Curs molt interessant i totalment gratuït de "Plegamenta"

Ara que els supermercats i altres botigues ens cobren les bosses de plàstic, més val que ens acostumem a que, aquelles que han quedat netes i bé, guardar-les per poder-les reutilitzar. Però no cal tenir-les totes rebregades i fetes un bunyol, les podem guardar ben plegadetes.

És per això que, de forma totalment gratuïta, sense cap benefici per part meva, us ofereixo aquest Curs Pràctic de Plegamenta de Bosses de Plàstic que espero que us sigui molt útil.

Elements necessaris: Una bossa de plàstic i dues mans.

Agafem la bossa de plàstic i la posem ben plana damunt la taula, llavors l'anem plegant sobre si mateixa fins que ens quedi una tira llarga i prima. Després, comencem a plegar la bossa doblegant aquesta tira en petits triangles...





Ho veurem millor en el següent vídeo:

Com he dit, fan falta dues mans i jo he fet la “plegamenta”, de moment, només amb la meva fabulosa esquerra (equivalent a la de Messi però ell en peu i jo en mà). Veiem que queda un trosset de bossa. Si ho deixem així es desfarà tot!...


No, no ens preocupem, com podem veure en el segon vídeo (“El desenllaç”) aquesta part que ens sobra, la dobleguem per dins de la “paperina” que ens ha quedat i així no es desplega. La veritat és que el procediment és magnífic. Una autèntica meravella.

Així, ben plegades, ocupen molt poc espai i sempre en podem dur un parell a la bossa per si les necessitem :-)


Deures per demà: Plegar dues bosses.

Fent les coses fàcils (II)

Aquí tenim el nostre enemic: Un envàs de cartró de llet (en aquest cas, Pascual)



Per a poder obrir l’envàs, primer hem de girar aquest tapet blanc... Jo no puc. Va massa dur. Això tampoc és estrany, donat que jo tinc molt poqueta força, així que sempre els obre el meu marit. El que ja sí és una mica més rar és que a vegades a ell també li costi molt aconseguir-ho (i quan dic "molt", és "molt")



Un cop desenroscat aquest tap ens trobem amb una anella de plàstic de color blanc seguida d’una mena de llengüeta metàl•lica.




Se suposa que tibant de l’anella segueix tot el demés i queda un forat per on pot sortir la llet. Tampoc és exacte... per començar l’anella va molt dura i “sega” el dit (o sigui, fa mal) però és que la majoria de les vegades, l’anella es trenca i la llengüeta metàl•lica queda enganxada a la capsa, o trencada, o en surt un tros però queda una mena de làmina de plàstic transparent just a sobre el forat (?) que impedeix que surti la llet.



Llavors podem agafar el ganivet i, tal qual fóssim Norman Bates, apunyalem directament la capsa (mentre el nostre cervell reprodueix aquell so de la peli de Hitchcock: Iiiiiiiiii iiiiiiiii iiiiiiiii iiiiiiiiiiiii)



També tenim una altre opció. Quan no podem desenroscar el primer tapet, o quan l’anella es trenca, o quan estem fins els nassos del disseny aquest, agafem l'envàs, estirem l'extrem oposat al del tap...



...i, amb unes precioses tisores, tallem un trosset i au, ja podem treure la lleteta (que ens l'hem guanyat), l’escalfem, i amb Nescafé al matí (com en Xexu) o Cola-cao al vespre (com l'Òscar)... mmmmm




Aquí les nostres eines amigues: un senzill ganivet i unes tisores.

Fent les coses fàcils (I)

FENT LES COSES FÀCILS (Capítol I: Les camises)

Aquestes precioses camises varen ser comprades a la “Semana Fantástica” d’El Corte Inglés... No és que tinguessin un preu magnífic (de 45 Eurus que venien marcades sortien a 30 si n'agafaves més d'una), però com la resta de l’any són tan cares, doncs valia la pena aprofitar per fer una renovació...

Però no, no vull presumir de les boniques camises noves del meu marit. El que vull explicar és lo senzill i fàcil que resulta desplegar la camisa i deixar-la a punt per anar a la rentadora (perquè jo, abans que les estreni, les rento jeje)

Primer s’ha de treure el llacet (que va enganxat amb una agulla de cap) i les dues etiquetes unides per un cordonet i lligades a una peça de plàstic (que passen per dins d’un trau i que s’han de tallar amb unes tisoretes, perquè si no, no hi ha forma humana de desfer-ho i, si n’hi hagués, la desconec)



Tan sols del coll, traiem tot això: dues peces de plàstic i dues de cartró... la veritat és que em resulta incomprensible. La petita de plàstic va enganxada també a la roba amb agulles de cap, de tal manera que quasi costa treure-ho sense fer un forat a la camisa.



Quan ja em tret tota la part del coll donem la volta i seguim veient agulles per tot arreu, enganxades a cartrons i papers...



Aquestes dues petites andròmines, una de plàstic i l’altre de metall subjecten les mànigues que van doblegades en una estranya posició.



I, finalment, quan podem començar a desplegar la camisa, trobem una peça de cartró i un paper doblegat (sembla un, però després he vist que eren dos!!)



En resum:
- Una cinta de roba de 52 cm. x 1,2 cm de color bordeus.
- Dues etiquetes de cartolina unides per un cordonet i un petit rectangle de plàstic també color bordeus.
- 10 agulles de cap
- Una peça-clip metàl•lica
- Una peça-clip de plàstic.
- Una tira de cartolina en color blanc de 39 cm. x 3 cm.
- Una tira de cartolina en color bordeus de 31 cm. x 3,5 cm.
- Una tira de plàstic transparent de 50 cm. x 4 cm.
- Una tireta de plàstic transparent d’11 cm. x 2,8 cm.
- Una cartolina en forma aproximada de “T” que fa uns 37 cm. de llarg i diferents amples (7, 11 i 24 cm. segons la zona)
- El que sembla un paper doblegat, però son dos (doblegats junts) formant un rectangle (un cop plegats els papers) de 31 cm. x 24 cm.



Veritablement, fàcil, fàcil, el que es diu fàcil, no és... però entretingut!!