El mes d'abril de l'any 2010 (com passa el temps!), la
Kweilan, una de les blogaires que més entén de literatura i que, tot i que ha baixat molt el seu nivell d'aparicions a la catosfera, segueix traient el cap de tant en tant, va fer un post titulat
CLÀSSICS PER SANT JORDI, en el que feia una llista de vint llibres d'aquells
"de tots els temps" que ella considerava imprescindibles.
 |
| He marcat en groc els llibres llegits a dia d'avui. |
Llavors vaig pensar que, encara que potser no tots, sí que m'agradaria llegir una gran part d'aquestes obres. Alguns ja els tinc "a la saca", altres els tinc en un punt de mira molt proper (el divuit i el dinou) -
De fet, si el dinou encara no l'he llegit és perquè el tinc en castellà (el tinc des de fa un munt d'anys, quan encara no tenia la "febre Dickensiana", el va comprar en Josep Lluís en una edició de tapes toves, econòmica però amb una lletra no massa gran) i sempre penso que, si pogués, el voldria comprar en català. Com cada vegada ho veig més difícil, crec que ja no esperaré més i el llegiré en castellà- i cada vegada que en puc marcar un a la llista, estic contentíssima!
Doncs bé, el llibre del que ara vaig a parlar NO surt a la llista!! (Oi que sóc original? Una intro llarguíssima per parlar d'un altre llibre...) però bé, tot té la seva explicació i és que
Les aventures d'en Huckleberry Finn són la continuació de
Les aventures de Tom Sawyer, llibre que sí surt a la relació d'obres de la Kweilan. Vaig a veure si sóc capaç de fer una ressenya, que fa segles que no en faig cap.
Autor: Mark Twain
Editorial, any: La Magrana, 2010
Títol original, idioma, any: Adventures of Huckleberry Finn, anglès, 1885
Traducció: Joan Fontcuberta
Gènere: Novel·la d'aventures
Número de pàgines: 367
Llegit en: Català
"Tota la literatura nord-americana moderna ve de Les aventures de Huckleberry Finn. És el nostre millor llibre" Ernest Hemingway
Ens trobem a mitjans del segle XIX a una petita localitat americana, a la vora del Mississippi. Tom Sawyer és un noi orfe, que viu feliçment amb la seva tieta i uns cosins (noi i noia). Malgrat els esforços de la pobre dona, que l'estima molt, és un trapella de primera categoria. Però el més remarcable d'en Tom és la seva imaginació desbordant.
Un dels seus millors amics és en Huckleberry Finn. La situació d'aquest és molt diferent doncs no té mare i el seu pare el té mig abandonat; poden passar mesos sense que doni senyals de vida. El xiquet, d'uns catorze anys creix totalment lliure, al seu aire, dorm on vol, fuma en pipa i és feliç.
Un dia la vida de l'Huck presentarà uns canvis inesperats: En primer lloc, una barreja d'atzar i aventura fa que els nois trobin una bona quantitat de diners i, en segon lloc, una viuda de la ciutat, decideix que el noi no pot viure sense cap educació i, amb la millor intenció i bona fe, decideix afillar-lo. L'Huck haurà d'anar a l'escola, a l'església, no fumar, no sortir de casa per la finestra...
Però les notícies corren de poble en poble i el pare de l'Huck assabentat que el seu fill té diners, torna a la petita ciutat disposat a apropiar-se'n. Se l'emporta de casa de la viuda i li exigeix els diners -que són guardats i administrats per un Jutge- un dia sí i l'altre també. A cada borratxera que agafa li clava unes pallisses de por i el deixa hores i hores tancat, sol, en una cabana.
El noi aconsegueix escapar i aquí és on comencen les seves autèntiques aventures. En la seva fugida es troba amb en Jim, un negre -esclau- al que ja coneixia i que també s'escapa perquè ha sentit que la seva mestressa el volia vendre.
A través de totes les situacions en les que es troben l'Huck i en Jim, l'autor ens presenta la realitat de l'època: En primer lloc l'esclavitut, la vida al riu (el moviment de canoes, rais, vapors...), baralles entre clans familiars, estafadors i truans, gent generosa i acollidora... Coneixem costums, supersticions dels esclaus...
El llibre es fa molt agradable de llegir, té bon ritme i els protagonistes van d'embolic en embolic, ens fan patir i ens fan riure. Als darrers capítols, Mark Twain introdueix un element que, en la meva opinió, fa baixar una mica el nivell de la història però, finalment, tot pot quedar explicat i justificat. Recomanable a tothom.
