El passat mes d’agost vaig fer un post on parlava de les llibretes d’en Josep Lluís. Des de llavors que tenia il·lusió per posar un dia les meves perquè, tot i que estan molt més buides que les seves, són molt especials per a mi. Cada una té una història. I, encara que les he fotografiat sense que es vegi res escrit, a algunes hi ha pensaments d’un moment, a altres algun relat... només n’hi ha una totalment buida.
Algunes són regal del meu marit o de la meva germana (sant, aniversari, reis...) Una la vaig comprar en una fira d’artesania aquí a Reus, ja fa anys, i és feta pels interns de la presó de Tarragona, fins i tot n’hi ha una d’un “tot a Cent” (pessetes, clar! jaja)
Les textures dels papers són molt diferents, en algunes es veuen fibres de cotó o altres, algun dibuix estampat a les pàgines.
I les tapes també són maques.
Aquesta té una enquadernació molt curiosa :-)
I aquesta també té un apartat especial... és l’única que està escrita fins a la darrera plana... i és de l’any 83 ;-)
Ahir, festivitat de l’Immaculada Concepció, varem aprofitar per anar a Tarragona. Són 15 minutets en tren des de Reus i, acostumada a anar fins a Barcelona, el trajecte se’m va fer curtíssim.
Vam sortir al migdia i l’idea era fer unes quantes fotos, dinar un entrepà, unes fotos més i tornar aviadet a casa. I així ho varem fer.
Deixant a part un munt d’anècdotes, que sembla mentida que ens poguessin passar en tan poques hores, diré que vaig tornar amb quasi cent imatges a la càmera i que això que ara posaré és tan sols un petit resum.
Podem veure l’estàtua de Roger de Llúria al final de la Rambla Nova, l’Amfiteatre romà, el Pretori, vistes de la Catedral des de dalt del Pretori, Museu d’Història, Circ romà, la Catedral, el Portal de Sant Antoni i algunes vistes del Mediterrani... i el local de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona... no podia faltar :-)
Tenia jo catorze anys quan va sortir aquest disc (1976)
La primera vegada que vaig sentir Livin’ Thing per la ràdio em va fascinar. Quasi no entenia res del que deia la lletra però la melodia em va atrapar. I un so molt especial: guitarres, teclats, bateria... però també violins, violoncel, piano... A més, tenia la peculiaritat que la cançó començava “de cop”, sempre em semblava que l’agafava començada ;-)
El meu padrí (el germà petit del meu pare) m’havia regalat una ràdio petitona... res a veure amb els posteriors walkmans, tot i que era de la mateixa mida. Era una ràdio, AM-FM... senzilleta però, per a mi, era un tresor.
Ja llavors anar a dormir aviat no era el meu fort i el que feia era posar-me aquella ràdio sota el coixí (no tenia auriculars) i escoltava “Los 40 principales” tot esperant que sonés aquella cançó. A vegades tenia sort i la posaven sencera, però la majoria dels dies tan sols era un trosset.
La cinta de cassette me la vaig comprar quan tindria 15 anys, va ser una de les primeres que vaig tenir, junt ambChicago X, del grup Chicago, perquè m’encantava If you leave me now.
Aquí van quatre cançons d’aquell meu primer cassette de l' Electric Light Orchestra. Ja suposo que ningú s’estarà 20 minuts aquí escoltant música, però em fa gràcia tenir-les al blog. Ara bé, si algú escolta la primera, podrà sentir aquella peça concreta que m’agradava tant (i em segueix agradant passats més de trenta anys) Livin’ Thing.
