriosa. La primera en parlar, la RITS, ja ho clava “un cendrer-paperera de peu!”, no es pot definir millor què és “aquesta cosa”...
Com a jurat -incorruptible- que sóc, he decidit donar per bona qualsevol resposta que porti la paraula “cendrer” o “paperera”.
Així doncs, els encertants són, per ordre de comentari:
RITS, CARME ROSANAS, DAFNE, XEXU, MIREIA (que també veu les dues funcions... encara que diu que la veu tombada hehe) i PONS007.
Veig que també hi ha molts que apostàveu pel paraigüer. Hi té molta semblança però, veritablement, no tindria massa capacitat (i menys amb la “tapa-cendrer”) si hagués de fer aquesta funció.
Aquí teniu la foto original. La veig fer dijous passat a una sala d’espera. Diu en Josep Lluís que algun dia em diran alguna cosa per anar fent fotos a tot arreu... però mentre no arribi aquest dia, jo vaig jugant ;-)
Recordeu que tots els encertants, si també endevineu el personatge del mes de febrer, podeu tenir un punt “extra” per haver completat la “parella” de resultats “gener-febrer”.
LA CLASIFICACIÓ GENERAL QUEDA AIXÍ (Per ordre alfabètic)
Un punt.- Carme Rosanas, Dafne, Mireia, Pons007, Rits i XeXu
Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat! Tant hi fa si encerteu o no, el somriure me'l regaleu igual!
Ara sí! Amb la nova foto molts ja heu vist el què és el que s’amagava a la imatge misteriosa. La primera en parlar, la RITS, ja ho clava “un cendrer-paperera de peu!”, no es pot definir millor què és “aquesta cosa”...
Com a jurat -incorruptible- que sóc, he decidit donar per bona qualsevol resposta que porti la paraula “cendrer” o “paperera”.
Així doncs, els encertants són, per ordre de comentari:
RITS, CARME ROSANAS, DAFNE, XEXU, MIREIA (que també veu les dues funcions... encara que diu que la veu tombada hehe) i PONS007.
Veig que també hi ha molts que apostàveu pel paraigüer. Hi té molta semblança però, veritablement, no tindria massa capacitat (i menys amb la “tapa-cendrer”) si hagués de fer aquesta funció.
Aquí teniu la foto original. La veig fer dijous passat a una sala d’espera. Diu en Josep Lluís que algun dia em diran alguna cosa per anar fent fotos a tot arreu... però mentre no arribi aquest dia, jo vaig jugant ;-)
Recordeu que tots els encertants, si també endevineu el personatge del mes de febrer, podeu tenir un punt “extra” per haver completat la “parella” de resultats “gener-febrer”.
LA CLASIFICACIÓ GENERAL QUEDA AIXÍ (Per ordre alfabètic)
Un punt.- Carme Rosanas, Dafne, Mireia, Pons007, Rits i XeXu
Moltíssimes gràcies a tots els que heu participat! Tant hi fa si encerteu o no, el somriure me'l regaleu igual!
Etiquetes:
Jocs,
Què-Qui,
Què-Qui 2013
dissabte, 2 de febrer del 2013
Què? / Qui?.- Gener 2013.- Segon dia de Joc.- Pistes addicionals.
Estimadíssims companys blogaires,
Sembla ser que la imatge es resisteix una mica, donat que, de moment, ningú l'encerta. Així doncs, i seguint estrictament la legalitat vigent que, en el seu article 4t, diu: "Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges."
Per tant, aquí teniu la nova imatge de la mateixa "cosa"
Sort a tothom i moltíssimes gràcies a tots els que heu anat passant per dir la vostra!! ;-))
Salpem!!
Sembla ser que la imatge es resisteix una mica, donat que, de moment, ningú l'encerta. Així doncs, i seguint estrictament la legalitat vigent que, en el seu article 4t, diu: "Si ningú l’encerta, hi haurà un segon dia amb una nova imatge de la mateixa "cosa" per fer-ho una mica més fàcil. En cap cas hi haurà pistes "extra", només imatges."
Per tant, aquí teniu la nova imatge de la mateixa "cosa"
Sort a tothom i moltíssimes gràcies a tots els que heu anat passant per dir la vostra!! ;-))
Salpem!!
Etiquetes:
Jocs,
Què-Qui,
Què-Qui 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)