Les altres tres, del mateix àlbum, (A New World Record) són: - Rockaria - Mr. Blue Sky - Tightrope
L’Advent és el període de quatre diumenges abans del Nadal en que els cristians ens preparem per celebrar aquesta gran festa, la segona en importància del nostre Any Litúrgic (la primera és Pasqua)
Igual com l’any civil comença sempre l’1 de gener i acaba el 31 de desembre i, entremig, hi ha tot el seu desenvolupament, els cristians tenim també un “any” on posem en ordre tot allò significatiu en que creiem. Aquest “calendari cristià” (o Any Litúrgic) comença sempre amb l’Advent. Diumenge passat va ser el primer d’Advent. Demà serà el segon...
Una de les tradicions que es segueixen és la de la Corona d’Advent, en que una garlanda de fulles i branques fan de llit a quatre espelmes que es van encenent una per setmana (la primera n’hi ha una d’encesa, la segona dos...)
A Catequesi, també varem fer la nostra Corona i, dimecres passat, varem encendre la primera espelma!!
A més, els infants estan aprenent una cançó de Nadal i el Mossèn els hi deixa escenificar d’una manera totalment “literal” així que quan la cançó diu “cantem, ballem, saltem, brinquem” tots els nens i nenes ho fan resultant, per uns segons, una mena de caos molt divertit. No puc posar-vos fotos en que els nens es vegin bé (jo no puc disposar de la seva imatge), així que les he distorsionat :-)
Cantem i ballem saltem i brinquem deixem la tristesa fem ara, germans, donant-nos les mans, florir la infantesa.
Tot va començar un dilluns d'estiu. Vaig sortir a la terrasseta a recollir la roba estesa i ella va entrar amb mi: Una mosca, o un insecte que s’hi assemblava, que jo d’això no hi entenc.
Vaig mirar de fer-la fora, obrint la porta cada vegada que ella s’apropava, però no ho vaig aconseguir.
Llavors, canviant de direcció, va fer un vol per tot el pis.
La meva filla gran la va atacar amb un spray de colònia, però l’únic que va aconseguir va ser deixar una fresca olor cítrica -molt agradable- i prou. El meu marit la va perseguir amb un diari i tampoc la va atrapar.
En tot el dia ella va ser més àgil i llesta que tots nosaltres.
Dimarts em va despertar un pessigolleig al nas... Era la mosca! Amb un gest malhumorat la vaig apartar, però va tornar. Ara al braç, al front, al peu...
Quan tornava a estar mig endormiscada vaig notar un suau contacte als llavis i, en un gest reflex, la vaig apartar amb fermesa. La bufetada la va rebre el meu marit que marxava a treballar i s’acomiadava amb un petonet com sempre.
- Ostres, perdona, creia que era la mosca!
Menys mal que em va creure i va riure...
Mentre preparava el dinar allí estava ella, donant voltes al costat del menjar i jo donant cops a l’aire.
Llavors va passar una cosa sorprenent. La meva nena petita em va preguntar:
- Mami, on és la mosqueta? - Quina mosqueta? Aquesta que fa dos dies que volta per aquí? - Si, mami. Ens hem fet amigues –va afegir obrint molt els seus ulls preciosos.
En aquell moment, la bèstia, suament, es va posar damunt la seva espatlla. - Surt a la terrassa!! -Vaig cridar- Així marxarà!! - No vull que marxi. No fa cap mal. –va respondre somrient.
Dimecres pel matí la meva filla mitjana va buscar a Google l’esperança de vida d’una mosca: entre deu dies i un mes!!
Dijous per la tarda, quan el xiquet anava a la piscina, la meva filla gran va aconseguir, per fi, que la mosca sortís darrera d’ell i va tancar la porta ràpidament.
Ara tenim un problema ben curiós: La petita diu que en vol una altra!
Avui al blog d’Instints he llegit que tenia un problema: El congelador ple de menjar però no sabia què fer... Anem a explicar un menú mooolt senzill i saludable :-)
Què necessitem? Doncs si tenim el congelador ple com ella segur que hi ha algun paquet d’aquests d’ensaladilla i sinó n’hi ha, doncs un de minestra, que més o menys...
I qui no té a la nevera també uns filetets de pollastre? (i sinó, doncs uns tallets de llom?) aquí tot s’hi val perquè el que anem a fer és tan fàcil que sinó jo no ho faria jeje
Posem a bullir les verduretes amb una micona de sal.
Fem el pollastre a trossets petitons (o la carn que sigui) hi posem sal.
Ho fregim i, aquí, per donar una mica més de gràcia (allò que en diuen un "toc personal") agafem uns trossets de fuet o llonganissa (la casa Tarradellas ja la ven tallats jeje menys feina), els fem més petits i ho posem també a la paella quan el pollastre ja comença a estar cuit.
Colem la verdureta i, apa, a la paella també!! Unes voltetes i ja tenim el menjar a punt :-)
Plat únic, clar, segons la gana més o menys quantitat... i de postres un iogurt i haurem menjat verdura, carn i lactis. Però el millor de tot és que amb tan poca feina i està molt bo!! :-))
Detall de la forquilla (per no perdre els bons costums)
El món dels blogs és una mina de troballes boniques, de frases i pensaments que et porten a altres frases i a altres pensaments...
Just ara vinc del blog de la Núr. Ella, en el seu post, en linka un d’anterior i, de la unió dels dos, m’he quedat amb una idea que trobo maquíssima i que vull posar aquí perquè m’agradaria que es quedés sempre amb mi i que formés part de la meva filosofia de vida.
I és que jo sóc una persona molt exagerada en els meus sentiments. Passo del blanc al negre amb una facilitat que fa esgarrifar. Quan les coses van bé sóc molt feliç i quan van malament sóc molt catastrofista.
Una amistat que s’allunya, que s'acaba -per exemple- és una tristesa, un desastre, una sensació d’abandó, una baixada d’autoestima impressionant... Quan, potser, les coses són com són perquè han de ser així i el que hauria d’aprendre a fer és pensar que aquesta persona que ara segueix un camí diferent, segur que en algun moment m’ha aportat alguna cosa bona.
Arc de Sant Martí. Reus, 8 de novembre de 2009
Seriem més feliços si sabéssim guardar-nos al cor allò de positiu que hi deixen aquells que passen per les nostres vides i, al mateix temps, saber oblidar i perdonar allò de negatiu...
A més, a part de la reflexió anterior, el post de la Núr m’ha portat al cap el record d’una cançó que sempre m’ha agradat moltíssim, així que la deixo aquí :-)
Ain't no mountain high enough.- Marvin Gaye i Tammi Terrell
Cap cim és prou alt.- Elena Gadel i Víctor Estévez. Suggerida per Aigua i Jordi (Editat a les 18.45)
AIN'T NO MOUNTAIN HIGH ENOUGH - Marvin Gaye
Listen Baby
Ain't no mountain high. Ain't no valley low. Ain't no river wide enough baby.
If you need me, call me No matter where you are No matter how far,
Don't worry baby
Just call my name I'll be there in a hurry You don't have to worry
cause baby, There aint no mountain high enough ain't no valley low enough ain't no river wide enough To keep me from getting to you, babe
Remember the day I set you free I told you you could always count on me darling From that day on, I made a vow I'll be there when you want me Someway, somehow
Cause baby, Ain't no mountain high enough Ain't no valley low enough Ain't no river wide enough To keep me from getting to you, babe
Oh no darling No wind, no rain Nor winter storm can't stop me baby no no baby Cause you are my goal If your ever in trouble I'll be there on the double just send for me Oh baby!
My love is alive way down in my heart Although we are miles apart If you ever need a helping hand I'll be there on the double Just as fast as I can
Don't you know that there Ain't no mountain high enough Ain't no valley low enough Ain't no river wide enough To keep me from getting to you babe
Don't ya know that there Ain`t no mountain high enough Ain`t no valley low enough Ain`t no river wide enough To keep me from gettin to you babe.
